Catalunya: drama viari


Juliol suma gairebé 30 morts a les carreteres i autopistes catalanes. Visc a Alemanya, i quan baixo a Catalunya amb el cotxe m’horroritza com es condueix al nostre país. No em sorprenen els accidents, cosa que no fa menys dolorosa cada notícia d’una nova mort. Sovint es planteja el debat a l’entorn de la velocitat, i al meu entendre aquest no és el principal problema. Ni de bon tros. Aquestes són algunes diferències que, al llarg dels anys i molts quilòmetres, veig claríssimes entre la conducció a Alemanya i al nostre país:

1. A Catalunya, el carril de la dreta (quan n’hi ha tres per sentit) és pràcticament inhàbil, la qual cosa redueix la capacitat de la via a dos carrils. És ridícul. A Alemanya, es circula per la dreta i s’avança pel mig i, si convé, per l’esquerra; tot seguit els vehicles, com si tinguessin un imant, se’n tornen a la dreta. El “joc” del canvi de carril és constant, a les autopistes alemanyes, i al contrari del que deuen pensar molts conductors catalans, això fa la conducció més segura per a tots.

2. Tot i circular per la dreta, quan s’aproximen a un carril d’acceleració, sempre que és possible se’n van al carril del mig, per facilitar l’entrada als qui s’incorporen a l’autopista; després tornen a la dreta.

3. A Catalunya, sorprèn que molts conductors premen l’accelerador quan veuen que algú vol posar-se davant seu, potser per avançar un vehicle més lent. Acceleren per no deixar passar (!), just el contrari del que acostuma a passar a Alemanya, on normalment frenen per, justament, permetre l’altre conductor avançar el vehicle lent, posant-se davant seu.

4. Les limitacions de velocitat (que hi són, també, a Alemanya) es respecten força. No existeix una limitació uniforme, sino que canvia constantment (80, 100, 110, 130 o sense límit) en funció del tram. Una postura molt més intel.ligent que una limitació a 120, independent de les condicionants de la via a cada tram. A banda que obliga els conductors a estar més atent als senyals per saber, en tot moment, quina és la limitació.

5. Els cotxes alemanys tenen intermitent; molts, molts catalans semblen no tenir-ne (!)

I, sobretot, la majoria d’alemanys són conscients que un cotxe és una màquina potencialment perillosa. Molts catalans (i sudeuropeus, en general) són capaços de “picar-se” i posar en perill la seva pròpia vida i la dels altres usuaris de la carretera. Hi ha conductors, a Catalunya, que s’enganxen al cotxe de davant per fer-lo canviar de carril; això és molt més perillós que circular a 120 o a 130, però en canvi per als responsables de Trànsit, com els aspectes que menciono més a dalt, és secundari. Sí, els polítics tenen part de la responsabilitat en el que passa a les nostres carreteres, amb la seva obsessió pels 80 i els 120 mentre deixen de banda aspectes molt, molt més importants que la velocitat.

També fan coses ben fetes; mesos enrere, el Govern català va posar en marxa una campanya demanant els conductors que circulessin per la dreta. Ben fet; insisteixin en aquest sentit. Per suposat, no només als polítics cal assenyalar; també a cada conductor irresponsable que, pensant només en ell i els seus instints primaris, fa engrossir la llista dels morts en carretera i perpetua el que sembla un problema irresoluble.

* A tot arreu hi ha de tot. Ja se sap, som milers de milions compartint planeta, què hi farem. Vull dir que també a Alemanya hi ha gent imprudent, que posa en perill la seva vida i la dels altres, però, sense dubte, la tònica general és que la conducció és més curosa que al nostre país. Prenem-ne nota, tots i cadascun de nosaltres, i fem allò que cal, amb seny. Només així disminuirà la xifra d'accidents i de víctimes.

