Catalunya al món

Com ja sabeu, la selecció catalana ha guanyat recentment el Mundial de Sudàfrica. En certa manera. Si més no, ho hauria pogut fer si Puyol, Xavi, Piqué, Capdevila, Fàbregas... puguessin portar la samarreta de la selecció nacional i disputar tornejos representant el nostre país, amb la mateixa normalitat amb què ho fan els esportistes francesos, canadencs o alemanys. Algun dia, n'estic convençut.

Una manera més de donar suport a les iniciatives encaminades a aconseguir el reconeixement de les seleccions nacionals catalanes és adherint-se a la campanya que, en aquest sentit, es fa des de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes. El nostre pitjor enemic, tinguem-ho clar, no és a l'altra banda de l'Ebre, sino a casa nostra mateix; el nostre pitjor enemic és la poca confiança, el no creure-ho possible, el dubtar que algun dia puguem arribar a veure esportistes catalans pujant al podi, com a catalans. Jo hi crec!!

Comenceu, doncs, donant el vostre suport a www.brasil2014.cat - S'ho val!

Catalonia in the world
Just like any other nation, Catalonia wants to be there, in the world, also in sports. Hundreds of thousands signed some time ago to achieve the participation of Catalan sportsmen and women in international competitions. Spain did all it could to avoid the recognition of the Catalan teams, although the truth is, little by little, steps forward are being made in the last times; now, a handful of sports count with Catalan representatives in international competitions. Little by little...

In the last edition of the World Cup in Southafrica, Spain managed to win for the first time... with a team formed mainly by Catalans. No wonder they have no interest in permitting Catalan teams in international competitions! But this is not our problem, as a nation; it is theirs. We have to concentrate on our interests, and achieving them depends only on how hard and good we work.

24 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

La veritat és que, per desgràcia, no vam guanyar res. Pels carrers de Barcelona, no es va snetir cap "Visca Catalunya!". Més aviat, tot el contrari: fins i tot es van cremar senyeres. Per molts jugadors catalans que hi hagués, el que importa d'un equip és l'escut. Fins que no tinguem el nostre, no guanyarem res.

Sergio ha dit...

Potser també pinten alguna cosa els jugadors aquí.
Els esportistes juguen amb la selecció espanyola perquè senten els colors, perquè es senten espanyols també.
Al cap i a la fi, crec que va ser Oleguer que va dir que no volia, i no ha anat a cap convocatòria.

Si han guanyat és perquè han estat un equip, una pinya, una selecció i un sol sentiment: ni Barça ni Madrid, ni independència catalana ni independència basca... després cadascú celebrava amb la seva bandera autonòmica (valenciana, manxega, catalana, asturiana, andalusa, etc.), però vestits amb la samarreta espanyola, donant exemple i ensenyant que no és imcompatible ser espanyol i català, per exemple, com Puyol i Xavi.

Viva España und Visca Catalunya, joder.
No és tan complicat.

Per cert Ferran, per a què vegis que la teva opinió no és ni de lluny majoritària a Catalunya:
http://politica.e-noticies.cat/menys-independentistes-38264.html

Salut, i bones vacances.

Ferran ha dit...

> Albert, en realitat era una forma de parlar; sé que l'espanyola és la selecció que va guanyar el Mundial. El que vull dir és que m'agradaria -i espero- poder comprovar, algun dia, quin paper pot fer una selecció del meu país.

> Sergio, no et piquis, no cal. Tu sents els colors de la selecció espanyola i ho sé, i cap problema. Els jugadors volen jugar, com és normal, i com no poden plantejar-se si amb la catalana o l'espanyola, doncs juguen amb l'espanyola. A més, 600.000 euros són una bona motivació.
Mai he dit que sigui incompatible sentir-se català i espanyol, però és obvi que no és el meu cas. A mi no em molesta que tu te'n sentis, no sé perquè últimament sembla que et molesta especialment que alguns no pensem com tu.
I sobre el tema de l'independentisme a Catalunya, gràcies per la informació. Quan Catalunya assoleixi la independència, cosa que no hauries de dubtar que passarà (són coses dels temps que vivim), aquest article, i d'altres, seran un bonic record de temps passats; com ho són els que deien que la RDA no desapareixeria mai, que l'home no volaria mai o que l'economia espanyola era solvent.
Bones vacances també a tu.

Lluïsa ha dit...

El 2014 estaria molt bé una celebració de l'11 de setembre (300 anys) amb senyeres i la copa de Campions del Món.

Sergio ha dit...

No em pico. Però em cansa.

