Amor en estéreo

In English below / Auf deutsch unten

Doneu-vos l'oportunitat d'escoltar-ne l'acordió i de veure bocins de Grècia. M'agrada aquest tema, m'agrada perque sí i perque em recorda que també un diumenge al vespre pot fer olor a cap de setmana. Que demà toca matinar? Doncs a matinar... però amb música d'acordions al cor! Bona setmana a tothom.


Stereo love
Give yourselves the chance to enjoy the accordion and see small pieces of Greece. I like this theme, simply because I do, but also for it reminds me that a Sunday evening can smell like a weekend, as well. You gotta get up early tomorrow? Then do it... easily with the melody of an accordion in your heart!
Have a nice week!

Stereo love
Schenk euch die Chance, ein schönes Akkordeon zu geniessen und ein Teil Griechenland zu sehen. Ich mag dies Lied einfach so, aber auch, da es mir am Wochenende erinnert. Muss morgen früh aufstehen? Mach es... angenehmer mit der Melodie einer Akkordeon in deinem Herz!
Schöne Woche!

Una llei de pel·lícula

In English below / Auf deutsch unten
.
Tothom que viu a Catalunya, o la coneix mínimament, sap que el 90% de les pel·lícules estrangeres que projecten els cinemes del país estan doblades al castellà. Pel que fa a les subtitulades, trobar-ne una en català és tan exòtic com trobar vida intel·ligent a Ciutadans-Partido de la ciudadanía, per posar un exemple. És per acabar amb aquesta desproporció que el govern català mira de tirar endavant una llei del cinema que només pretén equilibrar la balança.
El valor d'aquesta proposta de llei rau no només en el fet que busca assolir un estat de normalitat en un "país bilingue" com el nostre, sinó que a més constata l'interès del govern a impulsar el subtitulat de les pel·lícules, per sobre del doblatge. Per tot plegat, la futura llei (si s'aprova) té el meu doble aplaudiment.
.
El barceloní Camilo Tarrazón és el president del Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya. Ell i l'associació que presideix són obertament contraris a aquesta proposta de llei (segons Tarrazón, una llei similar a la que, 10 anys enrere, presentava el conseller convergent Pujals)... per motius econòmics, diu. Assegura que una mateixa pel·lícula doblada al català i al castellà, té molts més espectadors en la llengua de Castella que en la nostra. Cal explicar-li que, després de tota una vida obligats a veure cinema en castellà, fins i tot a molts catalanoparlants els resulta més "normal" un Brad Pitt parlant en aquella llengua que en català? Aquí és on el govern de Catalunya té l'obligació d'incidir: en donar l'oportunitat que les oïdes catalanes s'acostumin al doblatge en la llengua pròpia del país, de manera que puguin triar lliurement, cosa que en aquests moments és impossible. Encara diria més: la Generalitat està obligada a vetllar pel català, com pretén amb aquesta llei, i també perque els catalans adquirim prou habilitats lingüístiques per anar pel món amb, com a mínim, un bon anglès; com a mínim! En aquest sentit, l'aposta de la (futura?) llei pel subtitulat (en igualtat de condicions entre el català i el castellà) és també una excel·lent notícia.
.
Si finalment 74 cinemes de Catalunya fan vaga dilluns 1 de febrer, per mostrar el seu rebuig a la llei... tal com diu Vicent Partal a Vilaweb, dilluns sabrem a quins cinemes no hem de tornar.
Que no s'arronsin els nostres representants polítics, d'una banda, i de l'altra siguem tots conscients que cadascú de nosaltres juga un paper en aquesta pel·lícula: a Catalunya, el cinema subtitulat (vaaal, d'acooord: o doblat) en català!
.
A fabulous law
There are two official languages in Catalonia: Catalan and Spanish, although only the first one is THE language of Catalonia, as it can be easily concluded (the reasons why Castilian Spanish is also official in Catalonia belong to history; not the right time to explain them here!). Nonetheless, more than 90% of the films shown at theaters are dubbed into Spanish and 100% of the subtittled ones can only be seen with subtittles in Spanish! Kind of absolutely weird, undoubtfully. Now, the Catalan government wants to pass a law that would change this deplorable situation; how? every film should be shown with the same number of copies dubbed/subtittled in Catalan and in Spanish. This way, the Catalans could really make their choice and decide whether they want to see a movie in one language or the other. I find this necessary and fully democratic.
Incredible as it might seem -or not so much, unfortunatelly- a couple political parties and also a trade of theater-enterpreneurs denounce this law; they argue this project will be an "imposition". Such a ridiculous position actually hides an atavistic hate towards the Catalan language, a profound desire that the language of Catalonia will always remain a "small" one, a language just for in-house uses. How do we, annoying Catalans, dare pretend to have a normal language, with normal uses, and thus bother our (only) Spanish-speaking fellow citizens?
.
This is, no doubt about it, a necessary law, which will hopefully be passed soon, and thus help normalize un unfair situation.
.
Ein grossartiges Gesetz
Es gibt zwei Amtsprachen in Katalonien: katalanisch und spanisch. Na klar, nur eine davon ist DIE Spache Kataloniens, wie es man einfach (wörtlich) vermuten kann. Trotzdem, gibt's heutzutage in den Kinos überhaupt keine Chance, Filme mit katalanischen Untertiteln zu sehen; und nur etwa 5% der Filme sind katalanisch synchronisiert. Eine offensichtlich unfair Situation, dass die katalanische Regierung umtauschen will. Ein Gesetzentwurf schlagt vor, dass alle zweite Filme auf katalanisch synchronisiert/untertitelt wird. Damit hätte jeder die Möglichkeit, die Sprache des Filmes zu wählen.
Ein paar politischen Parteien und auch ein Verein der Film-Enterpreneur haben sich gegen diesen Entwurf ausgesprochen. Laut ihnen haldelt es sich um eine Auferlegung (!). Meiner Meinung nach, handelt es sich dagegen nur um Demokratie und Freiheit.
.
Hoffentlich wird der Gesetz bald beschlossen.
.

