Són temps moguts, i potser fins i tot difícils. Per a uns més que per a d'altres, naturalment, com succeeix des dels origens dels temps. Passen tantes coses, i em passen tantes coses pel cap, que deu ser per això que no me'n surto. No sé a què dedicar el post que, d'altra banda, sento que vull, que necessito escriure. Llegeixo la premsa, com sempre; la catalana, l'alemanya, la de tot arreu on puc. I escolto, i veig, i sento... i reflexiono i m'angoixo: són temps moguts, fins i tot, sí, segur, difícils.
.
A l'estat espanyol, les xifres donen una taxa d'atur del 20%. El vint-per-cent de la població no té feina, no té on treballar, és a l'atur. Molts d'aquests aturats ho són de llarga durada, molts tenen una edat considerada "perillosa" per reintegrar-se al mercat laboral, i en milers de casos, tots els membres d'una mateixa família són a l'atur. A Alemanya, per contra i malgrat que la crisi se suposava que era global, del 8,6% d'atur ara fa un any, s'ha passat al 8,1%: 3,4M d'aturats a Alemanya (82M d'habitants) contra 4,2M d'aturats a l'estat espanyol (amb la meitat d'habitants). La crisi serà global, però és obvi que en alguns estats és més global que en d'altres.
.
Mentre tot això passa, Grècia se'n va a prendre pel sac (què vol dir, quan diuen que el país pot fer fallida? Sóc de lletres, de debò que no ho entenc. Si una empresa fa fallida, plega; si un país fa fallida... és absorbit pels seus veïns? els seus habitants es fan l'hara kiri? l'ONU l'expulsa a un planeta exterior?). Grècia se'n va a prendre pel sac; Frau Merkel, que tonta no és, diu que ajudar els grecs sí, però amb condicions. Clar que... si els bancs alemanys que han estat engreixant el deute grec no cobren, serà Merkel qui els haurà de salvar. O Grècia se'n surt, o Alemanya rep. Ho veieu, com ja us ho deia, que Merkel no és tonta? Portugal sembla que va al darrera dels helens, i Espanya, on el TC continua copant totes les portades... Espanya no, a Espanya el govern de l'anormal de Zapatero ho té tot sota control.
.
Mare de Déu, Espanya; quin país. Al govern, aquell a qui diuen ZP i la seva cohort de ministres, que podriem ser tu o jo, no ho dubtis, i a l'oposició, com a únic substitut amb opcions, l'altre anormal, el del PP, Rajoy i la seva cohort de ministrables, on hi ha noms il·lustres com Álvarez-Cascos, o potser Barberà, o Camps... Mare de Déu, quin país. La situació a l'estat m'angoixava l'any passat, de Catalunya estant, i ara l'angoixa no disminueix, malgrat la distància. Si un cas, es "perspectivitza", però no disminueix un grau. De fet, augmenta en veure com en aquell estat, que per cert, ens acabarà enfonsant si no fotem el camp ràpid, ràpid... en veure com aquell estat, dic, és la mafialàndia d'Europa. La corrupció és estructural: Gürtel, el cas Palma Arena, Operació Bomsai, Pretòria... regidors emmerdats fins a les celles per xanxullos urbanístics (encara ara, sí; encara ara)... El que està passant a Espanya és molt greu, i mentrestant són legió els qui estan més preocupats perque el TC tombi un Estatut que, en el 99% dels casos, no s'han llegit, que no pas per obligar els seus governants a fer una feina digna, a treballar per tirar el país endavant. No, l'important és que el Constitucional doni l'estocada final als catalans, com era que el Barça no jugués la final de la Champions al Bernabéu, ¿te imaginas? ¡ni de broma! És obvi que els únics anormals no són Zapatero, Rajoy i els seus ministres i ministrables; els anormals ho són milions d'espanyols, els mateixos milions d'espanyols subnormals que deixen comentaris virtuals posant a parir Catalunya, que obliga a aprendre el català i prohibeix el castellà, en el seu monolingüe castellà matern... amb faltes d'ortografia. Si és que...
.
Parlava del TC, i és que la cosa resulta inaudita, increïble, al·lucinant... Visc a Alemanya, conec força les institucions i la mentalitat d'aquest país. Un espectacle surrealista com el que es viu a l'estat des de fa camí de quatre anys, al voltant de la no-sentència, és impossible que passi aquí; im-pos-si-ble. Parlem d'una sentència vital, no només per a Catalunya sino per al propi estat, una resolució que amenaça de trencar (definitivament?) els llaços institucionals entre catalans i espanyols, i que depèn, exclusivament, de quants membres "progressistes" i quants de "conservadors" aconsegueixen col·locar, uns i altres, PSOE i PP, PP i PSOE, al màxim òrgan decisori del Tribunal. Realment inaudit.
.
Acaba d'aterrar al TC l'últim fitxatge, un tal Gillermo Giménez, que, pel que diuen, és "dur" i ve disposat a tombar encara més preceptes del que semblava que podria passar fins ara. "Dur"; utilitzo la paraula i ni jo mateix entenc què vol dir que és "dur". S'és més "dur" com més es dóna pel sac la voluntat del poble català, que va aprovar en seu parlamentària, i en referèndum, l'estatut actual? S'és "dur" quan es manté una posició ferma davant dels espanyols que esperen una retallada (més)? S'és dur quan es manté el toro sota control i la plaça, enfervorida, aplaudeix el torero i els seus dos collons?
.
Parlant de toros, en aquesta foto es veu el tal Guillermo Giménez, acompanyat de dos altres magistrats d'aquest Tribunal Constitucional que més aviat sembla un acudit de l'Eugenio. Giménez és el de la dreta de la imatge. El cap de setmana passat, tots tres se'n van anar als toros, a Sevilla. La imatge no és gratuïta: és la constatació del que continua sent Espanya: unidos, progresistas y conservadores, por la unidad de la patria y en defensa de nuestra fiesta nacional. I jo em pregunto si aquests tres cromagnons, i d'altres com ells, són conscients que tenen entre mans el destí del seu propi estat, aquest que tant s'estimen i que, com no vigilin, acabaran dinamitant a cop de sentència. És cosa meva, o la cara de prehistòrics no evolucionats és objectiva?
.
.
Agafeu-vos que vénen corbes, des de l'altiplà castellà, i ben tancades que vénen. Tancadíssimes. O en sortim a temps o ens estimbem amb ells, no n'hi ha una altra. I els d'aquí, els de casa, poseu-vos les piles que necessitem uns bons timoners, perque són temps moguts, aquests; fins i tot, sí, temps difícils.
.
.jpg)
