L'home de la meva vida

De la mà del mestre, Woody Allen, ahir vaig conèixer l'Helena, l'Alfie i tot el seguit de personatges de l'última producció del novaiorquès. Allen, entrat fa quatre dies en el tercer quart de la seva vida, toca un cop més els seus clàssics: infidelitats, paranoies, obsessions... Sóc un fan absolut seu, la meva vida hauria estat diferent, pitjor, sense dubte, si no haguéssim coincidit en l'espai-temps. Pagaria la pena viure una vida que no oferís, cada any, una nova cinta seva? No, sense dubte, no!

Tot i que... t'ho he de dir, Woody: no és la teva millor pel.lícula, ni de bon tros. "Match point", "Scoop" o, anant molt més enrere, "Deconstructing Harry" han estat, elles sí, obres mestres. No hi fa res: la música de les teves obres, la mística de les teves obsessions, mestre, gairebé sempre són insuperables. Els teus personatges són tan histrionics, tan hiperbòlics, tan... humans, que no podrien ser més semblants a cadascun de nosaltres. Definitivament, en el meu epitafi vull que consti, ben claret: "Gràcies, Woody, per haver fet la meva vida millor. Amb estimació eterna, Ferran". Ets l'home de la meva vida, que ho sàpigues. Bé, un d'ells; espero que no t'obsessionis, tú, ara, si et confesso que no ets l'únic.

Thomas D és músic. Ell no és un dels homes de la meva vida perquè tot just l'acabo de conèixer. Ahir, concretament, mentre esperava que arribés en Woody. Al cine, un comercial amb una melodia que conec molt bé, i vosaltres també. Recordeu la fantàstica "7 seconds", de Youssou N'Dour i Neneh Cherry? Segur que sí, tot i que ja va camí dels seus primers vint anys (ai, ai, ai). Aquell comercial era de la Deutsche Telekom i la música era una versió d'aquell tema, en alemany. N'he buscat informació i he sabut que per encàrrec de la telefònica, Thomas D hi està al darrera.
Diuen que el vídeo és el "cor online" més gran del món (no ens fa res: els catalans tenim el lipdub més col.laboratiu, hombre ya!). Es van rebre 11.000 actuacions de gent anònima (o no, que la Nina Hagen també hi apareix, especial com és), una part dels quals formen el vídeo final. Perquè no sigui dit que només ens arriba música en anglès, a sota teniu aquesta versió hiphopera del seven seconds en alemany.


Perquè després diguin que els alemanys són sosos, pobrissons meus. Ho veieu, com també tenen el seu ritme i les seves coses? I que no sona bé, la seva llengua, musicada? A mí em sembla que sí!

I avui, quan fa exactament una setmana que, a aquesta hora, els 15 blocaires a l'exili berlinès ens estàvem fotent un esmorzar que probablement trigarem a oblidar, ha arribat el gran moment d'atorgar el premi als esforçats co-blocaires que heu participat al joc que us proposàvem fa uns dies. Cada blocaire ha penjat a casa seu el text que li havia tocat llegir a Berlín, textos que aquests dies us podieu anar llegint vosaltres per mirar d'endevinar qui dels altres blocaires participants a la 1.TBfC l'havia escrit. Alguns heu anat passejant aquests últims dies pels blogs en qüestió, deixant-hi les vostres apostes. No era pas fàcil endevinar-los, oi? No, no n'era gens, però alguns de vosaltres n'heu encertat algun!

Per a vosaltres, campions, en Sànset ha preparat aquest premi que us atorguem, tots 15 blocaires berlinesos, amb tota la il.usió. Gràcies, gràcies, gràcies... i per molts anys a tots! (també als qui ho heu provat i no l'heu encertada, caram, que intentar-ho ja té mèrit)



Per cert, aquí teniu la llista d'autors i lectors dels textos!