De rics i pobres

In English below / Auf deutsch unten

Els fets d'Haití m'han afectat més del que drames de conseqüències igualment terribles m'han colpit en altres ocasions. No sé ben bé perquè. Recordo el tsunami a Indonèsia, fa cinc anys; un altre drama, sense dubte, però aquelles onades gegantines no van aconseguir arrossegar-me com ho han fet els moviments de terra a l'illa caribenya. Aquesta desgràcia ha coincidit en el temps amb una molt bona notícia per mi, un fet que m'afecta de ple a nivell laboral i personal. Hauria d'estar fent voltarelles d'alegria, dia i nit... però no puc, no em surt de dins. Estic contentot i ja és molt.

No entenc res. Jo -i tots vosaltres, goso dir- he tingut la sort de cara des del dia que vaig néixer, només perquè ho vaig fer en un país determinat, en el sí d'una família determinada. He tingut "problemes", com qualsevol, però els meus "problemes" mai m'han allunyat de dos o tres àpats diaris, d'un llit on dormir sota cobert, de roba per posar-me cada dia, de la cultura, de tot allò de bo que la vida ens ofereix. A Haití, per contra, potser el país més pobre del continent americà, prop de 10M de persones viuen amb no res, sense cap opció, absolutament cap opció, de prosperar, de fer realitat els seus somnis. Mai. I això perquè? Senzillament perque han nascut... a Haití.

No em direu que no és estrany, de fet incomprensible. Suposo que cal assumir que les coses són com són, per alguna raó que se'ns escapa, i que no podem autoflagelar-nos per totes les desgràcies que ens envolten. Però és ben difícil fer veure que no veus i que no saps, i celebrar res, per més il·lusionant que sigui, quan tots els mitjans de comunicació ens porten a casa la lamentable realitat que ens envolta: els afortunats som una minoria, la majoria no té res o ben poca cosa.

