Olor a Mediterrània

Jo no la coneixia, però pel que sembla la Clärchens Ballhaus és un clàssic a la Hauptstadt. La sala té un aire retro que ve donat no només per una decoració que, una mica, podria fer pensar en La Paloma, sino perque la mitjana d'edat del personal de guardaroba és de 80 anys. Com a mínim. El concert va començar a quarts de dotze, una passada de tard per aquestes terres, però ho va fer amb força i poc li va costar al personal començar a moure's a ritme de Gato Pérez. Entre la música i la calda que feia al Ballhaus, en tancar els ulls vaig fer una mena de viatge astral fins a la Barceloneta; algun gra de sorra se'm va colar per les sabates, vaig veure el mar, la sal de la Mediterrània, pituïtària amunt, em va fer sentir alguna cosa especial. Vaig somriure. En tornar-los a obrir, la música continuava sent aquella que tantes vegades he ballat a la Barceloneta, a Gràcia... a tants i tants llocs. La resta no: ni sorra, ni mar ni sal que puja pituïtària amunt. Els Derrumband vingueren des de Vilafranca, amb ells van portar la rumba catalana; la resta, que pel que sembla no els devia cabre a les maletes... la resta la vem posar tots i cadascun dels catalans allà presents, de la nostra imaginació.

Ahir, Berlin va viure un sisme submarí, la Mediterrània va cobrir cada racó de la Hauptstadt. Gràcies, Derrumband!


Nach dem Mittelmeer riechend
Derrumband kommt aus Vilafranca del Penedès bei Barcelona. Gestern haben Sie im Clärchens Ballhaus, in Berlin-Mitte gespielt. Sie haben es geschafft, die Stimmung des Festa aus Katalonien inmitten Berlin mitzubringen. Die so genannte Rumba catalana spielt eine wichtige Rolle in jedem Volksfest überall in Katalonien, besonders in Festivitäte wie Sant Joan, mit wem man den Eintritt im Sommer feiert.

4 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Vas donant motius per a animar a la TCE. Ningú s'hi podrà resistir!

Salvador ha dit...

Bona música per començar el dissabte ;-)

Clara ha dit...

Veig que genial, no!? Toquen de puta mare..!
I sí sí, hi tinc un amic! Un noi alt i prim, una mica ros, que toca el saxo..^^

Ferran ha dit...

Albert, la ciutat dóna per una trobada blocàire... i per moltes. Un cap de setmana que valdrà la pena.

Salvador, sí que ho és, sí :)

Clara, va estar mooolt bé, com ser a la Barceloneta, o a Gràcia... en sèrio, molt xulo. Aquest del saxo... no recordo exactament, però sí que el vaig veure, esclar, perque va tenir alguna aparició "estelar", com a "prota"... Molt guay tot :-)