Estimem-nos una mica

There are elections in Catalonia, on the 28th of November. After seven years of two left-wing governments (coalition of socialists, independentists and green party), it looks like right-wing CiU will recover the power the federation held during 23 years...

Tot i que a la catosfera no és habitual fer reflexions sobre segons quins temes en cap de setmana, em passo la rutina pel forro i disparo, en ple dissabte nit, perquè això em demana el cos.

D'aquí a catorze dies celebrem les novenes eleccions al Parlament del nostre país. La campanya oficial tot just acaba de començar, s'han donat a conèixer lemes, pancartes i, a poc a poc, es van desgranant propostes per als pròxims quatre anys de legislatura. L'última enquesta del CIS vaticina que CiU guanyarà, tot i que quedarà més o menys lluny de la majoria absoluta; diu també que el PSOE i ERC cauran, però potser no tant com s'apuntava fa uns mesos. I també diu que Reagrupament i que la Solidaritat de Laporta no entraran al Parlament. Ja veurem el dia 28 al vespre quins són els resultats reals, que són els que importen.

En aquest estat de coses, prou de lamentar-nos de la classe política que tenim a Catalunya, sisplau. Algú va parlar, fa un temps, de la necessitat de ser una mica més optimistes per tirar endavant, de la importància de creure més en nosaltres mateixos. Tenia raó. Prou de queixes, prou de lamentacions i de retrets als polítics. No prou, no, de fiscalitzar la seva feina i les seves actuacions; no prou mai, d'això! Tan de bò fóssim capaços, però, de ser més freds, més analítics i més imparcials, sobretot més imparcials, que si una cosa sobra molt a Catalunya són les visions partidistes, i no només entre els polítics. No prou, tampoc, d'autocrítica de la pròpia societat, i prou, un prou enorme, d'esperar que la política i els polítics ens salvin de totes les desgràcies, què desgraciadets que som, pobrissons de nosaltres. Prou d'autocompadir-nos!

La catalana és una societat particular, com totes les societats, ves, Ferran, quines coses de dir. És una societat particular, particularment queixosa de tot: els uns es queixen de Madrid (amb tota la raó, una aplastant majoria de vegades, però no totes, que alguns han après que queixar-se de Madrid és la forma més pràctica d'espolsar-se les pròpies responsabilitats); els altres es queixen dels polítics (amb raó, de vegades); n'hi ha que es queixen de massa poc poder de decisió (amb tota la raó) i els qui es queixen que massa autonomia (si n'hi ha, de fills de Franco); queixes per a tots els gustos. Arraconem la queixa d'una vegada, prou, ja n'hi ha prou, i posem-nos a treballar, que no només de queixes viu l'home i només amb queixes no es va enlloc!

Per començar, el dia 28 tothom a aixecar el cul de la cadira i cap al col.legi electoral! Fins i tot tu, sí, tu, que dius que tot són iguals, que prometen i no fan i blablabla... Tu també, aixeca el cul de la cadira i diumenge 28, a votar... en blanc, si no t'agrada cap, però deixa de queixar-te i vota, que després et queixaràs que els que governen no t'agraden!
.....

Perquè no sigui dit, uns minuts musicals. Gaudiu de diumenge i de tota la setmana, amb un UB40 madur i genial, i aneu madurant quina opció triareu el 28 de novembre...


Can't help falling in love

Wise men say, only fools rush in.
But I can't help falling in love with you
Shall I stay? Would it be a sin?
I can't help falling in love with you

As the river flows gently to the sea
Darling so we go, some things were meant to be
Take my hand take my whole heart too
'Cause i can't help falling in love with you

As the river flows gently to the sea
Darling so we go, some things were meant to be
Take my hand take my whole heart too
'Cause i can't help falling in love with you

30 comentaris:

Carme ha dit...

Ostres, Ferran! però és que si no ens queixem... quedarà, tot de cop, el país en silenci... què direm?

Ja tens raó, ja! però és que anar a votar una de les opcions que diuen que no sortirà cap escó... no em diguis que no és per queixar-se! va, va, ja callo. Jo aniré a votar segur, i potser estaré calladeta i tot!

Carme ha dit...

Per cert! parlant d'una altra cosa, del meu post, de la radiografia blocaire, com em sembla que deies tu, no l'he pas feta jo, eh? cadascú ha fet la seva descripció amb només dos conceptes (no dues paraules com deien alguns) i tu t'has escaquejat més que en XeXu amb les fotos! :)

Salvador ha dit...

