2.real

Més d'un i més de dos pensaven, potser algú encara ho fa, que les noves tecnologies "aïllaven" les persones, que la irrupció del 2.0 abduiria els qui s'enganxessin a eines com els blogs, Facebook, Twitter i companyia... Que aquelles pors eren infundades és força obvi per als qui passem hores davant la pantalla. El 2.0 no només no aïlla ningú sino que, de fet, facilita conèixer persones afins, amb les quals es comparteix alguna cosa que ens apropa. Les eines 2.0 ho són, sense dubte, per fer més fàcil l'intercanvi, per enriquir-nos.

En el món blocàire, una paraula estesa és "desvirtualització". És aquesta, la "desvirtualització", la raó última de l'intercanvi de parers entre persones que no es coneixen físicament? Ha d'arribar necessàriament el dia quan acabem posant veu, cara i/o nom a qui, de moment, coneixem només a través dels seus escrits, les seves fotos, la seva música? Segurament no, no és la raó última, no té perquè ser així. Probablement hi ha qui se serveix de les 2.0 per "sortir de l'armari" que, per timidesa, mantenia fins ara reclosos els seus pensaments. Les 2.0 poden ser una "simple" finestra oberta al món, o un espai de trobada virtual i, després, presencial. A gust del consumidor, sense obligacions, sense prohibicions.

Fa ja més de 1.400 dies que em vaig estrenar a la catosfera. Ho vaig fer empès per una amiga, la Cris, que ja circulava per aquest espai, lliure de retencions i clàxons, de feia un temps. Ella sabia que m'agradava escriure i devia pensar, encertadament, que amb un blog podria donar sortida a les meves paranòies, les meves reflexions i pensaments. La Cris té el seu My way en repòs, però sempre serà la persona que em va donar l'empenta cap a aquest món virtual...

... que no és només virtual, com deia. Fent una ullada al meu blogroll, me n'adono que les desvirtualitzacions han estat moltes més de les que hauria dit. Aquest post és un passeig amb els blocàires als qui ja he tingut ocasió de saludar personalment: a Catalunya com a Alemanya, prenent unes tapes a prop del mar, fent un mos a Barcelona o sota les volves de la neu dels hiverns berlinesos...

L'última desvirtualització no va ser tan massiva com pinta la trobada blocàire del novembre a Berlin, però deu n'hi do. D'una tacada, i aprofitant que passava uns dies a Catalunya, a una terrassa maresmenca ens vem trobar en Charlie, l'Anna, en Puji, en Kanu i en Clint. Pam, de cop. En Puji és l'autor d'un dels blogs als que primer em vaig aficionar. Corria l'any 2006...

Abans d'ells, dues dones, i totes dues a Berlin: la Joana i la Kweilan. Elles van venir a la capital alemanya a fer turisme, però també he conegut blocàires que, com jo mateix, viuen a la Hauptstadt: en Carles, la Míriam, la Irene, que ja va tornar a Catalunya, en Nihm...

Els premis que, des de 2008, concedeix l'associació Stic.cat cada octubre també han estat, esclar, una bona ocasió per desvirtualitzar blocàires. He pogut ser a les dues edicions que s'han fet fins ara (veurem si també m'ho puc organitzar per ser-hi enguany, l'1 d'octubre). A Girona (2008) i a Vic (2009) he pogut saludar l'Edu -ara Catalunya, ara l'Índia, l'Assumpta, en Jesús M., la valenciana Cristina, en Marc, en Martí, la Laura, els Graells i l'Eulàlia. Amb la impulsora dels premis, la Trina, vam fer un cafè, una tarda de Rambla Catalunya, farà un parell d'anys...

Hi ha blocàires, com la Cris de qui us parlava al començament, que primer han estat amics i amb qui després hem "coincidit" a la catosfera. És el cas de la Matty, per exemple, a qui m'uneixen prop de 25 anys de meravellosa amistat; també la Cristina, la Lucila i en Ciro. Amb aquests dos últims vam ser companys de feina, durant uns anyets. També coneixia prèviament l'Oriol, col.lega periodista amb qui vaig compartir feina com a corresponsal de ràdio a Berlin, temps enrere...

I, en fi, la Cris-Namaste, en Guillem, la Sara Maria, en David -un castellà expatriat a Catalunya que parla i escriu un molt bon català, en Deric i la Francesca, amiga de la Matty, a qui vaig conèixer tot endrepant uns fantàstics makis a Barcelona, temps era temps. Finalment, en Quim -ens hem vist a Barcelona, a Mataró i a Berlin, en DooMMasteR -el rei de les fotos, i la Núria, que ha arribat a ser una bona amiga.

