Tardor des del dormitori


The fall has taken over Berlin, and now yellow is its color. A taste of it I can enjoy every morning, as soon as I open my eyes...

Ara sí, els seus colors s'han ben apropiat de la Hauptstadt. Del llit estant en tinc tots els matins aquesta petita mostra groguenca. Aviat aquestes branques enyoraran els seus colorits habitants, abans verds, després vermellosos, ara groguencs, i esperaran amb paciència, cobertes de blanca neu, l'arribada de la nova generació. Ave, tardor!

33 comentaris:

Lluïsa ha dit...

Es un luxe obrir els ulls i que el primer que vegis sigui una mica de natura. En el teu cas canvia de color; en el meu, normalment no, (veig pins). Però si em bellugo una mica, a la primavera, puc veure alguna branca del cirerer.

Jordi ha dit...

Que bonic, aquesta energia et deu donar un bon rotllo i unes ganes enormes cada matí!

Lucila ha dit...

where have all the newspapers gone?
Looong tiiime paasssing

:P

molt mones les cortines ;-)

Clidice ha dit...

una bona finestra :) cada dia les aprecio més :)

kika ha dit...

que boniiic!!!
i només groc???
no es tornaran de més colors?

XeXu ha dit...

És una bonica visió per llevar-se. Penso que aquest any estem tenint més tardor del que darrerament era habitual. No hem passat d'estiu a hivern en un moment. I jo que me n'alegro, m'encanta l'estació i els seus colors.

Carme ha dit...

Quin arbre més maco!
I quina finestra més agradable!

Miquel ha dit...

Com trobo ha faltar la tardor... Aquí només fa fred o calor; la tardor i la primavera són més aviat testimonials, dues setmanes i ja hi tornem a ser, amb l'anorac o màniga curta.

rits ha dit...

oooh! què bonic!! perquè no vas fent fotos de l'evolució!!!!

tampoc tens cortines, que bé em sento!!!! jo tp les tinc i trigaré en tenir-les!!

kweilan ha dit...

Quina vista més fantàstica!

Josep Lluís ha dit...

M'agrada el que dius i com ho dius. Fas que el canvi de colors arribi net i clar...

Elfreelang ha dit...

Bonica vista!

Joana ha dit...

Que boniques les finestres :)
Apa que ja deu estar a punt de nevar i pensar en els 38ºC del juliol sembla un impossible.
Records Ferran!!

mar ha dit...

m'agrada el paisatge que hi ha darrere la teva finestra!

Petons Ferran!

(només 1 mes!!! el temps passa volant!)

Ferran ha dit...

Sí que és un luxe, Lluïsa. És com conviure-hi!

Jordi, no em costa llevar-me al matí i, sí, fer-ho amb la natura picant-te la finestra ho fa encara més fàcil :)

Lucila! Els newspapers van durar un dia, fins que vaig decidir que necessitava veure el meu arbre, hehe...

Quan ensenyen coses maques són molt maques, Clídice.

De fet, Kika, fa dies i dies que estan passant per una mutació genial: verd, vermellós i ara aquest groc. En van quedant poques, ja...

XeXu, es deu haver trencat aquesta cosa dels últims anys, tens raó, que a casa passàvem de la calor al fred, sense més. Disfruta l'estació.

Sí que ho són, Carme :-)

Els colors de la tardor són realment preciosos, Miquel, oi? Mentre siguis allà hauràs d'anar entrant a blogs que te'n portem una mica, de tardor, hehe...

Rits, et prometo que ho he pensat. Hi haurà un "hivern des del dormitori", d'aquí a no gaire...
ps: tinc una mena de cortinetes, només als vidres de baix. A dalt no hi tinc res; veig l'arbre sempre :))

Sí que n'és, Kweilan, sí!

Josep Lluís, el canvi de colors en aquesta ciutat és ben bé una explosió -però ben maca!

Elfreelang, n'és, sí. I tu, quin canvi de nom; per sort la foto queda, i per ella t'he reconegut d'entrada :)

És ben bé així, Joana. Amb aquella calda espantosa que vem passar, oi? Aitx, quina mandra pensar-hi!

És xulo, Mar, sí. I sí... un mes; sembla que no pugui ser, després de tant parlar-ne!

garbi24 ha dit...

aqui estem igual afegit amb una tramontana de tres parells de collons

sànset i utnoa ha dit...

Quin privilegi! i no pel verd, sinó perquè al verd no l'acompanyen ni mosquits tigre ni mosques negres! haurem d'emigrar...

