Un jutge contra les cordes

In English below
.
La història aquesta de Garzón va camí de convertir Espanya en la riota internacional número 1... i de fer encara més gran la ja abismal bipolarització que es viu a l'estat. Ho he comentat algún cop a l'In varietate concordia: a Espanya, o ets dels meus, o vas contra mi. Així són les coses en aquest estat on, per ara, continuem ancorats els catalans, mal que ens pesi. Això no pot acabar bé, i el problema és que difícilment evitarem ser esquitxats quan la merda vessi.
.
Però va, que no vull fugir d'estudi. Parlava de Garzón: l'únic jutge del món que va convertir els últims anys de Pinochet en un malson pel dictador xilè, el mateix jutge que ha posat el dit a la nafra de Guantanamo i que ha volgut mirar enrere en la història contemporània de l'estat espanyol i asseyalar directament el franquisme amb el dit acusador, aquest jutge ara pot ser jutjat per prevaricació, per haver volgut investigar les desaparicions del franquisme sense tenir competències per a fer-ho, diuen.
.
Els mitjans internacionals se'n fan ressò, però és lamentable comprovar com, en alguns casos, el ressò sona d'una manera o una altra en funció de qui hi ha darrera del mitjà. El Wall Street Journal editorialitzava fa uns dies sobre aquest cas, i deia literalment que Garzón "té el que es mereix". Aha. Val la pena recordar que aquest diari pertany al grup Murdoch, un dels consellers del qual és... José Maria Aznar, l'expresident espanyol del PP, partit que no pot veure Garzón. Pito, pito, colorito... El New York Times també va publicar recentment un editorial, titulat "Una injustícia a Espanya", en un tò ben diferent. El NY Times deia que l'estat espanyol "necessita un examen honest del seu passat agitat, no la persecució d'aquells que tenen el coratge d'exigir-lo".
.
Guerra de jutges, doncs, i guerra de mitjans. En aquest sentit, sabedors de la influència dels mitjans internacionals i de la importància de com s'enfoca una notícia, el mateix Tribunal Suprem que vol retirar Garzón de la circulació ha convocat recentment, en un acte sense precedents, els corresponsals estrangers a Madrid a una reunió, per "explicar-los" els seus motius per perseguir el jutge perseguidor. Perdó? Com diu? Corresponsals sorpresos -no podia ser d'una altra manera- i el Tribunal Suprem... que donde dije digo, digo Diego: la convocatòria ha estat cancel·lada. Abans pitorreo, després pitorreo i mig.
.
Si les disputes polítiques poden arribar a ser cansines, les disputes polítiques amb toga de rerefons són, sense dubte, una autèntica vergonya. Pot acumular més despropòsits, l'actualitat espanyola? (ep, que no he parlat de l'Estatut i el Tribunal "Constitucional", encara!).
.
A judge on the ropes
In October 2008 Baltasar Garzón launched a controversial inquiry into atrocities committed during the four-decade rule of General Francisco Franco. The court is hearing a complaint by a right-wing group that the judge knowingly exceeded his official remit. In the past, the judge's indictments have targeted the likes of Augusto Pinochet and Osama Bin Laden.
.
Mr. Garzon was met by a small crowd of supporters as he arrived at the Madrid courtroom, among them veterans of the civil war. In a blaze of publicity last October, Mr. Garzón pledged to investigate what he called "crimes against humanity" committed during the Franco era. He ordered several mass graves to be reopened to investigate the disappearance of more than 100,000 people during and after the 1936-39 Spanish Civil War. But the inquiry was shelved following opposition from state prosecutors and his fellow judges. Right-wing group Manos limpias, or Clean hands, alleges that he was not entitled to ask government departments to hand over papers from the Franco period. The group's president, Miguel Bernard, said the hearing showed all were equal before the law.
.
The Association for the recovery of Historical Memory, which seeks to identify those who disappeared in the Franco era, said the case was "grossly unjust". "For victims of Franco, it is a humiliation to see that the judge who tried to find thousands of (the) disappeared in mass graves could be convicted for it."
.
Roisin Pillay, a senior legal adviser for ICJ, said the prosecution of judges for carrying out their professional work was "an inappropiate and unwarranted interference with the independence of the judicial process.
.
From: BBC News
.

19 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ai, si!!... Patètic.

No puc dir res més perquè ho has dit tu perfectament :-))

XeXu ha dit...

Sempre hi ha maneres de callar els que parlen massa fort i volen aixecar catifes. I de maneres n'hi ha moltes. De moment no se l'han carregat. Però espera't.

