** Atents al marge esquerra del blog, on aniré penjant les cròniques dels propis protagonistes; no us les perdeu! **
És estrany com, per art de màgia?, es poden crear vincles amb persones, d'algunes de les quals ni tan sols en sabiem el nom pocs dies abans de trobar-nos per primer cop. Quinze persones es troben a la capital alemanya, després de mesos d'espera, i comparteixen uns mateixos espais al llarg de 48 hores. Saben coses els uns dels altres, però només a través d'escrits, dels seus pensaments plasmats negre sobre blanc; només a través d'allò que cada blocaire ha volgut explicar en cada moment. Es troben, doncs, una mica a cegues i resulta que el balanç, 48 hores després del primer contacte visual, físic, és absoluta i radicalment positiu. Naturalment, en opinió de qui escriu, que en aquestes coses cadascú se sap "lu seu" i ves que no hi hagi alguna veu discordant!
Els 14 participants (tots excepte servidor, que ha estat observant el moviment de la llibreta sense acabar d'entendre gaire a què jugaven els seus convidats), han anat plasmant pensaments, sensacions, sentiments... tot allò que han volgut en una llibreta, en un "bloc" d'aquells que necessiten bolígraf. Sense cap ordre preestablert, quan un d'ells volia escriure alguna cosa ho feia darrera de l'últim comentari; seguit de lletres, d'estils, de noms... La llibreta me l'han regalada aquesta tarda, quan ens dèiem fins a la propera a l'aeroport. L'he devorat en el tren de tornada cap a la Hauptstadt. Blocaires, sou meravellosos; senzillament, és un regal que no té preu.
Recordeu aquella sèrie tan bona, Oh Europa, dels Dagoll Dagom? Com una Victòria Pagès qualsevol m'he sentit, en moments com ahir, per exemple: en el tramvia cap a sopar, en Sànset treu una senyera i... Lluíííííííííís! foto de grup davant l'atònita mirada de... ningú, perquè ens havien deixat el tramvia per nosaltres!
Com una Victòria Pagès qualsevol m'he tornat a sentir aquest matí, asseguts al restaurant per l'esmorzar "a la alemanya", mirant de posar ordre entre els comensals mentre els uns parlaven dels "ous del Farmer" i els altres de si hi hauria salsitxa i si seria gran. Grup, grup, sisplau comportem-nos que aquí em coneixen!
Amics blocaires que no ens heu acompanyat en aquesta ocasió, aquest post va especialment adreçat a vosaltres (perquè els blocaires viatgers prou que ho saben, com ha anat tot i de què hem parlat aquests dies...). Us ho heu perdut una mica, sí, però ens heu pogut seguir de totes formes i, el més important i millor, podreu compartir amb tots nosaltres les nostres reflexions post 1.TBfC, que dubto que triguin gaire a arribar. L'In varietate concordia anirà linkant tots i cadascun dels posts que els participants a la trobada vagin publicant sobre aquests dos dies meravellosos. Acompanyeu-nos, de debò que ens farà moltíssima il.lusió compartir-los amb vosaltres!
I una altra cosa: diu un vell adagi castellà que no hay dos sin tres, però la voluntat mou muntanyes i, si ho volem, podem crear un nou adagi que algun dia també serà vell: no hay uno sin dos. Segurament algú dels 15 podrà aclarir-vos què caram vol dir, això.
Gràcies infinites als 14 viatgers, moltes gràcies, i una abraçada també infinita, i càlida, a tots i cadascun de vosaltres. Berlin em continuarà apassionant, però a partir d'avui la ciutat és farcida de raconets que em recordaran tots i cadascún de vosaltres: Joan, Ariana, Núria, DooMMasteR, Rita, Kika, Jèssica, Francesca, Teresa, Eulàlia, Lluïsa, Mar, Utnoa, Sànset. Gràcies i fins a la propera!
gorra oficial de la trobada berlinesa! Una per cada blocàire participant, i òbviament amb el 
