Ja dormiré quan sigui mort

I have never been a sleepyhead, but in these past few months, couple of years maybe, I tend to sleep less than ever before. Even at weekends, 6 or 7 hours is my limit. I guess the older we get, the more we want not to miss...
Today Germany celebrates the 20th anniversary of its reunification.

Mai he sigut de dormir excessives hores: vuit sí, però no les 10, 12 que alguns amics són capaços de dormir. No, això mai. O gairebé mai: només algun jet lag m'ha tingut retingut al llit mig dia, en comptades ocasions. Ja fa un temps, però, que a les vuit hores escasses de són li vaig restant minuts, de vegades molts minuts. Ja fa un temps que, en caps de setmana, poc més de 6 o, a tot estirar, set hores dormo.

Diuen que a mesura que et fas gran el cos demana menys hores de son. És realment així, o som nosaltres, que ens sabem de baixada i volem veure-ho tot, viure-ho tot?

Avui fa 20 anys que Alemanya va tornar a ser Alemanya... La senyora d'aquesta imatge porta una pancarta (pancartista! titiritera!) significativa, potser de quan la caiguda del Mur: BRD vol dir Bundesrepublik Deutschland (República Federal d'Alemanya); DDR eren les sigles de la Deutsche Demokratische Republik (República Democràtica -hehe- alemanya). BRDDR uneix tots dos estats en un de sol: Deutschland.

Tagesschau és el nom del principal Telenotícies de la tele alemanya. Us n'he parlat algun cop. La seva versió digital ofereix aquests dies àmplia informació sobre l'Alemanya reunificada: dades, anàlisis, opinions... Avui ofereix una enquesta, el títol de la qual és: "La unitat: una història d'èxit?". No sembla que els alemanys (si més no, els alemanys que hi han votat fins ara), ho tinguin excessivament clar. En el moment d'escriure aquest post, diumenge al matí, el 56% respon que sí, el 41% respon que no i el 3% n.s./n.c. Ho podeu veure clicant aquí.

No són pocs els exciutadans de la DDR que diuen sí a l'Alemanya actual, al món actual, però amb matisos. Una dona explicava ahir per televisió que en el seu temps havia lamentat la falta de llibertat per poder-se moure, per poder sortir del país, aquell seu país que fa 20 anys va desaparèixer; deia també, però, que tenien una vida feliç, que estudiaven i no s'havien de preocupar pel que farien després, perque ja ho sabien: tindrien la feina garantida. Deia també que guanyaven pocs diners, sí, però que tampoc els era un problema, això, perque les coses eren barates i, a més, no tenien ni la possibilitat ni tampoc, esclar, la necessitat de consumir.

En el nostre món d'opulència, cada dia que passa és més obvi que ens estan aixecant la camisa. Si al menys pugués dormir per no pensar...

25 comentaris:

Júlia ha dit...

Dorms menys estona seguida, em sembla. I em passa una cosa que abans no em passava, m'adormo a llocs com ara conferències, cinemes. Com els iaios del meu temps, vaja.

Pel que fa a les nostàlgies, allò que es relaciona amb la joventut sempre sembla millor, per tant la valoració de la pèrdua és relativa. De vegades em sorprèn enyorar segons què dels temps'grisos' i tot...

Crític de cine ha dit...

Amb el tema d'Alemanya, jo crec que la caiguda del mur va suposar un fort trasbals per a les societats d'ambdos costats del mur. Lògicament hi hauran conseqüències bones i algunes de dolentes. Mai plourà del gust de tothom. Però m'ha sorprés el resultat, provisional, de l'enquesta. Sembla que la meitat de la població preferís que el mur continués aixecat!!

Va, no pensis tant i ves a fer una capçada, que nosaltres t'hi esperem.

Josep Lluís ha dit...

