What should I say, I must be a simple guy; I got this and smiled...
Què voleu, sóc simple; m'ho han enviat i m'ha fet riure...
Merci, Carles.
La truja trionfa als mitjans...
Una petita última incursió al tema Llarga Nit dels Museus, d'aquest cap de setmana passat, i al correfoc protagonitzat pels Diables d'Argentona. M'agradaria ensenyar-vos la notícia que la televisió de Berlín-Brandenburg (rbb) va donar ahir, diumenge, en el seu informatiu. Ho sé, la majoria no entendreu què diuen; en tot cas, podeu veure'n el vídeo i constatar que les primeres imatges de la notícia són... pel correfoc :)
També constatareu que la segona entrevistada, de les dues que en donen l'opinió (totes dues en positiu), té una veu que sembla impossible.
Ah, el diari Berliner Zeitung també n'ha publicat una notícia, i en l'edició en paper l'ha il.lustrada amb una foto gran de la Truja Polseguera!
Sí, a poc a poc, els catalans ens anem fent un forat a l'agenda de la Hauptstadt...
24 hores non stop - algunes imatges (ve del post anterior)
Divendres 27 al vespre, a l'andana de la línia U5, a Alexanderplatz...
El tour comença d'aquí a mitja hora...
Abans de posar-nos en marxa, algunes indicacions...
Per seguretat, personal a cadascún dels 3 vagons...
Comença el xou!
Raro, raro, ficar-te en un túnel del metro armat amb casc i pinganillo a l'orella. Hmmm...
Cap a l'esquerra o cap a la dreta?
Poca llum, cables per tot arreu...
Sembla que al fons es veu alguna cosa...
Ei, sí, entrem a una estació!
La gent que s'espera a les andanes, flipant i fent-nos fotos :)
Túnels i més túnels...
Quina sensació més estranya, cada cop que passa un metro "normal" en direcció contrària!!
Final del tour. Després de dues hores, tornem a la superfície; quines ganes de veure cel!
I al dia següent, dissabte 28.08.2010, la Llarga Nit dels Museus!
Catalunya disposa d'una carpa promocional. Un tros del país al cor de Berlín!
El Lustgarten és el jardí davant de la Catedral i de l'Altes Museum, accés a la Illa dels Museus...
Els joves de la colla dels Diables d'Argentona, preparats per trionfar aquesta nit!
A mitja tarda, la Truja va captar les mirades de tots els vianants
Gent i més gent a la carpa
Tothom a punt per la nit, fins i tot els diables...
D'imatges del correfoc no en tinc, perque amb la meva càmera no s'hauria vist res. En fi, un correfoc és un correfoc, prou que ho coneixeu...
24 hores non stop
24 intense hours: on Friday night, a 2-hour tour through the tunnels of the Berlin subway. A bit longer than necessary, but yet worth it. Yesterday, in the frame of the Long Night of the Museums, that Berlin celebrates twice a year, the Delegation of the Catalan Government to Germany organized a spectacular event in the heart of the city: a so called Correfoc, with a group that came from Argentona near Barcelona. During the day, a stand offered the pedestrians information about Catalonia and taught them how to prepare pa amb tomàquet.
El temps transcorregut entre divendres nit i dissabte nit ha estat un no parar. Un ja comença a acumular experiències (també conegudes com a anys), així que avui, amb tot el gust del món, toca no moure's de casa. Els 13° de màxima previstos i la pluja que, ara sí ara també, rega la Hauptstadt, col.laboren a fer, d'aquesta, la millor decisió.
Abans d'ahir plantejava un enigma -amb permís del mestre- la solució al qual tot seguit desvetllo. La BVG, l'empresa que gestiona el metro berlinès, organitza cada divendres d'estiu un tour molt especial: asseguts en una vagoneta descoberta, 100 intrèpids viatgers s'endinsen pels túnels de la Hauptstadt, fent els mateixos recorreguts que un convoi de metro "normal". A les 22h arrenca l'invent des d'Alexanderplatz, i durant dues hores els passatgers circulem pels túnels de les línies U5, U6, U7 i U8. Us podeu imaginar les cares de sorpresa dels qui s'esperen a les andanes de les diferents estacions que travessem, quan veuen entrar, travessar i sortir de l'estació una vagoneta amb 100 "civils" armats amb casc i càmeres de fotos!