És que és tan fàcil donar les culpes als altres i defugir les nostres responsabilitats. I si després deixem anar alguna llagrimeta, encara millor.

Fixeu-vos que el tema principal de gairebé tots els partits, i per tant de la campanya electoral, és el de la independència. L'han posada al centre del debat, fent-li una gran publicitat. Tant li fa si en parlen bé o malament, la qüestió és que en parlen.
Cada vegada més aquestes eleccions seran un referèndum pro o contra la independència. I llavors el que s'haurà de fer, més que pensar per qui votar, serà pensar per qui no votar.

Assumpta ha dit...

Jo he anat a votar a TOTES les eleccions des de que tinc edat per fer-ho. Mai he deixat de fer-ho :-))

Per cert... hehehe... et vas escaquejar del post de la CARME? Però si ella jugarà al nostre dels "nens petits"!! :-)

garbi24 ha dit...

La política és com el sexe, tant de bo podem anar a dormir amb els que ens ho facin bé.
Triarem la millor opció, però si ells coalicionen també podem tenir problemes.

McAbeu ha dit...

Tens raó que només amb queixes no és va enlloc però, per mi, això no vol dir que no ens puguem queixar.
Hem de queixar-nos i alhora hem de fer els passos per provar d'arreglar això de que ens queixem, per tant també secundo la teva crida a anar a votar.
Jo he anat a votar en totes les eleccions fins ara i també tinc intenció de fer-ho en aquestes, per això ja fa dies que vaig "madurant quina opció triaré". :-))

Josep Lluís ha dit...

Tens raó Ferran. Som queixosos i quasi sempre pessimistes. Això potser és difícil de canviar, però per la meva part intentaré veure els polítics d'una altra manera (almenys aquests quinze dies).Jo tampoc he deixat mai de votar. Fer-ho, et dona el dret de manifestar el teu desacord amb les accions de govern que no t'agraden. Ah! i trobo molt encertat el títol del teu post. Salutacions.

rits ha dit...

Molt bona refelxió. Ens hem anat decepcionant i creient que res pot canviar, que tots són iguals... allò de la desafecció. Però no s'hi ha de caure!
Això si, encara no sé què votar i fa palillo escoltar-nos. Contradiccions pròpies!

Jesús M. Tibau ha dit...

m'afegeixo al teu prec d'anar a votar, un gest que no hem de menysprear i que ha costat suor i llàgrimes.

Xavi ha dit...

Tens totala raó. Hem d'anar a votar. De fet, crec que hauríem d'anar a votar més sovint. M'explico. Les consultes populars hauríen d'estar a l'ordre del dia. Posem per exemple la consulta a Barcelona sobre el futur de la Diagonal. No cal tanta pompa. Ni gastar tants diners. Simplement tenir veu i vot sobre les decissions que més ens afecten.

Rita ha dit...

Ja he votat jo i ben convençuda a més... :P

Tens raó, menys lamentacions i més anar a votar. Molta gent no hi va i després és la que més es queixa.

Jo tampoc he deixat de fer-ho mai. El vot és un dret al que no podem renunciar i un deure com a agraïment a moltes persones que hi van deixar la pell perquè poguessim tenir el dret a exercir-lo.
Petons i fins aviat, Ferran! :-)

Elfreelang ha dit...

Home queixar-se i prou és cert que no va enlloc i de vegades és l'excusa perfecta per no fer brot...queixar-se, criticar i votar i actuar sí...jo aniré a votar i tant ni que sigui per poder seguir criticant-los...i espero que les enquestes s'errin...de fet valen els fets i no les intencions...

sànset i utnoa ha dit...

Ferran, et dono tota la raó! Des que vaig anar a la manifestació del juliol que tenia més ganes de votar que mai i crec que m'he implicat molt més en la visió política del mau país, quan sempre deia que la política no m'agardava,que no hi entrava... bla bla bla (el que es diu, en molts casos, quan no en tenis ni idea!).

Petons

Utnoa

Ferran ha dit...

@ Carme, jo votaria (votaré, de fet) sense pensar ni en enquestes, ni en la por que posen uns i altres (aquests pactaran amb el PP!, aquells pactaran amb els independentistes!, els altres...!). Votar en funció de la nostra manera de pensar és l'únic important; la resta és soroll.

