Sons per a l'estiu...

Una amiga de Madrid, la María, m'ha passat un link d'un web que em sembla francament fantàstic; es diu RTL Ultimative Chart Show: Best of the last 30 years. Ofereix un recull de 1000 cançons; l'única cosa que cal per escoltar un tema és... clicar-hi al damunt, i a més podrem veure la portada del CD (o LP, o el que fos). La música que s'hi ofereix és "dels nostres temps", que diriem els quarentons. Suposo que hi ha mil invents similars i que això no és cap descobriment de l'altre món, però a mi m'ha agradat i el volia compartir amb vosaltres.
Bona continuació d'estiu... i bona música!

Sounds for the summer...

A friend of mine just sent me the link to a cool site: RTL Ultimative Chart Show: Best of the last 30 years. Here you will fins 1000 songs of the last three decades. There are very probably many other similar sites on the net, but I learnt of this one and felt like letting you know about it. Enjoy!

Catalunya: drama viari


Juliol suma gairebé 30 morts a les carreteres i autopistes catalanes. Visc a Alemanya, i quan baixo a Catalunya amb el cotxe m’horroritza com es condueix al nostre país. No em sorprenen els accidents, cosa que no fa menys dolorosa cada notícia d’una nova mort. Sovint es planteja el debat a l’entorn de la velocitat, i al meu entendre aquest no és el principal problema. Ni de bon tros. Aquestes són algunes diferències que, al llarg dels anys i molts quilòmetres, veig claríssimes entre la conducció a Alemanya i al nostre país:

1. A Catalunya, el carril de la dreta (quan n’hi ha tres per sentit) és pràcticament inhàbil, la qual cosa redueix la capacitat de la via a dos carrils. És ridícul. A Alemanya, es circula per la dreta i s’avança pel mig i, si convé, per l’esquerra; tot seguit els vehicles, com si tinguessin un imant, se’n tornen a la dreta. El “joc” del canvi de carril és constant, a les autopistes alemanyes, i al contrari del que deuen pensar molts conductors catalans, això fa la conducció més segura per a tots.

2. Tot i circular per la dreta, quan s’aproximen a un carril d’acceleració, sempre que és possible se’n van al carril del mig, per facilitar l’entrada als qui s’incorporen a l’autopista; després tornen a la dreta.

3. A Catalunya, sorprèn que molts conductors premen l’accelerador quan veuen que algú vol posar-se davant seu, potser per avançar un vehicle més lent. Acceleren per no deixar passar (!), just el contrari del que acostuma a passar a Alemanya, on normalment frenen per, justament, permetre l’altre conductor avançar el vehicle lent, posant-se davant seu.

4. Les limitacions de velocitat (que hi són, també, a Alemanya) es respecten força. No existeix una limitació uniforme, sino que canvia constantment (80, 100, 110, 130 o sense límit) en funció del tram. Una postura molt més intel.ligent que una limitació a 120, independent de les condicionants de la via a cada tram. A banda que obliga els conductors a estar més atent als senyals per saber, en tot moment, quina és la limitació.

5. Els cotxes alemanys tenen intermitent; molts, molts catalans semblen no tenir-ne (!)

I, sobretot, la majoria d’alemanys són conscients que un cotxe és una màquina potencialment perillosa. Molts catalans (i sudeuropeus, en general) són capaços de “picar-se” i posar en perill la seva pròpia vida i la dels altres usuaris de la carretera. Hi ha conductors, a Catalunya, que s’enganxen al cotxe de davant per fer-lo canviar de carril; això és molt més perillós que circular a 120 o a 130, però en canvi per als responsables de Trànsit, com els aspectes que menciono més a dalt, és secundari. Sí, els polítics tenen part de la responsabilitat en el que passa a les nostres carreteres, amb la seva obsessió pels 80 i els 120 mentre deixen de banda aspectes molt, molt més importants que la velocitat.

També fan coses ben fetes; mesos enrere, el Govern català va posar en marxa una campanya demanant els conductors que circulessin per la dreta. Ben fet; insisteixin en aquest sentit. Per suposat, no només als polítics cal assenyalar; també a cada conductor irresponsable que, pensant només en ell i els seus instints primaris, fa engrossir la llista dels morts en carretera i perpetua el que sembla un problema irresoluble.