Durant la setmana dormo una mitjana de set hores aproximadament.Els caps de setmana més o menys el mateix. A vegades tinc la mateixa sensació que tu, Ferran.Sembla que mentre es dorm no es viu. Però és realment així? Això és el que no tinc tant clar.Pel que fa a la nostàlgia, diuen que quan un pensa sovint amb la infantesa o els temps passats es que es comença a fer vell. Si això es així, jo dec estar patint un procés d'envelliment accelerat.Segur que quan era un nen o un jove devia passar les meves tribulacions, però cap suficientment penosa perquè em porti ni un sol record amarg.I pel que fa a Alemanya, acabo d'escoltar que tot just ara, acaba de pagar les reparacions de guerra que se li van imposar en acabar la primera guerra mundial(92 anys més tard). Quan va acabar la segona guerra mundial, se'n va fer càrrec exclusivament la RFA, però la totalitat dels pagaments no es podien liquidar fins que no es produís la reunificació de la que ara es compleixen 20 anys.Suposo que ara disposarà de més recursos per ajudar a les regions de l'Est i sortir de la crisi. I es que suposo que deuen estar una mica farts de ser això de la locomotora d'Europa i de abocar diners a països com Grècia, Espanya, Polònia, etc. Es així, Ferran? una abraçada des de Reus.

Carme ha dit...

La meva mare, sempre ho deia això "ja dormirem quan serem morts" a casa meva eren d'anar adormir tard, ens engrescàvem amb qualsevol cosa, converses, tele, llibres o fins i tot feines.. jo quan era jove era molt dormilega i aleshores passava molta son i els dies de festa dormia tot el matí. Ara no, ara vaig a dormir tard i em llevo aviat. També m'adormo quan no toca... com ara llegint i em fa ràbia, però prefereixo gaudir de les hores.

I sí que penso que ens estan aixecant la camisa ... però no sé si dormir t'ho solucionaria :)

Ferran ha dit...

Júlia, ja se sap: contra Franco es vivia millor, hehe...
M'ha fet gràcia això dels iaios del teu temps. És veritat, els avis es van quedant adormits pels puestus, i potser en canvi no poden dormir quan toca...

Crític, hauria de buscar les dades, però recordo una enquesta de no fa pas gaire, que deia que un percentatge no insignificant d'alemanys orientals voldria tornar a aixecar el Mur. En tot cas, ni de bon tros s'aproximava al 40% de l'enquesta d'avui... però és significatiu com molts germanoorientals troben a faltar no pas poques coses del seu expaís i sistema. Caldria tenir-ho ben present, això, perque vol dir alguna cosa important.

Josep Lluís, no sé com aniran en els pròxims temps les finances alemanyes, però en qualsevol cas la crisi ja l'han deixada ben enrere. De fet, aquí ni se'n parla, de crisi. Tenen una taxa d'atur del 7.2% (dada de fa un parell de dies), el consum augmenta (es veu que és molt important, això, pels economistes), la màquina avança a tot drap.
I sí, tens raó: n'estan força farts. Alguns ho demostren més que d'altres, però molts veuen els països del sud d'Europa com una rèmora per a la prosperitat alemanya. I què vols, els entenc.

"Gaudir de les hores", Carme; #es exactament això. Gaudir de tot el que podem fer, llegir, escriure, aprendre... quan som desperts. Si pugués viure sense dormir, seria feliç! (hmmm... o potser no, que llavors no desconectaria mai d'aquesta realitat, de vegades feixuga, en què vivim)

lolita lagarto ha dit...

a mi també em passa això de dormir poc, a vegades molt poc.. i després no estic al cent per cent, a vegades penso que aquesta set de viure ens matarà.. bé una mica exagerat, però..

a mi em sembla que l'enquesta reflecteix més les coses que no funcionen ara que les que potser funcionaven abans de la caiguda del mur.
D'altra banda els hi dono la raó amb el fet de preferir no tenir la necessitat de consumir... crec que es viuria molt millor sense tan consumisme, de fet començo a tenir-li aversió..

Assumpta ha dit...

Jo no dormo mai!! :-DDD

reflexions en català ha dit...

Entenc el que diu aquesta senyora, però la nostàlgia hi fa molt. Un món, el seu, que ha canviat tant o més que el dels nostres pares i avis.

A mi la canalla no em deixa dormir tranquil·lament des de fa... molt temps.

Salut i bones dormides.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Recordar les imatges per televisió d'aquells que s'enfilaven al mur, els primers esvorancs, les abraçades dels d'un cantó i altre...Magnífics records!. I un altre món que naixia a Europa.
És legítima -i inevitable- una certa nostàlgia, com ha dit la Júlia, relacionada amb la joventut. La perspectiva però, no dona marge a l'error.

Ferran ha dit...

Lolita, ens han ficat al cap que cal tenir; tenir és l'important, en el món on vivim, malgrat que en realitat l'important és ser, SER! Però clar, ser no dóna diners, no mou capital i sense moure diners n'hi ha que no saben ser feliços.