Deu n'hi do. Ostres, no, no n'era gens conscient, d'haver "humanitzat" tants i tants blocàires. Cada trobada ha estat un plaer; descobrir qui hi ha darrera d'aquell estil, d'aquella línia de pensament que coneixes a cop de lectura, de debò, un goig. Uns quants ens "humanitzarem" d'aquí a tres mesos i escaig, en plenes festes prenadalenques, en aquesta Hauptstadt que, no ho dubteu, us donarà la benvinguda amb fred i uns carrers i places preciosament decorats. De moment som deu blocàires confirmats; i la resta? Au, vinga, que també us volem conèixer!

PS: si m'he oblidat algú, en aquest passeig virtual (o era presencial? Ara ja no n'estic segur), sisplau disculpes! Dieu-m'ho i us afegeixo encantat al recorregut.

28 comentaris:

L'À | L'imperdible de L'Ànima ha dit...

El món dels blogs, i de les tecnologies no aïllen persones sinó que les apropen, compartint junts un espai dintre del món d'internet.

Que passis un bon estiu!

Jordi Cirach

Rita ha dit...

Tens tota la raó, no només no aïlla aquest món sinó que ens amplia les coneixences. Jo n'he fet algunes també i n'estic ben contenta.
Petons, Ferran!

Assumpta ha dit...

Ostreeeeeeees!! Estic segura que ets un dels blogueros que més blogueros coneix... Mare meva!!

I tanta por que em fa a mi això de la "desvirtualització"...

Per cert, per què es diu "2.0" a tot això? Vull dir... Què significa 2.0? Sempre que ho he vist mai he sabut què vol dir ni el DOS ni el PUNT ni el ZERO :-)

Encara estic al·lucinant de la quantitat de gent que coneixes... De tots els que has citat només conec a l'ANNA i fa més de 30 anys que la conec!! jajaja ella era una bebita, la germana petita d'una molt bona amiga meva (pregunta-li si encara té una jaqueta de ratlles de colors) :-DD

Lluïsa ha dit...

Abans de l'arribada de les noves tecnologes també hi havia gent que no es coneixia personalment i tenien relacions epistolars; i d'altres que escrivien les seves vivències, pors, somnis, etc. en diaris personals.
Ara, sencillament és més fàcil; hem canviat les cartes per mails i els diaris personals per blogs i la tecnologia fa que tot vagi més ràpid i les distàncies siguin més curtes.
I si, de tots aquests avantatges, en surt una amistat, una colla amb qui poder compartir opinions o la possibilitat de fer un café, doncs endavant. Conèixer gent és sinònim d'enriquiment personal.

Un post fantàstic!!!!!!!!

XeXu ha dit...

Em sembla un número increïble de gent, que a més es veurà augmentat d'aquí poc. A mi m'agrada mantenir-me a l'altre cantó de la pantalla, trobo que les relacions que s'estableixen per aquí són molt maques, i que perden una mica la gràcia si ens coneixem. És una opinió, és clar. No mentiré dient que no he conegut a cap blogaire, és clar que sí, però certament, no hi trobo una necessitat, i estic més còmode si em quedo al meu costat.

mar ha dit...

Completament d'acord Ferran!
les noves tecnologies ens apropen a les persones i amb les 'desvirtualitzacions' no fem sinó enriquir-nos i conèixer de primera mà aquells que ens llegim i comentem sovint.

Reconec que al principi era una mica reticent a tot això ja que em creia el discurs de l'aïllament, però poc a poc me n'he adonat que això no és així!
I per a mostra, tu! que ja veig que ets un blocaire molt actiu i 'real'.
Aviat ens desvirtualitzarem uns quants més i serà una desvirtulització força sonada! A Berlin!

La veritat és que al principi fa una mica de vergonya donar-se a conèixer però poc a poc te n'adones que anar coneixent a les persones amb qui mantens una relació blogaire és molt enriquidor!

Repassant la llista 'mentalment' dels blogaires que conec també veig que en tinc uns quants! (fa un any i mig vaig assistir a un sopar que n'érem una vintena i en tinc un bon record!)

petons!

Francesca ha dit...

M'agrada molt el post d'avui, Ferran... jo sóc de les teves, he fet i/o consolidat un munt d'amistats, gràcies al bloc.
Em sembla que el "tempo" epistolar que dóna un bloc per expressar-se, fa que acabis per conèixer a una persona millor que si només la veus prenent copes... o al menys arribes a aprofondir en aquest coneixement molt més ràpid, sense els "sorolls" ambientals de les trobades presencials.
No crec que el fi de les relacions virtuals sigui la desvirtualització, però tampoc s'ha d'evitar, perquè acostumen a ser experiències bones... no parteixes de res, no és una trobada "a porta freda", tens temes de conversa, afinitats... en fi, tinc esperances dipositades en la trobada de Berlín i sé que no sortiré decepcionada.
Assumpta, això del 2.0 en realitat és una evolució de la primera web que va sorgir, se li deia la web de les coses, mentre que la 2.0 és la web de les persones i la 3.0 la web semàntica (que ja en parlen...).
Què acabeu tots de passar un bon diumenge!!!