*Sànset*

montserratqp ha dit...

Bonics, bonics, els colors i les paraules. Per aquí dalt quasi ja no ens en queden de fulles, amb tanta ventada!

Joan ha dit...

M'agrada la teva finestra. Però m'estic mirant la calefacció que hi ha a sota. Collons, no s'acaba mai. Què vol dir, això?

Ferran ha dit...

Garbí, m'agrada la tramuntana! De debò (si més no, una estona)

I no només per les mosques i els mosquits, Sànset, em sembla. Tal com està el pati a casa...!

Caram, Montserrat, us tenen airejats a terres britàniques, eh?

Joan! Esperava que algú fes un comentari sobre la calefacció; m'estranyava que ningú no s'hi fixés. Ja veuràs, ja, quins radiadors hi ha en aquest país, hehe...

sànset i utnoa ha dit...

Ep! que jo m'hi he fixat, però he preferit no comentar-te res sobre el Berlín-Est. No seria políticament correcte...

*Sànset*

Assumpta ha dit...

És maquíssima, tant la finestra com la vista... són preciosos els arbres i el seu color i m'encanta el que has escrit i com ho has escrit :-))

Ah! I jo també m'he fixat en el radiador!! :-))

Rita ha dit...

No cal dir que és fantàstica la vista aquesta i maca la finestra, però, com ja s'ha dit més a munt, m'he fitxat de seguida en les cortines! :P
Petons, Ferran, maco!

Sara Maria ha dit...

Hauràs de tancar la finestra... Quin fred!! Però... Què bonic!

Missis ha dit...

Un privilegi gaudir de la tardor entrant directament per la finestra de casa.

Ja la tenim aquí, sí senyor! I al Pirineu ja han caigut les primeres nevades... fantàstic, ja ho enyorava!

Encara que jo, per a gaudir-la directament he de fer alguns quilòmetres en cotxe (coses de la manca de sensibilitat cap a la natura de les ciutats del sud d'Europa).

Daniel Juvet ha dit...

Preciós Ferran, soc un enamorat de la natura. Es veritat que la tardor te uns colors preciosos, molt poètic el teu escrit m’agradat molt!!
Afegeix-ho si em permets un tros de Àngel Guimerà (les fulles seques)
I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se'n vénen dolçament.

Per cert veient el radiador amb 38 mòduls, deu fer fred l’hivern !!

Daniel Juvet ha dit...

Vull dir un fragment, d’Àngel Guimerà (si em sentís, em penja)

Josep Lluís ha dit...

M'agrada aquest blanc tan blanc i també els arbres a tocar de la finestra. La imatge dóna una sensació de salut i higiene, de dutxa freda vigoritzant. Benvingut de nou!

Ferran ha dit...

Sànset... que jo visc a l'oeeeest! (o és que no he entès alguna cosa? ei, que pot ser, eh? :)

Això sí que m'ho crec, Assumpta: que tu t'has fixat en el radiador. Segur que t'imagines asseguda en una butaca, al seu costat, llegint un llibre interessant amb una tassa de te ben calentoneta a les mans, en ple hivern... ;-)

... i petons per tu tamb#e, Rita. Ens veiem... en menys d'un mes!

Molt bonic, Sara Maria. I la finestra... de fet és doble (hi ha dues finestres, vaja). El que calgui per protegir-se.

Sí, noia, Missis, la natura a les nostres ciutats meridionals és un bé ben escàs, lamentablement...

Genial aquest fragment, Dani. Si veiessis la tardor a Berlin... les fulles semblen boges i histèriques; un mar de fulles roges i grogues inunda la ciutat!
ps: sí que en fa, sí. Alguna crònica us en faré, hehe...

Josep Lluís, entenc perfectament -i comparteixo- aquesta sensació que descrius, de netedat; és ben bé així com jo també ho sento (això sí, la dutxa... ben calenta que fa fred! :)

Deric ha dit...

m'encanta la teva finestra, jo en vull una d'igual!!!

sànset i utnoa ha dit...

Excuses, excuses...

*Sànset*

marta (volar de nit) ha dit...

Sento un puntet d'enveja.

Ferran ha dit...

En tinc meés, Deric: un parell de jocs al menjador, un altre a la cuina i un més al bany. Self service!

Hehe... serà això, Sànset :-))

Marta, pel fred? per la finestra? per radiador inacabable? Quan vinguis a Berlin, et convido a veure-la en directe ;)