Minuts musicals

Ja sabem com són aquestes coses: de ganes en tenim sempre, perque som uns lletraferits, uns enamorats d'explicar coses, tenim fet el nostre cercle d'amics virtuals, que no per tenir aquesta condició són menys importants que alguns dels reals... Us deixo amb uns minuts musicals, però res de comiat, eh? Només és que la vida em demana energies en altres històries (res dolent!). Us deixo, per ara, amb un parell d'imatges i de vídeos del Karneval der Kulturen de la setmana passada. Això no és una crònica com cal, ho sé, però a més no arribo, aquests dies. Amb això us fareu una idea de com va anar, i en qualsevol cas ja us avanço... que va anar bé: la geganta i els capgrossos (i els grallers, i la comparsa tota) van aixecar passions (i caps ben amunt, per veure-la bé ;), i l'estand informatiu sobre Catalunya, on només em va faltar quedar-m'hi a dormir durant els quatre dies, un èxit també: molta gent preguntant, moltes explicacions per part nostra, sobre el país, sobre la nostra cultura...
.
Amb tot això us deixo per ara. Amb això, i amb una mica de música, que sinó no hi hauria minuts musicals, hehe... Qui millor que la meravellosa, la preciosa, la (m'hauria encantat conèixer-la) Audrey Hepburn de Breakfast at Tiffany's per desitjar-vos bona nit, bona setmana... bona vida!, i fins ben aviat.
.
PS: Ja sabeu que, amb aquells amb qui encara no ens hem "agregat" (vocabulari del segle XXI, ves), podem trobar-nos a Facebook (aquí). O per mail, com vulgueu!
.
Abraçades i a seguir!
.
** Les fotos són de la Laie Ayza (crec! Són teves, Laie?) i els vídeos, d'en Carles Subirats el primer, i del Morgenpost el segon.
.
Obrint la comitiva, la Hepburn. Què guapa, per favor!
.
.
Ara, les fotos:
.
L'Oriol atenent uns visitants...
.
Una feliç guanyadora del qüestionari sobre Catalunya,
feliç amb els seus premis...
.
La Laie i en Ferran, amb la simpàtica guanyadora...
.
I per acabar, dos vídeos: el ball i la geganta!
.
.
.

26 comentaris:

gatot ha dit...

seguirem, doncs...

d'alguna manera.

rits ha dit...

un petó ben gran!!!
fes el que hagis de fer, això si descansa i disfruta!!!
aquí estarem!!!

molt maques les fotos. I per cert, ets el segon que avui parla de Breakfast at Tiffany's!!! quina casualitat.
Aquesta noia és ben especial! a mi m'encanta la peli!!! l'he vist milers de vegades. Els meus dies vermells, la miro

zel ha dit...

No es diu "us deixo", ja saps que no ens deixem, anem fent el que podem, descansa i fins ara, fins sempre, fins aviat! Un super petó, estimat Ferran!

Clara ha dit...

Amb els vídios m'han vingut uns ganes d'estiu i festes majors.. jaja!


Fins aviat!!!^^

Albert B. i R. ha dit...

Quin èxit! Tota la feinada ha tingut la seva recompensa. Veure aquests vídeos, fins i tot, emociona!

XeXu ha dit...

El primer que parlava de Breakfast at Tiffany's era jo, al meu blog de llibres fent una ressenya del llibre en qüestió. Jo l'he deixat a parir, però és que clar, al llibre no hi surt l'Audrey Hepburn. Si no, altre gall cantaria.

Francesca ha dit...

Ens veurem per altres espais doncs, Ferran! Saps que jo avui m'he aixecat pensant una cosa similar? Però no perquè el món 1.0 em reclami, sinó perquè he fet una inmersió voluntària en el món virtual i ara sento que necessito descansar... pensava potser tancar amb el post de Carmilla (a mi m'agrada com ha quedat), però el víeo de "Breakfast..." és temptador... igual te l'acabo copiant... :-)
A reveure, maco!

McAbeu ha dit...

Jo m'agafo a aquest "per ara" i quan vulguis (que espero que sigui aviat) ens tornarem a trobar aquí.
Una abraçada, Ferran!

Joan ha dit...

I mira-te'l tu allà a l'estant, a la darrera foto, tot somrient i molt ben acompanyat.

Ai lás. Aquest 'bona vida' ha sonat molt a comiat! Haurem de tenir paciència.

Assumpta ha dit...

Avui la catosfera és plena de "blogs en crisi"... jo no m'hi he sumat. Cadascú té les seves crisis i sap el que passa...

I tu, sense fer soroll, ens deixes per un temps, per descansar o el que sigui...

Sort i fins aviat!! :-))

Jordi ha dit...

Doncs a reveure Ferran, i no tardis en tornar que aquí hi ha molta gent que et segueix ;)

Lluïsa ha dit...

Ja en vam parlar fa uns dies així que, pren-te tot el temps que et calgui i ens retrobem per aquí quan vulguis.

Cuida't!

Musafir ha dit...

Ferran, amic virtual, et comprenc perfectíssimament. No ha de estar pas una crisi, per a deixar de banda un poquet aquest món meravellós de blogaires, és la necessitat d'espai, de temps. Si les coses es fan per plaer, no hi ha cap problema. Però tindre-ho com quasi una obligació diària, ens consumeix... I penso com diu la Francesca amb allò del món 1.0...



