Corbes tancades

Són temps moguts, i potser fins i tot difícils. Per a uns més que per a d'altres, naturalment, com succeeix des dels origens dels temps. Passen tantes coses, i em passen tantes coses pel cap, que deu ser per això que no me'n surto. No sé a què dedicar el post que, d'altra banda, sento que vull, que necessito escriure. Llegeixo la premsa, com sempre; la catalana, l'alemanya, la de tot arreu on puc. I escolto, i veig, i sento... i reflexiono i m'angoixo: són temps moguts, fins i tot, sí, segur, difícils.
.
A l'estat espanyol, les xifres donen una taxa d'atur del 20%. El vint-per-cent de la població no té feina, no té on treballar, és a l'atur. Molts d'aquests aturats ho són de llarga durada, molts tenen una edat considerada "perillosa" per reintegrar-se al mercat laboral, i en milers de casos, tots els membres d'una mateixa família són a l'atur. A Alemanya, per contra i malgrat que la crisi se suposava que era global, del 8,6% d'atur ara fa un any, s'ha passat al 8,1%: 3,4M d'aturats a Alemanya (82M d'habitants) contra 4,2M d'aturats a l'estat espanyol (amb la meitat d'habitants). La crisi serà global, però és obvi que en alguns estats és més global que en d'altres.
.
Mentre tot això passa, Grècia se'n va a prendre pel sac (què vol dir, quan diuen que el país pot fer fallida? Sóc de lletres, de debò que no ho entenc. Si una empresa fa fallida, plega; si un país fa fallida... és absorbit pels seus veïns? els seus habitants es fan l'hara kiri? l'ONU l'expulsa a un planeta exterior?). Grècia se'n va a prendre pel sac; Frau Merkel, que tonta no és, diu que ajudar els grecs sí, però amb condicions. Clar que... si els bancs alemanys que han estat engreixant el deute grec no cobren, serà Merkel qui els haurà de salvar. O Grècia se'n surt, o Alemanya rep. Ho veieu, com ja us ho deia, que Merkel no és tonta? Portugal sembla que va al darrera dels helens, i Espanya, on el TC continua copant totes les portades... Espanya no, a Espanya el govern de l'anormal de Zapatero ho té tot sota control.
.
Mare de Déu, Espanya; quin país. Al govern, aquell a qui diuen ZP i la seva cohort de ministres, que podriem ser tu o jo, no ho dubtis, i a l'oposició, com a únic substitut amb opcions, l'altre anormal, el del PP, Rajoy i la seva cohort de ministrables, on hi ha noms il·lustres com Álvarez-Cascos, o potser Barberà, o Camps... Mare de Déu, quin país. La situació a l'estat m'angoixava l'any passat, de Catalunya estant, i ara l'angoixa no disminueix, malgrat la distància. Si un cas, es "perspectivitza", però no disminueix un grau. De fet, augmenta en veure com en aquell estat, que per cert, ens acabarà enfonsant si no fotem el camp ràpid, ràpid... en veure com aquell estat, dic, és la mafialàndia d'Europa. La corrupció és estructural: Gürtel, el cas Palma Arena, Operació Bomsai, Pretòria... regidors emmerdats fins a les celles per xanxullos urbanístics (encara ara, sí; encara ara)... El que està passant a Espanya és molt greu, i mentrestant són legió els qui estan més preocupats perque el TC tombi un Estatut que, en el 99% dels casos, no s'han llegit, que no pas per obligar els seus governants a fer una feina digna, a treballar per tirar el país endavant. No, l'important és que el Constitucional doni l'estocada final als catalans, com era que el Barça no jugués la final de la Champions al Bernabéu, ¿te imaginas? ¡ni de broma! És obvi que els únics anormals no són Zapatero, Rajoy i els seus ministres i ministrables; els anormals ho són milions d'espanyols, els mateixos milions d'espanyols subnormals que deixen comentaris virtuals posant a parir Catalunya, que obliga a aprendre el català i prohibeix el castellà, en el seu monolingüe castellà matern... amb faltes d'ortografia. Si és que...
.
Parlava del TC, i és que la cosa resulta inaudita, increïble, al·lucinant... Visc a Alemanya, conec força les institucions i la mentalitat d'aquest país. Un espectacle surrealista com el que es viu a l'estat des de fa camí de quatre anys, al voltant de la no-sentència, és impossible que passi aquí; im-pos-si-ble. Parlem d'una sentència vital, no només per a Catalunya sino per al propi estat, una resolució que amenaça de trencar (definitivament?) els llaços institucionals entre catalans i espanyols, i que depèn, exclusivament, de quants membres "progressistes" i quants de "conservadors" aconsegueixen col·locar, uns i altres, PSOE i PP, PP i PSOE, al màxim òrgan decisori del Tribunal. Realment inaudit.
.
Acaba d'aterrar al TC l'últim fitxatge, un tal Gillermo Giménez, que, pel que diuen, és "dur" i ve disposat a tombar encara més preceptes del que semblava que podria passar fins ara. "Dur"; utilitzo la paraula i ni jo mateix entenc què vol dir que és "dur". S'és més "dur" com més es dóna pel sac la voluntat del poble català, que va aprovar en seu parlamentària, i en referèndum, l'estatut actual? S'és "dur" quan es manté una posició ferma davant dels espanyols que esperen una retallada (més)? S'és dur quan es manté el toro sota control i la plaça, enfervorida, aplaudeix el torero i els seus dos collons?
.
Parlant de toros, en aquesta foto es veu el tal Guillermo Giménez, acompanyat de dos altres magistrats d'aquest Tribunal Constitucional que més aviat sembla un acudit de l'Eugenio. Giménez és el de la dreta de la imatge. El cap de setmana passat, tots tres se'n van anar als toros, a Sevilla. La imatge no és gratuïta: és la constatació del que continua sent Espanya: unidos, progresistas y conservadores, por la unidad de la patria y en defensa de nuestra fiesta nacional. I jo em pregunto si aquests tres cromagnons, i d'altres com ells, són conscients que tenen entre mans el destí del seu propi estat, aquest que tant s'estimen i que, com no vigilin, acabaran dinamitant a cop de sentència. És cosa meva, o la cara de prehistòrics no evolucionats és objectiva?
.
Manuel Aragón, Ramón Rodríguez Arribas y Guillermo Jiménez
.
Agafeu-vos que vénen corbes, des de l'altiplà castellà, i ben tancades que vénen. Tancadíssimes. O en sortim a temps o ens estimbem amb ells, no n'hi ha una altra. I els d'aquí, els de casa, poseu-vos les piles que necessitem uns bons timoners, perque són temps moguts, aquests; fins i tot, sí, temps difícils.
.

