Europa: immigració i mitjans

Europa té al menys un avantage i un problema, des d'un punt de vista cultural: la seva diversitat lingüística. L'avantatge és evident: és una riquesa inqüestionable que els catalans, bilíngües, entenem especialment bé. El problema també és obvi: les fronteres lingüístiques impossibiliten un espai de coneixement equivalent a la superfície geogràfica del nostre continent. Europa té desenes de "reserves informatives", una per zona lingüística; el que passa a l'una és desconegut a les altres, més enllà dels grans titulars, normalment per notícies negatives. Els mitjans actuals podrien superar aquestes barreres idiomàtiques fàcilment; no semblen, però, disposades a fer aquesta importantíssima feina: millor un 3/24, deuen pensar, que repeteix avorridament les mateixes notícies cada 30 minuts, que no pas un 3/24 bona part de la programació del qual consistís en l'emissió d'espais informatius d'altres països europeus, convenientment subtitulats al català, amb anàlisi de la situació a d'altres llocs. Aquest seria un autèntic servei públic informatiu que trobo a faltar.

Moltes de les grans qüestions a les agendes de cada "reserva informativa" són comunes a totes elles. A Alemanya, com a França com també a Catalunya, la immigració és un dels plats calents, informativament parlant. A cada lloc hi ha elements propis, únics, com les Banlieues parisenca o lyonesa, o com Kreuzberg, el districte turc en el cor de Berlin, amb les seves circumstàncies, però el fons és el mateix: l'arribada d'immigrants, la seva integració en la societat d'acollida, el debat integració-assimilació... Malauradament, com deia al començament, obtenir informació sobre com es tracten aquestes qüestions en els grans mitjans informatius és tasca de cirurgia, i acaben brillant només quatre titulars sense context a partir dels quals ens considerem informats. Només un exemple: què en sabem de com Suïssa gestiona aquestes qüestions, més enllà que el novembre de 2009 s'hi va fer un referèndum a través del qual els suïssos van prohibir la construcció de més minarets al seu país? Res, no en sabem absolutament res. Ens vem quedar amb els grans titulars, a través dels quals ens vem convertir, pel que sembla, en experts en l'actualitat d'aquell país: "Els suïssos són xenòfobs", va ser la posició de molts que, de fet, no havien escoltat ni un sol argument dels pro o dels anti. La posició oficial és que allò era xenofòbia, perquè anar més enllà?

Com deia al començament, si un mitjà com el 3/24 hagués emès programes informatius de les televisions suïsses sobre la qüestió, amb els necessaris subtítols, potser hauriem arribat a la mateixa conclusió però, com a mínim, de forma més legítima, havent escoltat els suïssos desgranar els seus arguments. No, millor fotocopiar blocs informatius cada 30 minuts que oferir una veritable programació informativa non-stop.

Thilo Sarrazin, exalt càrrec de l'SPD (socialista) de Berlin, posteriorment membre del Consell de direcció del Banc Central d'Alemanya, acaba de publicar el llibre "Deutschland schafft sich ab" (alguna cosa així com "Alemanya s'autodestrueix"). El llibre ha obert la caixa dels trons, posant el dit a la nafra en el tema de la immigració. En aquest àmbit, Sarrazin diu coses "políticament incorrectes", que en l'estructura mental de bona part de la societat semblen no ser considerades negociables però que, curiosament, en petit comité molts troben mal resoltes. Certament, el llibre conté postulats que l'autor s'hauria d'haver estalviat, com les qüestions genètiques amb què es refereix als jueus i als bascos; se les hauria pogut estalviar perque aquests postulats han interferit en tot el missatge, fins i tot allà on potser està dient alguna cosa que paga la pena debatre.

D'entre la mateixa comunitat turca que viu en aquest país, no són pocs els qui confessen que una part de la comunitat s'aprofita de les importants ajudes que dóna l'estat: Hartz-IV, els prop de 400€ mensuals que reben, ad infinitum, els qui no tenen feina (a banda que se'ls paga el lloguer i part de les despeses de la llar); l'anomenat Kindergeld -els prop de 200€ mensuals, per fill, que reben els alemanys fins que cada criatura arriba a la vintena (d'anys, no de mesos!). És obvi, i jo en conec algun, que també hi ha alemanys -i ciutadans d'altres estats de la Unió- que s'aprofiten d'aquestes ajudes, però invalida això la necessitat de parlar sobre la immigració i els seus diferents processos d'integració?