Haití és un dels molts països pobres que rep diners de dues institucions controlades des dels països rics: el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. El deute d'aquell país és, actualment, d'uns 1.200.000.000,00 US$ (mil dos-cents milions de dòlars).


Això dels préstecs als països del "tercer món" no s'entén: se'ls deixen diners que no es controlen (això vol dir que, sovint, acaben a les butxaques de quatre aprofitats), i després se'ls obliga a retornar-los amb interessos. És el peix que es mossega la cua, amb l'agreujant que aquest joc l'impulsen els països del "primer món" (recordem-ho: els que controlen el FMI i el BM), diuen que pensant en els interessos dels del "tercer món". Un absurd. Ja ho deia Brecht, amb molt d'encert, en aquestes quatre significatives ratlles:

"Reicher Mann und armer Mann
standen da und sahn sich an
und der arme sagte bleich:
"Wär ich nicht arm, wärst du nicht reich"

Un ric i un pobre es miren. Compungit, el pobre diu: si jo no fos pobre, tu no series ric".

Per no deixar de pensar-hi.

The rich and the poor
The recent quake in Haiti proves, once more, how unfair life is. Some of us have reasons not to complain at all, whilst others have nothing to live, even when the soil does not tremble beneath their feet. Bertolt Brecht put it short and clear, in the poem above (in German): a rich guy and a poor one stare at each other; the poor man says: "if I were not poor, you'd not be rich". That is exactly the point.

Über Reiche und Arme
Das neuerliche Erdbeben in Haiti zeigt, noch einmal, wie ungerecht das Leben ist. Dorthin, sowie in vielen anderen Teilen der Welt, haben die Menschen nichts, sogar wenn es kein Beben gibt. Nichts. Bertolt Brecht hat es ganz deutlich geschrieben, wie man es lesen kann:

"Reicher Mann und armer Mann
standen da und sahn sich an
und der arme sagte bleich:
"Wär ich nicht arm, wärst du nicht reich"

Weitere Worter brauchen wir nicht. Leider.