A banda de tenir una visió dels túnels del metro que altrament és difícil observar, la gràcia de l'invent és que mitjançant un "pinganillo" et van explicant curiositats d'algunes estacions i del funcionament del suburbà. D'alguna manera, el viatger intrèpid descobreix alguna cosa més de la història de la Hauptstadt, sempre tan captivadora.
El tour té la seva gràcia, però si us he de ser francs, fins i tot per mi que sempre havia volgut fer una cosa així, dues hores són un pèl massa (i els 40€ per barba, també). Això sí, content d'haver viscut l'experiència!
12 hores després...
Ahir dissabte continuava la festa, però a la superfície. Tenia lloc la 27a Llarga Nit dels Museus, que Berlín celebra dos cops l'any. 15€ permeten visitar desenes de museus i utilitzar el transport públic, entre les 18h i les 2 de la matinada. En aquest marc, la Delegació de la Generalitat va tenir l'oportunitat de muntar una carpa promocional en ple cor de la ciutat, al Lustgarten, la porta d'entrada a l'Illa dels Museus. La vam "inaugurar" a les 14.30h., un cop recuperats de la impressionant calamarsada que havia caigut mitja hora abans, en un dia que amenaçava amb esguerrar els plans dels catalans... i de tothom. Finalment, però, no vam haver de lluitar contra els elements, i carpa i Correfoc es van poder mostrar sense problemes. Fiu!
A la carpa, a banda d'info sobre Catalunya i el ja "clàssic" Qüestionari (10 preguntes sobre el país: Gaudí, la llengua catalana, les roses i els llibres de Sant Jordi...), els visitants d'ahir van descobrir el pa amb tomàquet, el fuet i el vi amb porró! Un xou, tot plegat. Ensenyàvem als encuriosits com preparar el pa amb tomàquet, i ells mateixos s'hi posaven; després, amb algun tall de fuet, es fotien la seva obra amb cara d'estar-ho disfrutant. I per acabar-ho d'adobar, rajolinet de vi amb porró :)
A mitja tarda, els Diables d'Argentona, que ja corrien per allà preparant-se pel Correfoc, van plantofar l'enorme Truja Polseguera al costat mateix de la carpa. No cal dir que, a partir d'aquell moment, la carpa catalana va convertir-se, definitivament, en pol d'atracció indiscutible!
Ella, la Truja, i les desenes d'integrants de la colla van començar l'espectacle a mitjanit. No va ser un Correfoc a la catalana, ja que per "exigències del guió" la colla no estava autoritzada a circular pels carrers: només es podia moure en un cercle delimitat per la policia, davant de l'Altes Museum. Tot i així, va ser un autèntic èxit! Dos locutors anaven explicant què representava cada escena, per posar el públic en antecedents i que entenguessin mínimament a què jugaven aquells catalans ofuscats. Petards, focs d'artifici i timbals van convertir el Lustgarten, durant mitja hora, en una plaça catalana! A jutjar pels aplaudiments i la ballaruca que es portava més d'un, i per la gentada que farcia les escales d'accés al museu), sí, l'experiment va funcionar. Ahir, altre cop, els catalans vam prendre la Hauptstadt!
PS: no m'oblido de l'explicació: Einsteigen, bitte vol dir "Pugin, sisplau". És part del missatge que els passatgers del metro berlinès escolten, quan el tren s'atura a l'estació. That's why... ;)
PS: fotos, un cop les hagi triades, avui mateix!
Pensant en vosaltres...
Per als qui no teniu Facebook, i per tant no podeu llegir el que acabo de penjar en el meu perfil... Abans de llegir-ho heu de saber que sí, que us estimo molt i sou molt importants per mi. I, ei, ja sabeu què diuen, oi? No vulguis per als altres el que no vulguis per a tu mateix; així que... cuidadín amb què escriviu!