Seguint aquesta línia, una professora en un institut situat a una zona "difícil" de Berlin m'explicava com hi ha no pocs alumnes que no entenen els seus mestres, perque parlen turc a casa, turc amb els amics, turc al pati de l'escola... en una escola amb majoria d'alumnes turcs. Tot just aquesta setmana el president de Turquia, Abdullah Gül, demanava els seus compatriotes residents a Alemanya que aprenguin l'alemany, "fluïd i sense accent". Cal demanar-ho? No és obvi que si s'ha d'anar recordant al personal que s'esforci a aprendre la llengua del país d'acollida, és que no anem pas gaire a l'hora? No cal, potser, parlar-ne obertament, sense intentar amagar una realitat que molts coneixem o intuïm, i d'altres s'entesten a fer veure que no existeix?

El president d'Alemanya, Christian Wulff, va fer el seu primer discurs important com a cap d'estat el passat dia 3, vintè aniversari de la reunificació. Una frase del seu discurs ha desfermat la polèmica: "El cristianisme pertany a Alemanya, el judaïsme pertany a Alemanya... l'islam pertany a Alemanya". L'islam pertany a Alemanya, realment? nombroses enquestes d'aquests dies coincideixen que no, majoritàriament. Perquè fer passar per certa una cosa que és, com a mínim, qüestionable?

Tot això forma part, especialment en aquestes últimes setmanes, del debat polític, però també social, a Alemanya. La immigració, la integració dels immigrants... Tot això és també tema de debat, constant, a França. I ho és en gran mesura al nostre país, a Catalunya, on el percentatge d'immigrants s'ha disparat en els últims 10 anys, per bé que la crisi està aconseguint que molts immigrants, ara, tornin a portar cognoms catalans. Perquè els mitjans, especialment els públics, no fan l'esforç de trencar les fronteres, polítiques i sobretot lingüístiques, i portar-nos a casa l'actualitat dels països del nostre entorn? Em refereixo molt especialment a la televisió, que continua sent, encara, la principal via informativa per al gruix de la societat. Em sembla una pèrdua de temps i de diners que em repeteixin, 48 cops als dia, notícies que no tenen cap trascendència i, en canvi, no m'expliquin, en veu dels protagonistes, què es cou als mitjans de la resta de la Unió, què es cou, per tant, en les societats amb què compartim ciutadania europea.

26 comentaris:

XeXu ha dit...

Jo no podria dir que sóc una persona ben informada, la veritat, però no em sembla descabellat el que dius. Ara bé, la pregunta obligada, per a tu que toques el tema, és: en altres països, per exemple els que cites, tenen algun mitjà de comunicació que es dediqui a donar notícies d'àmbit europeu?

Mireia ha dit...

Una reflexió molt interessant Ferran. Suposo que hi ha causes molt divereses i no totes imputables als que gestionen els canals de noticies. Suposo que a ells no els interessa i a nosaltres tampoc massa. Quanta gent mirariem les noticies si se'ns parla de realitats no tant properes. Potser és que encara no ens creiem Europa

Josep Lluís ha dit...

Ferran: Molt interessant tot el que planteges. No he trobat ni un sol argument ni cap qüestió de les que planteges en les que no hi estigui d'acord. Hem de practicar la tolerància i no jutjar a ningú (ningú és ningú) per les seves afirmacions de bones a primeres sense estar informats de la realitat en la que viuen ni de les circumstàncies que els condicionen.

marta (volar de nit) ha dit...

El problema és que el que proposes, Ferran, costaria molts diners i moltes neurones.

Elvira FR ha dit...