Sant Jordi a Berlin: la crònica

In English below / Auf deutsch unten
.
No us perdeu les fotos i el vídeo de TV3, que podeu ampliar amb el botó dret del ratolí.
.
Festassa santjordienca, ahir, a la Hauptstadt. El Casal Català ja fa uns anys que porta la Diada de Sant Jordi a Berlín, amb una parada de llibres i roses, i amb l'organització dels Jocs Florals, que enguany han arribat a la quarta edició. L'entrada en escena de la Delegació de la Generalitat a Alemanya i de l'Institut Ramon Llull, l'any passat, va suposar més recursos (econòmics, però no només) i un increment de les activitats i, paral·lelament, dels participants. Enguany, amb més mans i l'experiència que a poc a poc es va acumulant per part de tots, el Sant Jordi berlinès ha estat un èxit gran, gran! El programa es va desenvolupar sobretot en dos escenaris: el carrer Friedrichstraße i el centre cultural Kulturbrauerei, tots dos a l'est de la ciutat.
.
- parada de llibres (d'autors catalans traduïts a l'alemany) i de roses, davant de la conegudíssima "casa de cultura" Dussmann. Hi va passar moltíssima gent, es van fer el doble de vendes que l'any passat i la Pilar, l'Amor i l'Anna, les organitzadores, membres del Casal, més contentes que un gínjol. No és per menys! Per cert, parlant del Casal, ja s'han fet públics els noms dels guanyadors d'aquesta edició dels Jocs Florals; tota la info (i els escrits que han guanyat) els trobareu aquí, al web del Casal.
.
- activitats per a nens catalans, alemanys i d'altres països: les organitzadores, la Gemma i la Bea, van poder explicar als nens (i pares) no catalans, la història de Sant Jordi i la seva vinculació amb Catalunya. També van muntar l'activitat "fem un llibre", en què cada nen havia de pintar una pàgina d'un llibre gegant. Els nens de Berlin també tenen el seu lloc, la Diada de Sant Jordi!
.
- A quarts de vuit va començar la "Lesung", la lectura en què Lluís Llach va llegir poemes de la "Suite de Parlavà", d'en Martí i Pol, que el poeta havia escrit l'any 91 a casa del músic. En realitat no va ser una simple lectura, no; Llach va convertir l'acte en un homenatge al seu amic poeta, explicant converses, moments viscuts entre tots dos, a casa seva; un autèntic luxe! Llach i Schygulla es van anar alternant en les seves lectures. L'alemanya va llegir poemes i textos de diversos autors catalans traduïts a l'alemany, i com parla una mica de castellà, fins i tot va traduir uns versos, que Llach li anava xiuxiuejant a cau d'orella. Moment bonic, bonic, que va acabar amb un petó de Llach al front de Schygulla, i aplaudiments i riures generals i molt sentits! Les imatges, en aquesta peça del Telenotícies:
.
.
Va ser un acte preciós que, n'estic segur, quedarà a la memòria de tots els assistents durant molt de temps, gràcies a uns artistes enormes. Chapeau, Sr. Llach und Frau Schygulla!
.
- per acabar la jornada, concert de rumba catalana amb els Gertrudis. Els vaig anar a recollir a l'aeroport, vam anar a dinar i ells es van posar amb les proves de sò, mentre el menda s'escapava a la parada de la Dussmann (no me la podia perdre!). El concert, genial! (tot i que un pèl curt, vaig trobar). Majoria de catalans, però també alemanys i força d'ells, per cert, fins i tot es movien! ;-) Algú dubta que la rumba és del millor, per fer festa? Vaig acabar KO, però encantat d'haver "gertrudiat" al cor de la Hauptstadt, en un divendres diferent.
.
I tant diferent! Cal dir, a més, que dues llibreries d'Hamburg es van sumar a la festa, gràcies a la intermediació del Casal Català d'aquella ciutat-estat. A totes dues hi van penjar el pòster de Sant Jordi, el que ha fet el dissenyador afincat a Berlin Marc Arroyo, i van regalar punts de llibre i roses als compradors, mentre els explicaven el perquè de tot plegat. Una altra llibreria a Berlin es va sumar a la festa, també. Us imagineu l'objectiu? Que algún dia, Alemanya sencera celebri Sant Jordi à la catalane, amb llibres i roses arreu!