Als meus amics, coneguts i saludats que esteu suant la cansalada a terres catalanes, us faig saber que aquí, a les terres del nord, estem 1. portant jersei de dia i 2. tapant-nos amb una manta de nit. Dit això, us recordo que us estimo i que jo mai, MAI no diria a un amic allò que, en aquests moments, us passa pel cap de dir-me. Petons a tots. PS: Vaig a buscar la manta gruixuda; amb la fina no en tinc prou...
Einsteigen, bitte...
(c) Foto by Dirk Hillbrecht
The wolf's mouth? Of course not: a tunnel of the Berlin metro... somewhere between the stations Rathaus Steglitz and Schloßstraße (U9). Why am I publishing this pic? You'll have to wait a bit...
La boca del llop? No, per suposat que no: és un tram de túnel del metro berlinès... algun lloc entre les estacions Rathaus Steglitz (Ajuntament d'Steglitz) i Schloßstraße (Carrer del castell), de la línia U9. Perquè publico aquesta foto? Haureu d'esperar una mica... (i també us explicaré què vol dir el títol del post d'avui; una mica de paciència ;)
Die Höhle des Löwen? Natürlich nicht: es handelt sich um einen Blick in den Tunnel zwischen den Stationen Rathaus Steglitz und Schloßstraße, der Berliner U9. Warum ich dieses Bild veröffentliche? Einen Moment Geduld solltet Ihr mitbringen... ;-)
Corre, foc, corre!
The weather forecast is not the most favorable: rain is foreseen on Saturday evening, when the Correfoc should take Berlin for the first time ever... Would you like to see a short video, to learn more about this colorful Catalan tradition? Click here.
If you're in Berlin, do not pass up the opportunity to see devils and fireworks in the heart of the Hauptstadt, on the Lustgarten!
* The event is organized by the Delegation of the Catalan Government to Germany.
(c) cartell Oriol Sallés
No sembla que el temps vulgui acompanyar-nos: plou avui, plourà demà i els Molinas locals auguren encara aigua per dissabte. Amb una mica de sort, però, si la pluja dóna treva cap al vespre, dimonis i companyia prendran una part de la Hauptstadt, la que verdeja davant de la Catedral i de l'Altes Museum. Els Diables d'Argentona aterren demà a Berlin, i la Delegació del Govern a Alemanya acompanyarà l'esdeveniment amb una parada informativa, com la que ja vam tenir durant el Karneval der Kulturen, el maig passat: info de Catalunya, la llengua, la història del nostre país... dos porrons amb vi del país, pa amb tomàquet, fuet i secallona...
Finalement... le voilà!
La "culpa" és d'en XeXu. Sí, sí, d'en XeXu; res del cha cha cha, per més que... osti, què bé sonava aquella cançó, la recordeu?
(val a dir que mai no he sabut què coi és un "puyazo" de ron)
En fi, al tema. Deia que la culpa és d'en XeXu. Ell va publicar un post, fa ni més ni menys que quatre-cents cinc dies, dient...
(...) em permetreu que faci una mica el tafaner i us demani que fotografieu el vostre raconet d'escriure i ens l'ensenyeu. (...) és maco ensenyar la nostra finestra al món virtual, no? Ei, els que aneu amb portàtil no us escaquegeu, eh? Segur que teniu un lloc preferit on plantar-lo.
... Doncs sí, l'hi tinc. Quatre-cents un dies després d'haver dit que m'hi posaria "de seguida que pugui", us mostro el meu "raconet". Al pis no hi tinc despatx, així que el meu "racó" és la digues-li sala, digues-li menjador. La taula (per menjar i per "portatil.lejar", segons el moment) la tinc posada estratègicament, de manera que, per exemple, puc veure TV3 per internet i, per la tele, 3Sat. Alhora, que pa chulo, yo. Entre la taula i la tele, malgrat que a la foto no s'aprecia, hi tinc el sofà.
La foto inferior mostra el que veig des de la mateixa cadira des d'on us escric, només girant el cap uns 70° cap a l'esquerra: el teatre Goya, hereu del Metropol que en els anys 70 havia acollit concerts d'Iggy Pop i Bowie, i que abans havia estat l'"Am Nollendorfplatz", el local on, en temps de la república de Weimar, els "Comedian Harmonists" havien arrencat sonors aplaudiments. Un sextet vocal masculí, la meitat dels membres del qual eren jueus; els nazis es van encarregar d'enviar-los a l'atur... (afortunadament, tots sis van sobreviure a la guerra, per bé que mai més van tornar a actuar junts).