Interessant proposta i tema complex...tanmateix crec més en la riquesa lingüística que no pas en cap barrera per la llengua...hi ha un tal Till Stigman que ha tret uns quants llibres-mètodes d'aprenentatge de les llengües romàniques ( parteix de la base que aprofitant el que tenen de comú ens podem entendre la mar de bé ) de les germàniques, de les eslaves...vull dir que no seria tan descabdellat utilitzar una llengua o tres que poguessin entendre tots amb un petit esforç ....bé l'hongarès és super difícil per exemple però jo crec que estaria molt bé i a més és necessari un espai comú informatiu ...per cert si et ve de gust et recomano Memorias de un burgués de Sandro Màrai hongarès ....aquesta idea d'Europa...aquest tenir llaços culturals comuns malgrat les diferències ( i això que tracta els principis del segle passat i finals del 19) i ara a més polítiques i monetàries...doncs sí informació! molt bona reflexió Ferran....perdó m'he enrotllat

rits ha dit...

Ferran, el teu post és molt interessant i hi dius moltes coses.

En referència a la immigració a Alemanya, sembla que la Merkel t'hagi llegit. Has sentit el que ha dit avui? Veig que teniu l'ambient ben mogut!! I la veritat no m'atreveixo a dir-hi gaire. Necessitaria pensar-ho molt, i moltes de les coses que planteges, fa temps que en penso i em costen saber com posicionar-me i què pensar.

En quant al 3/24, doncs potser no hi han pensat... o que simplement, Europa no està de moda. Pensar en Europa no és prioritari ara mateix a Catalunya. I això és ben trist.

rits ha dit...

Per cert....saps què m'ha passat? Just ara anava a votar la teva enquesta!!!! quin desastre!!!! em sap greu

Elvira FR ha dit...

A mi si m'interessa saber com han gestionat la fuita de la fàbrica d'al.lumini a Hongria i el que passa a Suissa ( que semblen una capsa tancada) o els problemes de la immigració a altres països, i m'agradaria tenir més informació de com s'ho ha fet la senyora Merkel amb la crisi....crearíem i reforçaríem llaços, la comunicació apropa i pot generar sentiments de pertinença ...jo em sento europea però no pas espanyola...bé ara sí que me'n vaig a sopar! bona nit!

Assumpta ha dit...

Doncs sí... anar a Alemanya i no aprendre alemany no em cap al cap... igual que no m'hi cap anar a Anglaterra i no aprendre anglès o a França i no aprendre francès... Jo vull que els immigrants que venen aquí aprenguin català... però si dius això ets un intolerant.

I bé, per què no aquests canals amb diversos noticiaris subtitulats? Estaria molt bé... Ho podria fer el propi 3/24... Fer bàsicament en català i, a més, fer dos grans noticiaris al migdia i al vespre amb notícies fetes de noticiaris europeus subtitulats... No ho veig tan complicat.... i fins i tot estaria be per practicar idiomes :-)

Missis ha dit...

Responent a la teva pregunta... suposo que és qüestió d'audiències. Desconec les audiències del 3/24, però intueixo que no deuen ser molt altes, però sempre ho seran més repetint notícies del nostre entorn que posant notícies subtitulades (i és que el doblatge continua fent molt mal en aquest país!).

No crec que un noticiari del dia de la televisió francesa, austríaca o d'on sigui, aixequi gaires passions entre els televidents.

Si desconeixem el què passa en altres zones veïnes a la nostra (a les Balears sembla que la gent només s'hagi tirat per els balcons dels hotels aquest estiu), com podem estar ben assabentats del que passa més enllà?.

Manquen temps, ganes i motivació.

Albert B. i R. ha dit...

Fas una reflexió molt interessant. El que passa és que, per desgràcia, això que peoposes és molt difícil de portar a terme. Primer, perquè no existeix un sentiment europeista entre la gent europea. El sentiment vers el seu propi país massa cops fa obviar què passa a la resta. Segon, perquè per això cal una xarxa informativa molt important encara inexistent.

sànset i utnoa ha dit...

Pel poc que en sé, els mitjans informatius s’acostumen a mirar molt el melic. Se centren en el què passa al seu radi més immediat i la resta són titulars. I aquests titulars de la resta tendeixen a ser molt “maniqueus”. Òbviament, per res crec que estigui ben informat sobre el que passa amb els turcs que resideixen a Berlín, o amb el que passa a Suïssa. En rebem informacions massa simplificades (i simplistes).