.
Ep, poca broma, que l'anècdota del dia la vaig viure a quarts d'una del migdia: era al tren, anava cap a l'aeroport; de sobte, mirant perdudament cap a l'andana d'una estació on ens haviem aturat a recollir passatgers, una imatge em porta un enorme somriure a la cara: un noi d'uns trenta anys, que no podia amagar que era alemany, amb un llibre de Mendoza traduït sota el braç, i a l'altra mà, una rosa embolicada amb una senyera!! Aquell noi, òbviament, havia passat per la parada de la Dussmann, i allà estava, a l'ombra de la torre de la televisió de l'Alexanderplatz, potser portant el seu regal de Sant Jordi, al cor de la Hauptstadt. Us juro que em vaig emocionar!
.
Treballarem perque l'any que ve s'hi sumin més llibreries, per tot Alemanya, i veiem cada cop més i més llibres i roses pels carrers d'aquest país. Es lebe Sant Jordi! (visca Sant Jordi!).
.
(c) de les fotos: Xavier Ballester, ACN i Laie Ayza
.






.
Sant-Jordi celebration in Berlin (23 April 2010)
.
April 23 is a big day in Catalonia, a day dedicated to literature and roses. Here you can read about it, in English. The Delegation of the Catalan Government to Germany, along with the cultural institute Ramon Llull and the Association of Catalans in Berlin organized a number of activities, the main one of which was a reading; the stars? the in Catalonia very well known and beloved Lluís Llach, a singer, and Fassbinder's muse Hanna Schygulla. He read in Catalan, she read in German. It was a wonderful evening, which attracted 300 people to the Palais in der Kulturbrauerei, not few of which were Germans. A cool evening!
.
But this was just one of the events on Friday. Earlier, exactly at noon, the Association of Catalans in Berlin had opened a stand where books in German of Catalan authors could be bought. Of course, every buyer was given a rose, following the tradition in Catalonia. I myself spotted a person, on another district in Berlin, with a book and a rose with the Catalan flag, waiting in a train station; the (cultural) invasion has started! ;)
.
The end of the evening was a rumba concert. Gertrudis, a group from Barcelona, played on the same stage the reading had taken place half an hour earlier. People dancing and the celebration comming to an end after an intense day of literature and roses. Long live Sant Jordi!
.
Sant-Jordi-Fest in Berlin (23.04.2010)
.
Sant Jordi (der heilige Georg) ist ein grösses Fest bei uns in Katalonien. Seit wenigen Jahren feiern die Katalane in Berlin (und in andere Städte Deutschlands) auch das Fest, jedes Mal mit mehrere Aktivitäten und auch mehr Publikum. Die grösste Veranstaltung fand in den berliner Kulturbrauerei statt, sowie in der Friedrichstrasse, genau vor dem Kulturkaufhaus Dussmann. Ein Stand würde aufgebaut, wo ins deutsche übergezetzte katalanische Literatur zu kaufen war; Rosen würden den Kunden geschenkt. Es gab auch Aktivitäten für die Kinder.
.
Ab ca. 19.15 Uhr, der berühmte Liedsänger Lluís Llach und die Diva der deutschen Kino-Geschichte Hanna Schygulla lasen katalanische Texte vor; ausserdem, Llach erzählte einige Anekdoten seiner freundlichen Beziehung zum grossartigen Dichter Miquel Martí i Pol, einige deren Gedichte in der Lesung vorgelesen würden. Zum Schluss, die Rumba-Band aus La Garriga bei Barcelona Gertrudis, brachte Rhythmus und gute Laune zu der ca. 300 Teilnehmer eines besonderen Tags. Es lebe Sant Jordi... in Deutschland!
.
Die Veranstaltungen würden organisiert von:
.
.
.
.