Sincerament, de veritat creus que està bé dir que la independència passarà, quan menys d'1 de cada 5 catalans la vol, segons aquest estudi? Ho segueixes veient just? Perquè els altres 4 compten, saps?
Això és el que em molesta.
Jo no anteposo les meves idees a la voluntat democràtica. La majoria vol... més autonomia que ara, pot ser? Jo crec que ja té suficient autonomia, potser massa i tot a nivell d'impostos, que ens estant cruixint (t'has enterat que ens volen fer pagar la sanitat?), però si és el que la majoria vol, així sia. Mai imposaria res.

No em molesten les idees. Em molesten les imposicions d'idees. I d'això els independentistes sou experts, començant per les institucions oficials (Generalitat, diputacions, ajuntaments, i encara millor, TV3).

El dia de la manifestació els que crèiem que era absurda (protestar perquè s'està dient que és il·legal declarar el català preferent i superior al castellà, estem bojos?) ens vam callar. No vam aparèixer allà amb senyeres i banderes espanyoles, i vam callar.
Al dia següent, molta gent sí es va ficar amb la gent que celebràvem amb estelades i demés tonteries (al meu poble menys mal que no va passar res, perquè era l'últim dia de festa major i aleshores uns estàvem a una zona celebrant i els indepes estaven a la platja veient els focs artificials, per protestar que a res espanyol se li donés importància).
El 80.6% dels catalans opina diferent, però aquest 19.4% és més important que la resta dels catalans.
Hi ha gent que m'ha dit que això potser és així ara, però que ja s'estan encarregant d'<> més gent per la causa... això es diu rentat de cervell al meu poble.
I em cabreja. MOLT.

Per desgràcia, la llibertat d'expressió i la democràcia s'han acabat a Catalunya. Un ja no pot dir que Espanya no està tan malament, perquè aleshores s'és un fatxa. Doncs molt bé.
Un ja no pot dir que potser el TC no són els únics imbècils del tema, sinó que un tal Montilla, Maragall i demés, dient perles com que el català és preferent sobre el castellà, i així ho ha de ser, potser també ho són.
Perquè negar que el castellà és llengua oficial SÍ és inconstitucional. Per tant, ni que fos només això, ja no em fico amb la resta de l'Estatut, es mereix ser parat.
En cap cas el castellà ha de ser preferent al català, tampoc.

IGUALTAT.

Ploro de ràbia de veure tanta ràbia i ignorància, la veritat. I no m'importa una merda si ofenc a ningú, estic fins als nassos d'haver d'expressar-me mitjançant el diàleg sense rebre un respecte a canvi (i això no va per tu, Ferran, és una rant general).

Joan ha dit...

Un Brasil - Catalunya a la final del Mundial pot semblar un somni, sí, però per fi ens hem adonat que tenim dret a somniar, i aspirem a abandonar els somnis de camí a la realitat.

Ferran ha dit...

> Lluïsa, si ens ho proposem de debò -i crec que molts ens ho proposem- ho aconseguirem sense dubte.

> Sergio, em dec haver explicat fatal, perque sino segur que m'hauries entès. No estic suggerint que els independentistes sortirem amb "khalashnikovs" a conquerir la independència, enlloc he parlat d'"imposar" res; l'únic que dic queés que la independència arribarà, i ho farà de forma natural, al final d'un procés. No sé si n'estàs al cas, però fa 10 anys ser indepe era ser una extravagància; avui, segur que te n'has adonat, és una qüestió transversal que, fins i tot, es plantejava CNN+ en un debat, sense catalans, per cert, ahir per la nit.
Pel que fa a les xifres, tu parles d'un 20%. Altres, però, parlen de percentatges més elevats. Cadascú és lliure de creure's el que vulgui; jo tinc la sensació (suposo que puc dir què sento, sense que ningú em titlli de dictador!) que cada cop és un fenòmen més transversal, sento que cada cop més gent està cansada del joc entre Catalunya i Espanya, sento que aquesta tibantor és un esgotament per als catalans... i també per als espanyols, i que fins i tot ells se'n comencen a adonar.
Sergio, a tot arreu hi ha de tot, i mentre les coses es facin amb respecte, cadascú té dret a tenir les seves idees. Tu pots pensar que l'Estatut és una merda per qüestions com la del català; jo puc pensar que és una merda perque és una aixecada de camisa, entre molts d'altres, en termes econòmics. Una presa de pèl, era l'Estatut, i al meu entendre una Constitució i un adéu, Espanya, és el que ens cal.
I, Sergio, el dia que Catalunya se separi d'Espanya no passarà res: tu i tots els unionistes sobrevivireu, igual que els independentistes hem sobreviscut mentre hem tingut passaport espanyol. Putejats i treballant per marxar d'Espanya, però hem sobreviscut, ves quin remei; a vosaltres us passarà igual, i el sol seguirà sortint per l'Est.

> Joan, ni més ni menys.

Carme ha dit...