Rita ha dit...

En Garzón no és sant de la meva devoció, però el franquisme encara menys i per tant en aquest cas té tot el meu suport.

sànset i utnoa ha dit...

Francament, el Garzón mai m’ha caigut massa simpàtic. Veig que les seves propostes “justicieres” van més enllà del més pur altruisme. Ara bé, estic molt d’acord amb la persecució que va fer del Pinochet i amb això de les fosses comuns, per exemple.

Ara, és inacceptable que se l’intenti jutjar per atacar al franquisme –per així dir-ho. Aquest fet és indignant. Però això només és el què podem veure del iceberg. El problema de fons està en Espanya. Espanya és un país que va pactar una constitució amb aquells qui havien manat durant 40 anys. En molts casos segueixen manant els seu fills. Espanya permet que organitzacions i partits, com Falange, siguin legals i puguin dir la seva. Cal recordar que Falange és una organització antidemocràtica, feixista, racista i xenòfoba. I, a més a més, militaritzada (ara no obertament, però abans sí). Per què Espanya no els il•legalitza com va fer amb Batasuna?

Els pactes de silenci i d’autocomplaença han provocat que Espanya no sigui una democràcia real i que no ho vulgui ser. Què és legal el nacionalsocialisme a Alemanya? i què ho és la creu gamada? a Espanya li queda molt camí per recórrer i, el fotut de tot això, és que no veig cap intenció per part de les institucions d’iniciar-lo. Espanya s’acomoda en el seu quid pro quo.

Intueixo que aquest post tindrà molts comentaris... i espero impacient la teva reflexió sobre l’estatut i el tribunal inconstitucional!

Ah, que m’ho deixava; un diari que tingui com a conseller l’Aznar no disposa de cap credibilitat, és menys que un pamflet mal redactat.

P.S. Ja he enviat el text als JOCS FLORALS. Hi va un pernil...

*Sànset*

McAbeu ha dit...

És vergonya aliena però que, com molt bé dius, ens esquitxa per totes bandes.
Faria riure, igual que els quatre anys que el "constitucional" porta deliberant sobre l'estatut, però de fet no fa gens de gràcia. Tant una cosa com l'altra fan molta por.

Joan ha dit...

Sí, estem tots indignats amb el tema. La llei d'amnistia del 77 pensada pels presos polítics del franquisme utilitzada com a excusa per a justificar l'altre bàndol. Amb el pit ben alt i sense espai per a la vergonya. Merda de país ...

Albert B. i R. ha dit...

Que un jutge que vol posar al seu lloc el franquisme sigui criticat per aquest motiu és vergonyós. Ara bé, recordem que aquest mateix Garzón va ser qui, durant els Jocs Olímpics de Barcelona, va empresonar a independentistes que després van ser torturats, cas que va provocar que el propi Tribuna Europeu condmnés l'estat espanyol per tortures. Tampoc no és sant de la meva devoció, però és evident que s'hauria de prmetre jutjar el franquisme.

Núr ha dit...

Independentment de si ens semblen bé les "croades" de Garzón, el que caldria és avaluar com està reaccionant tota la resta, si realment és feina seva o no fer-ho (i en qualitat de què ho està fent, com a jutge o a títol personal, si és el segon cas i no li ho perment, vol dir que cap membre de la societat espanyola podria emprendre aquesta investigació?), qui s'hi està ficant i de quina manera i per quins motius. I que estigui arribant fora, també segons qui hi hagi darrere, demostra que a tot arreu hi ha merda i merdosos, i que fins que no es faci neteja mai no es podrà avançar.

Lluïsa ha dit...

Persones amb valentia per remoure temes "delicats" en fan falta i el jutge Garzón n'és una d'aquestes. El que ja no tinc tan clar és si cal que tot plegat sigui tan mediàtic.

Efrem ha dit...

Il·luminador, he entès més amb aquest article que amb cap altre informació. L'hauries de publicar en algún mitjà de més tirada.

També diré que si se'l pot acusar, o ha actuat malament, o la llei està mal feta i cal canviar-la. Però si ha infringit la llei, o es canvia, o si s'admet que és bona, se'l jutja amb tal llei en la ma. Suposo que en això hi estarem tots d'acord, o no?

Ferran ha dit...

Moltes gràcies, comentaristes, per donar les vostres opinions.

Assumpta, segur que hi ha molt més per dir, però vaja, el resum seria aquest.

XeXu, i per tres motius: a banda del tema del franquisme, la trama Gürtel i els honoraris de NY. Ho escric i no m'acabo de creure que tot plegat estigui passant realment.

