I només han estat les primeres hores...

Semblava... una broma? un impossible? un sinvivir? Jo no sé què semblava, només sé que la conyeta de la 1.TBfC ha durat mesos, i sé també que finalment s'ha fet realitat. Els 14 intrèpids que han tingut els pebrots de comprar-se un bitllet d'avió i pillar-se una habitació d'hotel a la capital alemanya sense conèixer personalment el proposant, ja són aquí, sí, aquí, a Berlin, desafiant el fred (bé, ella no, que no en té, però és que ella és de l'Anoia ;) i la neu que queia, com tonta, quan el seu BlogsyJet aterrava aquest migdia a Schönefeld.

De l'aeroport als hotels, dels hotels a la cerca d'un Currywurst -regat amb el primer Glühwein de la trobada- per "dinar" a quarts de cinc de la tarda, pobrisons meus, que per poc algun se'm queda pel camí, i satisfeta la gana, el passeig promès, Unter den Linden avall, cap a una Porta de Brandenburg tallada al trànsit, que Putin es mucho Putin...

En Vladimir és a Berlin. Algú ha imaginat que tal vegada també s'havia apuntat a la 1.TBfC, però no, què va, en Vladimir va a la seva, té la seva pròpia agenda i cap interès a interactuar amb els blocaires catalans a Berlin. Això sí, per ell hi ha hagut restriccions de trànsit, rodat i "caminat", en aquesta part de la Hauptstadt; per ell uns quants helicòpters han gosat interrompre les nostres converses a quinze, per ell hem hagut de recórrer camí ja recorregut, per recular i poder continuar fent via cap a Potsdamer Platz. Majoritàriament gelats, parada tècnica per un cafè/te/xocolata calenta... hmmm... paradise. Llavors ella, estupenda ella, com el mag que treu un conill de la xistera, alehop...

gorra oficial de la trobada berlinesa! Una per cada blocàire participant, i òbviament amb el seu logo, el que va guanyar el concurs. A aquesta trobada no li falta de res, absolutament de res.

De Potsdamer Platz estant, U-Bahn cap a l'oest, fins a Zoologischer Garten, per sopar. A les 20h, a taula, Flammkuchen per a tots! Àaapaqui, 15 Flammkuchens, 7 helles Bier, 6 dunkles Bier i dos sucs, para el niño y la niña. L'habitual espera als restaurants berlinesos, que per alguna cosa us dic sempre que en todas partes cuecen habas, i menjar, i beure, i xerrar ara amb els uns, ara amb els altres... i una altra sorpresa, la d'ell, el mestre del llapis, mare meva com us ho heu currat, entre tots, i especialment tu, mestre de mestres! M'ho heu explicat, ho he sabut: en paral.lel a les desenes de mails que ens hem estat enviant tots 15, aquestes últimes setmanes, us n'heu enviat entre vosaltres, deixant-me fora, conspirant, pensant, fent i refent... sou l'hòstia, blocaires, estic sprachlos.

I més, encara: el seu últim llibre, dedicat per l'autor, perquè ella va anar expressament a buscar-ne la firma. I ella també, també ha pensat en el proposant en "termes laborals" (compartim empresa, podriem dir).

Fets pols, el proposant KO absolut, toca retirada. Cap a l'U-Bahn altre cop, i direcció Alexanderplatz, al llit -cadascú al seu, no s'hi val a badar- i servidor que baixa unes quantes estacions abans. Bona nit, descanseu que demà hi ha més Berlin, un últim avís surt de l'interior del vagó cap a l'andana, on el proposant destrossat dirigeix les seves passes cap a casa: "Directe al llit, eh? res de bloguejar!".

El proposant no diu res, només mira, somriu, pica l'ullet. "Tinc son, no puc amb la meva ànima... però sóc blocàire, què hi farem", pensa.

Mil gràcies als catorze per ser aquí. Sou els putus amos del meu cor blocaire.

ps: també ella, ella, ella, ell i ella.