Benvingut, oh noble cavaller!

.
El cavaller cavalcà i cavalcà, fins arribar a terres dels teuronts. Amb el suport dels Gertrudius, un poble rumbós, i la tonada del gran Llachius, aconseguí vèncer el drac Vulkan i apaivagar, de tanta joia, les amargues llàgrimes de Dona Anna. Per fi, el cavaller havia conquerit el fortí, que aquell pobre primitiu anomenava Kulturbrauerei, i alliberat els berlinius del seu ensopiment.
Grüß Gott, St. Jordi, willkommen bei uns!
.
(c) cartell: Marc Arroyo
.
> Atents a les pantalles: aquest divendres, el Casal Català de Berlin donarà a conèixer els noms dels guanyadors en la IV edició dels Jocs Florals! Ai, ai, ai... quina emoció!!
.

La revenja papal

In English below / Auf deutsch unten
.
Hi havia una vegada un govern socialista (que de fet era comunista) en un país democràtic (que de fet era una dictadura): el de la RDA. A mitjan anys 60, aquell govern va impulsar la construcció d'una torre de comunicacions, que serviria per millorar la difusió de ràdios i televisions. Després de discusions sobre el seu millor emplaçament, la torre es va construir al cor del Berlin Oriental, a l'Alexanderplatz. Un cop acabada, es va convertir en la constucció més alta d'Alemanya, motiu d'orgull dels seus impulsors: no només la tenien més llarga que els alemanys occidentals, sino que, a sobre, els seus 369 metres d'alçada la feien visible des de qualsevol punt del costat capitalista de la ciutat. Gol per l'esquadra!, devien pensar Ulbricht i els seus ministres-camarades.
.
Quina no va ser la seva sorpresa quan, amb els primers raigs de sol il·luminant la rodona i metàl·lica cúpola de la torre, una figura... no, no pot ser, no és possible; en aquella ciutat d'aquell país ateu, on la religió no era exactament perseguida, però sí amagada; en aquella terra on la cúpola dirigent havia fet treure totes les creus de les cúpoles de les esglésies... deu ser una broma, oi? No, no n'era, no era cap broma: el reflexe del sol dibuixava una claríssima creu, que per a més creu dels dirigents socialistes de la RDA (que de fet eren comunistes)... es veia des de kilòmetres de distància!
.
.
Diuen que els ateus dirigents d'aquell país van "cridar a consultes" l'arquitecte responsable de la torre, via Stasi, per esbrinar si allò havia estat fet expressament. En aquella reunió -imagino com devien quedar els calçotets del contructor-, un dels membres del consell ho va acabar ràpid:
"Das ist kein Kreuz, sondern ein Plus für den Sozialismus!" (no és cap creu, sinó un signe més pel socialisme). L'arquitecte devia respirar tranquil, imagino, però una part del poble no va quedar gaire convençuda amb l'explicació, i en aquella tardor de 1969 va batejar la creu com "la revenja dels Papes".
.
La foto és d'ahir dissabte. En un cap de setmana d'autèntic luxe (cel blau immaculat, sol brillant, primavera neixent), la creu o el signe més de la torre de l'Alexanderplatz lluïa com poques vegades. També com poques vegades, cap avió no ha pertorbat el seu altiu posat, ja que els dos aeroports de Berlin han estat prop de tres dies tancats (*), per obra i gràcia d'un volcà islandès de nom impronunciable. Una altra revenja? La de la Terra, per recordar-nos als humans aixecatorres que som ben poca cosa? Aquest, sense dubte, seria tema per un altre post.
.
(*) Després d'unes hores oberts, s'anuncia un nou tancament dels dos aeroports berlinesos, i la resta d'alemanys, a partir de les 22h. d'avui. Què, anem acabant la brometa, ja?
.