En fi, gràcies als déus l'encárrec d'en XeXu no era urgent!
2.real
Més d'un i més de dos pensaven, potser algú encara ho fa, que les noves tecnologies "aïllaven" les persones, que la irrupció del 2.0 abduiria els qui s'enganxessin a eines com els blogs, Facebook, Twitter i companyia... Que aquelles pors eren infundades és força obvi per als qui passem hores davant la pantalla. El 2.0 no només no aïlla ningú sino que, de fet, facilita conèixer persones afins, amb les quals es comparteix alguna cosa que ens apropa. Les eines 2.0 ho són, sense dubte, per fer més fàcil l'intercanvi, per enriquir-nos.
En el món blocàire, una paraula estesa és "desvirtualització". És aquesta, la "desvirtualització", la raó última de l'intercanvi de parers entre persones que no es coneixen físicament? Ha d'arribar necessàriament el dia quan acabem posant veu, cara i/o nom a qui, de moment, coneixem només a través dels seus escrits, les seves fotos, la seva música? Segurament no, no és la raó última, no té perquè ser així. Probablement hi ha qui se serveix de les 2.0 per "sortir de l'armari" que, per timidesa, mantenia fins ara reclosos els seus pensaments. Les 2.0 poden ser una "simple" finestra oberta al món, o un espai de trobada virtual i, després, presencial. A gust del consumidor, sense obligacions, sense prohibicions.
Fa ja més de 1.400 dies que em vaig estrenar a la catosfera. Ho vaig fer empès per una amiga, la Cris, que ja circulava per aquest espai, lliure de retencions i clàxons, de feia un temps. Ella sabia que m'agradava escriure i devia pensar, encertadament, que amb un blog podria donar sortida a les meves paranòies, les meves reflexions i pensaments. La Cris té el seu My way en repòs, però sempre serà la persona que em va donar l'empenta cap a aquest món virtual...
... que no és només virtual, com deia. Fent una ullada al meu blogroll, me n'adono que les desvirtualitzacions han estat moltes més de les que hauria dit. Aquest post és un passeig amb els blocàires als qui ja he tingut ocasió de saludar personalment: a Catalunya com a Alemanya, prenent unes tapes a prop del mar, fent un mos a Barcelona o sota les volves de la neu dels hiverns berlinesos...
L'última desvirtualització no va ser tan massiva com pinta la trobada blocàire del novembre a Berlin, però deu n'hi do. D'una tacada, i aprofitant que passava uns dies a Catalunya, a una terrassa maresmenca ens vem trobar en Charlie, l'Anna, en Puji, en Kanu i en Clint. Pam, de cop. En Puji és l'autor d'un dels blogs als que primer em vaig aficionar. Corria l'any 2006...
Abans d'ells, dues dones, i totes dues a Berlin: la Joana i la Kweilan. Elles van venir a la capital alemanya a fer turisme, però també he conegut blocàires que, com jo mateix, viuen a la Hauptstadt: en Carles, la Míriam, la Irene, que ja va tornar a Catalunya, en Nihm...
Els premis que, des de 2008, concedeix l'associació Stic.cat cada octubre també han estat, esclar, una bona ocasió per desvirtualitzar blocàires. He pogut ser a les dues edicions que s'han fet fins ara (veurem si també m'ho puc organitzar per ser-hi enguany, l'1 d'octubre). A Girona (2008) i a Vic (2009) he pogut saludar l'Edu -ara Catalunya, ara l'Índia, l'Assumpta, en Jesús M., la valenciana Cristina, en Marc, en Martí, la Laura, els Graells i l'Eulàlia. Amb la impulsora dels premis, la Trina, vam fer un cafè, una tarda de Rambla Catalunya, farà un parell d'anys...