Lector -> Autor

Lluïsa -> Rita
Rita -> Utnoa
Mar -> Eulàlia
Sànset -> Francesca
Eulàlia -> Joan
Joan -> Sànset
Utnoa -> DooMMasteR
Francesca -> Kika
DooMMasteR -> Lluïsa
Núria -> Mar
Kika -> Núria

Ara sí ;)

** Efectivament, els vídeos i la imatge són una mica on no haurien de ser. Considereu-ho un homenatge a les paranoies allenianes...

32 comentaris:

Josep Lluís ha dit...

Bona tarda Ferran! A mi també m'agrada en Woody Allen. Penso que és una persona molt especial. He vist algunes pel·lícules d'ell (no totes ni molt menys)i sempre me'n ha quedat un bon regust de boca i una sensació de benestar que no sabria com definir, però ben real.I això que com tu dius planteja qüestions ben complicades, en les que ens hi podem trobar identificats d'una o altra manera. Feliç diumenge!

Salvador ha dit...

Sosos no, com sempre una mica kap kuadrats però simpàtics

Isabel ha dit...

Hola, Ferran,
Cap de colla del blocaires berlinesos! Com que el llistat que valia era el que et vaig deixar en el comentari fet al teu post, considero, a la vista de la relació, que no n'he encertat ni un! que això també és difícil, eh?
I ara, després de la meva participació abnegada em considero legitimada per a dir quin dels escrits m'ha agradat més i per tant, al meu gust, de "winner" es l'escrit que va llegir la Utnoa, el de la RITA!!! potser pel caire teatral. Com diria un amic meu, va Rita si m'escriu una obra de teatre te la escenifico!! ;-P

PD: Gràcies Sànset per la cançó!

Ferran ha dit...

@ Josep Lluís, algun dia m'agradaria revisar la filmografia sencera d'Allen, de la seva primera pel.lícula fins a l'última, una per setmana. T'ho imagines? Genial!

@ Salvador, això sí que ho tenen, tot i que afortunadament per mí els berlinesos no tenen tant d'alemanys com els bavaresos, per exemple...

@ Isabel!! Un "gràcies" enorme per tu, per haver jugat al joc proposat amb tantes ganes. Dona, fins i tot pels blocaires viatgers va ser difícil, encertar els autors; imagina't per vosaltres! El premi, merescudíssim per les ganes i el bon rollo, sense dubte et correspon també a tu!

Assumpta ha dit...

Ostres, ostres... admeto que mai havia sentit aquesta cançó dels 7 segons... sí, sí, és cert... però m'ha agradat!! :-DDD

En quant a Woody Allen... uisss... doncs no en sóc gens, gens "experta" (no sóc gens cinèfila) però, tot i així, recordo haver vist alguns trossos per la tele i sempre hi trobava alguna genialitat, això és cert :-))

Elfreelang ha dit...

Jo no diria tant com l'home de la meva vida però gairebé . m'encanta Woody Allen! la cançó ara l'escoltaré...i enhorabona per la gresca literablocaireberlinessa!

XeXu ha dit...

'7 seconds' té ja 20 anys?? Cagumlaputa, em faig gran! Hauré de donar la raó a en Sànset! Grandiosa cançó, i bona versió aquesta alemanya. I referent a Allen, m'agrada força, però com que miro molt poquet cinema també han caigut les seves produccions, així que vaig peix darrerament. Hauria de posar-hi remei, ho sé...

Espero que en Guddy sí que estigui a la teva llista...

mar ha dit...

Ferran...
a mí també m'encanta l'Allen! Tot i que és veritat que com dius... aquesta última peli no és de les millors...

Jo, ja fa un temps que vaig decidir que l'home de la meva vida no existia i que jo mateixa preferia ser la dona de la meva vida!
jejeje...

