-3,7°? Doncs jo no noto res

** La primera crònica de la 1.TBfC la trobareu aquí **
** Les cròniques dels propis protagonistes les vaig linkant al marge esquerra del blog; no us les perdeu! **

-3,7°? Fred? Com l'hauria de notar, si el caliu de la trobada ens escalfa a tots i cadascun dels blocaires que hi participem!? Un È-X-I-T col.lectiu, per mí sense cap dubte i goso dir que parlo en nom dels 14 intrèpids blocaires viatgers. Amb més passió o amb menys, potser, qui sap, però els riures compartits, les estones d'explicar-nos batalletes pròpies i alienes i, sobretot, la sensació de pena que comença a fer-me quan penso que demà s'acaba la 1.TBfC... Sí, aquesta sensació és el millor termòmetre: tot està sortint de meravella (tot, excepte un malestar nascut a Barcelona que s'ha fet gran a Berlin; afortunadament, sembla, passatger).

El dia 2 de la trobada blocaire ha tingut dues parts: al matí, campi qui pugui, els uns cap aquí, els altres cap allà... s'han fet grups espontàniament: qui s'apunta al Pèrgam? algú vol anar a Sachsenhausen? I el que no ha estat preparat espontàniament ha sorgit per coses del destí; quantes probabilitats hi ha que en una ciutat com Berlin, més aviat tirant a extensa, uns blocaires decideixin anar a dinar a un lloc... i s'hi trobin altres blocaires, casualment? Existeixen les casualitats?

Per la tarda, el cor de la trobada: cada blocaire havia escrit un text, l'havia enviat a aquest servidor vostre, que n'havia esborrat el nom de l'autor i posteriorment reenviat a un blocaire diferent de qui l'havia escrit. Avui, a les 18h, 15 blocaires catalans s'han trobat en el vestíbul del Motel One d'Alexanderplatz i, un rere l'altre, han llegit en veu alta el text que els havia tocat. Riures, somriures, aplaudiments... i el concurs: cadascú ha de dir qui creu que és l'autor de l'escrit que ha llegit. Cinc encerts a la primera (a la primera!) i gairebé una hora per fer-nos més amics, més blocaires, més berlinesos... i decidir quants Glühweins s'haurà de beure cadascú d'aquí a una estona!

Cap a les 19, sí, hora del mercat de Nadal de Gendarmenmarkt, hora del Glühwein. Quan portes més de vint-i-quatre hores sota zero, com s'agreeix aquest beure calent, dolç tan típic del Nadal alemany! Gendarmenmarkt, la plaça més francesa de Berlin, bellíssima sempre, extraordinària per Festes...
I després a peu, en bus, en tramvia... a sopar! Quin riure, les postres, començant pel cambrer que ens les porta descollonant-se! "Sentiment de Tiramisù", haha! En DooMMasteR us ho explicarà ;)
Hem acabat al Tacheles, un imperdible de la Hauptstadt, un lloc que t'agrada o no, però de ben segur no et deixa indiferent.

Que la blogosfera és freda? Que internet ens deshumanitza i ens torna asocials? Hahahahahahaha!!!

11 comentaris:

Daniel Juvet ha dit...

Bon dia tots!! Pel que veig el fred no us ha deixa’t “ bloguejats” i aprofiteu el moment.

garbi24 ha dit...

La temperatura realment la porteu dins i es veu que és òptima

McAbeu ha dit...

Es nota que el temps a Berlín aquests dies, no pot ser millor. ;-)

DooMMasteR ha dit...

Gràcies de part de tots els que estem aquí per aquest post Ferran! El dia d'ahir va ser memorable, i el sopar encara més!

Ens veiem a les 12! :-)

montserratqp ha dit...

Aquí feliç i contenta que estigueu tan feliçosi contents. Aprofiteu blocairesviatgers!

El porquet ha dit...

Oooooooh quina enveja (totalment insana) m'esteu fent!!!!

A gaudir del que queda de trobada. Sou la bomba!

PD: Sóc l'antic Mr.Missis. He decidit acceptar, definitivament, la meva condició garrina!

Francesca ha dit...

És en els moments difícils, quan et sens petita i fràgil, on es veuen els amics de veritat. Des d'aquest malestar que s'ha fet gran a Berlín, vull donar-te les gràcies, em sento acollida, acompanyada i protegida... per un senyor al que he conegut per Internet! Un petó ben fort i ens veiem dimecres... no et cansis massa, d'acord? :-)

marta (volar de nit) ha dit...

què divertits que esteu! fa alegria llegir-vos.

Elfreelang ha dit...

Amb la calidesa de la trobada ja veig que el fred no es nota...què de bé us ho esteu passant!

Rita ha dit...

Llegeixo al revés, tirant enrera, i ara l'emoció es torna en somriures. Hehehe la més tonta del "pelotón de los tontos"! hahaha

Sabeu, jo estava segura de qui era l'autor del meu escrit des del primer moment i ho anava dient a tort i a dret i sabeu? Doncs no, anava ben errada. Sort que alguna ànima caritativa em va dir bé, has encertat l'habitació... Que bo, que bo hehehe
+ petons, Ferran!

Ferran ha dit...

Gràcies, gràcies, gràcies a tots!!! :))

@ Rita, aquestes coses passen a les millors famílies, haha!! La veritat és que m'ho estava passant pipa, jo, amb la teva seguretat, hihihi... :)))