Un jutge contra les cordes

In English below
.
La història aquesta de Garzón va camí de convertir Espanya en la riota internacional número 1... i de fer encara més gran la ja abismal bipolarització que es viu a l'estat. Ho he comentat algún cop a l'In varietate concordia: a Espanya, o ets dels meus, o vas contra mi. Així són les coses en aquest estat on, per ara, continuem ancorats els catalans, mal que ens pesi. Això no pot acabar bé, i el problema és que difícilment evitarem ser esquitxats quan la merda vessi.
.
Però va, que no vull fugir d'estudi. Parlava de Garzón: l'únic jutge del món que va convertir els últims anys de Pinochet en un malson pel dictador xilè, el mateix jutge que ha posat el dit a la nafra de Guantanamo i que ha volgut mirar enrere en la història contemporània de l'estat espanyol i asseyalar directament el franquisme amb el dit acusador, aquest jutge ara pot ser jutjat per prevaricació, per haver volgut investigar les desaparicions del franquisme sense tenir competències per a fer-ho, diuen.
.
Els mitjans internacionals se'n fan ressò, però és lamentable comprovar com, en alguns casos, el ressò sona d'una manera o una altra en funció de qui hi ha darrera del mitjà. El Wall Street Journal editorialitzava fa uns dies sobre aquest cas, i deia literalment que Garzón "té el que es mereix". Aha. Val la pena recordar que aquest diari pertany al grup Murdoch, un dels consellers del qual és... José Maria Aznar, l'expresident espanyol del PP, partit que no pot veure Garzón. Pito, pito, colorito... El New York Times també va publicar recentment un editorial, titulat "Una injustícia a Espanya", en un tò ben diferent. El NY Times deia que l'estat espanyol "necessita un examen honest del seu passat agitat, no la persecució d'aquells que tenen el coratge d'exigir-lo".
.
Guerra de jutges, doncs, i guerra de mitjans. En aquest sentit, sabedors de la influència dels mitjans internacionals i de la importància de com s'enfoca una notícia, el mateix Tribunal Suprem que vol retirar Garzón de la circulació ha convocat recentment, en un acte sense precedents, els corresponsals estrangers a Madrid a una reunió, per "explicar-los" els seus motius per perseguir el jutge perseguidor. Perdó? Com diu? Corresponsals sorpresos -no podia ser d'una altra manera- i el Tribunal Suprem... que donde dije digo, digo Diego: la convocatòria ha estat cancel·lada. Abans pitorreo, després pitorreo i mig.
.
Si les disputes polítiques poden arribar a ser cansines, les disputes polítiques amb toga de rerefons són, sense dubte, una autèntica vergonya. Pot acumular més despropòsits, l'actualitat espanyola? (ep, que no he parlat de l'Estatut i el Tribunal "Constitucional", encara!).
.
A judge on the ropes
In October 2008 Baltasar Garzón launched a controversial inquiry into atrocities committed during the four-decade rule of General Francisco Franco. The court is hearing a complaint by a right-wing group that the judge knowingly exceeded his official remit. In the past, the judge's indictments have targeted the likes of Augusto Pinochet and Osama Bin Laden.
.
Mr. Garzon was met by a small crowd of supporters as he arrived at the Madrid courtroom, among them veterans of the civil war. In a blaze of publicity last October, Mr. Garzón pledged to investigate what he called "crimes against humanity" committed during the Franco era. He ordered several mass graves to be reopened to investigate the disappearance of more than 100,000 people during and after the 1936-39 Spanish Civil War. But the inquiry was shelved following opposition from state prosecutors and his fellow judges. Right-wing group Manos limpias, or Clean hands, alleges that he was not entitled to ask government departments to hand over papers from the Franco period. The group's president, Miguel Bernard, said the hearing showed all were equal before the law.
.
The Association for the recovery of Historical Memory, which seeks to identify those who disappeared in the Franco era, said the case was "grossly unjust". "For victims of Franco, it is a humiliation to see that the judge who tried to find thousands of (the) disappeared in mass graves could be convicted for it."
.
Roisin Pillay, a senior legal adviser for ICJ, said the prosecution of judges for carrying out their professional work was "an inappropiate and unwarranted interference with the independence of the judicial process.
.
From: BBC News
.

Últims dies!