29 comentaris:

kika ha dit...

si noi, això d'anar sempre pel carril del mig,independentment de la resta fa molta ràbia, i nosa!
no sé perquè és tan així la gent!

Clidice ha dit...

què curiós, només dius coses que ens expliquen a l'autoescola, com és que després tothom se n'oblida i pretén ser el propietari de la carretera?

Gemma ha dit...

La conducció és un reflex de la personalitat i de la cultura i aquí tenim un alt grau d'individualisme, de competitivitat i d'orgull. Això ho explica tot ;-)

Joan ha dit...

Una mica de seny i prou. No cal gran cosa més. Ha estat un cap de setmana tràgic, sí.
I a alemanya la cosa no ha anat gens bé tampoc, no sé perquè, però pensava que hi lligaries alguna cosa ...

Algú n'extreurà lliçons? O seguirem fent l'orni?

Assumpta ha dit...

No condueixo... no tinc cotxe ni tan sols carnet. Però estic segura que si en tingués seria molt, molt, molt conscient... Amb les coses en que et jugues la vida (i la dels altres!!) no s'hi val a fer el ximple.

Bon post, Ferran :-)

marta ha dit...

Tesn tota la raó. Són precisament aquestes coses que has comentat el que produeix els accidents. T'ha faltata afegit els impacients que veient que no acabes d'avançar per l'esquerra van fent esses per la dreta a tot drap!

Carme ha dit...

Tens tota la raó... aquest tema de conduir pel carril del mig és ja crònic... no hi ha manera. No sé pas què pensen, la gent.

I també tens raó que les limitacions de velocitat, sovint no tenen solta ni volta... a vegades sembla que les posin més por poder posar multes que no pas per seguretat.

Babunski ha dit...

Si podeu anar pel carril del mig vol dir que teniu 3 carrils de circulació.

Els que som de Lleida tenim una carretera en pèssimes condicions per anar a Tarragona, això sí, amb 10 o 15 radars en un tram de 100 km. Anar a la platja (Cambrils-Salou-Torredembarra) pels lleidatans és una odissea.

Per comunicar-nos amb la Vall d'Aran, tenim una carretera que deu ser de les pitjors del món.

Ens han fet una autovia per anar a Barcelona que amb 2 carrils s'ha demostrat que ha quedat més que petita.

De l'eix transversal per anar a Girona millor que no cal dir res, no?

I ara, l'inculte del Pepe Blanco ens para les obres de l'autovia Lleida-Almenar, que és la que va a l'aeroport d'Alguaire. El primer aeroport del món que no deu tenir accessos. Bestial!

reflexions en català ha dit...

No me'n parlis. A casa nostra hem viscut la tragèdia molt de prop per culpa d'un imprudent.

Albert B. i R. ha dit...

´No tinc carnet de conduir. Ni tan sols ningú a la meva família n'ha tingut. Quan vaig en el cotxe d'algú altre, o només passejant pel carrer, sento molts i molts cops el soroll del clàxon d'algun cotxe queixant-se de l'acutació d'algun altre. Realment, si no hi ha més accidents és quasi de miracle.
I sobre els "piques" per a veure qui corre més, és constant entre les motos més sorolloses.
A tot pelgat sumar-li el lamentable estat de moltes carreteres, que fan autèntica pena. De ben segur que a Alemanya deuen estar millor.

Miquel Saumell ha dit...

Sempre que he anat a Alemanya m’ha agafat una sana enveja de com condueixen. Fas una descripció perfecte. N’hem d’aprendre molt.

zel ha dit...

Ai, Ferran, s'ha de ser persona abans de conductor, paleta, mestre, periodista, pintor...

I encara n'hem d'aprendre!

Muacks!

Lluïsa ha dit...

