The put and the Ramonet

Assisteixo, més aviat incrèdul, a un patètic espectacle, l'origen del qual, en cert sentit, se situa ara fa 10 anys. En aquell temps, Darthnar Vader, un exinspector d'hisenda que arribaria a ser íntim del pare de l'Eix del Mal, conqueria la base amb una facilitat apabullant. Curiosament, aquell ésser pèrfid va donar àire a un espai fins aleshores reservat a quatre "il.luminats": el de la propulsió de Catalunya cap a l'espai exterior de l'estat on portava segles pringant. Es pot concloure que Darthnar Vader potser no era tan dolent com el seu aspecte podia fer pensar?
Moltes coses han passat en els últims 120 mesos, la més important de les quals, en consonància amb la victòria absolutista d'aquell fosc inspector, ha estat una sentència judicial. La reacció a la cadena de fets que s'han succeït al llarg de tot aquest temps, amb l'explosió final del "coet" TC, va ser contundent.

Ara fa poc més d'un mes, a les hores tardanes del 10 de juliol, una sensació d'incontrolada eufòria recorria el país d'est a oest, de sud a nord amb tanta força que va sobrevolar La Jonquera i es va percebre globus arreu. Potser sí que el procés s'havia disparat, via lliure cap al més enllà...

Poc més de cinc setmanes després, però, el mes enllà ha resultat ser enormement decebedor. S'ha descobert com una constel.lació de gegantins egos, encapçalats per una tríada de personatges d'obscures intencions embolcallades, per suposat, en tela de barres grogues i vermelles. Els centenars de milers d'aquell 10 de juliol ja no saben, ara sí que no, cap on dirigir les seves esperances, el panorama és per plorar. The put and the Ramonet, they all play... Potser haurem d'implorar Darthnar Vader que torni del Costat Fosc; ell sembla ser l'única persona capaç d'unir les voluntats dels catalans.


21 comentaris:

Lluïsa ha dit...

El títol de la pel·lícula m'agrada però el guió, gens ni mica.

rits ha dit...

m'agrada pensar que no ha caigut en l'oblid. BCN continua plagada de senyeres pels balcons, la gent en continua parlant i tot és un camí.
Un camí que tinc ben clar que ha d'anar al marge de tots els darths que hi hagi, de tots els polítics.

Una peli,....V de vendetta....la força està en les imatges que tens al video enllaçat

Assumpta ha dit...

Sincerament, crec que ho has definit molt bé: Una constel·lació gegantina d'egos...

Jo ho tinc claríssim penso votar CiU, sé que hi ha MOLTA gent dins que vol la independència... potser no serà tan ràpid com fer un referèndum l'any que ve (referèndum que, per cert, es perdria, i això no ens ho podem permetre) però és més segur. Si no ho cregués no ho diria, perquè jo també la vull la independència... La vull, la somio, la necessito... Ah, i ho vull veure!

Salvador ha dit...

Més que put and the Ramonet especialistes en rebotar de galàxia en galàxia. I a aquest pas qui s'emportarà la princesa Majoria Absoluta és el successor del mestre Yoda Pujol.

glamboy69 ha dit...

Totes les iniciatives indepes acaben igual: molta disbauxa els primers dies i al cap de poques setmanes us entra la fluixera: teniu una ejaculació un tant precoç!

A les eleccions, les de veritat, veurem com tot torna a la normalitat burgesa després de set anys de llum, progrés i raó i aquí pau i després glòria!

Com a mínim heu donat feina a futurs historiadors de la política catalana... i poca cosa més

XeXu ha dit...

I no tindríem alguna manera de convèncer i unir la nostra gent que no fos fent tornar aquest trist personatge? D'acord que amb el que tenim a casa no anem enlloc, però hi té el poble alguna cosa a dir? Ho sabrem demostrar quan toqui?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ara no et sabré dir d'on ho he tret -llegit?.
Però venia a dir que un sentiment de que així no podem anar més,transversal a diferents maneres de pensar, es va instal·lant en aquesta que se n'ha vingut a dir "majoria silenciosa" que, al capdavall és la mar de fons que tot ho belluga.
Vés a saber: l'esdevenidor és indesxifrable!

McAbeu ha dit...

Ho expliques molt bé. Cada vegada més, s'estan encarregant de desfer la il·lusió que va suposar aquella gran manifestació.
Tinc la convicció que CAP dels polítics que actualment estan al Parlament pot encapçalar el camí cap a la independència (els del PSC i PP perquè no ho volen, els de CIU perquè no hi creuen i els d'ERC perquè en són incapaços) i als dirigents de les noves formacions independentistes queda clar que els interessa més sortir davant a les fotos que fer feina.
M'agradaria equivocar-me però no ho veig gens clar.

Joan ha dit...

Diuen els entesos que els polítics van sempre deu anys per darrera de la gent pel que fa a ideologia (i per a la resta potser també). Així que encara que em foti (i molt) tinc clar que aquesta legislatura no serà trencadora en absolut.

Però el brou segueix al foc. Que ningú ho oblidi.

Edurne ha dit...

Y otros qué diríamos...?
Yo ya ni comento, ni quiero hablar de política, cada vez estoy más acaracolada... no sé!
Aquí ni referendúm ni gaitas, vaya, vaya... ya ve usted cómo estamos!

Petons, maco y no llores demasiado, que encima el lunes tienes que volver a trabajar!
Qué mala que soy... lo siento.
Yo, apurando mis últimos quince días, ayyys!

sànset i utnoa ha dit...