De totes maneres –i aquest tema l’he hagut de debatre més d’una vegada- no crec que una societat multicultural i harmònica sigui possible. Seria molt maco, però hem de ser realistes: la cultura dominant –la que té el poder- acabarà per minoritzar a l’altra o les altres que hi convisquin. I pot succeir d’una forma més pacífica i pactada o mitjançant agressions de diversa índole. No sé ben bé com està la qüestió turca a Berlín, però quan els alemanys “de tota la vida” se sentin realment i majoritàriament amenaçats, tallaran l’aixeta. Igual que han fet els suissos. I Kreuzberg no passarà de ser un “gran guetto” cada dia més escanyat.

Jo crec que el model d’integració cultural dels immigrants és l’únic que és real. I aquí han de jugar el seu paper tant el migrant com l’administració receptora. El migrant ha d’entendre que és el seu deure fer-se partícip de la cultura del seu nou emplaçament (tant sigui un turc que fa cap a Berlín, com un manxec que arriba a Porrera). I l’administració d’aquell nou emplaçament ha d’entendre que el procés integrador és llarg i complex, i que per res ha de ser agressiu. De res serveix una normativa agressiva en qüestions com, per exemple, la llengua. El procés haurà de ser progressiu i que se serveixi d’eines no-agressives mitjançant les quals el mateix immigrant hi vulgui participar. El nostre món és el de les presses, i tot ho volem fer amb un tres i no res. El quid crec que està en la pedagogia, i la pedagogia –la ben entesa- vol el seu temps.

*Sànset*

Alyebard ha dit...

Molt bones reflexions, crec que a tota Europa ens estem tornant a replantejar tots els debats identitaris i els de la immigració. el problema han sigut les polítiques de "bonisme" aplicades. Trobo que la Merkel ha sigut molt valenta amb les declaracions que va fer. Però per TV3 a la nit ja les van passar retallades i filtrades. Aquí es fan aquest tipus de declaracions i et diuen "fatxa" a la mínima de canvi.

Joan ha dit...

Buff, quina feinada m'ha donat llegir tot el que has publicat mentre jo era pel món! Tot i així, m'he proposat comentar només el darrer, que no arribo a tots.

Interessant reflexió, sí. Ara ve, crec que el que proposes televisivament parlant no és contrari al 3/24, sinó complementari. Jo sóc molt anàrquic amb els horaris, i tenir una televisió que m'assegura les notícies bàsiques a qualsevol hora m'és molt útil. La repetició es justifica així.

Això de mirar-se el melic deu ser un mal global, no et pensis. Et puc assegurar que els mitjans americans han resultat molt pitjors!

Miquel ha dit...

Tot i que sigui un adjectiu usat de forma indiscriminada, sí que trobo que els informatius de la TVC són molt provincians. Personalment m'interessa molt més informar-me d'un cop d'estat al Carib o una revolució d'estuadiants a la Xina que no pas un cas de violència domèstica a Valdepeñas, per posar un exemple.

D'altra banda, amb la tecnologia acutal les barreres linguístiques es poden superar perfectament. Amb el català per a casa i l'anglès per quan sortim n'hauriem de tenir prou, menys per anar a les hispanies, clar.

DooMMasteR ha dit...

Estic completament d'acord amb el teu post, Ferran. No tenim cap mitja que tingui vocació internacional, ni tan sols europeista. De fet no el tenim ni comarcal, per que al TN comarques també deixa'l correr...

kika ha dit...

crec que tens raó. però el problema no és que no tinguem informació a l'abast. amb internet i les tv per satèlit qui vol pot estar ben informat suposo.
el problema és que no interessa a ningú ... a part de tu, vull dir :-)
a la gent tant li fa el que passa a fora i encara menys perquè passa el que passa. i els periodistes només es preocupen per buscar titulars ben llampants, encara que estiguin buits de raó o de contingut (menys tu suposo :-)
i això ho veig com un peix que es mossega la cua. perquè donar informació informativa si a la gent no li interessa? i com que no n'hi ha no sabrem mai si de fet interessaria ...

Clidice ha dit...