* A tot arreu hi ha de tot. Ja se sap, som milers de milions compartint planeta, què hi farem. Vull dir que també a Alemanya hi ha gent imprudent, que posa en perill la seva vida i la dels altres, però, sense dubte, la tònica general és que la conducció és més curosa que al nostre país. Prenem-ne nota, tots i cadascun de nosaltres, i fem allò que cal, amb seny. Només així disminuirà la xifra d'accidents i de víctimes.

Catalunya al món

Com ja sabeu, la selecció catalana ha guanyat recentment el Mundial de Sudàfrica. En certa manera. Si més no, ho hauria pogut fer si Puyol, Xavi, Piqué, Capdevila, Fàbregas... puguessin portar la samarreta de la selecció nacional i disputar tornejos representant el nostre país, amb la mateixa normalitat amb què ho fan els esportistes francesos, canadencs o alemanys. Algun dia, n'estic convençut.

Una manera més de donar suport a les iniciatives encaminades a aconseguir el reconeixement de les seleccions nacionals catalanes és adherint-se a la campanya que, en aquest sentit, es fa des de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes. El nostre pitjor enemic, tinguem-ho clar, no és a l'altra banda de l'Ebre, sino a casa nostra mateix; el nostre pitjor enemic és la poca confiança, el no creure-ho possible, el dubtar que algun dia puguem arribar a veure esportistes catalans pujant al podi, com a catalans. Jo hi crec!!

Comenceu, doncs, donant el vostre suport a www.brasil2014.cat - S'ho val!

Catalonia in the world
Just like any other nation, Catalonia wants to be there, in the world, also in sports. Hundreds of thousands signed some time ago to achieve the participation of Catalan sportsmen and women in international competitions. Spain did all it could to avoid the recognition of the Catalan teams, although the truth is, little by little, steps forward are being made in the last times; now, a handful of sports count with Catalan representatives in international competitions. Little by little...

In the last edition of the World Cup in Southafrica, Spain managed to win for the first time... with a team formed mainly by Catalans. No wonder they have no interest in permitting Catalan teams in international competitions! But this is not our problem, as a nation; it is theirs. We have to concentrate on our interests, and achieving them depends only on how hard and good we work.

BLN > BCN > BIO (?) > CB >BLN...


... on BLN vol dir Berlin, BCN... bé, BCN prou que ho sabeu; BIO és Bilbao, però amb un interrogant perque ja veurem si hi acabo anant o m'estalvio 1.200 km (amb els 4.000 que faré la resta del trajecte potser ja en tinc prou) i CB és una inventada per Costa Brava ;) Per acabar i tancar el cercle, naturalment, altre cop BLN el cap de setmana del 15 d'agost.

Sí, efectivament, ja he començat les...

vacances!
Urlaub!
holidays!
¡vacaciones!

... i demà toca l'èxode: de Berlin a Le Noirmont, els Alps suïssos, 971 km, 9.11h. Dormir fresquet escoltant les vaques dels afores del poble, una zona amb quatre cases envoltades d'arbres gegants, a casa d'uns amics, un lloc ben especial: és una antiga casa de colònies! Us imagineu com és? Enorme! Hi havien dormit carretades de nanos, 40 nanos amb els seus mestres... i ara hi viuen la Sophie, amiga de fa anys, amb el seu marit i el petit Balthazar, que va néixer fa només tres mesos. Els la van llogar a canvi que hi fessin tasques de manteniment... Com cada estiu, de pujada o de baixada, ens tornem a veure.
L'endemà, segona part del trajecte paneuropeu: Le Noirmont - Vilassar de Mar, més curt que el tram del dia anterior: 923 km, 8.44h. Veieu, com no us enganyo? ;) Per cert, aquelles coses que m'agrada fer notar: Le Noirmont us sembla lluny, oi? doncs... el trajecte Barcelona - A Coruña... encara és més llarg: 1.106 km, 10.42h! I si el que voleu és, de la capital catalana estant, arribar-vos amb el cotxe fins a Huelva, agafeu-vos: 1.215 km, 11.54 h!!