A través de la finestra: Finlàndia

In English below / Auf deutsch unten / En castellano con trad. de Google (derecha)
.
Periodisme + idiomes són dos àmbits que m'interessen des de gairebé sempre, amb idèntica passió. En els molt llunyans dies de la meva immediata post-adolescència, gaudia profundament sortint del país, de Catalunya, per anar a petar a qualsevol lloc del món on es parlés una llengua que no fos la meva; volia escoltar altres formes de parlar, aprendre expressions, testar-me a mi mateix, comprovant si era capaç d'entendre ni que fos una paraula en aquelles llengües per mi desconegudes... Aquesta passió lingüística, com dic, la compartia amb la periodística: em comprava diaris d'allà on anés a parar, encara que no n'entengués un sol mot; me'ls mirava de dalt a baix i els emmagatzemava a casa, bé fins que s'anaven tornant grocs -llavors els llençava- o bé fins que jo mateix, o algún conegut, tornava a aquell país i me'n portava un de més actual.
La televisió com a mitjà m'interessa també des d'aquells temps. L'aparició de TV3, a començament dels vuitanta, em feia refotudament feliç no només pel que significava d'ampliar l'aleshores escassíssim ventall d'opcions televisives (l'UHF i el VHF), i perquè a més aquesta nova opció seria en català, sino perquè hi hauria nova infografia, noves caràtules de programes, en definitiva, una nova manera de fer televisió. Què ens mostraria aquella nova finestra, i com ho faria?
.
Sí, el periodisme i els idiomes han estat una passió des de ben jove. Per això, en els meus viatges, un gairebé must quan arribava a casa de l'amic que m'hostatjava o a l'hotel on m'allotjava, era connectar el televisor i perdre'm entre els canals d'aquell país per veure quina televisió s'hi feia. Avui dia les coses són diferents, per suposat, per una raó ben senzilla: internet i els satèl·lits permeten veure televisions i escoltar ràdios de tot el món sense bellugar-se del menjador de casa. Sortir del país ja no té la pàtina d'aventura (també periodística, podriem dir) que tenia en els '80 i primers '90.
.
Millor, doncs! M'aprofitaré de les tecnologies per ensenyar-vos informatius de televisió d'arreu del món. No descarto posar-me també amb diaris i ràdios, però, com diuen en anglès, step by step. En Pellicer potser és un bon presentador, els TN de "La nostra" potser són colorits i bonics, però només quan veiem altres productes podrem comparar i veure on som realment. M'acompanyeu en aquest viatge catòdic pels Telenotícies del món?
.
Comencem a Finlàndia, perque sí, perque avui és avui. YLE és la tele pública d'aquell país. Gestiona diversos canals que emeten sèries i pel·lícules en versió original i subtítols en finès. El seu informatiu (Uutiset, notícies) del vespre s'emet a les 20.30h., i també utilitza subtítols per a les declaracions fetes en altres llengües (hola? TV3? algú que m'estigui llegint?).
Per veure el Uutiset vespre de fa uns dies, cliqueu sobre la imatge de sota amb el botó dret i obriu una nova finestra (expressió parida amb un volgut doble sentit, no cal dir-ho). Jo me l'he mirat i, òbviament, no hi he entès un borrall; bé, o sí, perque el món on vivim és global i algunes de les notícies que expliquen les hem pogut veure al Telenotícies o al Tagesschau. Com a curiositat, feu una ullada a la previsió del temps, al final de l'informatiu: no estem gaire habituats a veure temperatures de -30º en els mapes del nostrat Molina!
.
Amiga Merike, si vols afegir alguna cosa a aquest primer post televisiu, ets molt benvinguda (en català o anglès, tu mateixa) i, sense dubte, la lectora més addient per fer-ho. Kiitos!
.
Through the window: Finland
Journalism + languages are two of my major passions. When I was a young boy, I loved travelling to places where a language different than mine was spoken, just for the pleasure of listening to accents, expressions and ways to communicate other than those I was used to. Even if I would not understand, just the fact of being with different people brought me a pleasant experience! As for journalism, it has also been a passion since I was a teen. Actually, both passions are pretty linked: journalism, languages... in the end, communication.
.
Since I am a passionate of communication, I though it would be interesting to find out how television news programmes are done elsewhere. Thanks to the satellites and the internet, we do not need to travel anymore, to find out what television looks like in other places. To start with, Finnish television YLE and its main news programme Uutiset, which is broadcast daily at 8.30pm on TV1. Just click on the image above and start looking out of the Finnish window!
.
Durch das Fenster: Finnland
Journalismus + Sprachen sind zwei Bereiche, die mir besonders interessieren. Seit ich ein Jung war, war für mich eine Freude, Reisen in anderen Länder zu machen, wo man anders sprach. Egal ob ich was verstehen könnte oder nicht, wichtig war, andere Akzente und Ausdrücke, andere Kommunikationswege zu erfahren. Medien spielten natürlich eine wichtige Rolle, da sie mir zeigten, wie die Menschen hier und da unter sich unterhielten.
.
Ab Heute presentiere ich bei In varietate concordia, verschiedene Nachrichten-Sendungen in verschiedenen Sprachen, die uns zeigen, wie die russen-, die französen- oder die ecuadorianer-Journalisten ihren Publikum die Welt erzählen. Für den Anfang, Finnland und die Nachrichtensendung Uutiset, die beim Staatsfernsehen YLE gesendet wird. Um die Sendung vom 8.01.2010 zu sehen, einfach am Bild oben klicken.
.