Home, si aquest darthnar Vader teu arriba a president de la Generalitat, tot i que no et falten arguments, m'autoextradito.

*Sànset*

Deric ha dit...

ja tens raó, el panorama dels polítics catalans fa pena, és patética.

Cris (V/N) ha dit...

ai Ferran, estic fins els nassos dels polítics, ja t'ho diré, FARTA!

Un plaer llegir-te sempre, això si :)

zel ha dit...

Un apunt excel·lent. Jo no sé qui votaré, perquè estic d'acord amb en McAbeu, cap és capaç de dur-nos a la independència, no volen, i els qui guanyaran les eleccions, tampoc volen, ni mai ho han pretès. O sigui que...haurem de fer quelcom a nivell internàutic!

Albert B. i R. ha dit...

La unitat desitjada cada dia que passa sembla una quimera més gran. Si no són capaços d'aprofitar aquest moment històric, tots plegats se'n poden anar a la merda, parlant clar.

Rita ha dit...

Potser hauríem de reflexionar que per això encara som on som, per culpa dels polítics que nosaltres votem, tampoc ens n'oblidem.

Personalment em refio poc dels que volen fer volar coloms i diuen paraules que saben que vull sentir. No, no em calen paraules, vull projectes, vull saber que pensen fer, vull saber com organitzarien un país independent, vull que em demostrin com seria i això no ho fan.

Potser per això em refio més dels que no són tan "simpàtics", dels que potser no diuen el que vull sentir, però que hi estan treballant.

Agafant les paraules del Joan, que trobo molt encertades, el brou segueix al foc!
Bon apunt, Ferran, petons!

JoRDi JVR ha dit...

Darth-znar again? ni en conya!
...crec que ens fa falta un Luke Skywalker.

http://www.youtube.com/watch?v=h6sj89xgnl4&feature=player_embedded

salut!

Carme ha dit...

Un apunt excel·lent!

Crec que la majoria de la gent independentista voldria una unió que tots plegats són incapaços de realitzar. I si no van units, jo crec que és que no volen la independència.

Si la volguessin això passaria per sobre de tot.

La frase teva de les constel·lacions d'egos és la millor descripció de la realitat que he llegit.

Ferran ha dit...

Lluïsa, a mi tampoc no gaire...

Rits, m'agrada saber que Barcelona continua ensenyant les seves senyeres (i intueixo que també les espanyoles) als balcons. Potser sí, potser el moviment, com tantes altres vegades, ha de continuar sortint del poble.

Assumpta, sé que tu també la vols; no estic gaire segur que molts convergents la vulguin, però bé, potser sí acabaran apuntant-s'hi, quan se n'adonin que no queda altre camí.

A mi em sembla, Salvador, que d'absoluta res. Guanyaran, sí, però l'absoluta no la contemplo, la veritat. Ja veure...

Glamboy, ets un exagerat. Sempre.

No tinc cap dubte, XeXu, que mai hi haurà cap polític ni partit català amb més capacitat de fabricar independentistes que el PP i els seus carcamals. O el PSOE, que pal caso...

Xiruquero, m'agrada el teu optimisme (el vostre, de fet, perque el detecto en més d'un comentari). Potser sí, potser sí...

McAbeu, el teu "no ho veig" també és el meu, aquests dies. Malgrat tot, alguns comentaristes m'estan fent pujar els ànims. Ja veurem.

Veus? en Joan també té un epíleg animós. Amén, Joan.

No eres mala, Edurne, no, que tienes más razón que una santa: tocó volver al trabajo y se acabó lo que se daba. Ai. Ánimos para tí, chica, para estos 15 días. Muxitos! ;)

Haha!! Sànset, més aviat pensava en ell com a president... espanyol. Però vaja, no sé, si vols en parlem (noooooooo!)

Deric, força :(

I un plaer llegir-te a tu, també, Cris. Petons!

Zel, doncs continuarem treballant nosaltres, ves. Quan els ho donem mastegadet, llavors suposo que tots s'hi apuntaran. Una colla d'inútils, són.

Albert, m'has llegit el pensament. Ens l'has llegit a molts, de fet.

Rita, jo també vaig preguntar (i preguntar-me) un dia: "i l'endemà, què?". Es veu que la pregunta no és procedent: primer la independència (no sé ben bé com, però si ells ho diuen...), i després ja ens organitzarem. A un "germànic" com jo, això és demanar-li massa, temo.

Osti, Jordi, un Luke amb aquests pebrots sí que faria feina!

Carme, no sé... potser peco d'inocent, però jo crec que sí la volen, els qui ho proclamen. Penso més aviat que els seus... sí, els seus egos són més forts que els seus anhels d'independència. Per desgràcia per a nosaltres.

Natxo Rovira ha dit...

No sé a qui et refereixes quan oarles de triada de personatges d'obscures intencions...

Jo, sense tenir massa coneixement del que realment es cou, m'ha tornat a entrar la trempera amb aquest projecte de SC.

Sóc massa naïf? fàcilment manipulable, potser?

Mira, un altre cop m'il.lusiono.

Ferran ha dit...

Natxo, si t'he de ser franc, em van venir tres egos al cap però immediatament se n'hi van afegir més, a la llista. Total, que la "tríada" pot ser la que cadascú vulgui fer-s; n'hi ha per donar i per vendre.

A veure què passarà amb Solidaritat... Estic a l'espera de veure fets.