Per cert... Isabel... no sé perquè dius que no n'has encertat cap!
En el meu bloc vas deixar un missatge que encertaves l'autora de l'escrit i a més a més amb una argumentació que per poc em fa caure de cul!
així que... felicitats!
passa't per allà i recull el teu premi!

Bon final de diumenge Ferran!
i bon capde als que seguiu de vacances fins dimecres!

montserratqp ha dit...

Del WA les he vist quasi totes, sempre pensant a veure si m'hi enganxava...i no. Malgrat reconèixer el seu mèrit no connectem. Però avui,anem a l important...he vingut a recollir el meu premi (premis!). Gràcies berlinesos (d una catalana que tampoc fa festa ni pont).

sànset i utnoa ha dit...

Dissabte passat, quan ens acompanyaves cap als hotels després de sopar, abans de parar-nos a veure els patis públics dins les illes d'edificis, t'anava a comentar si l'havies vist i que em sorprenia que estigués anunciada perquè el Sànset i jo la vam veure a principis de setembre!

Jo m'esperava més de la peli, la veritat, crec que es podia donar més joc en el tema de la novel·la... però bé, si el mestre ho va fer així serà per alguna cosa...

Un petonàs

Utnoa

Isabel ha dit...

Té raó la Mar, vaig encertar el que ella tenia... i glups!!! el que em va agradar més va ser el del DooMMasteR (ara passaré pel seu bloc a felicitar-lo). Tots ho feu molt bé, vagi la proposta per a tots, però el seu em va fer riure molt, la comèdia és el meu tema.
Per cert Ferran que en el meu bloc de teatre aviat parlaré, justament, d’una obra de teatre que vam representar ja fa uns quans anyets i que es titulava “Aspirina para dos” al cinema “Sueños de un seductor” del teu estimat Woody Allen.

Deric ha dit...

Em va agradar molt aquesta peli d'Allen.
El video està bé però sona una mica raro...

Mireia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mireia ha dit...

Tercer intent. A la tercera va la vençuda. Perdona he esborrat el comentari anterior hi havia tants errors tipogràfics per cm2 que em feia vergonya. Apa el trona penjar corregit.
Tinc el mal hàbit de tancar abans de que es pengen els comentaris i després els de fer dos cops! Deia que la versió alemanya dels 7 seconds està prou bé, no entenc res de res però sona bé.

XeXu, estàs segur ? 20 anys! noooo.

En Woody fa temps que el tinc abandonat. Bàsicament des que vaig portar a en Martí a veure Desmontando a Harry . Fèiem ara tria tu, ara trio jo. La seva següent tria va ser una pel•lícula de por, sang i fetge. Vam decidir que al cine junt només hi aniríem a veure el que ens agradés a tots dos. Com que vaig tant poc al cine al final ha quedat oblidat-

Els escrits molt, molt però que molt difícils d'encertar. Tot i que la idea és genial i us ho devíeu passar la mar de bé intentant descobrir qui eren

Jordi ha dit...

Del Woody Allen només he vist la de "La maldición del escorpión de Jade". No estava malament, però no és un home que m'animi molt. Ah!! I "Vicky, Cristina, Barcelona".

No estan malament, però m'agraden més les de por i les de trets.

Ferran ha dit...

@ Assumpta, tinc present la teva poca tirada pel cinema, però Woody, de debò, paga molt la pena. Qui sap, potser de la seva mà acabaries cinèfila perduda (clar que llavors no tindries temps pels blogs, i d'això ni parlar-ne! ;)

@ Elfri, quin home més crack, eh? és que fins i tot les seves pel.lícules no especialment lluïdes (com aquesta, sense anar més lluny) tenen alguna cosa especial, el toc Woody!

@ XeXu, naturalment, el bò d'en Guddy ÉS a la llista ;)

@ Mar, guapa! M'encanta això de "ser la dona de la meva vida"! Saps què? una mica jo també miro de seguir-la, aquesta "filosofia" de vida. Vaja, que si no ens estimem nosaltres mateixos, en Woody tampoc no ho farà, oi? :-)

@ Montserrat, aplaudiments sincers, ets gran! Només pel fet d'haver-te atrevit a enfrontar-te al repte ja et mereixes un premi enorme, hehe; era molt difícil!