Hi ha blocàires, com la Cris de qui us parlava al començament, que primer han estat amics i amb qui després hem "coincidit" a la catosfera. És el cas de la Matty, per exemple, a qui m'uneixen prop de 25 anys de meravellosa amistat; també la Cristina, la Lucila i en Ciro. Amb aquests dos últims vam ser companys de feina, durant uns anyets. També coneixia prèviament l'Oriol, col.lega periodista amb qui vaig compartir feina com a corresponsal de ràdio a Berlin, temps enrere...
I, en fi, la Cris-Namaste, en Guillem, la Sara Maria, en David -un castellà expatriat a Catalunya que parla i escriu un molt bon català, en Deric i la Francesca, amiga de la Matty, a qui vaig conèixer tot endrepant uns fantàstics makis a Barcelona, temps era temps. Finalment, en Quim -ens hem vist a Barcelona, a Mataró i a Berlin, en DooMMasteR -el rei de les fotos, i la Núria, que ha arribat a ser una bona amiga.
Deu n'hi do. Ostres, no, no n'era gens conscient, d'haver "humanitzat" tants i tants blocàires. Cada trobada ha estat un plaer; descobrir qui hi ha darrera d'aquell estil, d'aquella línia de pensament que coneixes a cop de lectura, de debò, un goig. Uns quants ens "humanitzarem" d'aquí a tres mesos i escaig, en plenes festes prenadalenques, en aquesta Hauptstadt que, no ho dubteu, us donarà la benvinguda amb fred i uns carrers i places preciosament decorats. De moment som deu blocàires confirmats; i la resta? Au, vinga, que també us volem conèixer!
PS: si m'he oblidat algú, en aquest passeig virtual (o era presencial? Ara ja no n'estic segur), sisplau disculpes! Dieu-m'ho i us afegeixo encantat al recorregut.
数字は独身に限る
Passejant per ca la Zel, fa un parell de dies, hi vaig descobrir una cosa que més valdria que no haguera vist: la nostra blocàire de l'Empordà havia incrustat a ca seu una aplicació que... ai, Zel, Zeleta, quina putadeta més grossa m'has fet!
El vaig descobrir fa un temps. Tard, per variar. Sabia de la seva existència però durant força temps no m'havia cridat l'atenció. Ara em té rematada, malaltissament enganxat. La meva estona Sudoku és, sobretot, als vespres; abans d'enganxar-m'hi, un llibre m'acompanyava quan me n'anava al llit. Sí, d'aquells de paper que fan aquella olor tan bona. Però des de fa ja mesos, molts, qui jau amb mi és, ai las, un tipus quadriculat com ell sol; no perque sigui alemany, pobre, sino perque és això, literalment: una quadrícula amb uns poquets números, aleatoris, als quals la víctima enganxada ha de buscar acompanyants.
El títol d'aquest post és el nom original i sencer del joc. Els meus alts coneixements de llengua nipona (així com Google), em permeten xulejar i fer-vos saber que Sūji wa dokushin ni kagiru -el títol del post- vol dir "els números van sols". Per sort, alguna ànima caritativa va tenir la bona pensada de fer-ne una versió reduïda del nom, l'actual Sudoku. Sabieu que d'aquest joc hi ha més de vint variants? Sí, sí, hi ha vida més enllà de la quadrícula que tots coneixem: el Samurai Star, el Killer i el paranoïc Futoshiki en són una mostra.
Si algú de vosaltres té el mateix problema d'addicció als Sudokus, aquest web ofereix piles de quadrícules per jugar-hi. També aquest (amb les explicacions en català), aquest altre o aquest d'aquí. Compte, que enganxa!
数字は独身に限る
This is japanese for "single number" or Sudoku, the name of a very popular game that very probably you already know. The first Sudokus were published in a New York paper, although they became really popular after being included in a Japanese newspaper, back in 1984. If you are a fan of this game, just like I am, you can fins access to a number of websites devoted to Sudoku, above. Enjoy!