Fins aquest divendres dia 16 a les 20 h., sou a temps de participar als Jocs Florals que organitza el Casal Català de Berlin, en el marc de Sant Jordi. Hi ha dues categories: narració curta i poesia (aquí podeu llegir-ne les Bases). Us recordo que, a banda del goig de participar en una empresa en defensa de la nostra llengua, que a més organitzen catalans expatriats per ajudar a difondre el català, podeu endur-vos un premi en metàl·lic, de 200,00 €, i un lot de llibres. Que no són prou motius per posar-s'hi, tots ells?

Dits al teclat... i a buscar la glòria! :-)

Tele-Barça

In English below / Auf deutsch unten
.
No tinc tele. Això no té res a veure amb el fet que, a Alemanya, si tens un televisor o aparell de ràdio a casa, has de pagar la GEZ, una taxa mensual gràcies a la qual els mitjans públics alemanys són infinitament més independents que al nostre país, i sobretot al país veí. La GEZ suposa pagar uns 17,00 € mensuals. Però no, no és aquesta la causa que no tingui tele; no en tinc, d'entrada, perquè he d'omplir un pis llogat sense mobles, i a la llista de prioritats, el televisor és pràcticament a sota de tot. I no en tinc per una qüestió pràctica (ja fa molt de temps que la tele a penes me la miro) i perque, en definitiva, no m'interessa el que m'ofereix.
.
I no la trobo a faltar. Tinc internet, i amb l'internet tinc moltíssimes opcions... tele entre elles. Perquè hauria de voler un televisor? Perquè l'hauria de trobar a faltar? La tele és el passat, per més trànsit a la TDT i més multiplicitat de canals que ens ofereixin. Múltiples canals, dels quals només quatre o cinc són salvables; la resta, un contenidor de porqueria, més bé fariem tots plegats de desintonitzar-los. A Catalunya, com també a Alemanya.
.
La tele, potser sí, per viure en directe esdeveniments com el RM-Barça d'aquest vespre. Però a qui li cal una tele, tenint la seu de la Penya Blaugrana ben a prop? Avui, Berlin cridarà eufòrica amb cada gol que Messi i companyia fotin als blancs. Que siguin molts!
.
Tele-Barça
I don't have a tv set. What for? I find most of what the tv stations offer is crap, and besides I do have internet at home, with which one can actually... watch tv. So the fact that one must pay a tax for having a tv set in Germany (the GEZ), is not the reason not to have one, but the impossibility to find interesting programs in most of the channels.
The only one good reason to have one might be, to be able to se the game between Real Madrid and Barcelona, but given I can watch it surounded by Barça-fans living in Berlin, at the BaxPax Hostel...
.
Fern-Barça
Fernsehapparat habe ich keinen. Das hat mit der GEZ nichts zu tun. Es ist einfach so, dass mir ein gutes Angebot fehlt. Es gibt doch interessante Sendungen, aber die kann man auch per Internet folgen; und Internet habe ich doch zu Hause, also...
Ausserdem, wenn ich Lust drauf habe, den heutigen Spiel der FCBarcelona gegen Real Madrid zu sehen, brauche ich überhaupt kein Fernsehapparat: die Fans treffen sich am BaxPax Hostel, um das Match Live zu genießen!
.

Berlinejar

In English below / Auf deutsch unten


Aquestes últimes setmanes, la meva activitat blocàire ha caigut en picat. I no, ni estic cansat de la catosfera, ni m'he oblidat de l'In varietate concordia ni, evidentment, tampoc de tots els vostres blogs i les persones que hi ha al darrera. No, res d'això. Tot plegat ha anat molt de pressa; us en faig un resum molt resumit: a finals de 2008 vaig tornar a Barcelona, mantenint, això sí, un peu a Alemanya (i part de l'altre, de fet). 2009 bàsicament à la catalane, doncs, fins que a mitjan gener passat rebo una trucada que em torna a propulsar cap a Berlin. I aquí sóc altre cop: arribat un congelat 11 de febrer, començant a treballar dilluns següent i, des de fa uns dies, instal·lat en un pis que he trobat, explico content, al barri i pràcticament al carrer on em venia de gust viure, en aquesta Hauptstadt que, què us he de dir que no sapigueu, tant m'agrada.

No cal dir que incorporar-se a una nova feina, amb el que suposa en aquest cas de trasbals en termes de mobilitat, mentre busques pis en un país on, per llogar-ne un, et demanen fins i tot la talla dels calçotets, ... tot plegat m'ha tingut lluny d'aquesta pantalla. Ara, com dic, ja estic instal·lat; això sí, toca comprar el mínim per dur una existència digna, perque el pis, a banda de parets, un parell de mobles a la cuina i un forn, no tenia res més. Visca Suècia Ikea!