@ Salvador, sovint es vota més pensant en qui no volem que no pas pensant en positiu. Segur que hi ha prou arguments per votar "a favor de", i no "en contra de"; és qüestió de buscar propostes i reflexionar.

@ Assumpta, jo també, no he fallat ni un sol cop. I mira, ho dic prou orgullós, francament.
És que el joc de la Carme... devia anar amb presses, jo, i em vaig saltar alguna cosa; pensava que les definicions eren seves!

@ Garbi24, pensem en qui volem que governi, i donem-los el vot de confiança (mai més ben dit) per creure que, amb aquell/s amb qui pactin, ho faran amb el cap fred i els arguments sobre la taula.

@ McAbeu, sí, però de debò que el que passa amb els catalans, vist de fora, és una mica escandalós. Els crits de "això no passa a tal lloc", tan habituals, més que queixen acaben sent autocompadiment; i de debò, al final cansa.

@ Josep Lluís, no pot ser que pensem que "la política" és una porqueria, que "els polítics" són tots iguals... Hi ha bona i mala política, com a tots els àmbits; fixem-nos en la bona, també!


@ Rits, fora contradiccions i mira't ben bé els programes. Després no tot serà com ara diuen, ho sabem, però les línies generals sí que ho seran. És important estar al cas. I votar, esclar.

@ Jesús, exacte, és important participar sempre!

@ Xavi, estic del tot d'acord amb el que comentes. Consultes sense despeses innecessàries per a tants assumptes com calgui, i tant!

@ Rita, no puc més que subscriure el teu comentari, també, de dalt a baix. I ens veiem aviat, sí :-)

@ Elfrelang, justament aquest és el tema; com també diu la Rita, no prendre's la molèstia de conèixer els programes, de saber què pensen uns i altres... no votar! i després queixar-se... en fi, em sembla molt hipòcrita.

@ Utnoa, la política és apassionant, per mi. I ei, vital, que és el que regeix les nostres vides! Com podem "passar"? no ens n'hem de cansar mai, de "fer" política, de viure la política.
Petons, també, i fins ben aviat :))

nur ha dit...

Ai, Ferran, es fa difícil no queixar-se en aquests dies: no t'imagines la de bestieses que se senten per tal de sobresortir.

No sé si des de lluny has pogut percebre la criminalització que es fa de l'independentisme des del PSC (Ni independentista ni de dretes): vols dir que calia que fos un lema de campanya?

I encara una altra fet injust, injust, injust: per què cada mitja hora ens hem d'empassar al 3/24 què faran els cinc partits amb representació parlamentària i, en canvi, no sabem absolutament res d'altres partits que, per ser nous o pocs votats, no n'han tingut fins ara?

Sí, cal canviar la llei electoral. Sí, cal que els polítics escoltin el que diu, vol, manifesta, sent, pensa la ciutadania (i em consta, alguns ho fan).

Jo, que consti, ja he votat, però no puc deixar de queixar-me de certes coses que no m'agraden gens!

XeXu ha dit...

Mira si penso fer-te cas que no m'esperaré al 28 o 29 de novembre, penso votar abans. El que no sé encara és a qui, però ja em sortirà.

A més, t'he de donar la raó. Som una societat especialment queixona, oi?

Albert B. i R. ha dit...

L'enquesta del CIS està del tot manipulada. Farà quatre anys va assegurar que el Psc-PSOE tenia un lleguer avantatge sobre CiU (quan finalment van quedar a 11 diputats!) i tampoc van preveure l'entrada dels Ciudadanos amb 3. Està extremadament cuinada, no té cap credibilitat. De bones fons sabem que Solidaritat, ara mateix, entraria al Parlament. Un nou error que sumaran.
Sobre el queixar-nos dels polítics, és cert. No val el "tots són iguals" En aquestes eleccions tenim més opcions que mai. Val la pena emprar una estona per a informar-se de totes les candidatures. Tohom podrà trobar aquella que l'escaigui millor a allò que pensa.

Toni En Blanc ha dit...

Quanta raó tens Ferran, quanta raó... Jo conec gent que diu que 'passa de la política' i no puc més que mossegar-me la llengua, perquè em sembla increïble que diguen això, que passen d'una cosa que decidirà en una mesura important com viuran els pròxims anys...

Joan ha dit...

