Felicitat petita en verd

It is pretty obvious that one does not need expensive things to be happy. Is it? it is for me, at least. The "small pieces of happiness"can appear at any time, anywhere, while being alone or with friends. I lived a "small piece of happiness" very recently, exactly one week ago, when 14 other Catalan bloggers came to Berlin for the 1st meeting of Catalan bloggers outside Catalonia. We did not know most of us in person, just through our writings, but somehow we all managed to make magic out of the weekend. It was, definitely, a great "small piece of happiness" experience.

Sovint sentim a parlar d'allò que alguns anomenem "felicitats petites". Són aquelles... sí, aquelles "petiteses" que, sense obligar-nos a desplaçar-nos a cap àrea comercial, ens proporcionen alguna cosa que ens fa sentir especialment bé. Els alemanys designen les petiteses amb un mot que m'encanta: Kleinigkeiten. Kleinigkeiten, petiteses...

Fa tot just una setmana, a aquestes hores, em trobava immers en una aparent "Kleinigkeit" (ara la paraula és més curta perquè és singular), una petitesa compartida, fruit de la qual somreia de forma evident sota una vistosa gorra amb un logo ben especial. L'Assumpta amb el disseny i la Kika amb la producció van col.laborar en la construcció d'aquella petitesa, que vaig saber que ho seria poc després de començada l'aventura...

Les "felicitats petites" són el motor de la meva vida, són la benzina que em dóna empenta, la força que em fa avançar; suposo que és així per tothom, no ho sé. Sovint me n'estic, de regalar-me presumptes felicitats a canvi d'euros. Potser és la cosa catalana, que la porto ben incorporada i que em diu que els calers s'han d'estalviar per quan calen de debò, o potser és que tinc ben clar que no vull entrar en el joc de quant més tens, més feliç ets. No hi vull entrar, entre moltes altres consideracions, perquè sé que és una mentida estesa per interessats, per aquells que, sense dubte, mai no han viscut una felicitat petita. Pobres.

Una de les meves felicitats petites preferida és passejar. Sí, en sèrio, tan simple com això: caminar. És bò per la salut i et dóna espai per pensar, o per escoltar música o a algú parlant d'alguna cosa interessant... Una altra felicitat petita és compartir una conversa o una vivència amb algú que et fa sentir bé. L'última felicitat petita va començar fa una setmana i va durar 48 hores, i com totes les felicitats petites, em dibuixa un somriure a la cara. Naturalment, podria ben bé ser que no hagués existit mai, aquella petitesa, aquell espai de felicitat petita. Tant hi fa, en realitat, si va existir o no; somni o realitat, em va donar benzina per continuar empenyent, força per seguir avançant, i això és l'única cosa que importa.

Em pregunto si les felicitats petites són les mateixes per a tothom...

34 comentaris:

Josep Lluís ha dit...

Bon vespre Ferran!! Et queda de conya la gorra, he he. Entenc molt bé el que dius, de debò. La felicitat en les coses petites, procurant fent-les bé i gaudint-les alhora, sovint en allò que passa desapercebut pels demés. No sé com t'ho fas, però sempre exposes alguna reflexió del més interessant. Gràcies!!

reflexions en català ha dit...

Les felicitas petites són les úniques que existeixen. Gaudeix-ne, assaboreix-les.

Lluïsa ha dit...

A mi també m'agraden molt les petiteses, són aquelles coses que t'omplen i et fan sentir viu. Un somriure, una mirada, passejar, el so de les onades, el del vent entre els arbres,... Hi ha tantes petites coses, que no costen ni cinc, i que et fan sentir bé, només cal que cadascú trobi la seva.

Elfreelang ha dit...

Cadascú té les seves petites felicitats...per cert li dono tota la raó al Josep Lluís!

Mireia ha dit...

Potser les felicitats petites no són les mateixes per tothom, però són essencials per ser feliç. És en els petits moments de cada dia on cal buscar.

Bona reflexió i la gorra, genial!

Jordi ha dit...

Cadascú té les seves, però el que va passar dilluns amb el Madrid va ser una kleinigkeiten per una multitud!

Rita ha dit...

Jo en dic moments de felicitat -que ve a ser el mateix- i un d'aquests el vaig tenir precisament a Berlín, tota sola, mentre feia un capuccino "molto caldo" -tal com li havia demanat-, autènticament italià, fet per un italià, i un cigarret, al davant dels KaDeWe, mentre esperava la Nur, l'Eulàlia, la Utnoa i el Sànset. Deliciós el capuccino i el moment!

Xavier ha dit...

