24 hores non stop

24 intense hours: on Friday night, a 2-hour tour through the tunnels of the Berlin subway. A bit longer than necessary, but yet worth it. Yesterday, in the frame of the Long Night of the Museums, that Berlin celebrates twice a year, the Delegation of the Catalan Government to Germany organized a spectacular event in the heart of the city: a so called Correfoc, with a group that came from Argentona near Barcelona. During the day, a stand offered the pedestrians information about Catalonia and taught them how to prepare pa amb tomàquet.

El temps transcorregut entre divendres nit i dissabte nit ha estat un no parar. Un ja comença a acumular experiències (també conegudes com a anys), així que avui, amb tot el gust del món, toca no moure's de casa. Els 13° de màxima previstos i la pluja que, ara sí ara també, rega la Hauptstadt, col.laboren a fer, d'aquesta, la millor decisió.

Abans d'ahir plantejava un enigma -amb permís del mestre- la solució al qual tot seguit desvetllo. La BVG, l'empresa que gestiona el metro berlinès, organitza cada divendres d'estiu un tour molt especial: asseguts en una vagoneta descoberta, 100 intrèpids viatgers s'endinsen pels túnels de la Hauptstadt, fent els mateixos recorreguts que un convoi de metro "normal". A les 22h arrenca l'invent des d'Alexanderplatz, i durant dues hores els passatgers circulem pels túnels de les línies U5, U6, U7 i U8. Us podeu imaginar les cares de sorpresa dels qui s'esperen a les andanes de les diferents estacions que travessem, quan veuen entrar, travessar i sortir de l'estació una vagoneta amb 100 "civils" armats amb casc i càmeres de fotos!

A banda de tenir una visió dels túnels del metro que altrament és difícil observar, la gràcia de l'invent és que mitjançant un "pinganillo" et van explicant curiositats d'algunes estacions i del funcionament del suburbà. D'alguna manera, el viatger intrèpid descobreix alguna cosa més de la història de la Hauptstadt, sempre tan captivadora.

El tour té la seva gràcia, però si us he de ser francs, fins i tot per mi que sempre havia volgut fer una cosa així, dues hores són un pèl massa (i els 40€ per barba, també). Això sí, content d'haver viscut l'experiència!

12 hores després...

Ahir dissabte continuava la festa, però a la superfície. Tenia lloc la 27a Llarga Nit dels Museus, que Berlín celebra dos cops l'any. 15€ permeten visitar desenes de museus i utilitzar el transport públic, entre les 18h i les 2 de la matinada. En aquest marc, la Delegació de la Generalitat va tenir l'oportunitat de muntar una carpa promocional en ple cor de la ciutat, al Lustgarten, la porta d'entrada a l'Illa dels Museus. La vam "inaugurar" a les 14.30h., un cop recuperats de la impressionant calamarsada que havia caigut mitja hora abans, en un dia que amenaçava amb esguerrar els plans dels catalans... i de tothom. Finalment, però, no vam haver de lluitar contra els elements, i carpa i Correfoc es van poder mostrar sense problemes. Fiu!

A la carpa, a banda d'info sobre Catalunya i el ja "clàssic" Qüestionari (10 preguntes sobre el país: Gaudí, la llengua catalana, les roses i els llibres de Sant Jordi...), els visitants d'ahir van descobrir el pa amb tomàquet, el fuet i el vi amb porró! Un xou, tot plegat. Ensenyàvem als encuriosits com preparar el pa amb tomàquet, i ells mateixos s'hi posaven; després, amb algun tall de fuet, es fotien la seva obra amb cara d'estar-ho disfrutant. I per acabar-ho d'adobar, rajolinet de vi amb porró :)

A mitja tarda, els Diables d'Argentona, que ja corrien per allà preparant-se pel Correfoc, van plantofar l'enorme Truja Polseguera al costat mateix de la carpa. No cal dir que, a partir d'aquell moment, la carpa catalana va convertir-se, definitivament, en pol d'atracció indiscutible!