Edurne ha dit...

Caramba, yo también me he quedado alucinada con la cantidad de blogueros que conoces!

Pues nada, seguiremos conociéndonos virtualmente hasta que... ;)

Petonets, maco!

rits ha dit...

saps que també conec la Cris, oi? jejejeje!

déu n'hi dó de la quantitat de blogaires que coneixes!

Mireia ha dit...

Jo és que sóc poc de desvirtualitzar. En conec només un parell i tampoc va ser del tot buscat. No tinc mala experiència de les desvirtualitzacions però mira, sóc rareta.
Pel que fa a l'aillament, no hi crec pas.A més quan voltes els blogs veus que la majoria de gent de vida social dins i fora de la xarxa. Crec que és una manera d'ampliar els teus cercles i una forma enriquidora de conèixer gent i opinions.

kika ha dit...

caram! aquest post fa venir moltes ganes d'anar a berlin :-)

Anna Almécija ha dit...

Ep, jo a aquesta tal Assumpta no la coneixo de res... ¿? jajaja és broma, és broma. Sí, confirmo que tinc una jaqueta a ratlles de colors que va creixent amb mi.

Ferran, va ser un plaer la trobada de Vilassar i encara més si et dic que el viatge a Berlín que preteniem fer aquesta tardor s'ha suspés sine die. Així que ...què bé que ens coneixèssim.

A mi sí que m'agrada aixó de desvirtualitzar tot i que, com ja vaig dir al meu blog, SEMPRE han estat trobades molt surrealistes mai em penedeixo.

SM ha dit...

Em sembla que deus tenir el récord catosferic de desvitualitzacions. No està gens malament per algú que viu lluny d'on bloguegen la majoria!

Joan ha dit...

És estrany això de compartir cabòries i xerrar de temes sovint compromesos sense conèixe'ns, diguem-ne, presencialment.

No tinc especial necessitat desvirtualitzadora, però el cert és que la trobada berlinaire em fa gràcia d'ençà que la vas proposar. Quines coses.

Assumpta ha dit...

Aclarir que l'Assumpta que en Ferran va conèixer en una entrega de premis no sóc jo :-))

Jo sóc la ximpleta aquesta que coneix l'ANNA des de que era una nena petita i encara no existia Internet per a us comú... tot i que que fa mil segles que no ens veiem en persona... però és igual, ella no ha canviat gens, està exactament igual que... SEMPRE :-))

Edu ha dit...

Ei, la nostra va ser una trobada molt curta! A veure si el proper cop tenim més temps per xerrar, i a veure si pot ser a Berlin!

Salut!

nur ha dit...

Ei, em demano anar de bracet amb tu (com els dos últims anys) si finalment aconsegueixes ser aquí als premis Stic.cat que, per cert, aquest cop són a la nostra estimada comarca: el Maresme!

Pel que fa a la resta, et dono la raó: Internet acosta molt més que aïlla i això ho tenim molt clar tan tu com jo. Recordo el primer te al Laie ara farà 2 o 3 anys?

Petonets!

Clint ha dit...

i jo que no volia sortir de l'armari...15 dies tontus i patapam!

Però conèixer gent que fa més de 4 anys que opina del que dius i al revés esta molt bé.

I puc garantir que no surten grans ni res d'això!

Joana ha dit...

Apa! quina colla . Ara ja no cal portar un rètol al front amb el nom del blog :))))
Fins aviat !!!

Albert B. i R. ha dit...

A quanta gent has tingut l'oportunitat de conèixer! Deu fer una il·lusió enorme!
Quan neix alguna cosa nova, sempre hi ha qui predica la gran desgràcia. Amb les eines 2.0 va passar el mateix. Sortosament, s'ha vist i has demostrat que s'equivocaven.

kweilan ha dit...

Encantada de ser una de les que coneixes. La veritat és que em va fer molta il.lusió trobar-nos a Berlín. Una abraçada!!!

glamboy69 ha dit...

Jo també he coengut a molts dels meus comentaristes i fins i tot me'n vaig tirar un fa mil anys!! aajaj
Sens dubte és una eina d'aproximació, no d'aïllament!!

Eulàlia Mesalles ha dit...

Sniifff, snifff, t'has oblidat de mi, també vam coincidir a Vic!

