La revenja papal

In English below / Auf deutsch unten
.
Hi havia una vegada un govern socialista (que de fet era comunista) en un país democràtic (que de fet era una dictadura): el de la RDA. A mitjan anys 60, aquell govern va impulsar la construcció d'una torre de comunicacions, que serviria per millorar la difusió de ràdios i televisions. Després de discusions sobre el seu millor emplaçament, la torre es va construir al cor del Berlin Oriental, a l'Alexanderplatz. Un cop acabada, es va convertir en la constucció més alta d'Alemanya, motiu d'orgull dels seus impulsors: no només la tenien més llarga que els alemanys occidentals, sino que, a sobre, els seus 369 metres d'alçada la feien visible des de qualsevol punt del costat capitalista de la ciutat. Gol per l'esquadra!, devien pensar Ulbricht i els seus ministres-camarades.
.
Quina no va ser la seva sorpresa quan, amb els primers raigs de sol il·luminant la rodona i metàl·lica cúpola de la torre, una figura... no, no pot ser, no és possible; en aquella ciutat d'aquell país ateu, on la religió no era exactament perseguida, però sí amagada; en aquella terra on la cúpola dirigent havia fet treure totes les creus de les cúpoles de les esglésies... deu ser una broma, oi? No, no n'era, no era cap broma: el reflexe del sol dibuixava una claríssima creu, que per a més creu dels dirigents socialistes de la RDA (que de fet eren comunistes)... es veia des de kilòmetres de distància!
.
.
Diuen que els ateus dirigents d'aquell país van "cridar a consultes" l'arquitecte responsable de la torre, via Stasi, per esbrinar si allò havia estat fet expressament. En aquella reunió -imagino com devien quedar els calçotets del contructor-, un dels membres del consell ho va acabar ràpid:
"Das ist kein Kreuz, sondern ein Plus für den Sozialismus!" (no és cap creu, sinó un signe més pel socialisme). L'arquitecte devia respirar tranquil, imagino, però una part del poble no va quedar gaire convençuda amb l'explicació, i en aquella tardor de 1969 va batejar la creu com "la revenja dels Papes".
.
La foto és d'ahir dissabte. En un cap de setmana d'autèntic luxe (cel blau immaculat, sol brillant, primavera neixent), la creu o el signe més de la torre de l'Alexanderplatz lluïa com poques vegades. També com poques vegades, cap avió no ha pertorbat el seu altiu posat, ja que els dos aeroports de Berlin han estat prop de tres dies tancats (*), per obra i gràcia d'un volcà islandès de nom impronunciable. Una altra revenja? La de la Terra, per recordar-nos als humans aixecatorres que som ben poca cosa? Aquest, sense dubte, seria tema per un altre post.
.
(*) Després d'unes hores oberts, s'anuncia un nou tancament dels dos aeroports berlinesos, i la resta d'alemanys, a partir de les 22h. d'avui. Què, anem acabant la brometa, ja?
.

18 comentaris:

XeXu ha dit...

Curiosa història! Ostres, gràcia, el que es diu gràcia, no els en devia fer als dirigents. Realment és com si s'estiguessin rient d'ells. Pobre constructor! A menys que ho fes expressament, és clar...

Espero que els aeroports es reobrin aviat, en necessito un el divendres!

Joan ha dit...

Coi, quin mal rollo una reunió amb l'Stasi ...

Ai, seguim infravalorant la natura. Com ens fot no tenir el control absolut de tot el que passa1!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

L'anècdota és deliciosa, menys per a l'arquitecte, és clar.

Sara Maria ha dit...

Què xula la història...

Assumpta ha dit...

Ostres, m'encanta aquesta història!! ;-))

Iuuupiiii!!! Quan hagin tret les creus de tot arreu on creuen que les poden treure... alguna lluirà i es farà visible al lloc més alt ;-))

En quant a la segona part, jo també hi havia pensat... Mira la natura com li demostra a l'ésser humà que no ho pot controlar tot... ai, tan llestos que ens creiem. Avui un a les notícies deia que “a algú demandaria per tot això”... i ell mateix ironitzava dient que al Volcà! ;-))

Jesús M. Tibau ha dit...

una història fantàstica

Clidice ha dit...

HUAS! que "diver"! i és que sempre hi ha alguna cosa que esguerra les pretensions dels nostres ínclits i preclars dirigents (de la banda que vulguis). Mira, perquè segur que ens faran pagar a tots plegats la conya marinera de les pèrdues de les companyies aèries, però una mica de menys contaminació no va gens malament :)

marc ha dit...

Boníssim!