Espero de tot cor que estiguis exagerant, Assumpta. Tot i que, per les hores que veig que escrius comentaris, sovint...

Marc (o Josefina ;) és veritat que la pàtina del temps pot donar a les coses un aire que no tenien en el seu moment. Aquesta senyora no deia, per exemple, que si et negaves a entrar al partit esdevenies un pringat. Hmmm...

Xiruquero, aquelles imatges tenen una força brutal; vint anys després i un cop vistes una vegada i una altra, i una altra, i una altra... continuen significant moltes coses. Alemanya ha vincut un segle XX impressionant, d'extrems insospitats.

Assumpta ha dit...

No, tinc un xip cerebral que, de tant en tant, m'enxufo un port usb a l'ordinador i ja és com si dormís ;-)))

kweilan ha dit...

Si dormint, s'arreglessin les coses...

Xavier ha dit...

Era de poc dormir, mai he dormit gaire. Actualment mai dormo entre setmana mes de sis hores, el mes normal en son cinc. Però……això esta canviant,. els caps de setmana en “marmoteixo” i aquesta mena de metamorfosi fa que arreplegui les hores de son perdudes i las que no he dormit la resta de dies, i això no amb passava.


Diuen que quan mes gran et fas, menys dorms. Dons jo soc rebel, o diguem punyeter, o be es que em preparo per la mort.
Cada cop necessito i m’agrada mes dormir. La meva parella diu que dormo d’avorriment.

!! Potser tingui raó !!
Una abrasada Ferran i records als Berlinesos-ses.

XeXu ha dit...

Em costa comentar aquest post perquè no estic molt al cas de com funcionaven les dues alemanyes, no sé si persones com el testimoni que expliques vivien realment millor o només enyoren un passat perquè no els agraden els canvis. No tinc prou coneixements sobre com era la situació abans i com és ara.

I a sobre de tot, encara dormo menys que tu, així que... el dia que dormo 6 hores, festa major.

Clidice ha dit...

jo sóc de dormir, hi ha qui fa bricolatge i jo dormo :) a més, com tu dius: si dormo no penso, si no penso sóc més feliç :D

Albert B. i R. ha dit...

En el tema dormir coincidim. No recordo haver dormit més de 8 hores cap dia i, entre setmana, més o menys 6 cada dia.
El resultat d'aquesta enquesta, vist des de fora, ens és sorprenent. Veure com el que considerem l'estat més poderós d'Europa presenta aquests dubtes entre els seus propis ciutadans ens descol·loca una mica.

Ferran ha dit...

Assumptacop, em comences a fer por.

... si fos, així, Kweilan, dormiria ni que fos per nassos :)

D'avorriment, tu, Xavier?? Amb la feinada que deus tenir per documentar els teus posts, em sembla impossible que t'avorreixis mai! Abraçades de bona setmana tinguis.

XeXu, ara sí que em començaré a preocupar. De debò que dorms menys de sis hores al dia, tu? Això no està prohibit? I com t'aguantes per anar pels puestus??

Ja et dic, Clídice, que per salut mental hauria de dormir més i veure menys Telenotícies. Casum!

És així, Albert. Bé, a veure, la majoria d'alemanys ja estan contents amb el que hi ha, però certament n'hi ha no pocs que es plantegen altres escenaris. És interessant, trobo.

kika ha dit...

jo dormo tot el que puc, i m'agrada. i si pugués dorminiria més. encara que noti que amb el temps (l'edat) la mitjana va baixant ...
i sobretot dormo per no pensar, en això que dius, que sí, que crec que és així!

marta (volar de nit) ha dit...

Normalment dormo sis horetes i m'hi trobo bé. Podria dormir més allargant el son del matí i en canvi em costa molt anar a dormir per la nit! Acabo d'imaginar-me en Cuní demanant si es vivia millor amb el franquisme o sense. Uf, ara no sé si podré dormir jejeje

Assumpta ha dit...

A en XeXu li tinc jo calculat que molts dies ni tan sols dorm CINC hores. Em pots ben creure...

No em tinguis por, sóc totalment inofensiva... :-))))

Miquel ha dit...

Quan es posi en perspectiva d'aquí a molts lustres, la caiguda del mur serà considerada un dels esdeveniments més importants de la història, doncs significa l'inici de la davallada del comnisme com a concepte, com a model d'estat i com ideologia.