The put and the Ramonet
Assisteixo, més aviat incrèdul, a un patètic espectacle, l'origen del qual, en cert sentit, se situa ara fa 10 anys. En aquell temps, Darthnar Vader, un exinspector d'hisenda que arribaria a ser íntim del pare de l'Eix del Mal, conqueria la base amb una facilitat apabullant. Curiosament, aquell ésser pèrfid va donar àire a un espai fins aleshores reservat a quatre "il.luminats": el de la propulsió de Catalunya cap a l'espai exterior de l'estat on portava segles pringant. Es pot concloure que Darthnar Vader potser no era tan dolent com el seu aspecte podia fer pensar?
Moltes coses han passat en els últims 120 mesos, la més important de les quals, en consonància amb la victòria absolutista d'aquell fosc inspector, ha estat una sentència judicial. La reacció a la cadena de fets que s'han succeït al llarg de tot aquest temps, amb l'explosió final del "coet" TC, va ser contundent.
Ara fa poc més d'un mes, a les hores tardanes del 10 de juliol, una sensació d'incontrolada eufòria recorria el país d'est a oest, de sud a nord amb tanta força que va sobrevolar La Jonquera i es va percebre globus arreu. Potser sí que el procés s'havia disparat, via lliure cap al més enllà...
Poc més de cinc setmanes després, però, el mes enllà ha resultat ser enormement decebedor. S'ha descobert com una constel.lació de gegantins egos, encapçalats per una tríada de personatges d'obscures intencions embolcallades, per suposat, en tela de barres grogues i vermelles. Els centenars de milers d'aquell 10 de juliol ja no saben, ara sí que no, cap on dirigir les seves esperances, el panorama és per plorar. The put and the Ramonet, they all play... Potser haurem d'implorar Darthnar Vader que torni del Costat Fosc; ell sembla ser l'única persona capaç d'unir les voluntats dels catalans.
En directe
Ressituat a la Hauptstadt, que em va rebre ahir amb un plugim ara sí, ara no que ha de continuar els pròxims dies, i amb 18 meravellosos i refrescants graus, penso en la TBfC i ofereixo, als 10 blocàires ja confirmats, als qui s'ho estan acabant de pensar i a tots en general, un link que berlineja: aquest.Earth TV és una xarxa alemanya de televisió, que emet imatges en directe des de més de 70 ciutats del món. De moment no n'hi ha cap de catalana, però sí una dels Països Catalans, que de ben segur no us sorprendrà, per raons òbvies: Palma de Mallorca, el "17è Bundesland", com diuen alguns alemanys mig en broma...
Les càmeres per l'streaming en directe es controlen des del centre d'emissions, situat a München, i es serveixen a prop de 40 televisions de tot el món, que en diversos moments del dia hi connecten en directe. També aeroports i hotels d'arreu ofereixen les imatges de les diferents ciutats.
Començava donant-vos un titular meteorològic... Diuen els qui en saben, que el temps inestable continuarà fins dimecres, amb plugims ocasionals. Les temperatures? màximes de 25°, mínimes de 13°. Queden enrere tres setmanes de juliol climatològicament per oblidar, de calors insuportables. Si el canvi climàtic no m'obliga a menjar-me les meves paraules amb patatones, l'estiu va de baixada. Bé!
Life
Earth TV is a German network, offering live images from about 70 cities worldwide. One of them is Berlin, from where live pics can be seen here. The headquarters of the company are in München, in southern Germany. The pics are offered by a number of international tv stations, as well as hotel resorts and airports.
La Dra. Forcades, en perspectiva.
Tots coneixeu la Teresa Forcades, una metgessa i monja que es va fer popular arran l'esclat de la Grip Nova o Grip A, l'any passat... La seva imatge ha dat la volta al món, perque la Dra. Forcades ha aparegut en programes de mig planeta i fins i tot, fa un temps, va ser elevada a l'altar dels personatges dignes de ser parodiats, en el temps era temps insuperable Polònia tevetresí.
Recordareu que, en diverses aparicions públiques, Forcades va repetir un cop i un altre que la famosa grip, que semblava que havia de dur a la tomba milions d'éssers humans, era en realitat producte d'uns tejemanejes farmacèutics de foscos interessos, en absolut relacionats amb la salut de la població sino amb el gruix dels comptes corrents d'uns quants vius molt vius. Putu diner.