Fa gairebé 25 anys (des dels 18)que condueixo, sempre m'ha agradat i em considero una conductora responsable. Això sí, un conductor boig va aconseguir que durant molts dies sentís autèntic pànic a l'hora d'agafar el cotxe.
Imagina't estar conduint tranquil·lament i que, de sobte, et trobis un cotxe que surt d'un revolt a tota velocitat, sense control, que ve directe cap a tu i que no tens cap possibilitat d'esquivar-lo. En veure'l venir de cara, vaig tenir la certesa de que em quedava allà.

XeXu ha dit...

Estic convençut que, tot i haver de tot a tot arreu, si féssim un estudi estadístic, una ANOVA o alguna cosa així, respecte la prudència al volant, els alemanys ens guanyarien de llarg. Aquí es condueix força malament en general. I t'ho diu un que té carnet però que no exerceix de conductor. Els cotxes em fan força por, més els altres que no pas el que pugui dur jo. Però aquest cap de setmana mateix anava amb algú que no m'agrada com condueix. No respecta gens la distància de seguretat, sempre s'enganxa al del davant, i això em posa nerviós. Més d'un cop se'm van tensar tots els músculs.

rits ha dit...

Doncs ja no et dic a Itàlia! recordo el trajecte Roma-Nàpols o intentar creuar un carrer de Nàpols... i va ser horrorós!

Això si, la vegada que he estat més apunt de tenir un accident va ser curiosament a Berlin!!! si, si,... una història ben curiosa. A l'avió vaig conèixer un noi que coincidències de la vida vivia just al costat on teníem l'hotel. Primer va dir que ens acompanyava amb el tren, per indicar-nos (diguem que els mapes del metro berlinés no són la meva especialitat.... al cap de dos dies si que ho eren per ma germana, però jo mai em vaig aclarir). El fet és que el va venir a buscar un amic i ens van dir de portar-nos. Encara no sé com vam accedir (qui ho diria de nosaltres), xò eren molt amables (i guapos!!) xerrant del viatge del noi de l'avió per BCN i tonteries vàries, gairebé xoquem amb un cotxe!!! va ser una arribada espectacular!!!

xò si, aquí es condueix molt pitjor. el dia de la final del mundial vam triar tornar a l'hora del partit justament per no trobar-nos bojos a la carretera. Perquè ja no pateixes per tu mateix sinó pels altres.

sànset i utnoa ha dit...

Particularment, això del carril de la dreta i dels intermitents em fot negre. La Utnoa t'explicaria com renego quan el subnormal que tinc al davant no em posa l'intermitent quan vol tombar o quan un inútil va pel carril del mig, tan lent que m'obliga a anar al de l'esquerra.

Estic estudiant un manual d'aquells de bricomania per instalar-me metralletes als fars davanters...

*Sànset*

sànset i utnoa ha dit...

Per cert, el que diu en Babunski és una de les majors certeses del món mundial.

Cada cop que vaig cap amunt ja tremolo!

*Sànset*

Núr ha dit...

buff! Nosaltres últimament hem hagut d'agafar el cotxe per sortir el cap de setmana i hem patit el que nosaltres ja en diem «Dominguero dels collons, fot-te a la dreta!!». Segons el ninuBunik, són aquests domingueros els que agafen el carril del mig i «a mi no em destorbis!». Et juro que m'emprenyen moltíssim! Crec que és a aquesta gent que haurien de fotre multes, de debò, perquè són ells que entorpeixen la circulació. Si ets incapaç de conduir per la dreta perquè no vols haver de canviar de carril als carrils d'accés a l'autopista, no agafis el cotxe!

He sentit que volen posar un tipus de multa nou a aquells conductors que s'enganxen al cul del cotxe del davant per a fotre'l nerviós. Preferiria que primer fessin alguna cosa contra els «conductors del carril del mig»: si conduïssin per la dreta, hi hauria dos carrils a l'esquerra lliures, un per als avançaments i l'altre per als que vulguin córrer massa.