Kleinigkeit, te un so metàl•lic, però bonic. Avui jo també e gaudit d’una “Kleinigkeit”, un mati diferent, sense preses, veien sortir el sol a la platja de Sant Sebastià, a la Barceloneta en un fred dia de desembre, passejant, que també es una de les coses que mes m’agrada i mes poder parlar amb un dels meus fills.

Les mans gelades de fred i el cor tebi. Petits moments de felicitat. Per rematar-ho el passeig acaba al “Park Guell”, !!que bonica es aquesta ciutat !!

Una abrasada

Alyebard ha dit...

Una paraula més per afegir al meu magre vocabulari d'alemany:Kleinigkeit. Però aquestes petiteses són les que realment ens omplen de debò l'ànima.

Assumpta ha dit...

Quin post més maco! :-))

I què bé que et queda la gorra!! :-))

I quina gràcia em fa pensar que el logo el vaig dibuixar jo!!... Vull dir que se'm fa estrany i divertit...

Tu ho saps, FERRAN, una nit et vaig enviar un mail i et vaig dir que m'apuntava a participar al concurs del logo però que ho hauria de fer de forma "rudimentària"... i després, per fer broma i demostrar-te el procés de "fabricació" del logo, vaig estar fent fotos del dibuix "a mig fer"... A més, mentre dibuixava, havia agafat uns "biscotxus" de xocolata i t'anava dient, en un petit intercanvi de mails, que menjava "biscotxu" (escrit així) mentre feia el disseny...

Em vaig divertir... va ser també una Kleinigkeit! ;-))

I quan em vas dir que havia guanyat em vaig quedar parada!!... I després vaig veure el logo a molts blogs... i era com si tots em regaléssiu Kleinigkeiten...

I finalment, veure-ho en les gorres ja ha estat el súmmum!! :-))

És una felicitat petita anar al Viena a fer un talladet i a llegir amb en Josep Lluís.

És una felicitat petita que el senyor D., un vellet de 86 o 87 anys (també assidu) ens regali un caramel a cada u.

És una felicitat petita llegir un llibre que t'agrada, escoltar una bona cançó... cridar un gol del Barça, provar-te els pantalons de l'any passat i veure que et van la mar de bé, anar a l'Abacus i comprar retoladors brillants per fer postals de Nadal, fer el Pessebre, fer un post...

És una Kleinigkeit obrir els ulls un dissabte i veure que encara és molt d'hora i donar-te mitja volta i seguir dormint...

Aaaaai, que em passaré d'espai segur, segur :-DD

Et felicito pel post ;-))

garbi24 ha dit...

tothom te les seves felicitats petites que van canviant amb els temps i malament per qui no les té, són dies perduts

Carme ha dit...

Les felicitats petites poden ser semblants en moltes persones, però crec que bàsicament cadascú té les seves. Jo comparteixo amb tu la de caminar, caminar sola en dóna una mena de felicitat, camina acompanyada i xerrant unes altres. Comparteixo amb tu també la de conversar amb els amics. Aquesta jo no la trobo tant petita, la trobo gran. I moltes altres, escriure un mail o rebre'l. Trobar alguna cosa o una foto que em ve de gust dibuixar...
Estar en un lloc bonic de paisatge... uf! no acabaria, infinites felicitats petites.

Llegir...

Jesús M. Tibau ha dit...

em fas venir ganes de reprendre la secció que dedicava fa temps al blog a les felicitats petites. Tot un tresor quotidià que no tothom sap valorar

XeXu ha dit...

El nen de la foto el veig una mica crescut ja... o no anava d'això la cosa?

Penso que el món el mouen els detalls, els que generen aquestes felicitats. Cadascú té les seves, però també poden ser compartides. I estic segur que el que vau viure a Berlin aquest passat cap de setmana n'és una que comparteixes amb tots els assistents, i a més són un munt de records que perduraran sempre.

McAbeu ha dit...

La felicitat "completa" no existeix i buscar-la és la millor manera de ser infeliços. Aquestes felicitats petites en una situació determinada o per un detall concret que pot variar segons cada persona o segons el moment i que la majoria de les vegades no busquem sinó que venen soles són, en canvi, imprescindibles i importantíssimes.

_MeiA_ ha dit...

S'et veu radiant!

Albert B. i R. ha dit...

Un gran record per l'extraordinària trobada que vau viure.
Tal i com la definiu tots, més que una "petitesa" va ser una experiència molt gran. No és fàcil tornar al dia a dia quan t'ho has passat tan bé!
Felicitat per la trobada! Te la vas treballar molt!

lolita lagarto ha dit...

no són felicitats petites són grans felicitats però efímeres, i la felicitat genera felicitat..

Cristina ha dit...