D'altra banda seria interessant el que es pensa a Espanya i a Catalunya en una enquestes de paràmetres similars: "La transició, un èxit?". (Recordo que encara estem en transició doncs el cap d'estat és hereu de Franco)

Salut!

Ferran ha dit...

Oi que sí, Kika? al llit s'hi està bé, què caram, i això... que un s'estalvia d'escoltar segons què, i de pensar. Si pugués dormir una micona més...

Haha, molt aguda, Marta. Aquest podria ser tot un debat (el del franquisme); i si en fas un post? ;)

Seràs inofensiva, Assumptacop, però això de nor dormir, hehe... Val, val, faig broma, ja m'imagino que una miqueta sí que dorms. De totes formes, tant tu com en XeXu em feu una mica de "cosa", perquè llegeixo comentaris vostres, aquí i a altres blogs, a hores que penso que no són humanes! :)

Jo encara diria més, Miquel: no només va significar la devallada del comunisme, sino que a mig termini va fer que molts es comencessin a preguntar si el supervivent, el capitalisme, realment era bò per sí mateix o ho havia estat sobretot per contraposició al comunisme...
Pel que fa a Espanya, absolutament d'acord amb el que dius de la transició. Ja té pebrots, la cosa.

Assumpta ha dit...

Doncs quan llegeixis el que m'ha passat al post que has posat d'en Martí Anglada encara et faré més por... uisss

Carles Codina Calm ha dit...

Portant la contraria...
Per mi dormir es salut, el dormir es tan o més important que l'estat de vigília. Per desgracia el fer-me gran més fàcil desvetllar-me o tindrà la necessitat de visitar en Roca, però me sembla que per lo menys 8 hores tots les tindríem que dormir.
El nostre problema es que hem nascut a una societat productiva on es donar excessiva importància al treball i al cos i poc al descans, a la ment i a l'esperit (Occident, Nord-Amèrica).
Si en realitat volem seguir visquen a aquest planeta tindrem que recular cap les civilitzacions passades i d'alguna manera aprendre a no fer res, més dormir i més meditar.
El temps lineal no existeix... Larry Dossey
Bondats del dormir(anglès)
El fals comunisme(que no era comunisme sinó dictadures emmascarades)ha mort, una sort de nou comunisme esta a punt de néixer, el capitalisme en que vivim te el dies comptats.
Alemanya esta al mig de la crisis, no ha fet res per sortir-ne, l'únic es que te la sort que fins ara la seva botiga a Xina no donar abast per servir les comandes... Quan Xina fagi un esternut, llavors els alemanys se'n donaran que estan al rovell de la crisis.
El model econòmic mundial estar fet uns draps.
Una anècdota historia que m'ha explicat més d'un cop el meu pare, sobre el dormir, a Olot d'on soc vivia un home que es deia Pere,.. Tots el matins el seu pare el despertava amb la frase.. Pere que fas? dorms o rumies? en Pere contestava rumio Pare, rumio. Dons segueix rumiant Pere...
La veritat es que a me'n Pere li va sortir bé, perquè segons tinc entès de treball, treball, poc en va tindre i sembla que no va viure del tot malament.

Ferran ha dit...

Ai, ai, ai, Assumpta, que ja l'he llegit, el teu altre comentari (i te l'he contestat :)

Hehe, molt bona la d'en Pere, Carles :) No sé si és ben bé per una qüestió de produir, que tendeixo a dormir cada cop menys, o perque senzillament passen tantes coses que m'interessen, que dormir em fa ràbia. Tens raó: cal tenir temps per un mateix, per relaxar-se, per estar en comunió amb la natura, amb tot el que ens envolta... Miro de trobar-lo; però dormir, noi, no que no dormo com abans. Llei de vida? potser sí.
Pel que fa al sistema econòmic, n'hem parlat algun cop i estic del tot d'acord: el que hi ha no funciona, cal revisar-lo de dalt a baix. A mi em sona una mica "catastrofista" el teu/vostre punt de vista; els canvis han sigut, històricament, producte d'un procés. Penso que passarà igual amb el sistema econòmic mundial. En qualsevol cas, tan de bò entre tots sapiguem fer-ho bé. Mal sehen, que diuen...
Moltes gràcies pel teu comentari!