@ Utnoa! curiosament, la pel.li la van estrenar a l'Estat a finals d'agost, i en canvi aquí ha arribat tot just aquesta setmana. Sospito que el fet que alguna secuència s'hagi filmat a les espanyes hi deu tenir alguna cosa a veure, però no ho sé. Petons, guapa!

@ Isabel, el text d'en DooMMasteR va ser l'últim que vam llegir, a Berlin, i la veritat és que va ser un final apoteòsic; exultants com estàvem, només ens va faltar el seu escrit. Boníssim!
ps: passaré pel teu blog, compta-hi :)

@ Deric, aquest tema versionat és com la tònica: d'entrada costa, però a poc a poc...

@ Mireia, hahahaha!! "por, sang i fetxe"? Autx, per mí això seria vermella directa i motiu d'expulsió. Moooolt millor Woody, on vas a parar! ;)

@ Jordi, buf, les de por? Però no et fan... por? jo no les puc veure; noi, després em passo setmanes mirant sota el llit, abans de tancar el llum. Quin yuyu!

Joana ha dit...

Ferra,
Jo també sóc una incondicional de l'Allen i d'en Clint Eastwood i d'en Toni i mmmmm em temo que no tinc un sol home a la meva vida jejejjeje
Quin "guateque berlinès " que vau muntar :)

Lluïsa ha dit...

No sé si hi ha un home de la meva vida; el que si sé, és que n'hi ha un parell que aquest any us emporteu(ex aequo)el títol del meu home de l'any.

Sempre m'ha agradat aquesta cançó de Youssou N'Dour i Neneh Cherry, i la versió en alemany de "7 seconds" no està gens, gens, malament.

Mireia ha dit...

Compartim passió-devoció per l'Allen, aquesta, però, (encara) no l'he vist

rits ha dit...

Les darreres no me han agradat gaire però aquesta fa temps que intento arrosegar a algun amic a anar-la a veure, però no hi ha manera! a veure si algun dia d'aquests m'atreveixo a anar-la veure-la encara que sigui sola.

M'ha agradat molt la versió. Vaig avorrir la cançó però tornar-la a sentir ha estat un nou impuls

Joan ha dit...

Argh! Vint anys! Ostres, això no ens ho treu ni el fred de Berlín.

L'Allen també és un dels meus favorits, però no el definiria com a 'home de la meva vida', no. Ai, que et veig melodramàtic.

Curiosa versió.

El porquet ha dit...

Mmmm, crec que no comparteixo aquest fanatisme per en Woody Allen. La veritat, també, no he vist massa pel·lícules seves, però és que les poques que he vist, sempre m'han deixat un regustet d'alguna cosa que no m'ha acabat d'omplir.

Però bé, són gustos!

Osti, el 7 seconds en alemany... com a mínim és original!

kika ha dit...

quin embollic de post!
:-D
el woody allen m'agradava molt fa temps ... no sé si vint anys, però bastants. i ara ja fa molt temps que no em diu res. fa temps que vaig començar a trobar les seves pelis repetitives, i ara ja fa molt que no en miro cap, de les noves. de tant en tant alguna de les velles... ai! que això és senyal de vellesa :-D

isabel, a casa meva vas descriure molt be l'autora del text, tot i que no li vas posar nom!

kika ha dit...

ah, si, i respecte a l'home de la meva vida: encara l'espero. me'l puc imaginar. però no l'he vist mai d'aprop encara. per això, com la mar, m'asseguro en ser jo mateixa la dona de la meva vida, per si un cas l'altre no acaba d'arribar :)

Ferran ha dit...