Desastre a Haití

El que ha passat a Haití és molt gros. Com si el país no en tingués prou amb ser el més miserable de l'Amèrica Llatina, abans d'ahir un terratrèmol es va carregar, com si res, milers i milers de vides humanes. Com un castell fet de cartes, una mica de vent i el castell se'n va en orris. Això és la vida humana per a la natura: un no res, un ara hi ets i ara ja no. Mitjans de tot el món estan informant, no tant sobre què va passar dimarts (un terratrèmol de força 7 en un país miserable; amb això ja està tot dit), com sobre què està passant ara sobre el terreny. La CNN hi ha enviat un equip que relata, en aquesta crònica i vídeo, el que viuen en directe a la capital, Port-au-Prince. Però encara més frapant és veure què expliquen els propis mitjans haitians, com Haiti Press Network, o el web de Radio Kiskeya, on un periodista descriu la "mort" de l'Haití on ell va néixer i créixer.

Crec que tots els qui podem fer-ho, tenim l'obligació moral d'ajudar. No només en aquest cas, evidentment, sinó sempre que sigui possible. Les conseqüències d'aquest terratrèmol, però, i el lloc on ha passat, són prou motiu, ara més que mai, per investigar a qui podem enviar diners perque els inverteixin en ajudar tantes persones que deuen haver perdut el poc o molt que tinguessin de material, això deixant de banda les pèrdues d'éssers estimats. Un veritable desastre; un altre veritable desastre.

En aquest link hi ha un llistat d'organitzacions, amb els links corresponents, on es poden enviar diners per ajudar els haitians. També aquí i aquí, entre molts d'altres que trobareu per internet.

En venda

(E) Scroll down / Castellano con Traductor (der.)

Crec fermament en el servei públic, per contraposició al... "servei privat?". Per això, l'
In varietate concordia ofereix a la seva estimada audiència uns minuts de publicitat, que ves a
saber si a algú poden fer feliç; a la Marta segur, si sorgís efecte. M'explico:

la susdita, companya de fatigues vàries, té un pis-apartament en propietat a la bonica població de Berga. Es tracta d'un habitatge de 60 m2 útils, en dos nivells (el superior és una habitació de 10 m2). Excepte bany i cuina, la resta del pis té parquet; hi ha llar de foc i l'habitatge és completament exterior, amb molta llum. Ah, està situat al casc antic de la ciutat.
Us imagineu que, casualment, estiguessiu buscant alguna cosa de característiques similars en aquelles contrades, i jo no hagués publicat aquest post-anunci? No m'ho perdonaria mai!
Si us interessa, digueu-m'ho i us passo el mail i telèfon de la Marta. I si acabeu arribant a un acord, em conformo amb un sopar al vostre nou pis al Berguedà! ;)


Parlant de publicitat... la televisió estatal espanyola ha eliminat els anuncis de les seves emissions. Ja no ens vendran més xampús, pastes dentífriques ni... pisos? des de les pantalles de La Primera, La 2 i resta d'emissores del grup RTVE. És imprescindible que els mitjans públics de comunicació se situïn a un nivell diferent dels privats, tant en continguts (per suposat) com també en finançament, però no tothom és de la mateixa opinió. No són pocs els qui consideren que la tele pública no ha de costar un duro euro al contribuent (?). Què en penseu? Ha fet bé, TVE, d'eliminar tota la publicitat? És just per a les cadenes privades, en termes de competència? I pel que fa a la programació, una tele pública ha de competir per l'audiència, al preu que sigui, o bé hi ha d'haver límits a la programació que ha d'emetre? Escombraria com Big brother, s'hauria de poder veure a la pública? El debat dóna per molt; què en penseu, de tot això?

On sale
This is an ad which you might find interesting, in case you wanted to buy a nice apartment in a town in central Catalonia, named Berga, some 100 km away from Barcelona. It belongs to a friend os mine, who is interested in selling it for 120,000.00 Euro. A 60 sq metre duplex, it is located in the centre of the town.
Besides, in the post I refer to the "new" Spanish public television: TVE. After 53 years of existence, the beginning of 2010 has broght an important change: there is no more publicity in none of its channels. This leads to a debate about the public television being paid by commercials or by taxpayers. So far, there is neither in Catalonia nor in Spain a "television tax", but I am pretty sure it will be introduced soon. Just wait and see.

