Berlin is a cool city, isn't it? At least, such is the general opinion among visitor and visitors-to-be. Anything can happen in this city, anytime, anywhere...
Les galeries Lafayette, nascudes a Paguí, tenen una seu a Berlín des de 1996. Obra de l'arquitecte Jean Nouvel, les Lafayette berlineses tenen la característica de ser un "vidrifici", que mostra sense vergonya els seus interiors als vianants i contrasta amb l'arquitectura pesant (dic sia en positiu, a la meva vista) que el continua. En qualsevol cas, no sóc avui aquí a la cerca d'adeptes ni als centres comercials en general, ni a aquest en particular; sóc aquí per constatar, un cop més, que Berlín és la ciutat on, a qualsevol cantonada, et pots trobar algun xou.
Avui he sortit de la feina i, saltant-me la classe d'alemany dels dijous (passo, estic tenint molta feina i vaig cansat; només em falta fotre'm tres hores de Deutschunterricht, de 18 a 21h!)... saltant-me la classe, deia, m'he dirigit cap a casa tot fent un petit tomb. He pensat caminar fins a la llibreria Dussmann, per polir-me un val de 40€ que em va caure pel meu aniversari, i, en tombar per la Taubenstraße i enfilar per la Friedrich... xou al canto: passarel.la en mig del carrer, passi de models (que dius: ai, mira, a veure?) i xumba-xumba de fons. He seguit pujant per la Friedrichstraße fins que he arribat a l'alçada de les Lafayette...
Situació central just davant la parada de l'U-Bahn Französische Straße (no per res, oi?), el xumba-xumba semblava venir directament d'allà. Ostres, mires a dreta i esquerra, a dins i fora, a sota i... a sobre!
Aquests berlinesos són uns campions ;)Per cert, estimats, acabo amb un missatge especialment dirigit als participants a la 1. TBfC: aneu preparant les jaquetes; de moment, avui, últim dia de setembre, ja he estrenat la bufanda: 6° de mínima i 11° de máxima no són qüestió d'anar fent lo ximplet. I encara queden dos mesos fins a la trobada!
En Juan Luis és amic meu des de fa 10 anys, que és el temps que fa que va aterrar a Barcelona des de les seves Canàries natals. Quan ens vam conèixer no devia fer ni un mes que era a Catalunya; i fins avui. En aquest període se'ns ha aparellat, ha tingut una filla i va camí de rebre, amb la Cris, una segona criatura... Ha viscut a tocar de la Ciutadella, a l'Eixample dret i ara a prop del Paral.lel. Aquesta carta l'ha escrita ell, i ell l'ha enviada a algún diari; i a mi. I com jo també penso, com ell, com segurament la majoria de vosaltres (si fem cas de la percepció extrasensorial que diu, clarament, que la majoria de barcelonins n'està fart, del model de ciutat de l'ajuntament)... com pensem que Barcelona necessita imperiosament un canvi a la Casa Gran... perque a ningú no se li oblidi, quan l'any vinent arribin les municipals
ermin et Carmen Delgado peuvent dormir tranquilles. La sieste de ces deux octogénaires ne sera pas troublée par le vrombissement des avions. Leur village, Villar del Pozo, est pourtant situé à 400 mètres à vol d'oiseau de l'aéroport international de Ciudad Real, dans la région de Castille-La Manche. Comme tous les riverains, ils en redoutaient les nuisances sonores : « Un peu plus, ils nous faisaient la piste au milieu de la place », pestait le couple à la veille de l'inauguration, en décembre 2008.