Ella, la Truja, i les desenes d'integrants de la colla van començar l'espectacle a mitjanit. No va ser un Correfoc a la catalana, ja que per "exigències del guió" la colla no estava autoritzada a circular pels carrers: només es podia moure en un cercle delimitat per la policia, davant de l'Altes Museum. Tot i així, va ser un autèntic èxit! Dos locutors anaven explicant què representava cada escena, per posar el públic en antecedents i que entenguessin mínimament a què jugaven aquells catalans ofuscats. Petards, focs d'artifici i timbals van convertir el Lustgarten, durant mitja hora, en una plaça catalana! A jutjar pels aplaudiments i la ballaruca que es portava més d'un, i per la gentada que farcia les escales d'accés al museu), sí, l'experiment va funcionar. Ahir, altre cop, els catalans vam prendre la Hauptstadt!

PS: no m'oblido de l'explicació: Einsteigen, bitte vol dir "Pugin, sisplau". És part del missatge que els passatgers del metro berlinès escolten, quan el tren s'atura a l'estació. That's why... ;)

PS: fotos, un cop les hagi triades, avui mateix!

18 comentaris:

kweilan ha dit...

Quan expliques aquestes coses, sempre em dones molta enveja. Gairebé tanta com quan dius que necessites una manta...

Lluïsa ha dit...

Berlin és una ciutat amb història i el seu metro, amb els túnels corresponents, no poden ser menys. Una experiència diferent, curiosa i enriquidora, (sobretot pels organitzadors, he,he...)

I molt bé això d'ensenyar-los a preparar pa amb tomàquet i beure amb porró. Com vols que alguns no ballessin després de passar per la carpa?


Celebro que malgrat la calamarsada, el temps us donés una treba prou llarga. Felicitats a tot per la feina de fer conèixer Catalunya als alemanys.

XeXu ha dit...

Hehehe, quin gràcia el comentari de la Kweilan!

Personalment em fa molta més gràcia això del metro que no la part dels museus. Mentre ho llegia pensava que m'encantaria fer-ho, però el preu tira una mica enrere, oi?

rits ha dit...

doncs jo em quedo amb els museus, que és més baratet (a BCN és gratuiïta, eh, la nit dels museus...). Però suposo que és curiositat, com de fet, allò de pujar al bus turísitc. Sempre em va fer gràcia fer-ho a BCN i finalment, amb un intercanvi de nanos, ho vam fer. fer un recorregut de dos hores veient tota BCN és impressionant.

felicitats per l'experiència diabòlica!!!

McAbeu ha dit...

Es que no pares, eh? :-))
M'ha semblat molt interessant el recorregut en metro, i encara que el preu del bitllet l'he trobat una mica exagerat, també m'hi hagués apuntat.
I he vist que tant a Catalunya com a Alemanya, amb el pa amb tomàquet tens l'èxit assegurat. ;-D

Josep Lluís ha dit...

És ben curiosa i interessant aquesta iniciativa berlinesa! Però el recorregut és íntegrament per sota terra o també va per l'exterior en algun moment? Per altra banda és molt lloable la tasca de donar a conèixer Catalunya a l'estranger. M'imagino Berlín com una ciutat que durant dècades s'ha vist obligada a portar una existència més aviat grisa i en la que de de fa uns vint anys et pots trobar un esclat de vida i color en qualsevol lloc. És així? Moltes gràcies Ferran per les teves cròniques berlineses tan interessants!

Crític de cine ha dit...

m'hen alegro que poguéssiu fer el correfoc. Segur que la gent va flipar un munt!! i més que fliparien sabent que fent una cosa tant senzilla com sucar un tomàquet al pa pot sortir un menjar tan exquisit. Si és que els catalans som collonuts.

Aquí a Barcelona també existeix la Nit dels Museus i és una experiència genial i molt ben parida. Això del metro, però, no es fa i crec que seria dels que m'hi apuntaria.

Carme ha dit...

No pares, eh?

Això del metro jo trobo que 2 hores és molt, no? ara que com a curiositat deu estar bé.

Visca el pa amb tomàquet! És sempre uun tanto segur.

Musafir ha dit...

Um, Ferran!
No saps com m'agraden les xarxes del metro d'allà on hi vaig!
I el de Berlin, em va captivar..

Quina enveja això del vagó del metro sense sostre! Gairebé tinc més enveja de no haver pogut estar allà per gaudir d'una cosa així, (malgrat els 40 eur), que no pas del fet que t'hagis de botar a sobre la manteta per les nits, jejeje!