Musicoteràpia

Scroll down for English / Abwärtsrollen für deutsch / Castellano con el traductor (der.)

Els pensaments positius i les bones vibracions ajuden a superar situacions difícils, com ho pugui ser un procés com el que us explicava en el post anterior. Per apujar l'ànim, per portar bon rollo i energia positiva a tothom que li calgui, cliqueu aquí. Us presento una banda de música molt especial; aneu clicant progressivament sobre cadascún dels seus components, i prepareu-vos per la ballaruca. Vosaltres poseu el clic, la casa posa la gresca!
Molts ànims per tothom, i molta energia per als qui més la necessiten.

Healing music
Need/want some energy, positive vibes? Like music? Just click here and meet the Band of the Week! All you have to do is click on every band-player, and let yourself go with the rhythm!

Heilende Musik
Brauchst Du ein bisschen Energie? Die Musik gefällt Dir? Einfach klick hier und lass jeden Musiker dir ins Rhythmus mitbringen!

Goliat

Te'l van detectar fa un any i mig. Al pàncrees. Els metges deien que et quedaven pocs mesos de vida, i d'això, com dic, ja en fa 18. Ets una persona forta; o potser és que no et resignes a deixar-te guanyar, o potser són totes dues coses les que et mantenen amb vida. El cas és que, 18 mesos després, aquí segueixes, qui sap si practicant amb la fona per mirar de vèncer finalment, miracolosament, el teu Goliat particular. O potser no, potser només mires de tenir temps de deixar-ho tot endreçat. Així, quan ja no hi siguis, la teva dona, tota la teva família podrà concentrar-se en aprendre a tenir-te al seu costat com fins ara, però d'una manera diferent.
.
Egoistament, lamento haver-te conegut tan tard. Deu fer... què... un any i mig, més o menys? Ara me n'adono que... sí, si fa no fa, ens deviem conèixer quan els metges descobrien que cavalcaves sobre el teu propi cavall de Troia. Ja haviem coincidit en alguna ocasió a Berlin, tot i que no vam començar a relacionar-nos més estretament fins uns mesos després. Hem parlat de moltes coses, en aquest temps, i ho hem fet entre neus i també al costat del mar, d'aquest Mare Nostrum que tant t'agrada (arribat aquest punt he de palesar que, com tots dos vem néixer un 10 de setembre, potser sí que les cigonyes es van equivocar: a mi m'haurien d'haver deixat a "les teves" neus, i a tu, a "la meva" Mediterrània). Sigui com sigui, aquí o allà, allà o aquí, hem tingut temps de compartir unes quantes converses. He après coses, de tu; segur que ella també n'ha après moltes, i això, passi el que passi amb la teva batalla particular, quedarà per sempre.
.
Ja sabia que el que hi havia no era res de bò, però tenia l'esperança que amb la químio et recuperaries i podriem continuar les nostres converses (a més, encara m'has de portar al Fischerhüttenweg!). Avui he sabut que el que hi ha és pitjor que el que m'imaginava, he rebut una bufetada de realisme. Per més que cregui que el final no és cap final, posar data de caducitat, negre sobre blanc, a la vida d'un amic, és una putada. Per això m'aferro a aquella dita tan sàbia, que assegura que mentre hi ha vida hi ha esperança. Qui sap, potser la nostra esperança, la teva força i la seva químio formin una poció màgica que, com a aquell gal irreductible, et donin l'energia necessària per ventar-li la pedrada definitiva al teu Goliat particular. Si et cal energia dels qui som amb tu, per mi no quedarà.
.