Em sembla una reflexió molt acurada la teva i que dóna les pistes adequades per on haurien d'anar els trets. Tenim un problema, deixem els eufemismes, d'integració humana a tot europa pels moviments de població derivats de la puixança econòmica. És evident que aquesta gent se'ls ha desplaçat dels seus països d'origen amb els cants de sirena de lligar els gossos amb llangonisses. També és evident que els que es desplacen no solen ser precisament les capes més educades i afavorides de la població, ergo això implica totes les disfuncions que ens puguem imaginar. Evidentment que els medis de comunicació hi tenen molta responsabilitat, però no oblidem que els medis serveixen a algú i a algun propòsit. Normalment el capital no sol estar en mans de l'esquerra d'una banda i els governs només els fan servir d'altaveu dels propis medis. Vaja que, com sempre, anem escombrant la merda sota l'estora amb la remota esperança que no es noti. Però ja fa massa temps que fa bony i només se'ns acut culpabilitzar els que han vingut. Com sempre, acabem matant el feble, hi ha pesta a la ciutat? fem clavegueres? noooo, matem les bruixes!

Ciro ha dit...

Reflexió impecable i econòmicament viable si aspiressim a estar ben i globalment informats. No era això l'Euronews? Què se'n va fer?

Guim Bonaventura i bou ha dit...

Reflexions molt interessants.
Per una banda, el tema de la TV europea: és, ara mateix un somni, i veient com van les coses dins mateix dels estats membres (vegeu el tema de la ILP Televisió Sense Fronteres).
Immigració: cal posar el tema obertament sobre la taula, d'altra forma només se n'aprofiten radicals com Sarrazin, Camacho o al-Qaeda. És, no obstant, un debat espinós que obligarà a dir certes coses mal vistes en aquesta Europa progre-esquerranosa...

Efrem ha dit...

A proposar-ho a la televisió de Catalunya

Daniel Juvet ha dit...

Hola Ferran, un tema força difícil i de ben segur que amb opinions ben diverses, mai no m’ha agradat parlar en públic sobre política o religió. Però hi ha temes que si que en parlaré, crec que un dels problemes que te la societat d’avui en dia es la generalització, et sona “es que tots els .....sou iguals” o “tots els sou uns...” i la superficialitat i simplicitat de moltes opinions que sento pel carrer, posant a tots els immigrants al mateix sac, sense conèixer el cas en particular d’aquella persona a la que critiquen.
En quan al llenguatge, parlo solament de mi, si anés a un altre país aprendria fins on pugues la seva llengua, no solament per que crec que es una bona manera d’entendre millor la societat que t’acull, si no per la riquesa cultural i també per tenir mes possibilitats de treballar.

Ferran ha dit...

XeXu, la pregunta és bona i la resposta és... no. No, si més no, com jo entenc que s'hauria de fer. Aquí a Alemanya, els canals d'informació continua (tipus 3/24) segueixen més aviat el format de la CNN: uns minuts de notícies i reportatge sobre temes diferents.
No, una autèntica televisió paneuropea només és Euronews... i no s'hi esmeren gaire.

Mireia, entenc l'argument però no el comparteixo. És molt més fàcil amagar-se darrere del "a la gent no li interessa"... que fer-ho i comprovar-ho.

Justa, Josep Lluís. Informació, informació, informació!

Marta, discrepo. No costaria més diners que les milionades que es paguen a personatges repugnants per vomitar estupideses a televisió. En pots estar del tot segura.

Elvira, en el sentit del que tu dius hi ha una pel.lícula ("Un film falado"), del portuguès de Oliveira, amb una escena impressionant: 4 comensals a taula, cadascú parlant en la seva llengua (italià, francès, grec i portuguès), cadascú entenent els altres... Brutal, la escena.

Rits, el tema immigració aquí és EL tema. Efectivament, la Merkel diu coses molt claretes... Caldrà veure com gestionen tot plegat, els alemanys.

Assumpta, ni més ni menys, el que proposes seria un excel.lent principi. I com molt bé dius, ajudaria a més a millorar el coneixement d'idiomes.

Missis, al.lucina: el "Telenotícies" de les 20h de la televisió pública alemanya és, gairebé cada dia, el programa més vist de la televisió.

Albert, el "sentiment europeísta" de que parles s'ha de fomentar! I s'ha de fer des de les institucions públiques, en primer lloc. Ser europeísta és complicat si no t'expliquen què passa a Europa.