Ferran t'expliques molt i molt bé, i s'entén que era un manera de dir... això de la selecció i també tota la resta. I és cert que els pitjors enemics som nosaltres mateixos i tota la gent que no creu en les seleccions o en la capacitat de ser independents. Hi ha un munt de gent que li agradaria però no hi creu.

Els teus comentaris em semblen genials... respectuosos i per descomptat gens impositius a res ni a ningú. És cert que cada cop som més, els que creiem en la independència, anem creixent mica en mica i sobretot "som molts més dels que ells volen i diuen".

I com que són qüestions d'un sentiment interior, no s'hi pot fer més els que sentim així, com tu i com jo... podem sobreviure, com dius, encara que ens imposin ser espanyols, però mai ens sentirem espanyols. I suposo que a l'inrevés també funciona.

Però ells tenen un avantatge molt gran, sobre nosaltes. Quan Catalunya sigui independent, ells podran triar o viure a Catalunya o a Espanya, si tant monstruosos i horrorosos ens troben... noimé s per una raó: perquè les dues existiran.

Nosaltres no hem pogut triar mai, fins ara.

I com molt bé dius el sol continuarà sortint cada matí per l'orient...

rits ha dit...

fa temps que la gent de la Plataforma camina. Primer se'ls tenia com una mica frikis, però van treballant i aconseguint fer-se veure, fer ben seriós el seu discurs i amb força suport. Suposo que és el camí que hem d'anar fent tots.

Ferran ha dit...

Carme, justament dius una cosa... ells podran triar, nosaltres no. És estrany que es parli d'"imposicions" per part dels independentistes, quan a nosaltres se'ns imposa: un passaport, una bandera, un himne, una Constitució intocable i agressiva ("l'exèrcit garenteix la unitat de la pàtria"), un sistema financer que merma el benestar de tots els catalans (els no independentistes inclosos), etc etc etc...
I resulta que els qui imposem som nosaltres, que no podem triar ni passaport, ni bandera ni himne que ens representin a l'exterior, que ara ni tan sols som nació (!)... No podem triar com gestionar els diners que surten del nostre treball i tampoc no podem triar no ser considerats insolidaris amb la resta d'espanyols (!!)...
És demencial, tot plegat.

Rits, sí, sense dubte és el millor camí, el de la feina ben feta i constant, com la "gota malaya" de que parlava Maragall fa molts, molts anys.

Babunski ha dit...

Sergio, et molesten les imposicions d'idees? Doncs això amb el fet de ser espanyol és contradictori, no?

Ferran ha dit...

Jo també ho entenc així, com dius, Babunski. Respectant que cadascú pensi com vulgui... Sergio, estaria bé que ens expliquessis si, per tu, no és una imposició haver de tenir un passaport d'una nació que no sents com a teva, i et prohibeixin tenir-ne un de la que sents com la teva nació. I tantes i tantes altres coses, com comento més a munt. De debò que veus imposicions des de Catalunya, que tant semblen ofegar-te, i no detectes imposicions des d'Espanya?

sànset i utnoa ha dit...

Jo pensava el mateix que ha comentat en Joan. I he trempat i tot, tu!

I he tornat a trempar quan per aquí m'han informat que la Generalitat i TV3 són independentistes! Amb aquesta notícia, que coi, no ens cal parlar del 2014; a l'europeu del 2012 ja hi serem!!!

ains...

*Sànset*

jmcc ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=rJ3qJFLtapo&feature=fvsr

Yo vi a Catalunya en el Mundial...
Miradla, cuatribarrada y estrelada, la zamarreta : )
Son todos de color, pero pensé... Coño, también pasa eso con Francia y además Catalunya es un sitio abierto e integrador (siempre que no quieras ser musulmán o empadronarte en un municipio siendo ilegal)

Igual no le venía mal Gian a Catalunya porque vais justitos de delanteros.
Un abrazo

PD: Es una gracia (habrá a quien le parezca mejor o peor), a quien no le guste le pido disculpas de antemano.

Anònim ha dit...

TV3 depende de la Generalitat y el Tripartito, digamos que no pertenece a la caverna "política" españolista (como diría el insigne Laporta). Igual "independentistes" del todo no son todos pero muy lejos no le andan (Igual también te enteras ahora de que ERC está en el pacto de gobierno?) Aún así sanset nunca es tarde para darse cuenta de cosas aunque creía que tenías los ojos un poco más abiertos.

Ferran ha dit...

Sànset, cada dia ens assebentem de novetats. Això és un no parar!

JMCC, bueno el vídeo. No tenía ni idea que Ghana jugara con la camiseta de Catalunya ;) Gracias.

Anònim, TV3 està dirigida por un socialista así que, de entrada, muy indepe no es. Claro que para vosotros, hasta los socialistas son nacionalistas-independentistas, así que entiendo tu punto de vista.
Saludos.

sànset i utnoa ha dit...