Rebaixes

Scroll down for English / Abwärtsrollen für deutsch
.
En una gran botiga de la Friedrichstraße, al costat de la llibreria Dussmann entre Unter den Linden i l'estació d'U+S Bahn del mateix nom, hi tenen aquest rètol que informa, en cinc idiomes diferents, que el temps de rebaixes ha arribat. M'ha agradat constatar que, a més de l'anglès, el francès, el castellà i el portuguès, la paraula que més agrada escoltar/llegir a molts, a l'hora de fer compres, també hi apareix en català. Al cor de Berlin.
I ja que hi estem posats, en això de les rebaixes, aprofitem-les si ens cal, sí, però amb seny i no de forma compulsiva! El que no ens cal, no ens cal, encara que aquests dies sigui més barat que de costum!
.
Sales
In the heart of Berlin, the sales at a big store located at the Friedrichstraße by the famous bookstore Dussmann, are advertised in English, French, Spanish, Portuguese... and also in Catalan ("Rebaixes").
.
Rabatt
Der Rabatt in einem großen Landen bei Dussmann, an der Friedrichstraße, wird nicht nur auf english, französisch, spanisch und portuguesisch bekannt gemacht, sondern auch auf katalanisch ("Rebaixes). Im herzen Berlins.
.

Qui la té més llarga?

Scroll down for English / Abwärtsrollen für deutsch

És important o no ho és, el tamany? La discusió és tan antiga com la sopa d'all; hi ha qui diu que sí, que el tamany ho és tot. Hi ha, per contra, qui pensa que altres coses són més importants. Jo sóc del parer que el tamany és una collonada, amb perdó, sobretot si va lligat a uns costos descomunals. La torre coneguda com a Burj Khalifa ha estat inaugurada avui a Dubai, un dels set territoris dels Emirats Àrabs Units. Fins fa quatre dies anomenada Burj Dubai, se li ha canviat el nom com a homenatge al cap del govern d'Abu Dhabi, un altre territori dels EAU, que va salvar el cul als dubaitians quan, en plena explosió de la bombolla immobiliària, el projecte de la torre era a punt de fer aigües... i potser també l'economia del territori sencer.


Parlava de costos descomunals, i l'adjectiu no és excessiu: 1.500.000.000,00 US$ (al canvi, 1.050.000.000,00 €) és el que ha costat construir el "gegant", les dades bàsiques del qual són tan exagerades com el seu cost: més de 160 plantes (!), 828 metres d'altura, ... S'agafin per on s'agafin, les xifres maregen. Hi ha altres qüestions que cal observar: l'edifici l'han construït prop de 12.000 obrers, que han treballat durant 1.325 dies en condicions no precisament del luxe de què han estat envoltats; aquests obrers s'han manifestat dues vegades, en aquest temps, per reclamar condicions laborals i sou dignes. Provinents la majoria d'ells de països asiàtics, majoritàriament de l'Índia, la vida a Dubai dels treballadors estrangers és a anys llum de la que porten els seus rics conciutadans. No en va, l'emirat és en el punt de mira internacional, justament, pel maltractament cap als immigrants.
Una dada més, per a la reflexió: recentment, el Banc de Desenvolupament Africà (AfDB) va concedir un préstec a Botswana, exactament pel mateix import que, segons diuen, ha costat la construcció del Burj Khalifa: 1.500 milions de dòlars. Un edifici, doncs, que costa el mateix que invertir en educació, sanitat o alimentació a un país de milió i mig d'habitants.

Mirant-s'ho per un altre costat, hi ha qui destaca la construcció d'un edifici com aquest en positiu, pel que suposa de repte per a la humanitat. Quins són els nostres límits? Què som capaços de fer, de crear? Fins on podem arribar? Per assolir aquesta marca de més de 800 metres, s'ha utilitzat una nova tècnica arquitectònica. A més, s'han construït pisos de seguretat, cada 25 o 30 plantes, com si fossin un coixí aïllant en cas que hi hagués algún contratemps. I pensant en les Torres Bessones de Nova York, el material amb que està construida la torre suportaria (arquitecte en cap dixit) la col·lisió d'un avió contra l'edifici.

És decent/lògic invertir tal quantitat de diners en la construcció d'un gratacels? El debat no l'enceta el Burj Khalifa, per descomptat, però la seva creació el reobre, un cop més.