Vist d'una altra manera, si surts de Barcelona a les 8 del matí i, en lloc d'anar cap a Espanya, vas cap al nord, 11.54h més tard, a les 19.54h., has arribat a Stuttgart... i encara t'han sobrat 29 minuts. O, afegint-hi sis minuts, en 12h hauràs arribat... a Venècia, a la costa de l'Adriàtic!

En fi, com veieu ja m'he engrescat. Esclar, resulta comprensible... suposo: vacances, viatge, retorn a casa, i després a la segona casa... i ja veus, tu, en un no res, mitja Europa "de cab a rab"!

L'important: als qui ja sou de vacances, espero que les estigueu gaudint molt i molt; els qui sou a punt de començar-les, ànims que ja falta poquet; als qui no les feu fins al setembre, o més tard... us planyo! Aitx, perdó, vull dir... ànims que ja arriben! ;)

Schönen Urlaub / Bones vacances a tots!

PS: No, no tanco per vacances, XeXu, t'ho prometo; jo tampoc no ho faria :P

Tanca els ulls i llegeix


Vau saber, per l'In varietate concordia, que en Lluís Llach i la Hanna Schygulla van celebrar l'últim Sant Jordi amb els catalans de Berlin. L'acte va consistir en la lectura de diversos poemes de Miquel Martí i Pol, en català i alemany, en un duet fantàstic que va encantar les dues-centes ànimes que els vàrem escoltar. Ara, aquella Lesung és a l'abast de tothom: l'Institut Ramon Llull ha penjat, en el seu web i en quatre parts, l'hora llarga que va durar aquella meravellosa festa de la literatura.
La Rits parlava fa poquet de regals que no costen diners, però que valen "un potosí". Regaleu-vos una hora de sensacions i escolteu Llach i Schygulla; sé que us agradaran.

Segona part

Tercera part

Quarta part


(c) de la foto: Xavi Ballester

Mach deine Augen zu, und lies

Am letzten 23. April haben der Liedermacher Lluís Llach und die Schauspielerin Hanna Schygulla in einer literarischen Veranstaltung teilgenommen. Anlässlich des Sant-Jordi-Tages haben die beide Stars Gedichte der katalanischen Dichter Miquel Martí i Pol auf katalanisch und deutsch vorgelesen. Die Lesung war ein großer Erfolg, der jetzt jeder geniessen darf: das Institut-Ramon-Llull stellt auf seine Webseite die ganze Veranstaltung in vier Stücke zur Verfügung.
Schencken Sie sich ja 60 Minuten... und viel Spaß in Begleitung von diesen zwei größartigen Menschen!

No paguis, fes salut!

Això d'aquí ja sabeu què és: un simpàtic aparell que serveix per poder aparcar el nostre cotxe al centre de les grans ciutats. O per ser més exactes, per no ser multats quan aparquem al centre de les grans ciutats, previ pagament de la quantitat que toqui...

És obvi, però, que si hem de pagar per aparcar al centre de les grans ciutats, és perque tenim un cotxe amb el qual ens hem desplaçat fins a aquella zona. I en una ciutat com la Hauptstadt, on la bicicleta és un mitjà de transport d'allò més popular, on és absolutament agradable passejar... quan no hi ha muntanyes de neu ni temperatures de 38,7° C, on el transport públic compta amb vint-i-cinc línies de metro, amb busos i tramvies, està clar que qui no vol, no cal que pagui zona blava. Així ho entenen les pròpies institucions encarregades de gestionar l'invent, que amb publicitat enganxada per l'ajuntament a les "escurabutxaques" mateix, conviden els conductors a deixar els cotxes a casa...

No vol pagar per aparcar?
A peu i en bicicleta per als trajectes curts. És bò per al medi ambient i per la salut!

Fantàstica publi, no trobeu?

Pensaments...


1. Plou i trona sobre Berlin. M'agrada, molt. La temperatura no és encara la que voldria, però és més suportable que aquests últims moltíssims dies. Gent amb paraigua, paviments lluents, cotxes amb els llums encesos, alegre verd arreu... Plou i trona sobre Berlin, i m'agrada, molt.