Benvolgut, conegut i lúcid anònim, en Ferran ja t'ha contestat. No cal que afegeixi res més.

*Sànset*

Pepe ha dit...

Ay, Ferran, Ferran, que manera de barrer para casa... Primero la pregunta tópica: estáis dispuestos, por tener una selección catalana, a que el Barça juegue la liga con el Mollerussa, la Gramenet y el Palamós? Porque como se sabe Escocia y Gales tienen su selección, pero también su liga; no se puede querer sopa y teta. Segundo, no olvides que muchos no catalanes nos sentimos también incómodos con el pasaporte, con la banderita y con los borbones; daros con un canto en los dientes por tener partidos que encaucen vuestras aspiraciones; muchos estamos más jodidos en eso. Cosas que pasan. Saludos cordiales.

Ferran ha dit...

Sànset, oommm...

Pepe, buenas. Claro que barro para casa, tú dirás; como todo el mundo. Si no barro yo para mi casa, ya me dirás tú quién lo va a hacer; tú? (digo por ejemplo).
Lo del Barça és un problema inexistente: Mónaco tiene un equipo de fútbol y juega... en la liga francesa. El Barça de una Catalunya independiente? En la española, en la francesa... en una hipotética liga ibérica. A la Liga española no le interesaría especialmente perder al Barça. Todo es cuestión de negociar...
Respecto al segundo punto que comentas, no puedo estar más acuerdo contigo; si no existiera la fuerza de plataformas y partidos proindependencia en Catalunya, el ambiente aquí me resultaría irrespirable. Si esa es la sensación que sientes, me sabe mal, en serio.
+ saludos cordiales,

Pepe ha dit...

Ajá, no conocía ese argumento de la situación del Mónaco; claro, es imposible una liga monegasca, pero no una liga catalana... Con todo, estoy seguro de que cualquier país pujaría para meter al actual Barça en su liga; lástima que yo no sea futbolero, pero se le echaría de menos, igual que a los jugadores catalanes en la selección de Ejpaña; supongo que os dariais prisa en otorgarle la nacionalidad a Iniesta y a Villa... ;-)

También perderían los aficionados no catalanes en gran parte la posibilidad de compartir orgullo y satisfacción por vuestras victorias; creo que Laporta le dijo a Fernández Vara (presidente de Extremadura) imbécil por hacerlo.

Y lo otro, es verdad. Vistos desde fuera vuestra capacidad de participación ciudadana es envidiable, y no lo digo solo por la independencia, lo digo hasta por los toros. Saludos again.

Ferran ha dit...

Hehe... la misma prisa que se da España en otorgar la nacionalidad a los deportistas de élite; de los 290 deportistas que conformaron la delegación española en los Juegos de Beijing, 22 no habían nacido en España.

De todos modos, Pepe, la cuestión deportiva es lo de menos en el asunto que nos atañe. En fin, no digo que no tenga su peso pero si una Catalunya independiente tiene que renunciar al Barça, y si ese ha de ser todo el problema, renuncio a él de corazón! ;)

Saludos, too.

Pepe ha dit...

Oye, Ferran, quién es esa España que otorga esas nacionalidades a los atletas? Soy yo acaso? Eso debe de ser Madriz, o las Castillas.

22 es menos del 10% de 290, un 7% aproximadamente, lo cual debe de andar próximo al creciente porcentaje de inmigrantes sobre la pell de brau. Me temo que efectivamente la Catalunya independiente tendrá que renunciar a muchas otras cosas, además de a la liga española, más importantes incluso, y no digo que ello me guste, pero las cosas habrá que hacerlas bien, respetando a las minorías mayoritarias que se queden ahí, pactos internacionales, finanzas, mercados, monedas,.. Para cada problema complejo hay una solución aparentemente simple, pero casi siempre errónea, y de momento los deseos de independencia de una parte de los ciudadanos catalanes, o vascos, o extremeños, son un problema complejo, en mi modesta opinión, lejos del simplismo de cantar els segadors y ondear la cuatribarrada-estelada, o de los Viscas!, o cualquiera otros símbolos pertinentes a cada caso.

Dicho todo esto con el mayor de los respetos por todas las cuestiones susceptibles de solución democrática. Mis mejores deseos, en cualquier caso, pues vuestra felicidad, aunque no lo creais, será la de muchos.

Ferran ha dit...

Pepe, creo que las cosas siempre son mucho más sencillas de lo que pueden parecer, o de lo que a algunos les interesa que sean. Cuando llegue el momento que muchos esperamos, pues aquí paz y después gloria; y unos con un pasaporte y otros con otro (metafóricamente hablando), cada uno buscará su felicidad y tranquilidad. Vamos, como ahora.

+ abrazos,

Pepe ha dit...

So be it.