En aquesta història hi va haver moltes coses estranyes, inexplicables, la més grossa de les quals, al meu entendre, va ser que l'OMS modifiqués la definició de "pandèmia" a meitat de la partida. Trampa, però trampa feta per l'Organització Mundial de la Salut! Gago, gago.
La premsa informa aquests dies d'aquestes dues notícies:
Ja sé que som a l'agost, que el que toca ara, majoritàriament, és descansar, platja o muntanya i totes aquestes coses. Tot i això, creieu-me, paga molt la pena dedicar una estona a escoltar aquesta entrevista, que Catalunya Ràdio va fer a la Dra. Forcades el 29 de setembre de l'any passat. Molt. Pareu-hi atenció; escoltada en perspectiva, les paraules de Forcades no poden tenir més força...
Sense títol (el que no cal, no cal)
Des de fa uns dies, Costa Brava, vistes al mar (que no platja, que ni m'hi atanso), vida contemplativa (ooomm...), esmorzars d'hora i mitja llegint la premsa (bé!), no internet a casa (oops; gago, gago), àpats de la mare (nyam; quants tuppers em cabran al cotxe?), ... D'aquí a una setmana exacta, a aquestes hores, aquest corresponsal a terres germàniques estarà travessant Chez Sarko en direcció a la Hauptstadt, via Mainz; mentrestant, com us dic, poca xarxa (però més de la que tocaria en període vacacional sense accés casolà a internet; visca la biblioteca!) i molt dolce far niente.Ah, d'això... ja són 10 els blocàires confirmats (amb bitllet comprat) per la TBfC de Berlin. En podeu veure la llista, constantment actualitzada, al capdemunt de la columna de la dreta de l'In varietate concordia. La cosa s'anima de valent, i això que encara hi faltes... tu!
I am spending a few days in the northern coast of Catalonia, in an area named Costa Brava, at my parents. On Friday next week I'll be driving back to Berlin, and starting to work on Wed. 18 August. In the meantime, already 10 Catalan bloggers have registered themselves for the Blogger-meeting in Berlin, that will take place in the German capital on November 26-28.
El marcador no enganya
El que podeu veure a l'esquerra de les vostres pantalles, en un layout guerradelasgalaxieros, és la prova definitiva: el marcador no enganya. Tic tac tic tac... la cita és d'aquí a 3 mesos i 24 dies. La llista de confirmats continua inalterable des de fa dies: sis set vuit nou de vosaltres ja heu comprat els bitllets d'avió; ara és el torn dels qui vindreu però encara no heu fet el pas definitiu: treieu brillu a la Visa i compreu els vostres bitllets per un cap de setmana de passejada, de reflexió (visita a Sachsenhausen, opcional!), de Gluhwein i autèntic ambient nadalenc (a menys que el canvi climàtic que ens ha portat el tròpic a la Hauptstadt, aquest juliol per oblidar, hi torni a finals de novembre)...
Acabo de comprovar que els bitllets d'avió amb EasyJet per aquell cap de setmana continuen, si fa no fa, al mateix preu que fa unes setmanes: poc més de 70€, anar i tornar. El bitllet, doncs, no és encara un problema. Sí que pot ser-ho, en canvi, l'allotjament al CityStay, per aquells que tingueu interès en aquesta opció: surt molt bé de preu i està molt cèntric (al costat, de fet, de l'altre opció: el Motel One); per això és possible que no trigui gaire a estar complet.
Mentrestant, ja ho sabeu, és obert el període de presentació de propostes per al logo de la 1. TBfC. Si cliqueu aquí podeu llegir-ne les Bases. Atenció, però, perque paga la pena modificar-ne una: el període de recepció de propostes s'amplia fins l'11 de setembre a les 22h.! Fàcil de recordar, la data, oi? Aquestes setmanes tenim mitja catosfera de vacances; donem uns quants dies més, doncs, fins que la gran majoria de blocàires hagi tornat a la rutina, perque més interessats pugueu participar-hi. Ja sabeu que la participació és oberta a tota la catosfera, i que el jurat que triarà la proposta guanyadora estarà format pels blocàires que vindran a la trobada.
Sigan atentos a sus pantallas...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)