@ Joana, "so many men, so little time". Quina putada! ;)

@ Lluïsa, aaaaaaaaapaquí! Total, per una 1.TBfC de res!

@ Mireia, quan hi vagis (a veure-la) ves-hi amb les expectatives rebaixades.

@ Rits, no et va agradar "Match point"? La vaig trobar excel.lent!

@ Joan, un punt melodramàtic sí que el tinc, confesso. No el vaig treure en públic, a Berlin? Malament; hauré de muntar una 2.TBfC ;)

@ Porquet, Allen entra o no entra. Si n'ets fan, n'ets incondicional; si no t'entra, no t'agrada cap pel.li seva. Ei, en general em sembla que la cosa és força així.

@ Kika, estem d'acord: Allen és absolutament repetitiu. Per això m'agrada des que em va agradar la seva primera pel.lícula ;)
Dues dones de la seva vida (la Mar i tu) i un home de la seva vida (servidor); bé, i l'Allen, que és un cas a banda. Visca la independència emocional!

Lluïsa ha dit...

Perdona, guapo; que la 1.TBfC és només la cirereta del pastís!
El què compta, per mi, és tot el que hi ha al darrera; el darrer any. Perquè, entre tu i l'altre (Marc), Déu n'hi do del que heu capgirat la meva vida. De vegades, ni em reconec!

Albert B. i R. ha dit...

No és que m'emocioni gaire el Woody Allen. D'ell m'agraden algunes pel·lícules i prou, tmapoc les trobo unes obres per emmarcar.
Sobre els escrits de la Trobada Blocaire... mira que era difícil! No sé si n'he encertat gaires per no dir cap!

Carme ha dit...

A mi també sempre m'ha agradat Woody Allen, però aquesta no... no m'ha agradat- La vaig trobar molt poca cosa. Potser és que ja es fa gran! O ja se n'ha fet! O potser sóc jo la que em faig gran! :)

Miquel ha dit...

Mai m'ha cridat massa en Woody Allen, i mira que no sé perquè ja que només en sento bones coses. De fet, tampoc puc parlar amb gaire propietat ja que de pel.lícules seves no n'he vist gairebé cap. Sobre la trobada, espero que la segona caigui més aprop... hehe (i sí, és una indirecta)
Salut Ferran!

sànset i utnoa ha dit...

Jo pensava que el Woody havia fet de "negre" escribint alguna cosa per la trobada...

Molt bo el joc, francament. Em va agradar poder participar-hi, i ha de ser un dels referents per les següents trobades!

*Sànset*

Guspira ha dit...

No sé si dec ser rareta o què, però és que a mi en Woody Allen no m'agrada... em cansa! Ara, com a clarinetista, sí que m'hi passaria hores escoltant-lo... Ja et dic jo que dec ser rareta...

Ferran ha dit...

@ Lluïsa, Lluïsa... Lluïsa!! Vols dir que no exageres una mica, anoienca?? :)

@ Albert, era difícil, en sóc conscient. Ho va ser fins i tot pels blocaires viatgers, imagina't pels qui no veu ser a Berlin. Ei, de debò, mil gràcies per l'interès; això és el que compta :-)

@ Carme, no, dona, el que passa és que tot és cíclic. He vist alguna pel.li de l'Allen que no m'ha agradat gaire, són coses que passen. Segurament la pròxima tornarà a ser per emmarcar!

@ Miquel, això és perquè ja estàs americanitzat. El pobre Woody és més estimat a la vella Europa (i a Catalunya de forma especial, jo diria), que en el seu propi país (NY a banda).
La pròxima serà més a prop de l'Atlàntic, t'ho prometo ;)

@ Sànset, va ser xulo, i tant. Malgrat les biodramines de 500gr, hihi... ;-)

@ Guspira, tens tooot el dret del món que no t'agradi Allen i que no per això siguis considerada rareta! Bueeno, potser una mica, però qui no ho és? hihi...