Estic tonto

No tenia pensat fer aquest post, m'ha sortit així, de cop: Ferran, tecleja, ho necessites. Ho necessito? no ho sé, potser sí. Estic tonto. Potser és el mal de gola -sí, sí, enfoteu-vos-en tant com vulgueu; algun dia he sortit de casa poc preparat per l'hivern... Potser és el mal de gola, potser són els dies que aquí, a les terres del nord, s'escurcen a una velocitat el doble de ràpida que a la nostra Mediterrània... Potser és que s'apropa el dia 15.300 de la meva existència, i que en començo a deixar més enrere que no pas a tenir-ne al davant... No sé què és. Penso en tu, en tu i en tu, i us sento lluny. Sé que sou lluny, però perquè us hi sento? En Robbie em recorda moments, dies, sortides... anàvem a fer una copa (val, sí, jo alguna cosa sense alcohol, però anàvem "de copes"), amics, moments... Sé que sou lluny, però perquè us hi sento? Sóc jo?

Estic tonto.


22 comentaris:

Candela ha dit...

Ei...no són lluny, estan a prop a prop a prop...milers de petons, dels que vulguis.

Ferran ha dit...

He vist el teu comentari i he somrigut (amb en Robbie de fons, per quinzena vegada). Petons, guapa. Picants, per suposat.

XeXu ha dit...

Va, corre a la pàgina de Ryanair a veure què trobes de baratet per algun cap de setmana d'aquest. Baixes, reparteixes petons i abraçades a dojo, i te'n tornes amb un bon carregament d'energia nova per passar l'hivern allà. De vegades cal, no?

Jordi ha dit...

La tonteria s'encomana, es ineviable cada cop es fa fosc mes aviat i les finestres es tornen miralls on ens reflectim i passem comptes amb nosaltres mateixos. Tant lluny i tant a prop a la vegada. Quan aterris per aqui t'invito a un café, pot estar be no?

Assumpta ha dit...

Reeeeeeees... és el mal de gola, home!!

Pensa en aquells dies que passàveu dels 35º i dóna gràcies per la fresqueta!! :-))

Te calentó i a fer nones!! ;-)

Clidice ha dit...

això et passa per no encomanar-te a Sant Llop, que guareix el mal de gola i l'esquinència ;) cuida't guapo :)

Rita ha dit...

Eps, sóc aquí jo. Que no em veus???

Ciuda't aquesta gola i planta-li cara al fred. Encara ens desanimaràs a nosaltres i no vindrem eh! :-)
Molts petons, Ferran!

marta (volar de nit) ha dit...

I a mi que m'agrada aquesta tonteria! :)

Eulàlia Mesalles ha dit...

Anava just a dir el mateix que la Clidi: Sant LLop i a córrer.

Cuda't

Puji ha dit...

Ainssss

Lula ha dit...

A mi quan em passa això és que m'ha de baixar la regla, però em sembla que a tu serà el mal de gola.

Sshhh, no podem estar sempre damunt la onada, saps? Vull dir que tots tenim alts i baixos, i a vegades tenen una justificació evident i altres no, i bé, enyorar els bons dies, els amics, alguns llocs, alguns moments... és una justificació tan vàlida com qualsevol altra per sentir-nos down saps?
Eiiss, si ho enyores és xq és bo. Tenir coses bones ens ajuda a seguir endavant, xq sabem que n'hi haurà més. Enyorar significa que ho sabem apreciar i valorar. Significa que sóm capaços de sentir.

La intel.ligència camina més que el cor, però no arriba tan lluny
Proverbi xinès
L'he llegit aquest matí i ara m'hi has fet pensar.

Petons!

Carme ha dit...

A vegades, Ferran, no cal ser lluny per sentir-se lluny i per sentir-se "tonto o tonta" Són dies que passem així i tal com vénen tornen a marxar. A mi a vegades fins i tot m'agrada que vinguin... intento "viure'ls" també intensament... potser perquè sé que passaran, no em fan gaire por.

Ara, això sí, sí et convé fer una escapada abans de l'hivern, no te n'estiguis!

Una abraçada ben forta!

Joana ha dit...

Això és perquè ja ha començat l'hivern a Berlin...ja se sap et falta el sol.
Nosaltres estem a l'altre costat de la pantalla.
una abraçada Ferran"
vaig a fer el dinar que avui serà un dia llaaarg!!!

denke ha dit...

M'agrada sentir aquesta necessitat de treure el cap i respirar al bloc. Sense mes motiu que el voler fer-ho!

Núr ha dit...

Estic molt d'acord amb la Lula i la Carme: la tonteria ens ve de tant en tant, així que potser que aprenguem a sentir-la també com a part nostra. I estar tonto per records macos és la millor tonteria que podem patir.

Cuida't la gola!

Joan ha dit...

Va, no siguis ploramiques que això se't passa aviat.

Tant fer-nos dentetes amb la fresca berlinesa i ara somiques pel mal de gola. Ai, si és que ...

Apa, torna a escoltar al Robbie, va. Així, vinga.

Lluïsa ha dit...

Tots tenim dies "dolents", d'aquells que sembla que no s'acaben mai; però l'endemà sempre torna a sortir el sol, ni que sigui darrera els núvols.

Vinga, va; d'aquí a uns dies (cap al 15.300) veuràs que , malgrat la distància, tots estem molt a prop.

Una abraçada!

Dani R. ha dit...

Eis! 15.300 nostamal!

Mireia ha dit...

Si escriure al blog et fa sentir millor, endavant!!!

Quan els que vivim fora de casa tenim aquests "baixons", els sentim MOLT PITJOR que aquells que tenen la gent estimada al costat.

Tristancio ha dit...

... la tardor, pot ser la tardor que ja arriba.

Saludos.-

Ferran ha dit...

XeXu, Jordi (m'apunto això del cafè, sí!), Assumpta, Clídice, Rita (ep, això no ho diguis ni en broma! ;), Marta, Eulàlia, Puji, Lula (gràcies pel teu súper comentari... i no parlo d'extensió), Carme (també a tu, pel teu), Joana (com està anant el dia??), Denke, Núr, Joan, Lluïsa, Dani, Mireia, Tristancio des de Xile... gràcies, gràcies a tots de debò, per haver passat avui -especialment- i deixar-hi la vostra empremta. Gràcies a tots i cadascun de vosaltres. Amb els vostres comentaris (tots, del més llarg al més curt) i les trucades de dos amics i una amiga de Barna (guapoooos!)... vaja, que bajón superat.

Sou l'hòstia, coi! Mil gràcies :)

sànset i utnoa ha dit...

No et feia pas tan vell... ara, no t'ensopeixis que amb la teva edat no se sumen, es comencen a restar!

jeje---

*Sànset*