Bon descans!

Saludets :)

quim ha dit...

Ferran,

Molta sort en les noves coses a les que li dedicaras les teves energies. Una abraçada i esperem que les noves croniques arribin aviat.

marta ha dit...

unes merescudíssimes vacancetes? Ens deixes molts regalets i moltes ganes que les vacancetes passin de pressa, no per tu, per nosaltres! :) Fins molt aviat!

montserratqp ha dit...

Fins aviat,Ferran. Que el que et reclama més energia et vagi molt bé. Aquí t´esperem.

FashionFreak ha dit...

¡Qué buena selección musical! Me encanta Moon River y por supuesto me encanta Desayuno con Diamantes, me leí el libro y la película la he visto mil veces, es una de mis favoritas

Y bueno, he intentado leerme el texto y aunque no lo he entendido del todo (mierda, tengo que aprender catalán jeje) por lo que entendí y los comentarios creo que te vas a tomar una pausa del blog, no? A mí también me ha pasado a veces que me agobia un poco el blog, o tengo cosas más importantes en mi vida "real" que estar por aquí, y necesito un kit-kat. Es que aunque me encante tener un blog y compartir cosas con tanta gente (a los que muchos considero ya amigos) es cierto que roba muchísimo tiempo y a veces puede llegar a quemar, y eso no es bueno. Es mejor alejarse por un tiempo, concentrarnos en otras cosas y volver cuando de verdad tengamos algo que decir o simplemente estemos descansados y listos para bloggear ;)

1 beso grande!

Arqueòleg Glamurós ha dit...

Hola Ferran!
Tan sols era per recordar-te, no sé si ho tens present, que el passat més de Sptembre vas deixar uns quants comentaris al meu blog negant taxativament la existència del Club Bildenberg i posant-me de conspiranoic cap en amunt.

Com ja sabrás, aquest cap de setmana el Club es reuneix a Sitges i TOTS els mitjans de comunicació n'han donat fé de cada detall que n'ha trascendit i fins i tto hi han hagut manifetacions en contra.

Com de ben segur estas molt penedit d'haver gosat posar en dubte la meva parau-la, de bon rotllo eh, t'he posat una petita penitència al meu blog per tal que purguis el teu pecat!

Ferran ha dit...

Hola AMICS, continuo de "vacances" blocàires (4.06.2010) i, si us he de ser franc, no m'acaba d'arribar el moment de reincorporar-me al meu "lloc de treball blocàire". Em sembla que necessitava molt i molt parar; no és estrany: tornar a Berlin, començar la nova feina a la delegació, buscar pis, anar comprant mobles, ...

Espero que estigueu tots bé. Una abraçada ben forta per a tots vosaltres, i fins... sí, fins una mica més endavant!

Arqueòleg Glamurós ha dit...

Oh vaja! He de confessar que NO havia llegit el teu post!! ajaja Estava obsessionat en aconseguir que et fuetegessis i no sabia com fer-ho

Bones vacances doncs!

I si, reconec que havia manipulat un el comentari esborrant detalls insignificants!! Ho deixem en 25 cops de fuet??

sànset i utnoa ha dit...

Diràs que "no és una crònica com cal". A mi m'ho ha semblat...

Molt bona la feina que feu. Si només aconseguissiu que algun berlinès es preguntés "qui coi són aquesta gent?" la vostra tasca ja valdria la pena. I feu molt més que això!

*Sànset*

Núr ha dit...

O, que xulo!!! Que bé que us ho vau passar!

I això que dius que no tornes???? ains... Per aquí seguirem! Potser et busco a fèisbuc!

Ferran ha dit...

Arqueòleg, lleig, manipular informació. Lleig lleig.
Pel que fa als 25 cops de fuet, com a Alemanya és difícil trobar-ne prefereixo que m'enviïs 25 fuets, que me'ls menjaré amb molt de gust; els trobo a faltar.
Salut.

Sànset, gràcies, gràcies. La veritat és que, en poc temps, estem arribant a força institucions i persones. Som petitets, no ens enganyem, però si ens deixen treballar ens farem un forat en aquest país. N'estic convençut.

Núr, es war wunderschön! ;) Al blog hi tornaré, sí, segur que sí; és només que necessito distanciar-me una mica. M'hi enganxava cada nit de la setmana (i cada matí, i cada tarda...); necessito un descanset.
Busca'm al Facebook, sí! :-)

Edurne ha dit...

Paso a dejar saludos i un petó ben gran per tu, Ferran!

Ya veo que eres uno de los mejores embajadores de Catalunya en tierras germanas!

Aurrera!
I una abraçada (besarkada) també!

Gerard ha dit...

M'he emocionat amb el vídeo... :)

Ferran ha dit...

> Bueno, bueno, Edurne, hacemos lo que podemos, hehe... En cualquier caso, no hacemos poco, no.
Un petó, guapa, y que tengas buena semana. Muxus!

> No m'estranya, Gerard: Audrey meravellosa, música celestial, imatges bellíssimes... No, no m'estranya gens.