2. Tot just quan he acabat d'escriure a Facebook "Thunder over Berlin", he pensat que aquesta és una eina curiosa: una successió de pensaments que passen com una exhalació, sobre un mateix, sobre algú del nostre entorn, sobre un fet, un desig, una temença... És una radiografia de la nostra vida, una radiografia que anem ensenyant sense pudor. Som exhibicionistes, o senzillament ens agrada comunicar?

3. Ahir vaig veure, per enèsima vegada, com Stauffenberg fracassava en el seu intent de carregar-se el Führer. Em pregunto de què va servir el seu sacrifici, si al cap i a la fi Hitler encara el va sobreviure nou mesos. Sospito que tots tenim una missió, un "encàrrec", però... i si marxem sense haver-lo realitzat?

4. Ahir vaig desvirtualitzar una blocàire habitual, un(a) llum de dona... Amb ella i el seu marit vam passejar, vam prendre alguna cosa... vam suar! També vam parlar de Berlin, de Girona, de Barcelona, de museus, de restaurants, de llocs i de gent. Escalfant motors pel novembre...

5. Ja ha arribat la primera proposta de logo per a la 1. TBfC. Gràcies, número 1!

Thoughts

Different things came to my mind today... about the rain and thunder in Berlin, this morning, which I had been waiting for almost ever since; about the use of Facebook, where we leave different thoughts and express our fears, hopes, desires...
A film I saw last night, once again, about the failed attempt of Stauffenberg to assassinate Hitler, made me think of the goals in live; if we are supposed to be here to achieve something, as I believe, what happens if you leave without having accomplished your mission?
Yesterday I met a person I knew, so far, only through her blog. Now she's a bit more than thoughts captured on white.

Quan el cervell es sobrecarrega, el que convé és escoltar-se els professionals; altrament, també la nostra ànima se'n resenteix. Si us sentiu així, sobrecarregats i un xic superats per les circumstàncies (de ben segur, la calor no ajuda en aquest sentit), i si us falten encara "massa" dies per les vacances, feu cas dels professionals. Paga la pena, si d'aquesta manera assoliu la pau d'esperit i us apropeu a un estat de nirvana que us permeti continuar el camí, amb força.
L'única cosa que heu de fer és arrossegar la lletra A cap a la E, amb l'ajut del mouse...

Envia-ho tot a fer punyetes i


surt corrents a fer una cervesA


Buscant un logo: comença el compte enrere

Doncs sí, amb una mica d'ajuda (o sense que aquesta calgués), ho heu anat imaginant: el post anterior, el del logo, està relacionat amb la trobada blocàire de novembre, a Berlin. I és que, què és un esdeveniment sense una element gràfic que l'identifiqui clarament? Res, no és res!

Un cop identificada la necessitat, doncs, venen els ets i uts de la proposta. Ja us vaig dir en el seu moment que, feta la convocatòria oficial, les setmanes que queden fins al 26 de novembre serien un degoteix de posts, ara un, ara un altre, dedicats a la trobada. A banda d'anar llegint sobre Berlin, en posts que he dedicat a la Hauptstadt en els últims anys, als quals podeu accedir des d'aquí, o sobre Alemanya en general (cliqueu aquí), ja podeu començar a afilar els llapis, el Photoshop o el que vulgueu, i sobretot la imaginació. Som-hi!

L'In varietate concordia dóna el tret de sortida al concurs per triar la marca gràfica de la 1a Trobada Blocàire fora de Catalunya, ja sabeu, la del 26 al 28 de novembre, a Berlin. La imatge identificarà la trobada,i pot fer-se amb qualsevol programa que permeti penjar-la als blogs/blocs, sense limitació d'ús dels recursos que el blocàire-artista consideri oportuns.

