I think, therefore I blog

It was back in 2006, on October 2 to be precise. I was not sure about it, but my friend Cris definitely pushed me to the blogsphere. First "Quina mandra!" (What a bore!) was born; then "The Berlin Chronicles" saw the light, right before I moved to Berlin where I still live. Back in 2008 I shut them both and opened this, their "heir". Four years blogging and still happy about it.


2 d'octubre. Tal dia com avui, fa quatre anys, engrescat per la meva estimada Cris vaig decidir-me a obrir un blog; se n'hi afegiria un altre, inaugurat quan vaig venir a viure a Berlin. Finalment, un tercer, aquest on sou ara, va substituir aquells dos i així serà pels temps a venir. Un xic embolicat, sí...

Quina mandra! (* 2.10.2006; + 31.07.2008)
The Berlin Chronicles (* 1.09.2007; + 31.07.2008)
In varietate concordia (* 1.08.2008)

Qm! va viure 1 any i 10 mesos, part dels quals va compartir amb son germà petit, TBC, que va ser entre naltros 11 mesos. Tots dos van traspassar el mateix mes, per citar un fet que tots recordem, que Ingrid Betancourt tornava a néixer després d'anys segrestada per les FARC (nota periodística que no puc evitar: Betancurt ha interposat una demanda judicial contra el govern colombià, per una quantia de 6.000.000 €. Culpa les autoritats d'aleshores del seu segrest. Si cliqueu aquí sabreu, en poc més d'un minut, què hi ha al davant i al darrera d'aquesta demanda, que molt possiblement no prosperarà).

Caram, ja me n'he anat per les branques! Aquests periodistes...

No sé encara quants posts porto escrits en total, perque n'estic "fent inventari". A estones importo cap a l'In varietate concordia els posts publicats als dos blogs tancats. Puc importar els posts però no els comentaris, així que cada escrit el començo amb la frase: "Original post and comments, at Quina mandra!" (o "..., at The Berlin Chronicles", si és el cas), amb un link al post original.

Ho voleu veure? El 27 de maig de 2007 vaig prendre una decisió important, una que sense dubte ha canviat la meva vida, un abans i un després. Vaig escriure un post al Quina mandra! que, temps enrere, amb aquell blog ja tancat, vaig importar a l'In varietate concordia. Cliqueu aquí i veureu què vull dir...

550 post importats després, i a l'espera d'acabar de traslladar a l'In varietate concordia els aproximadament 120 posts que encara romanen en els dos blogs tancats, aquí seguim. Encantat d'escriure per qui vulgui llegir-me, encantat d'escriure, en tot cas, per mi mateix. Quin dubte hi ha que els nostres blogs, molts dels quals ja comencen a acumular anyets, seran algun dia un fantàstic arxiu de les nostres vivències, les nostres temences i les nostres esperances.

Moltíssimes gràcies per la companyia.

33 comentaris:

Lluïsa ha dit...

Un plaer acompanyar-te!

Si no em falla la memòria, fa cosa d'un parell d'anys, mes amunt mes avall, que passo per aquí i un que vaig deixar-hi el primer comentari; el què no saps és que he llegit tots 550 post, des del primer del QM! fins al d'avui.

Felicitats, guapo!!!!!!!

nur ha dit...

Jo crec que no et vaig trobar el 2006, però potser el 2007, sí. Em va saber greu quan vas tancar el Quina mandra, ja sé que era una nova etapa, però m'agradava molt el nom! :)

Per aquí penso continuar al teu costat (i per allà també). I, com diu la Lluïsa, guapo!!!!

XeXu ha dit...

Així ho penso jo i per això m'agrada escriure coses del moment actual i també records que vull guardar. Encantat de fer camí amb tu, des de l'Invarietate i no abans, però sí d'aquí a endavant. Moltes felicitats crack!

Rita ha dit...

Jo ja et vaig conèixer aquí, a l'In varietate..., però n'estic encantada i celebro que pensis sguir explicant-nos coses.

Per molts anys, Ferran!

PS Vaig a llegir això de la Betancurt, jo tampoc ho puc evitar... :P

Clidice ha dit...

En tot cas: gràcies a tu per la companyia, i per compartir! :D Felicitats i tot aquest tipus de coses. A veure per quan una passada per la terra i et pago les incontables birres que et dec :)

Salvador ha dit...

Ja ho són ara un fantàstic arxiu. Hi trobes la teva pròpia evolució.
Més d'una vegada et preguntes: Això ho he escrit jo?

kika ha dit...

per molts anys!!! quina feinada, i quina història que t'has muntat amb els blogs!!!

això de la betancourt, és que hi ha gent que no té vergonya!

McAbeu ha dit...

Just avui que jo faig els 2 anys em fa molta il·lusió dir-te que estic encantat d'haver fet part d'aquest camí compartit també (i tan bé) amb tu.
Una abraçada i moltes felicitats!