Rita, segurament no acaba de ser sant de la devoció de molts de nosaltres, però el que tu dius és justament el tema: ningú altre ha assenyalat el franquisme com començava a fer-ho ell. Quina merda de democràcia, l'espanyola, basada en la mentida i en la porqueria sota la catifa!

Sànset, l'espero amb ànsia! (i amb gana, jiji...)
No puc afegir res al que comentes; ho subscric de dalt a baix. Gràcies.

McAbeu, entenc la teva referència a la por i també la comparteixo. Penso que les coses estan molt malament, a l'estat. No crec que acabem a bufetades, com els iugoslaus, perque vull pensar que el context és un altre, però...

Joan, ara passo per casa teva. Aquesta setmana he tornat a estar més allunyat de la catosfera del que hagués volgut :-(
Per cert, tu ho has dit (jo ho comparteixo)

Albert, el cas que cites és un dels motius pel qual, per a molts de nosaltres, Garzón té un expedient tacat. Però això del franquisme...

Núr, m'agrada molt una de les preguntes indirectes que fas: si ell no és competent en el tema del franquisme, qui ho és? Jo no sóc jurista, no en tinc ni idea, però la pregunta és bona i enlloc no he llegit la resposta. Algú la coneix?

Lluïsa, jo diria que, més que caldre, és inevitable. El jutge, el nom del qual es coneix a mig món, jutjat. I per tres assumptes! És inevitable que sigui mediàtic, el tema.

Efrem, com a conclusió trobo que és exactament el que dius. Ja veurem quines conseqüències acaba tenint, tot plegat.

òscar ha dit...

No sols SÍ que pot acumular més despropòsits sinó que, sens dubte, els acumularà.

El cistell dels despropòsits té tanta fondaria que permet afegir-hi futurs temes com el del nostre Estatut.

Lluïsa ha dit...

D'acord, un jutge jutjat malauradament sempre és notícia.

Independenment dels casos que ha portat, que amb tota seguretat han remogut la (mala) consciència, si és que en tenen, d'uns quants, sempre he pensat que els mitjans hi jugàven un paper massa destacat que feia crèixer l'ego del senyor Garzón i com a tot bon peix que es mossega la cua, s'anaven alimentant els uns a l'altre fins a portar-lo tan al límit que potser se l'ha passat.

En fi, entre el jutge Garzón, els que l'acusen i el Tribunal Constitucional anem ben arreglats!

Miquel ha dit...

Tot aquest mondet (mundillo) de jutges amb tan de poder i contactes em fa venir esgarrifances. Sembla que la neteja i la regeneració no només és necessària en la política. Ah, però que els jutges no tenen orientació política?
Per cert, vaig acabar a temps un text pels Jocs Florals del Kasal, aviam si hi ha sort!
Salut!

helenna ha dit...

Absolutament d'acord amb tu Ferran, però recordo que el tal Garzón es va dedicar una bona temporadeta en els seus inicis mediàtics a perseguir l'independentisme català...
Bona setmana!

Ferran ha dit...

Òscar, tens raó: n'hi haurà més, de despropòsits. Suposo que ja ens coneixem tots prou per saber que la cosa no es quedarà aquí.

Lluïsa, toques un tema crucial, que a més em sembla importantíssim com a periodista i com a "consumidor" d'informació: la responsabilitat dels mitjans. Que d'alguna manera han ajudat a fer de Garzón el Garzón que coneixem, n'estic segur; que tenen molta més responsabilitat de la que reconeixen, n'estic convençut.

Miquel, és tan escandalós que els membres del TC es comptabilitzin en funció de si són "progresistes" (PSOE) o "conservadors" (PP); és que costa de creure que això pugui ser veritat. Són jutges, les seves fílies polítiques no haurien de jugar absolutament cap paper en la seva feina!

PS: Sort amb els Jocs Florals; en Sànset m'ha enviat un pernil, així que t'ho hauràs de currar, jiji...
PS2: és broma, òbviament, perque ni sóc coorganitzador ni tampoc sóc part del jurat!

Helenna, dada important la que ens deixes; dada que recordo i que sí, que Garzón és més mediàtic del que voldriem, sense dubte. Però el que està passant no fa més que inflar la pilota, en tots els sentits. Quin país!

Bona setmana a tu, Helenna, i a tots!

Clara ha dit...

Em sembla que no anem en camí, sinó que JA som la riota internacional número 1.

Ferran ha dit...

Clara, és possible que tinguis raó. No és per menys.

Anònim ha dit...

Por que no:)