Bases

1. Aquest concurs és obert a la participació de tots els blocàires de la catosfera, assisteixin o no a la trobada de desvirtualització. El jurat que en decidirà el guanyador, però, estarà format exclusivament per blocàires participants a la trobada a Berlin.
2. També poden participar en el concurs aquells blocàires que assisteixin a la trobada berlinesa. En aquest cas, però, NO formaran part del jurat que decidirà el guanyador.
3. Els elements bàsics que ha de contenir el logo són: les inicials de la trobada (1.TBfC) i els colors groc, vermell i negre, que apareixen a les banderes catalana i alemanya. El blocàire-artista pot incloure qualsevol altre element que consideri oportú.
5. Les propostes s'hauran d'enviar, per mail, a trobadablocaireaberlin@googlemail.com
6. El període de recepció de propostes es tancarà dimarts 31 d'agost a les 22h. A aquesta hora, totes les propostes rebudes seran reenviades als participants a la trobada blocàire que no hagin participat en el concurs! Ells, i servidor, seran el jurat que decidirà la proposta guanyadora.
7. La proposta guanyadora es donarà a conèixer en els blogs de tots els participants a la trobada, diumenge 5 de setembre. Aquesta imatge serà la identificació oficial de la trobada berlinesa.
8. Els participants cedeixen els drets d'ús de les imatges que enviïn al concurs per a eventuals finalitats (gadgets) relacionades, exclusivament, amb la trobada a Berlin entre el 26 i el 28 de novembre pròxims (amb llicència CC, tot plegat).
9. Els participants accepten les Bases del concurs al presentar les seves obres. Tanmateix, l'organització es reserva el dret final d'interpretació i aplicació de les Bases, així com de la resolució de qualsevol contingència que pugui sorgir.
10. Senyores, senyors... a dissenyar!

Moltes gràcies al Joan, en Sànset i la Utnoa per la seva col.laboració en la redacció d'aquestes Bases. No cal dir que, si ho voleu, podeu fer-ne publi entre els vostres blocàires habituals, per si n'hi ha algun a qui faci il.lusió participar en el concurs. O venir a Berlin, esclar!

Ahrg!

Das aktuelle Wetter

11.07.2010, 17:30 Uhr

37.2°C
leicht bewölkt
10.8 km/h
Südwind



El que esteu veient és el que hi ha: a la Hauptstadt, molt al nord d'Europa, freguem en aquesta tarda infernal els 38° de temperatura. I ja us he explicat algun cop que aquí, els àires condicionats no s'estilen.

Putu canvi climàtic.

Definició

Logotip: plasmació gràfica del nom d'una marca, títol, etc., fet amb un disseny especial que es reprodueix als rètols, anuncis, etc. El logotip constitueix la identitat gràfica d'una marca. Consta de dos elements: la imatge i la tipografia. La seva funcionalitat radica en la seva capacitat per comunicar un missatge. Alguns elements que poden fer un logotip eficaç són: originalitat, funcionalitat, escalabilitat, variabilitat, transversalitat i representativitat.

A logotype, commonly known as a logo, is the graphic element of a trademark or brand, which is set in a special typeface/font, or arranged in a particular, but legible, way. The shape, color, typeface, etc. should be distinctly different from others in a similar market. The logo of a business should be a symbol or have a special meaning that defines a business. For example if your business is in the computer industry such as a web designer, graphic artist, web developer, or data entry clerk your logo might be a computer, keyboard or mouse. When picking a logo for your business make sure the logo has a theme that matches your business and it is different from other business logos. You are looking for a unique logo that will identify your business.

Mit freundlicher Unterstützung von:


Wir sind eine Nation. Wir wollen selbst bestimmen!


Dissabte 10, aquest dissabte, també els catalans de Berlin farem sentir la nostra veu. No serà una manifestació, esclar, sino una concentració (una "Protestkundgebung") a l'Alexanderplatz. Allà hi tindrem senyeres, naturalment, i també fulls informatius, i podrem explicar als passants què és Catalunya i com estan les coses a l'estat espanyol, on un tribunal es passa la voluntat del poble pel folre dels dallonsis.

Am Samstag 10. Juli treffen uns, Katalanen, bei der Weltzeituhr am Alex. Damit möchten wir den Fußgänger über die Situation in Katalonien informieren. Es gibt leider viel zu erzählen, nach der Entscheidung des spanischen Verfassungsgericht über das katalanische Autonomiestatut... Am Samstag ab 18 Uhr, in Berlin Mitte.

Disseny del pòster / Plakatdesign Marc Arroyo

Jo sí, tu no (actualització)

Today, thousands of Germans shouted they were proud of Germany... Merkel said Germany had done a great thing... The fear about nationalism is definitely buried in this country, this is now a country just like any other. I guess Germans are finally prepared to understand and accept that also we Catalans have the right to have a normal country, as normal as theirs is. Gratulation, Deutschland!

