In English below / Auf deutsch unten
Els fets d'Haití m'han afectat més del que drames de conseqüències igualment terribles m'han colpit en altres ocasions. No sé ben bé perquè. Recordo el tsunami a Indonèsia, fa cinc anys; un altre drama, sense dubte, però aquelles onades gegantines no van aconseguir arrossegar-me com ho han fet els moviments de terra a l'illa caribenya. Aquesta desgràcia ha coincidit en el temps amb una molt bona notícia per mi, un fet que m'afecta de ple a nivell laboral i personal. Hauria d'estar fent voltarelles d'alegria, dia i nit... però no puc, no em surt de dins. Estic contentot i ja és molt.
No entenc res. Jo -i tots vosaltres, goso dir- he tingut la sort de cara des del dia que vaig néixer, només perquè ho vaig fer en un país determinat, en el sí d'una família determinada. He tingut "problemes", com qualsevol, però els meus "problemes" mai m'han allunyat de dos o tres àpats diaris, d'un llit on dormir sota cobert, de roba per posar-me cada dia, de la cultura, de tot allò de bo que la vida ens ofereix. A Haití, per contra, potser el país més pobre del continent americà, prop de 10M de persones viuen amb no res, sense cap opció, absolutament cap opció, de prosperar, de fer realitat els seus somnis. Mai. I això perquè? Senzillament perque han nascut... a Haití.
No em direu que no és estrany, de fet incomprensible. Suposo que cal assumir que les coses són com són, per alguna raó que se'ns escapa, i que no podem autoflagelar-nos per totes les desgràcies que ens envolten. Però és ben difícil fer veure que no veus i que no saps, i celebrar res, per més il·lusionant que sigui, quan tots els mitjans de comunicació ens porten a casa la lamentable realitat que ens envolta: els afortunats som una minoria, la majoria no té res o ben poca cosa.
Haití és un dels molts països pobres que rep diners de dues institucions controlades des dels països rics: el
Fons Monetari Internacional i el
Banc Mundial. El deute d'aquell país és, actualment, d'uns 1.200.000.000,00 US$ (mil dos-cents milions de dòlars).
Això dels préstecs als països del "tercer món" no s'entén: se'ls deixen diners que no es controlen (això vol dir que, sovint, acaben a les butxaques de quatre aprofitats), i després se'ls obliga a retornar-los amb interessos. És el peix que es mossega la cua, amb l'agreujant que aquest joc l'impulsen els països del "primer món" (recordem-ho: els que controlen el FMI i el BM), diuen que pensant en els interessos dels del "tercer món". Un absurd. Ja ho deia Brecht, amb molt d'encert, en aquestes quatre significatives ratlles:
"Reicher Mann und armer Mann
standen da und sahn sich an
und der arme sagte bleich:
"Wär ich nicht arm, wärst du nicht reich"
Un ric i un pobre es miren. Compungit, el pobre diu: si jo no fos pobre, tu no series ric".
Per no deixar de pensar-hi.
The rich and the poor
The recent quake in Haiti proves, once more, how unfair life is. Some of us have reasons not to complain at all, whilst others have nothing to live, even when the soil does not tremble beneath their feet. Bertolt Brecht put it short and clear, in the poem above (in German): a rich guy and a poor one stare at each other; the poor man says: "if I were not poor, you'd not be rich". That is exactly the point.
Über Reiche und Arme
Das neuerliche Erdbeben in Haiti zeigt, noch einmal, wie ungerecht das Leben ist. Dorthin, sowie in vielen anderen Teilen der Welt, haben die Menschen nichts, sogar wenn es kein Beben gibt. Nichts. Bertolt Brecht hat es ganz deutlich geschrieben, wie man es lesen kann:
"Reicher Mann und armer Mann
standen da und sahn sich an
und der arme sagte bleich:
"Wär ich nicht arm, wärst du nicht reich"
Weitere Worter brauchen wir nicht. Leider.
Tothom que viu a Catalunya, o la coneix mínimament, sap que el 90% de les pel·lícules estrangeres que projecten els cinemes del país estan doblades al castellà. Pel que fa a les subtitulades, trobar-ne una en català és tan exòtic com trobar vida intel·ligent a 
Els pensaments positius i les bones vibracions ajuden a superar situacions difícils, com ho pugui ser un procés com el que us explicava en el post anterior. Per apujar l'ànim, per portar bon rollo i energia positiva a tothom que li calgui, cliqueu 