Miquel Saumell ha dit...

Ferran,
Enhorabona, quatre anys de blogaire és ja veterania i, a més a més, sempre expliques coses interessants. Què més podem demanar?

Montse ha dit...

Felicitats i gràcies a tu!!!

Edu ha dit...

Per molts anys Ferran! Ahir vaig anar a l'entrega dels Premis Blocs i vam parlar de tu i del teu fantàstic blog amb en Marc Serena :)

Una abraçada!

Edurne ha dit...

ZORIONAK, lagun!

Pues sí, yo también llevo un rato largo paseando por esta In varietate concordia... y pienso seguir haciéndolo, que lo sepa usted, caballero!

Beti aurrera!

Molts petons i abraçades!

zel ha dit...

Un gran amic, tinc aquí...jo, de vegades llegint posts vells, no em reconec, o penso...què coi deuria rumiar jo aquell dia? sí, història...

Francesca ha dit...

Ostres Ferran, ets un mes més blogivell que jo... i que la Matty!!! :-) El Club va nèixer el 22 de novembre i tinc posts preparats per cel·lebrar-ho tot el mes, que no ho he fet mai (de fet, ni m'enrecordava, i aquest any m'ha donat per aquí, ja veus).

Felicitats col·lega... ens llegim (mai millor dit) :-) Petons!!!

montserratqp ha dit...

Et llegia feia temps però no et vaig dir res fins un dia que ens vas escriure que necessitaves un descans, un temps de desconnexió...i mira encara estem per aquí. I que duri! Un plaer!

Babunski ha dit...

Enhorabona! Aviat t'agafaré, aviat! L'únic que quan t'agafi ja em tornaràs a portar avantatge. És la paradoxa d'Aquil·les i la tortuga...

Carme ha dit...

Ja veig que m'he perdut bona part de la teva trajectòria blocaire, però m'alegro d'haver-te trobat i espero acompanyar-te molt temps encara.

Moltes felicitats!!!

Puji ha dit...

Hosti, Ferran! Quatre anys seguint-nos, ja! Per molts anys de vivències guardades en aquest arxiu meravellós. Una abraçada des de Barcelona!

Assumpta ha dit...

Si? Tant de temps fa que vas tancar l'anterior?... És possible? Però si jo he vist néixer AQUEST blog (n'estic segura)... Recordo que vas explicar que tenies dos blogs i que els unificaves en un...

Veus? Ara m'acabo de sentir "antiga" llegint aquest post... hahahaha :-PPP

MOLTES FELICITATS!! :-DDD

Assumpta ha dit...

Aaaaai!!! i ara els he esborrat!!... No pateixis, eh? a en McAbeu li faig el mateix... hehehe

Ferran ha dit...

Lluïsa, m’ho crec perque m’ho dius, però... no m’ho puc creure; tots ells? Com t’ho has fet??

Nur, jo tampoc no recordo l’any però sí recordo que aviat en farà tres que ens vem desvirtualitzar. A la Laie, a Pau Clarís. Celebro que ara siguem amics :)

Moltes gràcies, XeXu. Content de compartir camí amb tu i les teves reflexions, fins i tot les que tenen un dens punt amarg, com l’última…

Rita, no sé si estàs més encantada del que ho estic jo. En tot cas, ens tenim, als nostres escrits, com a refugi on trobar reflexions que necessitem llegir. Que sigui per molts anys, guapa.

Clídice, al sud o al nord, algun dia ens haurem de trobar. Ets una de (tantes) persones a qui voldria desvirtualitzar. Algun dia, segur...

Ja tens raó, Salvador, ja. Quatre anys dóna per haver evolucionat força, per això, sí, llegint alguns posts de fa temps, sembla que no siguin d’un!

Sí que ha sigut una feinada, sí, Kika. Però ara ja està: un sol blog, un sol lloc on convocar-vos i des d’on visitar-vos un a un. Visca la blogosfera!

Moltes gràcies per les teves paraules, Mc, i com t’he desitjat en el teu blog, moltes felicitats pel teu aniversari coincident. Per molts anys, company!!

Quatre anys, Miquel, deu n’hi do. Pensar que no creia que durés gaire dies bloguejant...

Moltíssimes gràcies, Montse :-)

Ai quina por, Edu, en Serena i tu parlant de l’In varietate... sense la meva presència! No sé, no sé... :)

Y yo que no saes cuánto lo celebro, querida Edurne. Seguro que llevamos el mismo tiempo visitando la casa de cada uno, y la bilbaína y el catalán (exiliado) están encantados de ello, a que sí? Besos, guapa.

Jo també t’hi considero, Zel, ja ho saps. De fet, estic encantat de tenir-te, de tenir-vos entre les persones que em fan pensar, reflexionar… madurar i ser una mica millor. O provar-ho, si més no.

Caram Francesca, no tenia present que fóssim tan contemporanis. La data del 22.11 fa gràcia, més que res perque celebraràs el quart aniversari del teu blog fent les maletes... cap a Berlin, hehe...