Amén. Les crítiques, constructives, sinó no fem res. Més feina i menys lamentacions. Qui no voti que no es queixi. Qui es queixi que expliqui els motius sense mirar-se el melic. Qui comença?

Mr. Missis ha dit...

Més que una societat queixosa crec que ens estem convertint en una societat fada, assossegada, insípida i amb poca opinió sobre certs temes claus de país i massa terrabastall per altres que potser no en mereixerien tant (el Papa?).

glamboy69 ha dit...

Completament d'acord! Contra la dictadura de la indiferència, l'abstencionisme passota i ni-ni, el millor servei que podem fer a la democràcia és exercir el nostre dret i derrotar aquells que volen canviar els parlaments per la Borsa!

EL 28N VOTA!!

kweilan ha dit...

Jo també crec que s'hi ha d'anar.

Ferran ha dit...

@ Núria, desconeixia el lema aquest del PSC. Com a "lema", francament patètic. Trobo que van de mal en pitjor, els socialistes catalans. Pel que fa a la informació sobre tots els partits, no puc estar més d'acord amb tu: menys repetir-se tot el dia 200 vegades, i més informar de debò!

@ Ho som, XeXu, i tant autocompadir-se acaba cansant. Sempre mirant-nos el melic, sempre pobrets de nosaltres... cony, menys plorar i més treballar!

@ Albert, m'ho crec molt, que l'enquesta la cagarà. Tinc ganes que arribi el dia 28 per comprovar-ho i denunciar-ho públicament (o menjar-me les meves sospites amb patates, si és el que toca)

@ Toni: justa; "passar" d'una activitat que, al final, regula tota la nostra vida, és ridícul!

@ Joan, jo acabo de votar, així que, com tots els qui també ho han fet ja puc queixar-me, hehe... però per ara no ho faré ;)

@ Mr. Missis, també coincideixo amb aquesta teva visió; en general, massa perdre el temps amb xuminades i massa poc d'invertit en qüestions fonamentals.

@ Glamboy, aquesta vegada sense fisures de cap tipus: estem 100% d'acord. Buf, quin descans, també ;)

@ Kweilan, i tant que sí!

kika ha dit...

jo voto avui. ja ho tinc tot a punt. espero no haver d'arrepentir-me'n! :-)

sànset i utnoa ha dit...

Hem d’anar a votar, tots. Perquè és el nostre principal dret.

Ara, jo em queixo, i sempre em queixaré. Però em queixo perquè sóc inconformista, i em queixo perquè sóc optimista de mena, perquè sempre en voldré més.

Ah, i et donaré una informació de primera mà... Solidaritat obtindrà representació parlamentària.

*Sànset*

sànset i utnoa ha dit...

Ah, que m'ho deixo. Una pregunta tonta i que no ve a qüento: Berlín està carregadet d'àrees wifi obertes?

*Sànset*

Daniel Juvet ha dit...

Es cert que si votéssim tots o quasi tots, demostraríem a la capa política del nostre país, que SI que ens importa el que passa dins d’ell, i possiblement els polítics s’impliquessin una mica més, encara com deies, que el bot fos en blanc, però solament que en el recompte aparegués una xifra força alta ja seria tot un repte aconseguit.
Jo votaré!!, tot i que es un dels anys que més em costa saber a qui.

Ostres tot un clàssic de UB40 , amb aquesta reversió de la cançó del Elvis.

Ferran ha dit...

@ Kika, segur que no te'n penediràs. Si més no, no d'haver votat; el que ja no sé és la influència que tindrà en tú el que surti després ;)

@ Sànset, si votes tens una mica de dret a queixar-te. Però només si votes i si no et queixes excessivament! ;)
Això de les àrees wifi... aitx, que no en tinc ni idea. A veure si se m'acut a qui li puc preguntar que pugui saber-ho...

@ Daniel, sí senyor, un 10 pel teu comentari. És que dones en el clau!! Com més passi la gent, més "relaxats" es deuen sentir alguns polítics que se saben menys fiscalitzats, o directament donats per perdut. En aquest estat de coses, és més fàcil que els mal polítics tinguin tentacions de fer una mala feina. Bingo!

sànset i utnoa ha dit...

Gràcies (és per abaratir la comunicació amb catalunya, bàsicament. Ja saps que un servidor és molt nostrat)!

*Sànset*

Ferran ha dit...

A veure si m'hi poso avui, Sànset!