Ferran, Facebook, 03.07.2010

Fins fa cinc anys, veure banderes alemanyes arreu i concorregudes celebracions públiques quan la selecció d'aquest gran país guanyava alguna cosa important... senzillament gairebé no passava; no banderes, no celebracions... no exteriorització de sentiments nacionals, en definitiva. Molts alemanys del segle XXI encara arrosseguen el pes de la història del seu país, que va començar la guerra global més devastadora, que va donar suport a un monstre... Alguns fills es van avergonyir dels pares, alguns néts dels avis i, com a conseqüència de tot plegat, molts encara temen qualsevol cosa que soni a "nacionalisme", avui dia. Per això no hi havia banderes, per això no hi havia (gaire) celebracions públiques.

Les coses van canviar amb el Mundial de 2006: suport explícit a la selecció nacional, banderes, càntics, celebracions... L'any 2008, l'Eurocopa va apuntalar aquesta tendència que, enguany, Sudàfrica ha consolidat definitivament. Veu poder veure, en aquest post, un vídeo amb la celebració recent d'una de les victòries dels de Löw, i també fotos a Facebook. La normalitat d'altres llocs, en definitiva, s'ha instal.lat a Alemanya; imatges com la d'aquí sota, aquests dies, són constants; els cotxes amb banderes són arreu.

En aquest estat de coses se m'acut que potser, i dic potser, ara que parlar dels símbols propis amb naturalitat és, per a bona part de la ciutadania d'aquest país, una cosa acceptable, o normal, o digueu-li com vulgueu... potser, i dic potser, ara hi haurà més alemanys disposats a entendre que reclamar la normalitat dels símbols de la teva terra és... això, normal, o acceptable, o digueu-li com vulgueu.

De totes formes, i sense voler sonar gaire pessimista, una conversa, avui, amb un meu amic alemany, m'ha colpejat de ple a les oïdes: una cosa és el patriotisme, i una altra, el nacionalisme.

Ja hi tornem a ser.

Actualització - És improbable que us el llegiu sencer, però ni que sigui per capítols, a estones, val la pena conèixer les idees del Prof. Ulises Moulines sobre el tema que tracta, precisament, aquest post. Nascut a Veneçuela i actualment director de l'Institut de Filosofia, Lògica i Teòrica de la Ciència a la Ludwig-Maximilian Universität de Munich, el Prof. Moulines és l'autor d'aquest "Manifiesto nacionalista (o hasta separatista si me apuran)", que ha esdevingut força clàssic en alguns àmbits. Clicant aquí accedireu a la resposta que el text de Moulines va merèixer, per part del també Prof. Aurelio Arteta, de la Universitat del País Basc. Per tal de contextualitzar les coses, cal dir que el Prof. Arteta és membre fundador del partit Unión, Progreso y Democracia (UPyD). Al Prof. Moulines no se li coneix filiació política.

Nota al marge

Aquest és territori demòcrata, sense ribots guerrers, sense "constitucionalistes" partidistes... Com no podia ser d'una altra manera, he escoltat la veu del poble i, després d'un parell de peticions en aquest sentit, he modificat el nom de la trobada berlinesa. Això de TCE, que en llenguatge "varietatí" vol dir Trobada de la Catosfera a l'Exterior, dóna mal rollet a alguns; les sigles els recorden un tribunal, el nom del qual no val la pena repetir... Així doncs, el TCE ha mort, llarga vida a la 1.TBfC!

Que les sigles són un pèl complicades? Au va, no us queixeu, que n'hi ha que encara han anat més lluny! ;)

Newsletter.KAT Nr. 4 (Juli / August 2010)

Liebe Leserinnen, liebe Leser,

Rechtzeitig erhalten Sie die vierte Ausgabe des Newsletter.KAT für die Monate Juli und August. Kurz vor der Sommerpause tritt in unserem Newsletter das touristische Angebot Kataloniens in den Vordergrund. Wir berichten weiterhin über die Themen Wirtschaft, den Wechsel der Präsidentschaft der Vier Motoren für Europa, Architektur, Literatur, Sport.....