Quan, de tant en tant, ensopeguem amb la realitat i ens adonem del poder de la natura, veiem que nosaltres només som una anècdota.

sànset i utnoa ha dit...

Ep!

Jo agraeixo a la RDA que construís el que jo anomenava “el pinganillo” a Alexanderplatz. Servia de punt de referència perfecte per no perdre’s per la zona!

No m’havia fixat en que el reflex del sol hi construís una creu. M’ha semblat una molt bona anècdota aquesta que reflecteix –valgui la redundància- com anaven les coses pel Berlín Oriental de l’època.

I imagina’t això del volcà: la Terra es tira un pet i ens porta un dels mals de cap més grans dels últims temps. No vull saber que passarà quan es cagui (ja em perdonaràs l’exemple escatològic...)

*Sànset*

kweilan ha dit...

Aquesta història ens la va explicar una guia de la ciutat i ens va semblar surrealista però és ben divertida.

zel ha dit...

Sí,un xic surrealista sí que ho és, però vaja, és divertida...

Deric ha dit...

què bo això de la creu! sort que ho has dit, sino no l'hauria vist

Jordi ha dit...

Una brometa que a mi m'ha impedit tornar a casa a les 12.00 en avió, i sort que he trobat un bus que m'hi ha deixat a les 5. Tot un descobriment aquest de la creu, del qual no en tenia gens de coneixement. És molt divertit que ens expliquis aquestes anècdotes!

Salut, Ferran!

Albert B. i R. ha dit...

Déu n'hi do quina història! Quines ganes d'aparentar!
SObre el volcà islandès, els que hem patit les seves conseqüències ens recordarem per sempre d'aquests dies.

Miquel ha dit...

Recordo quan vaig estar a Berlin que ens van explicar aquesta anècdota, i ara feia anys que no la sentia i l'havia oblidat completament. Sempre va bé que et refresquin la memòria, salut!

Ferran ha dit...

XeXu, una altra vegada t'en vas de viatge? Nen, amb tu les companyies aèries no han de patir gens, eh? Els garanteixes la compra de bitllets cada dos per tres! (afortunat :)

Joan, a mi em truca la Sra. Stasi a casa per convocar-me a una reunió, i m'agafa de tot.

Xiruquero, gràcies per deixar impremta a l'In varietate concordia.

Sara Maria, oi que sí?

Assumpta, no tenia cap, però cap dubte que aquesta història t'agradaria a tu especialment, hehe... Quan es veu bé, és molt curiós veure-la "en directe". Ja us l'ensenyaré quan vingueu ;)

Jesús Maria, per fer-ne un escrit? :-)

Clídice, potser no caldria reduir la contaminació d'una forma tan dràstica, però sí que és veritat que una reducció del número de vols... hmmm... igual sería una bona idea.

Marc, això que dius és ben cert. Pel que fa a mi, miro de no oblidar-ho mai. M'agrada veure'm constantment en perspectiva.

Sànset, un exemple ben guarro que exemplifica perfectament què som, on som i com depenem del nostre entorn. Tens raó: si un dia la Terra fa alguna cosa més que un pet, ho portem xungo. I malgrat això, n'hi ha que continuen creient-se els reis del mambo. Si és que hi ha cada patètic sueltu...

Kweilan, és una de les moltíssimes històries que amaga aquesta ciutat tan especial. N'hi ha per fer-ne un llibre.

Zel, surrealista... i dura, pel pobre arquitecte, hehe. És que, a més, el govern de la RDA va acabar per demanar ajuda exterior per acabar la torre (als suecs, concretament); va tenir "problemes tècnics" i no se'n sortien. Sap greu i tot.

Deric, quan tornis a Berlin, vista amunt!

Jordi, trobo que encara te n'has sortit força bé. Sé de gent que ha hagut de tornar a Catalunya, des de Berlin, en autocar: 28 horetes de res!

Albert, això d'haver patit les conseqüències del núvol de cendra... que t'has quedat penjat a Itàlia? Espero que no! (i que hagis disfrutat el viatge :-)

Miquel, sobretot amb històries curioses com aquesta. Quan la vaig descobrir, em va encantar (com tantes altres històries berlineses).
Salut cap als States!

Assumpta ha dit...

Ferran!! Ha desaparegut un post :-))

(T'ho poso perquè vegis que estic ben al tanto) :-))

Ferran ha dit...

Hehe, estàs a totes, Assumpta. Ja m'agrada, ja! És que n'he escrit un, sobre St Jordi, però just després de publicar-lo he pensat que no, que encara no; al final, de fet, l'he canviat de dalt a baix.

(m'encanta saber que estàs al tanto; de debò! :)