Joana ha dit...

40 euros pica una mioca però l'experiència deu valer la pena1
llàstima que no hagués coincidit "tot" quan érem aquí :) Museus inclosos i una mica més de fresqueta també haguérem agraït!
Records amb menys calor! Sí aquí també han baixat les temperatures, però avui encara he aprofitat la platja :)

Assumpta ha dit...

Un post molt, molt xulo... però... saps el que més m'ha cridat l'atenció? doncs... LA ROBA DE TARDOR QUE PORTES A LA QUARTA FOTO!! :-DD

M'encanta tota la promoció de Catalunya que esteu fent, de veritat... autèntiques i sinceres felicitacions :-)

Mireia ha dit...

Veig que ja has triat les imatges. Ha des ser divertit això del metro. No fa una mica d'angunia en un primer moment?

Clidice ha dit...

znif! jo vull pujar en un metro aixíííí :_(

sànset i utnoa ha dit...

Això dels túnels sembla molt interessant. Em faria gràcia pujar-hi. Encara que els 40 euros han de picar bastant.

I, que dir-te del que vau fer al migdia-vespre-nit a l'illa dels museus. Seria repetir-me. Això si, jo acabaria per proposar als diables d'Argentona que vagin a fer una passejada per la Moncloa, a veure si encenen alguna cosa!

*Sànset*

Edurne ha dit...

Tú disfrutas mucho... y luego lo compartes, eso está muy bien!

Lo del metro me ha recordado un poc al tren chuchú, al de la bruja... huyyy, es como si fuera aparecer un espectro de un momento a otro y a susurrarte al oído: uuuuuuuuuu...!
jejeje!

Molts petons!

Ferran ha dit...

Amics, Blogger m'està fent mooooolt el tonto. M'he currat les respostes als vostres comentaris... i m'ha esborrat el missatge :((((
Demà hi torno, a veure si això ja funciona!!!!

Assumpta ha dit...

Ostreeeeeees!! Ho has de fer en un Word i després o copies, home!! com et pots arriscar així? Ai, ai...

T'he dedicat un paràgraf sencer al meu darrer post (al de la solució de la imatge misteriosa) :-))

Ferran ha dit...

Sí, amics, va passar i va ser horrible. Porto dies de molta feina, i només em faltava que, després de 15 minuts currant-me les respostes al vostres comentaris, Blogger enviés el meu missatge al „caralho“. Ai, en fi…

Si no us sap greu, aquest cop responc només, directament, els qui heu fet una interpel.lació directa. No m’ho tindreu en compte, oi?

En general us diré que sí, que els 40€ tiren una mica enrere. Per això aquest tour no l’havia fet abans: eren èpoques de vaques més magres. Ara que m’ho puc permetre, no volia deixar escapar l’ocasió. Deixeu-me també que us digui que estava convençut de ser un freak per voler fer aquest tour. Bé, si sóc un freak… no sóc l’únic: vaig preguntar a la gent del Casal català si algú volia acompanyar-m’hi. Què va passar? doncs… que al final vam ser 9 :)

I gràcies per les vostres paraules sobre la feina que fem. Estic content (per la feina i pel vostre suport :-)

Josep Lluís, gràcies a tu pel teu amable comentari. El recorregut del tour és tot subterrani; malgrat que el metro de Berlín té trams en què els trens surten a la superfície, aquest tour es fa exclusivament sota terra. Suposo que no volen arriscar-se que estigui plovent; seria una jugada! Pel que fa a Berlín, sí, és una ciutat de colors; hi ha molta, moltíssima vida cultural. No te l’acabes, si pretens viure-ho tot. Això la fa especialment interessant.

Assumpta, al.lucinaries amb les temperatures d’aquí. Per aquesta nit han anunciat una mínima de 9°!

Mireia, sí, d’entrada fa bastanta angúnia. Molta gràcia, esclar, però barrejada amb una sensació estranya.: ficar-te en un túnel, per on a més a aquella hora estan circulant trens amb normalitat… passes per les estacions com si fossis tu, el tren… sí, és estrany, i xulo!