Wir wünschen Ihnen einen schönen Urlaub. Bis zum Wiedersehen im September!

Vertretung der Regierung von Katalonien in Deutschland

Benvolguts lectors i lectores,

Puntualment arriba el quart número del Newsletter.KAT, corresponent als mesos de juliol i agost. Abans de la pausa estival, l’oferta turística de Catalunya ocupa un espai destacat en el butlletí. També us parlem d'economia, del relleu en la presidència dels Quatre Motors d'Europa, d'arquitectura, literatura, esports…

Molt bones vacances i ens retrobem el mes de setembre!

Delegació de la Generalitat de Catalunya a Alemanya


Bekanntermaßen ist Katalonien ein hochkarätiges Reiseziel, was auch die Tatsache zeigt, dass jedes Jahr vierzehn Millionen Touristen die Strände, Berge, Dörfer und Städte des ganzen Landes bevölkern. Über eine Million davon sind Deutsche.

Der Flughafen Barcelona ist vom internationalen Flughafenverband ACI-Europa zum besten Flughafen mit einer Passagierzahl von über 25 Millionen gekürt worden. Ausschlaggebend dafür war das Terminal T1, welches im vergangenen Jahr offiziell eröffnet wurde und einen bedeutenden Anstieg des Luftverkehrs und des Passagieraufkommens am Flughafen ermöglichen soll.

Die Regierung von Katalonien hat Anfang Juni in Barcelona das Fòrum Catalunya Món (Forum Katalonien Welt) veranstaltet, mit dem zweifachen Ziel, über die derzeitige Rolle Kataloniens in der Welt nachzudenken und Strategien für die Zukunft im derzeitigen Kontext der Wirtschaftskrise in Europa zu entwickeln.

1988 gründeten Katalonien, das Bundesland Baden-Württemberg und die Regionen Lombardei und Rhône-Alpes eine interregionale Arbeitsgemeinschaft, die den Namen Vier Motoren für Europa trägt. Die Initiative entsprang dem Interesse, das wirtschaftliche, wissenschaftliche, gesellschaftliche und kulturelle Potenzial dieser vier Gebiete, die in Bezug auf Industrie und Handel zu den führenden Regionen des Kontinents gehören, auszubauen.

Im Jahre 2000 wurde der vom Zentrum für Zeitgenössische Kultur in Barcelona (CCCB) und dem Pariser Architekturmuseum Cité de l’Architecture et du Patrimoine ins Leben gerufene europäische Architekturpreis European Prize for Urban Public Space zum ersten Mal verliehen. Dieser Preis wurde gestiftet, um den öffentlichen Charakter städtischer Räume und ihre Bedeutung für den sozialen Zusammenhalt erkennbar zu machen und zu fördern, wobei die Betonung auf dem Wert typisch urbaner Räume für die Beziehungen zwischen den Menschen und das gesellschaftliche Leben liegt.

Òmnium Cultural ist eine Institution, die sich seit 1961 für die vollständige Normalisierung der katalanischen Sprache und Kultur einsetzt. 1969, noch zu Lebzeiten des Diktators Francisco Franco, rief Òmnium einen Preis ins Leben, der als öffentliche Anerkennung eines literarischen bzw. wissenschaftlichen, in katalanischer Sprache verfassten Lebenswerks gilt: den Premi d’honor de les lletres catalanes (Ehrenpreis der katalanischen Literatur).

Die katalanische Hauptstadt löst Berlin ab und bereitet sich auf die 20. Ausgabe der Leichtathletik-Europameisterschaft vor, die vom 27. Juli bis zum 1. August stattfinden wird. Sechs Tage lang werden 1600 Leichathleten in 47 Wettkämpfen, die fast alle im Olympiastadium Lluís Companys de Montjuïc stattfinden, gegeneinander antreten.

Zur Feier des 25. Jubiläums der Städtepartnerschaft zwischen Köln und Barcelona taufte die deutsche Stadt eine Straße im Stadtbezirk Kalk auf den Namen der katalanischen Hauptstadt. Vor kurzem fand im Rahmen des Europäischen Nachbarschaftstags die offizielle Einweihung der Barcelona-Allee statt.