Jo no condueixo, però el ninuBunik sí. Fa anys que treballa en una feina d'aquelles per la qual ha de passar tot el dia amunt i avall amb el cotxe i això li ha fet tenir una previsió al·lucinant davant els carallots, els tarats i els imprudents; i també força paciència quan hi ha embussos o coses així. De vegades s'emprenya, però mai no he conegut ningú que porti el cotxe com ell: amb seguretat, cap fred i respecte.

Pel que fa als alemanys, recordo el pare de la família que em va acollir: quan va venir aquí va treure el tema de la conducció i em va dir «perquè no ens matin he hagut d'aprendre a conduir malament i a saltar-me les normes...» Un desastre! :S

Rita ha dit...

M'acabo de posar al dia i veig que has estat molt productiu aquests dies d'absència meva. :-)

Bé, jo no condueixo, però crec que tens tota la raó en el com es fa i com s'hauria de fer. Sempre he tingut la sensació que per a molta gent el cotxe és la prolongació de la seva manera de ser i hi ha maneres de ser molt poc generoses per dir-ho d'alguna manera...

Et desitjo unes vacances fantàstiques i t'envio petons!

MadMan ha dit...

T'has oblidat d'una cosa molt i molt important, a alemanya les carreteres no tenen socabons, els guardarrails cumpleixen la normativa europea del 94 per a proteger també als motoristes i no mutilar-los sense cap raó, no n'hi ha gravilla a les rotondes, la senyalització esta en bon estat i es coherent i n'hi ha una xarxa d'emergencies sanitaries per arrivar-hi lo mes aviat posible a les emergencies.

Els nostres politics l'unic que han trovat mirant fora de les nostres fronteres son el radars, manca de vista o nomes veure lo que et dona benefici???

Però sempre es mes fàcil culpar als conductors quan la cosa va malament i auto-felicitar-se quan la cosa millora, així qualsevol fa tot bé...

Té la mà Maria - Reus ha dit...

donant una ullada el teu blog
una abraçada des de Reus

Joana ha dit...

Hi ha molts tipus d'educació entre elles la viària i ja té nassos "picar-se2 a la carretera amb el volant a les mans.
Bones vacances Ferran.a mi ja se m'acaben.
Una abraçada i molts records!

DooMMasteR ha dit...

Deu ser per això per què encara no tinc el carnet ni ganes...Veus de cada cosa que és per cagar-se!

Deric ha dit...

Una gran entrada! Aquesta és un més dels motius per dir que vivim en una societat que fa més pena que glòria!

Ferran ha dit...

Kika, suposo que a la gent cal educar-la, si no n'aprèn per ella mateixa. Tan de bò no triguin a assebentar-se de com anar pel món.

Clídice, per sort no és tothom, però deu n'hi do :(

Gemma, el que dius no és cap bestiesa, en absolut; diria que és ben bé el moll de l'òs.

Joan, el que ha passat a Duisburg em sembla inconcebible, i diria que la immensa majoria d'alemanys no es deu poder creure que tant de despropòsit al seu país sigui possible.

Assumpta, és ben bé com dius: no s'hi val a badar. Molts, penosament, no en són conscients.

Marta, aquests que dius tu... i tants i tants altres inconscients :(

Carme, fa tot l'efecte que és així, el tema de la velocitat. Els canvis en funció dels trams són infinitament més lògics.

Babunksi, pintes un panorama que deu n'hi do. El trasfons de centralisme barceloní és clar... i jo el lamento profundament; espero que algun dia, aviat, hi hagi polítics catalans amb visió de país, no de capital i "la resta".

Marc, em sap molt de greu llegir-te això :-(

Albert, tot ajuda, però la diferència amb Alemanya la veig més amb l'actitud dels conductors que amb l'estat de les vies. Parlo en termes generals.

Miquel, realment aquests països del nord són una altra cosa.