Aixxx Ferran, sempre tocant la fibra sensible. Tens un somriure encantador. Això també és una kleinigkeit. Donar felicitat als altres. A mi personalment és sortir de treballar a les 7:30 del matí i veure que ja és de dia. Els carrers encara buits i mirar enrera i veure el perfil de les muntanyes del Montseny. I caminar, sempre caminar, sobretot de nit quan els carrers són buits, i només puc escoltar les meves passes.
Un post preciós!

Ferran ha dit...

@ Josep Lluís, d'alguna manera he "aprofitat" l'avinentesa de la 1.TBfC per agafar el testimoni d'en garbí24, que també en parla en el seu blog. Felicitats petites... no sé perquè els posem aquest qualificatiu; són grans!

@ Marc/Josefina, i tant que ho són! del tot d'acord. Visquen!

@ Lluïsa, són pura energia per a cadascun de naltros, fan que la vida pagui la pena viure-la, oi?

@ Elfreelang, sí, suposo que sí, que cadascú té les seves... Siguin les que siguin, l'important és que ens arribin.

@ Mireia, i n'hi ha per parar un carro, em sembla. Si només fóssim capaços de ser prou lliures per detectar-les allà on són, que és a tot arreu!

@ Jordi, haha, sí que ho va ser, tens raó! Per cert, el Barça va camí de convertir-se en el nostre proveïdor oficial de Kleinigkeiten, amb el carreron que porta aquests últims temps :)

@ Rita, visquen els moments de felicitat com aquest que descrius! Sembla mentida com en la cosa més mundana, menys extraordinària, s'hi pot amagar un moment d'aquests, eh?

@ Xavier, també la que tu ens expliques és una Kleinigkeit de les que paga molt la pena viure, i tant! Certament, Barcelona dóna molt de joc per moments com aquest...

@ Alyebard, ben bé que ho són, i tant.

@ Assumpta, recordo perfectament com va anar el procés artístic de creació dle teu logo; recordo bé els mails que ens vam estar intercanviant aquell vespre... Quan vas resultar guanyadora, vaig saber immediatament que la il.lusió que et faria seria molt més que una Kleinigkeit, que per tu seria una suma de molts moments màgics! A Berlin, el teu logo continua recordant la 1.TBfC ;)

@ Garbí24, com li comentava al Josep Lluís, tu també n'has parlat, en el teu blog, de les felicitats petites. Menys ànsia de tenir, més voler ser! Tens tota la raó.

@ Carme, segurament tots els blocaires compartim moltes de les felicitats petites. Les que tu menciones les faig també meves, i segur que no som els únics...

@ Jesús M., recordo la teva secció i mira, ara que ho dius, no estaria malament recuperar-la. Hem de tenir sempre una mica d'espai per a elles.

@ XeXu, la foto és perquè pugueu constatar com he anar a pitjor, des d'aquell moment tractor fins al capde de la 1.TBfC. Què hi farem, no es pot tenir tot ;)

@ McAbeu, de vegades me n'oblido (sospito que ens passa a tots), que la felicitat no és una estació final sino un recorregut. Merci per recordar-m'ho!

@ _MeiA_ estava absolutament feliç per com estava sortint tot, pel bon rollo entre tots 15, per les ganes que teniem tots d'estar junts i viure una experiència inoblidable. Tot va ser tan fàcil!

@ Albert, me la vaig currar... i tots se la van currar, de fet. Van escriure textos divertidíssims, van fer gorres, van escriure un bloc (amb bolis) durant tot el cap de setmana... Fins i tot l'Assumpta, que no va venir, es va currar la trobada, hehe...

@ lolita lagarto, quanta raó! La felicitat genera felicitat, i és el que hem de mirar de tenir sempre!

@ Cris, un post que no m'estranya que t'agradi. Pel poc que et conec, em sembla que tu també ets de les persones que disfruten enormement amb aquests "moments petits" que, de fet, són molt grans. Sí, sí que ets així, oi? :)

rits ha dit...

quanta raó tens, Ferran. Que en son d'importants aquestes petites felicitats. I si, son el motor que ens fan tirar endavant. La millor de les benzines.

Tot el que aneu desprenent tots els blocaires de berlin és meravellós. Lligams establerts!!!!

montserratqp ha dit...

A la fota estàs genial, Ferran...desprens felicitat a dojo...radiant perquè sí.

Carles Codina Calm ha dit...

Senzillament un post rodo..

kika ha dit...

de petita res, ben grossa que va ser aquests! :)
i el que et deia, fas que la gorra llueixi per lo guapo que estàs... deu ser la felicitat :)

sànset i utnoa ha dit...

Ets un bèstia! No veus que escribint coses com aquesta just una setmana després ens pots fer caure en l'enyor més gros de tots???