Aquesta Pasqua no està sent gens sexy, en termes per exemple de viatges, però m'està sentant de meravella; per primer cop des que vaig re/tornar, quatre dies seguits sense haver de treballar ni de preocupar-me per buscar-me un sostre. Wow! Avui, per celebrar-ho, lliure ja de les cadenes que m'han tingut esclavitzat les últimes sis setmanes, ho he fet: he berlinejat! És aquest un esport no de risc, consistent a desplaçar-se per la capital alemanya sense rumb fix. Bé, primer sí que en tenia, de rumb: el Deutsches Historisches Museum, del que ja us he parlar anteriorment. Volia veure-hi dues expos, però quan hi he entrat he decidit que me'n faria "amic" (70€/anuals), i que tant per tant més valia que les veiés quan m'arribés el "carnet d'amic", perquè hi podré entrar de franc. Així que he agafat la S-Bahn, me n'he anat a Zoologischer Garten, l'estació central de l'antic Berlín Occidental i, d'allà, cap al pis superior del bus 100, que malgrat ser una línia regular, fa la competència al bus turístic. Apa, a fer el guiri en una ciutat en que, francament, no en sóc gens.

Per fi he pogut berlinejar. Aquest vespre ho sé del cert: torno a ser a la Hauptstadt.

To belinize
I've been kind of very busy these past six weeks, ever since I settled down in Berlin... for the second time since 2007. Getting used to a new job, looking for an apartment and, finally, buying some furniture. Now everything seems to be quiter -I have not the furniture yet, but got at least a stool where I can sit, and an ironing board, on which I can have the laptop ;)
Just because I feel les stressed now, I have been able to start practicing a sport I love: berlinizing, that is, wandering on the city: walk, catch a metro, walk a little further and breath the atmosphere of the Hauptstadt.
After this first practice, today, now I know for sure this is real: I am back in Berlin.

Berlinieren
Es war nicht leicht, wieder nach Berlin zu kehren, eine neue Arbeit anfangen, natürlich mich eine Wohnung zu sorgen, und endlich alle die Möbel, die ich kaufen muss. Deshalb war ich in den letzten Wochen nicht zu oft "bei mir", auch nicht "bei euch". Jetzt aber scheint mein Leben wieder "normal" zu sein; ich habe endlich Zeit für mich selbst, um viele Aktvitäten zu machen, darunter "berlinieren"! So habe ich Heute gemacht: einfach durch Berlin zu wandern, zu Fuß, mit der U-Bahn oder mit dem Bus... Endlich habe ich den Eindruck zurückbekommen, in Berlin zu sein!

Newsletter.KAT Nr 1 (April 2010)

En català a sota
.
Liebe Leserinnen, lieber Leser,

diese Nr. 1 des Newsletters der Vertretung der Regierung von Katalonien in Deutschland ist speziell dem Sant-Jordi-Fest und, wie könnte es auch anders sein, damit der Literatur gewidmet. Sie finden darin Artikel über die Sant-Jordi-Tradition, über die Katalanische Bibliothek in Frankfurt am Main und über die ausgezeichnete Arbeit „Carrers de frontera - Straßen sind Grenzen“, welche eine Zusammenstellung der kulturellen Verbindungen zwischen Katalonien und Deutschland seit Mitte des 19. Jahrhunderts beinhaltet. Zudem gibt es auch einen Abschnitt mit Links zu literarischen Informationsquellen.

Unter allen, die uns Kommentare, Kritik und Beiträge in Bezug auf den Newsletter zukommen lassen, verlosen wir Ende April fünf Exemplare der deutschsprachigen Ausgabe des Buches "Auf der Plaça del Diamant" von Mercè Rodoreda.

Viel Spaß beim Lesen und Frohe Ostern!

Vertretung der Regierung von Katalonien in Deutschland

.

Benvolguts lectors i lectores,

Aquest Butlletí número 1 de la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Alemanya està especialment dedicat a Sant Jordi i a la literatura, com no podia ser d’una altra manera. Hi trobareu articles sobre la tradició de Sant Jordi, sobre la Biblioteca Catalana de Frankfurt am Main i sobre l’excel·lent treball “Carrers de frontera”, que recull les connexions culturals entre Catalunya i Alemanya des de mitjan segle XIX, a més d’un apartat d’enllaços a recursos literaris.

Entre tots els qui ens facin arribar comentaris, crítiques i aportacions sobre el Newsletter, sortejarem a final d’abril cinc exemplars de “la Plaça del Diamant” de Mercè Rodoreda en llengua alemanya.

Bona lectura i feliç Pasqua!