I jo que ho celebro, Montse, que siguis i segueixis per aquí. A mi m’han enganxat les teves cròniques d’una mare “exiliada” a UK, com saps. Celebro les lectures mútues, que sigui per molt de temps!

Això sí que ho tindrem, Babunski. Si més no mentre jo no abandoni el blog; ho sento, no ho tinc previst ;-)

Moltes gràcies, Carme. Jo també et vaig conèixer tard, fa poc, però celebro que el teu espai sigui ja un dels de visita obligada. Saps que els teus dibuixos em tenen el cor robat; de debò.

Puji! El teu comentari és especialment celebrat! Ja saps que tu ets l’autor d’un dels primers blogs que vaig començar a seguir... i encara avui! Tu sí que has viscut les tres etapes (Quina mandra, Berlin chronicles i ara l’In varietate); recordo un comentari teu suplicant-me que sisplau deixés de canviar de blog, haha :-))) Una abraçada!

Ui, Assumpta, és que tu també ets de les de fa ja un temps, eh? Sempre molt benvinguda en aquesta plaça pública, em fa molta il.lusió -també- la teva presència aquí. Gràcies, maca!
PS: em faràs parar boig!! (ja saps perquè ho dic, haha :))

Assumpta ha dit...

Va, ja em porto bé :-)))

Que PER MOLTS ANYS!!! ;-))))))

Ferran ha dit...

Moltes gràcies, guapa :-)
PS: prou, prouprouprouprou!! hahaha...

Assumpta ha dit...

Hahahaha la veritat és que ho faig sense voler... però quan passa em faig un fart de riure, ho admeto :-DD

Et noto cert aire a en Cuní :-DD

Gerard ha dit...

No recordo com vaig començar a llegir el teu blog (l'actual): si hi vaig arribar per casualitat o si m'havies deixat algun comentari abans... en qualsevol cas ja en sóc fidel lector, i penso seguir-ho sent (i pel que sembla no seré l'únic!).
Més enllà de la típica crítica d'egocentrisme que se'ns fa als bloguers (que suposo que un punt de raó deu tenir), estimem els nostres blogs i hi publiquem, principalment, per al nostre gaudi personal. I 4 anys de gaudi són molts, de manera que felicitats!

Lluïsa ha dit...

Sí, noi, t'ho pots ben creure. Durant mesos, vaig necessitar moooooooooltes estones lliures per fer-ho. Hi havia dies que només tenia temps de llegir-ne un o dos i d'altres que m'hi podia estar una bona estona. I m'alegro d'haver-ho fet, hi vaig trobar algunes coses que tenim, més o menys, en comú.

nur ha dit...

Ferran: la teva amistat és una de les coses més grans que he trobat a la Xarxa. Gràcies (snif!). He fet un post per explicar-te allò que aquest any et vas perdre :) Petonets, molts!

sànset i utnoa ha dit...

i moltes gràcies a tu de part de tots dos!

Ara ja ho tens tot fet: has superat la famosíssima crisi dels tres anys. Inevitablement l'In Varietate t'acompanyarà fins al clot, fet que tots nosaltres agraírem!

Utnoa

*Sànset*

DooMMasteR ha dit...

Caram company! Per molts anys! Ja et farem una estirada d'orelles per allà dalt! X molts anys!!

Ferran ha dit...

Assumpta, ho sé, ho sé, hehe... T'he vist algun cop, a casa d'algun dels nostres habituals, reproduïnt-te com una cèl.lula a la manera d'avui, aquí. La veritat... a mi també em fa gràcia :)

Gerard, jo tampoc no recordo com vaig anar a petar al teu. Suposo que navegant per aquests blogs de déu... Gràcies pel teu comentari; jo també trec el nas, com saps, pel teu hotel infinit, i content de fer-ho!

Dona, Lluïsa, només faltaria que en 500 posts no haguessis trobat algunes coses que tenim en comú, hehe... Gràcies pel temps dedicat, eh?

Nurietaaaaaaa!! Jo també sóc molt content, de la nostra amistat que va començar virtualment ("sóc molt content"; avui m'he llevat nordcatalà ;)
Molts petons, guapa.

Ei, Utnoa i Sànset, i el clot... que trigui, que no hi ha pressa! ;)

Merci, DooM :) I l'estirada, sisplau, amistosa. Dankeee!

sànset i utnoa ha dit...

això mateix!

*Sànset*

Jordi ha dit...

LLarga vida als teus escrits estiguin on estiguin!!!
Darrerament no entro tant sovint com voldria però quan ho faig repasso de dalt a baix en busca d'aquell post que et fa anar a dormir amb un somriure de complicitat.
Felicitats!

Ferran ha dit...

Sànset :-)

Moltes gràcies, Jordi, ets molt amable :) Que sàpigues que se't troba a faltar!