Aquell moment de felicitat va ser compartit, i ben compartit. M'hi jugaria el coll que perdurarà, i que ell serà el culpable que en busquem la 2a, la 3a i totes les altrees que vindran.

Bon cap de setmana! (a bones hores t'ho dic)

*Sànset*

Joana ha dit...

Wapíssim! I amb barba Oooooooh! :)
La sal de la vida...aquestes petites felicitats i els moments compartits no tenen preu!
Fa fred???????????? Només tinc el cap la calorassa del juliol!

nur ha dit...

Ferran: compartim aquesta passió pels petits moments de felicitat. Els grans també estan bé, eh? Però són més difícils de trobar i duren poc! I, a sobre, aquests dies a Berlín han estat la felicitat per a 15 persones (fins i tot la Jèssica destil·lava felicitat) :)

Rita: doncs, si vols que et digui la veritat, et vaig notar aquell moment de felicitat. A mi em venia molt de gust tornar-te a acompanyar a fer aquell capuccino que descrivies, tan deliciós (prometia molt), però també volia fer les fotos del memorial de l'Holocaust... i m'ho vaig perdre!

marta (volar de nit) ha dit...

És bonic llegir-vos. Gaudir de les coses és un art meravellós, veritat?

Ferran ha dit...

@ Rits, sí que ho sembla, sí, això dels lligams. La cosa continua amb un munt de mails que encara, a dia d'avui, ens estem enviant :)

@ Montserrat, me n'adono que la foto reflecteix perfectament el que sentia...

@ Carles, en el fons algunes coses són ben simples, si fóssim capaços de ficxar-nos-hi sempre!

@ Kika, danke danke, però repeteixo que el mèrit és de la gorra (eiii! ;) i de tots 15, que transmetiem aquest bon rollo!

@ Sànset, sí que perdurarà, sí, n'estic segur. I ei, enyor, sí... pero que nos quiten lo bailao! ;)
ps: ara que hi penso, ens va faltar una sortida ballaruca. A la 2.TBfC sense falta!

@ Joana, ai com al.lucinaries si fossis aquí aquests dies. Dels 38° d'aquell juliol per oblidar, als 12° sota zero que teniem abans d'ahir hi van 50° de diferència. Pas mal, eh?

@ Nur, és veritat això de la Jèssica, jo també ho pensava. En lloc de rallar-se amb 14 "avis" donant la tabarra amb els blogs, semblava estar-s'ho passant d'allò més bé i integrada, oi? Xulo :-)

@ Marta, ostres, i tant que ho és!

sànset i utnoa ha dit...

No sé per què m'estic veient escoltant múscia de "la movida"...

*Sànset*

Guspira ha dit...

Les felicitats petites són les que més m'omplen i a la vegada les que em construeixen. Amb un petit somrís, m'omplo de felicitat...
Suposo que al cap i a la fi, no som tan diferents uns dels altres.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Vaig recuperant el temps perdut durant la desconnexió d'internet a causa del pont i ara m'adono que m'havia perdutaquest post!
Kleinigkeit, sí les felicitats petites són les úniques que existeixen. I en aquelles 48 h hi va haver 15 felicitats petites. Em sembla que si les sumem fan una Groossekeit (no tinc ni idea qsi es diu així o s'escriu així, m'ho acabo d'inventar extrapolant els meus petits coneixements d'holandès!).

merike ha dit...

I wonder what your tremendous happinesses are if you call it a SMALL happiness when you meet 14 people by inviting them to meet each other in Berlin and they come to you and you all have a great time!! For me it would not be small. In fact everything is huge and enormous like the fact that they talked of my blog on some Catalan radio station and one person told me about it and another sent me a link to it so I could listen to it. I understood nothing but my name and Finlàndia and russos and photos and such. I understood they misunderstood and it made me smile.
It is now Xmas again and one of the many when we took it easy and didn't buy any presents or a Xmas tree, no fuss at all. I call that a small happiness:D Happiness is a way of life. I don't have much of it as I worry too much:D I'm happy for your felicitats petites! In fact I just wanted to wish you a Happy Xmas! You are right in what you write but aren't you always! Like I always write beside the point..

Ferran ha dit...

@ Sànset, ai, la movida; quins temps, quins records (més xulos)

@ Guspira, entenc perfectament el teu comentari i el comparteixo al 100%.

@ Eulàlia, com tu, jo també porto uns dies de desconnexió blocaire; necessito vacances!
El contrari de Kleinigkeit seria Großigkeit, però només teòricament perquè aquesta paraula no existeix :)

@ Merike, yours was definitely a felicitat petita, too, and I celebrate it for you. I am going to listen to it now...