Zel, no puc estar més d'acord amb tu: persones abans de res. Molts, malauradament, no assoleixen a la categoria... però malgrat això tenen carnet de conduir :(

Lluïsa, em sap greu també llegir la teva experiència. Fa por. Celebro que avui ens ho puguis explicar :)

XeXu, aquest de la distància de seguretat també és un tema que tela. No m'estranya que anessis tens, pobre.

Rits, deu n'hi do això de Berlin. Però sí, sense dubte, tens tota la raó: Itàlia deu ser el país d'Europa on es condueix pitjor, amb diferència. Són un veritable perill públic.

Sànset, si aprens com fer-ho, això de la metralleta a la part davantera del cotxe, sisplau explica-m'ho. Farem feina!

Núr, estic amb tu: la policia hauria de perseguir els "conductors del mig" i obsessionar-se menys per si 120 o 125. Si tothom conduís amb seny, estic convençut que la velocitat (dins d'uns límits) seria un tema menor.

Rita, el teu comentari casa perfectament amb el de la Gemma. És ben bé el que dius.

MadMan, hola (a tu no et coneixia :)
Sí, hi ha moltes coses que des de la política es podrien millorar, a favor d'una conducció més segura, sense dubte. Crec que, com a conductors, ens toca d'una banda recordar-los als polítics, constantment, que facin bé la seva feina... i nosaltres fer bé la nostra, que és conduir amb seny.

Hola, Té la mà Maria, i merci per passar.

Joana, ànims per la rentrée! No prometo res, però a veure si ens veiem a Girona...

DooMMasteR, treute'l i ensenya'ls com s'hauria de conduir! ;)

Deric, en la línia de la Gemma i la Rita... et dóno la raó. Pena, però és així. A veure si aconseguim anar canviant actituds, també al volant.

Laprí | David ha dit...

Cultura. Tot es redueix a això. Els que tenim una altra cultura (jo sí la tinc, ho juro) som més prudents. El mes de juny vaig fer 2000 km en cotxe, i he pogut veure molts exemples de coses que no s'han de fer. Allò del carril de la dreta és que és molt bo, em veia jo gairebé sempre allà tot sol amb algun camió i poc més.

Natxo Rovira ha dit...

Un cop més, benvolgut Ferran, em deixes emocionat per la teva sensibilitat i qualitat humana. I ja saps de que parlo.

Només vull aportar la següent reflexió, sense entrar en temes personals. Em costa entendre i acceptar el pànic col.lectiu d'aquesta societat quan s'escampen xorrades tan 'alarmants' com les dioxines del salmó o dels productes belgues, la pandèmia de la 'terrible' Grip A o les amenaces d'atacs amb Antrax mentre que sembla que ningú té por del constant degoteig de morts, lesions de per vida i tragèdies familiars que provoquen els accidents de circulació.

Encara ahir vaig viure l'arrogant i ignorant agressivitat d'alguns conductors al volant.

Flipant. Absurd. Terrible.

Ferran ha dit...

Laprí, no puc estar més d'acord amb tu, que tot es redueix a una qüestió de cultura. Quina mandra fa haver de conviure amb segons qui, noi :(

Natxo, sé que aquest és un tema altament sensible per tu; temo haver contribuït a fer reviure aquells moments, i em sap greu.
El teu comentari no em sembla menor: ens tenen distrets amb coses molt "grans" quan el nostre dia a dia, el que podem abastar fàcilment, té com a mínim tanta "història" com aquelles.
L'agressivitat la veig al nostre país de forma molt més evident que a Alemanya. Això de "picar-se" amb el cotxe... realment hi ha conductors que fan por.

Natxo Rovira ha dit...

No pateixis, Ferran, no et sàpiga greu. No m'ha fet mal, al contrari. És molt important que algú s'aturi i faci un toc d'alerta enmig d'aquesta indiferència generalitzada. I ignorància. Perquè és tan bèstia, que sempre acaba tocant a quasi tothom. I tanmateix, pretenem viure d'esquenes.

una forta abraçada