La teva llista és aclaparadora!

Ferran ha dit...

Gràcies, Jordi, tu també.

... i petons per tu, Rita.

Assumpta, sort que la Francesca ha contestat la teva pregunta, perque la resposta jo no la sabia!
I l'Anna també t'ha contestat, hehe. Això és com un bar, aquí tothom xerra amb tothom... i què bé que sigui així!

Del tot d'acord, Lluïsa, amb això de conèixer gent. És un dels esports més sans que hi ha, trobo.

XeXu, crec que entenc aquest "perdem la gràcia", però noi, no sé... a mi m'agrada haver desvirtualitzats uns quants amics virtuals, i poca cosa ha canviat després. Vull dir que amb algú s'ha teixit una amistat i amb altres hem continuat la relació blocàire com abans de trobar-nos. I tal dia farà un any ;)
És xulo, per mi.

Mar, segur que va a caràcters, però el que és a mi, no em costa gens, desvirtualitzar algú. La relació que s'estableix a través de lectures i comentaris és prou "forta" per fer-me sentir que, d'alguna manera, ja "conec" aquella persona. En fi, segur que sí, que depèn de cadascú.
La trobada de Berlin serà xula :)

Francesca, justament dones la clau perque no em costi desvirtualitzar blocàires: ja saps coses d'aquella persona, tens temes en comú, o si més no temes de què parlar. I el més important, desvirtualitzes algú perque et ve de gust; amb això ja hi ha mitja feina feta, oi?

Hasta que... me acerque a Bilbao a visitaros a mi querido amigo (presencial) Óscar, y a tí, claro! :)
Muxus, Doña Edurne!

Ho sé, ho sé, Rits. Ho vaig descobrir un dia, llegint un comentari teu en el seu blog. Llavors ho vam parlar; vaig flipar durant dies, hehe...

No dona, Mireia, de rareta res. Em sembla perfectament normal que hi hagi qui tira més milles amb les desvirtualitzacions, i qui no s'hi posa tant (o gens). I tot és igual de normal :)

Kika... KIKAAAA!! :-))

Anna, peneta això de Berlin, però com et deia ahir per mail, el guia (guia-amic, podriem dir, no?) el tindreu igualment, quan sigui que vingueu.

Salvador, la veritat és que... m'encanta conèixer gent, i com segurament a tots nosaltres, qui millor per conèixer... que gent que ja "coneixem" :-)

Joan, ben mirat, sí, sí que és estrany. I xulo!
A mi també em ve molt de gust, la 1. TBfC.

Edu, segur que tindrem altres ocasions, i si pots apuntar-te a la trobada de Berlin, doncs ja ho saps!

Núria, guapa, jo també recordo perfectament aquella trobada a la Laie... farà 3 anys. Pas mal, eh?
Sí, sí, segur: si baixo per l'Stic.cat, hi anem junts. M'encantaria!

Absolutament d'acord, Clint: no passa res (dolent) per desvirtualitzar-se! (i sí, la nostra "sortida de l'armari" va ser pim-pam-pum, realment :)

Hehe... no, ara ja no, Joana ;-)

I tant que s'equivocaven, Albert. Ja veiem tots que les 2.0 són un gran invent!

A mi també, Kweilan! Ja fa temps que ens llegim, i aquell cafè a la Friedrichstraße va estar molt bé. Ei, malgrat el núvol de cendra, t'enrecordes?? Ai.

Glamboy, fantàstic que les 2.0 serveixin, també, per trobar companys de joc, hehe...

Perdó, perdó, Eulàlia, sabia que algú m'hauria descuidat. Ho sentoooo! :((
Et recompensaré a Berlin; recorda'm que et pagui un cafè, hehe :-)

Assumpta ha dit...

Moltes gràcies FRANCESCA!! ;-))

Admeto que vaig fer la pregunta pensant que ningú ho sabria hehehe per tant encara estic més contenta :-))

sànset i utnoa ha dit...

A nosaltres, que ens queden justament avui 3 mesos!!!

*Sànset*

Alyebard ha dit...

A mi el que m'agrada és veure com vas compartint interessos i manies amb gent de tot arreu. Suposo que a la que tingui ocasió podré "sortir de l'armari".

Ferran ha dit...

Assumpta, agraït li estic també jo, a la Francesca :)

Sànset, sí, avui rebaixem la marca i entrem a la fase "2 mesos i..."!

Alyebard, se't saluda :)
és tot un món, aquest dels blogs. Els que no hi estan posats, ens deuen connsiderar uns freaks de cuidadín, però a mi m'encanta! (Surt, surt "de l'armari", que fora s'hi està molt bé ;)