Das Institut für die Verbreitung der katalanischen Kultur im Ausland IPECC ist eine gemeinnützige Kultureinrichtung, die 1977 auf dem Kongress der katalanischen Kultur gegründet wurde. Sein Ziel besteht darin, die Realität der Katalanischen Länder, d.h. Sprache, Kultur, Geschichte und Traditionen, auf der ganzen Welt bekannt zu machen. Zu diesem Zweck unterhält es überall Beziehungen zu katalanischen Vereinen und Katalanistenverbänden.

Meritxell Guasch
Deutschlandvertreterin der Marke Vialis

És ben sabut que Catalunya és una destinació turística de primer ordre i ho demostra el fet que, cada any, catorze milions de turistes ocupen les platges i muntanyes i els pobles i ciutats de tot el país. Més d’un milió d’aquests turistes són alemanys.

L’aeroport de Barcelona ha estat reconegut pel Consell Internacional d’Aeroports d’Europa (ACI Europe) com a millor aeroport de més de 25 milions de passatgers. La clau de la distinció ha estat la terminal T1, inaugurada oficialment l’any passat i que ha de permetre incrementar, de forma important, el trànsit aeri i el pas de viatgers per la instal•lació aeroportuària.

La Generalitat va organitzar el Fòrum Catalunya Món a principi de juny a Barcelona amb el doble objectiu de reflexionar sobre l’actual paper de Catalunya al món i plantejar estratègies de futur en l’actual marc europeu de crisi econòmica.

L’any 1988, Catalunya, el land de Baden-Württemberg, i les regions de Llombardia i Rhône-Alpes, van constituir una associació de cooperació interregional que du per nom Quatre Motors per a Europa. La iniciativa va sorgir de l’interès per augmentar les potencialitats econòmiques, científiques, socials i culturals d’aquests territoris, quatre de les principals regions del continent des del punt de vista industrial i comercial.

L’any 2000 es va estrenar el Premi europeu de l’espai públic urbà, impulsat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i la Cité de l’Architecture et du Patrimoine. El guardó va ser creat amb la intenció de reconèixer i promoure el caràcter públic dels espais urbans i la seva capacitat de cohesió social, posant de relleu el caràcter relacional i cívic d’espais típicaments urbans.

Òmnium Cultural és una institució que, des de l’any 1961, treballa per a la plena normalització de la llengua i la cultura catalanes. L’any 1969, encara en vida del dictador Francisco Franco, Òmnium va impulsar un guardó concebut com a reconeixement públic a una trajectòria literària o científica escrita en llengua catalana: el Premi d’honor de les lletres catalanes.

La capital catalana pren el relleu a Berlín i es prepara per a la celebració de la 20a edició del Campionat d’Europa d’Atletisme, que tindrà lloc del 27 de juliol a l’1 d’agost. Durant sis dies, 1.600 atletes competiran en 47 proves que es faran, majoritàriament, a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc.

Per celebrar el 25è aniversari de l’agermanament entre Colònia i Barcelona, l’any passat la ciutat alemanya va batejar amb el nom de la capital catalana un dels carrers del districte de Kalk. Recentment, en el marc de l’anomenat “European Neighbours Day” (Dia dels veïns europeus), va tenir lloc la inauguració oficial de la Barcelona-Allee.

L’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) és una entitat cultural, sense finalitat de lucre, fundada arran de la celebració del Congrés de Cultura Catalana de 1977. La seva finalitat és fer conèixer la realitat dels Països Catalans arreu del món: llengua, cultura, història i tradicions. Per això manté relacions amb casals catalans i entitats catalanòfiles d’arreu.

Meritxell Guasch
Representant a Alemanya de la marca Vialis

Sie wollen diesen Newsletter nicht erhalten? Schicken Sie uns bitte eine E-Mail und wir nehmen Sie aus dem Verteiler
No voleu rebre aquest Butlletí? Si us plau, envieu-nos un correu i us donarem de baixa del nostre directori – deutschland@gencat.cat

Charlottenstraße 18 / D-10117 Berlin

Redaktion: Martí, Ferran
www.gencat.cat/deutschland - www.gencat.cat/alemanya