Who has it longer?
Dubai opened today the world's tallest skyscraper in a blaze of fireworks, then added a final flourish: it renamed the half-mile-high tower for the head of neighboring Abu Dhabi, whose bilions bailed out Dubai amid last year's financial crisis.

Source and more to read, here.

Wer hat es länger?
Er kratz nicht mehr an den Wolken - er überragt sie: in Dubai ist das mit 828 Metern höchste Gebäude der Welt offiziell eingeweiht worden. Damit ist der Turm, der nun "Burj Chalifa" heisst, 320 Meter höher als der Taipeh 101 - danks einer revolutionären Bauweise.
Bennant wurde das neue Wahrzeichen der krisengeschüttelten Glitzermetropole Dubai nun nnach dem Herrscher von Abu Dhabi und Präsidenten der Vereinigten Aranischen Emirate, Scheich Chalifa bin Said al-Nahjan.

Quelle und weiter zu lessen, hier.

2010, dia 1

Surts de casa per agafar l'U-Bahn i aquest és l'aspecte de l'estació...
You leave home to take the U-Bahn and this is how the station looks...


... i arribes a la Hauptbahnhof i la cosa no ha canviat gaire...
... and you reach the Hauptbahnhof and it kind of looks the same...

A més d'edificis i carrers, la Hauptstadt és plena de parcs, com el Tiergarten.
Buildings and streets, but the Hauptstadt's got plenty of parks too, like the Tiergarten.

El memorial pels jueus assassinats pels nazis és a l'extrem nord del gran parc central.
The Memorial to the Murdered Jews of Europe is located on the north side of the big park.

El símbol de la Hauptstadt que possiblement tingui més força.
Probably the most important symbol of the Hauptstadt.

... però aquest altre no es queda curt: el Fernsehturm.
... although this is a big one too: the Fernsehturm.

Al fons, la torre de l'ajuntament entre els arbres d'Alexanderplatz.
Bottom, the tower of the city council among the trees of Alexanderplatz.

La Catedral, de començaments del segle XX.
The Cathedral, built in the early 20th century.

L'Altes Museum ha allotjat Nefertiti fins fa poc, quan Sa Majestat va tornar al Neues Museum.
The Altes Museum hosted Nefertiti until Her Majesty went back to the Neues Museum.

L'Altes, a l'esquerra, i la Catedral al front. Entremig, el Lustgarten.
The Altes, on the left, and the Cathedral right in front. In between, the Lustgarten.

La mare de la Käthe Kollwitz, a la Neue Wache, pateix les inclemències del temps...
Käthe Kollwitz's mother, inside the Neue Wache, suffers the weather inclemencies...

Sobre el seu cavall, amb Frederic el Gran comencen els til·lers més famosos de la Hauptstadt.
On his horse, Frederick II of Prussia in front of the famous Tilia of the Hauptstadt.

I aquest és Unter den Linden (el passeig dels til·lers)...
Here you have Unter den Linden (the boulevard of the linden trees)...

Aquí teniu la Gedächtniskirche i el seu mercat de Nadal...
This is the Gedächtniskirche and its Christmas Market...

I acabo, amb un semàfor a punt d'agafar una pulmonia...
And thus we get to the end, with a pinture of a traffic-lights about to get a pneumonia...

Si esteu cansats de tant passejar, perquè no fer una petita volta en l'U-Bahn, còmodament asseguts? La U3 transcorre parcialment per la superfície, entre Nollendorfplatz i Krumme Lanke. El metro de la Hauptstadt és conegut per la seva famosa "icona sonora", aquella que diu: "Einsteigen, bitte. Zurück bleiben, bitte" ("Pugin, sisplau. No passin, sisplau"). Fins hi tot té un grup a Facebook, la frase!

If you're tired of walking all over the Hauptstadt, why not take the subway and sat for a while? The Berlin metro is pretty well known for its "auditory" icon, the famous phrase: "Einsteigen, bitte. Zurück bleiben, bitte" ("Get on the train, please. Stay back, please"). Even in Facebook there is a group devoted to this phrase!


video