Delegació de la Generalitat de Catalunya a Alemanya


Am 23. April findet jedes Jahr eines der von den Katalanen am meisten erwarteten Feste statt: der Sant-Jordi-Tag. Das ganze Land putzt sich an diesem populären Festtag heraus, alles ist voll mit Büchern, Rosen … und einem Meer von Menschen.

Eine Bibliothek mit 36.000 Bänden in katalanischer Sprache ist an sich schon eine bemerkenswerte Bibliothek, wenn sie sich jedoch auch noch mitten in Deutschland befindet, so wird sie zu etwas Außergewöhnlichem und Einzigartigen. Es handelt sich hierbei um die Katalanische Bibliothek des Institutes für Romanische Sprachen und Literaturen der Universität Frankfurt am Main, die von dem katalanophilen Romanisten Tilbert Stegmann fast ausschließlich durch Spenden aufgebaut wurde, was ebenfalls nicht gerade gewöhnlich ist.

Die Kultur in deutscher Sprache hat in Katalonien im Laufe der Zeit einen tiefen Eindruck hinterlassen. Viele katalanische Autoren haben in der deutschen Literatur und im deutschen Denken ein Modell gesucht, eine Bedeutung, um sich in den intellektuellen europäischen Kontext einzufügen.

Im April wird dem 65. Jahrestag der Befreiung von Ravensbrück gedacht, dem größten Frauenkonzentrationslager auf deutschem Gebiet. Um an dieses Ereignis zu erinnern, erweist der Verein Amical de Ravensbrück (Freundeskreis Ravensbrück) in Zusammenarbeit mit der Organisation Memorial Democràticvon der katalanischen Regierung und der Stadt Barcelona den dorthin deportierten katalanischen Frauen die Ehre.

Der kürzlich eingeweihte Flughafen Lleida-Alguaire ist der erste von der Regierung Kataloniens betriebene und verwaltete Flughafen. Er hat seinen Geschäftsbetrieb mit Flügen nach Paris und Palma de Mallorca aufgenommen und erweitert am 2. April sein Angebot an Flugzielen um zwei neue Linienverbindungen.

Das Synchrotron Alba, die wichtigste medizinische, wissenschaftliche und industrielle Forschungsanlage dieser Art in Südeuropa, wurde kürzlich in der 20 km von Barcelona gelegenen Stadt Cerdanyola eröffnet.

Professor Ulisses Moulines
Leiter des Lehrstuhls Philosophie, Logik und Wissenschaftstheorie der
Ludwig-Maximilians-Universität München

Cada 23 d’abril s’escau una de les celebracions més esperades pels catalans: la diada de Sant Jordi. El país sencer s’engalana, en una jornada festiva i popular plena de llibres, roses… i riuades de gent a places i carrers.

Una biblioteca amb 36.000 volums en llengua catalana ja és una biblioteca notable, però si a més la trobem al bell mig d’Alemanya el fet pren caràcter excepcional i únic. Es tracta de la Biblioteca Catalana de l’Institut de Llengües i Literatures Romàniques de la Universitat de Frankfurt am Main, fundada pel romanista catalanòfil Tilbert Stegmann i creada gairebé exclusivament a partir de donacions, cosa tampoc gaire habitual.

La cultura alemanya ha deixat una forta petjada a Catalunya al llarg dels temps. Molts autors catalans s’han inspirat en la literatura i el pensament alemanys i hi ha cercat un model i un camí per introduir-se en el context intellectual europeu.

El mes d’abril es commemora el 65è aniversari de l’alliberament de Ravensbrück, el camp de concentració de dones més gran situat en territori alemany. Per recordar aquesta efemèride, l’associació Amical de Ravensbrück, en colalaboració amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, retrà un homenatge a les dones catalanes que hi van ser deportades.

L’Aeroport de Lleida-Alguaire, inaugurat recentment, és la primera installació aeroportuària impulsada i gestionada per la Generalitat de Catalunya. L’aeroport, que va començar la seva activitat comercial amb vols a París i Palma de Mallorca, amplia el dia 2 d’abril el seu ventall de destinacions amb dues noves línies.

El sincrotró Alba, l’equipament al servei de la recerca mèdica, científica i industrial més important del sud d’Europa, s’acaba d’inaugurar a Cerdanyola, a 20 quilòmetres de Barcelona.

Professor Ulisses Moulines
Director de l’Institut de Filosofia, Lògica i Teoria de la Ciència
Universitat Ludwig-Maximilian de Munic


Vertretung der Regierung von Katalonien in Deutschland / Delegació de la Generalitat de Catalunya a Alemanya

Charlottenstraße 18 / D-10117 Berlin

Redaktion: Martí, Ferran

www.gencat.cat/deutschland - www.gencat.cat/alemanya

.