Sànset, cert, quan la gent d'un lloc se sent "amenaçada", diu prou. Això està passant aquí, a Alemanya. Òbviament, "amenaçat" sona molt fort i no és ben bé el cas, però segur que entens què vull dir. La imatge que tenen molts alemanys dels immigrants turcs, és que molts s'aprofiten dels avantatges de viure aquí (les ajudes són importants, com us explico en el post), i a canvi no donen els mínims. Serà així o no, però aquesta és una percepció força estesa.

Alyebard, en aquests temes, l'esquerra alemanya també és un xic "bonista", com dius. Per plantejar-se en veu alta què passa amb la integració dels immigrants, un passa a ser automàticament feixista.

(continua...)

Ferran ha dit...

Joan, sí, els blocs de mitja hora serveixen perque en qualsevol moment, un pugui informar-se. Però és que per això també hi ha internet; complementar aquest servei informatiu amb una cosa una mica més àmplia no faria cap mal!

Miquel, bravo, és això! Tant parlar de crims que no tenen cap rellevància per al conjunt de la societat, i s'estalvien l'esforç d'oferir una veritable plataforma informativa d'interès!

DooMMasteR, esperem que algun dia, algú dirigeixi un mitjà amb veritable vocació informativa a nivell europeu. Jo ho espero!

Justament, Kika, com que no n'hi ha no podem valorar quin interès despertaria. Pels grans mitjans és molt senzill quedar-se amb això, amb que a la majoria no li interessa, per no fer l'esforç i plantejar un producte informatiu interessant.

Clídice, en el fons o en la superfície, estem d'acord. El problema hi és, el problema no se soluciona i qualsevol intent de parlar-ne es complica perque pels uns fer-ho és ser un feixista, i pels altres fer-ho és per deixar que cadascú campi per on vulgui, quan vulgui i com vulgui. Cal molt de cap fred i ganes d'enfrontar-se als problemes, i això...

Exacte, Ciro, ho deia aquí dalt a algún dels comentaristes. Euronews hauria de ser això, però els estats que l'impulsen no hi posen prou mitjans ni econòmics ni tècnics. El perquè se m'escapa, crec.

Justa, Guim. Com li comemtava a la Clídice fa un moment, el debat requereix cap fred i ànim de solucionar problemes, i em sembla que molts no estan per la feina.

Efrem, si se'm dóna una idea igual m'hi poso, hehe...

Daniel, gràcies, com a tots, per dir-hi la teva. Vaig al tema de l'idioma del país i la feina... més d'un cop he sabut de gent amb passaport espanyol, que aterren a Berlin i pregunten si és possible treballar aquí si no es parla alemany... ni anglès. Hi ha gent que està fatal.

XeXu ha dit...

Doncs perquè vegis que apreciem el teu esforç, contestaré la teva resposta, i que consti que no és per posar-te més feina, eh?

L'altre dia em vaig sorprendre d'una cosa i vaig pensar justament en aquest post, potser t'agradarà saber-ho. Tinc una companya que és aficionada al Ferran Monegal, articulista, crític de tele i el conductor de Tele Monegal a BTV, suposo que no calen les presentacions. Bé, el cas és que ja hi ha anat dues vegades, i sovint es mira la programació de la cadena per veure quan surt el programa. Ella ho va veure i m'ho va dir, a BTV, a dos quarts de dues de la nit fan notícies en un munt de llengües, i quan dic un munt, és un munt. Vaig entendre que són curts informatius pels immigrants a casa nostra. El que ja no tinc tan clar és si els informen de coses d'aquí (aquí Catalunya, no aquí Berlin!) en la seva llengua, o els informen de coses del seu país. Això ho pots investigar si vols.

D'acord que no parlaríem de prime time, però potser això s'acosta una mica al que tu reclamaves, no?

Ferran ha dit...

Hmmm... s'hi apropa... però no gaire. Conec el programa, XeXu: són càpsules informatives, miniblocs de cinc minuts, cadascun en una llengua. Donen alguna informació que tant pot ser del país d'origen, com d'alguna cosa que passa a Barcelona (o Catalunya), que pugui ser d'interès pels espectadors.

No és ben bé la meva idea, però vaja, podria ser un principi, sí.