Sense nas

- "Aquest encostipat és un pal. Vaja quina veu se m'ha posat! I el meu nas no para de rajar"
- "Tu no tens nas"

Blocaire fora de circulació per causa de força major. Algun metge a la sala?
Nota al marge: l'encostipat ha resultat ser un principi de bronquitis. Quin mal rollo, per favor :(

Tornem després de la publicitat

This ad, which motto was "Aids is a serial killer", was seen in Germany last year...

Com ha de ser un anunci per aconseguir l'efecte que busca? Com ha de ser la publicitat, des del punt de vista de qui aspira a fer arribar un missatge en massa? Podem utilitzar diferents paraules, però en la idea segur que convergim: impactant. Un producte, servei o idea que vulguem fer arribar al màxim número de persones possible ha d'entrar per la retina, arribar al cervell, remoure sentiments, provocar sensacions...

Això van pensar els de l'associació Regenbogen e.V., l'any passat. Per commemorar el dia contra la Sida, van contactar amb l'empresa de publicitat Das Comitee. Els van encarregar un anunci que impactés. Lògicament tenint en compte el públic al qual l'anunci anava dirigit, l'alemany, Das Comitee va aconseguir el seu objectiu, vaja si el va aconseguir...

La Sida és una assassina en sèrie...


Felicitat!

I have no idea who Alexis Jordan is, but I just heard this song and I liked it... with a little time.

La coneixeu, l'Alexis Jordan? no n'havia sentit el nom mai fins ara. Vaig descobrir la cançó, em va costar una mica, al principi, però a la tercera va la vençuda, com amb la tònica?, em va anar enganxant i això mateix espero, que us agradi... o no, que tampoc no passaria res. Sigui pel passat, pel present o pel que vingui, en qualsevol cas, molta Happiness per a tothom. Bon diumenge!

** mode xumba xumba activat **


Happiness -lyrics

Mmm mmm mmm mmm (4x)
I gotta turn this car around
I never should have left you there
Boy this traffic is making me sick
Boy I can't wait to have you near

I gotta hurry hurry hurry
Now quick quick quick
Just step on the gas cause I don't wanna miss this
This opportunity will only come once in my life, my life

I gotta hurry hurry hurry
Now quick quick quick
Just step on the gas cause I don't wanna miss this
See what your bringin me boy is priceless
I gotta be out of my mind not to try this

(2x)
Through strength I found love
In time I found myself in happiness with you

Mmm mmm mmm mmm (4x)
Boy I need to say what's in my heart
I was scared but I'll do my part
I came back to tell you face to face
So what we have won't go to waste

I gotta hurry hurry hurry
Now quick quick quick
Just step on the gas cause I don't wanna miss this
This opportunity will only come once in my life, my life Yeah

Sorry sorry sorry I'm coming down to fix this
You should know how I feel I know I got you twisted
See what your bringin me boy is priceless
I gotta be out of my mind not to try this

(2x)
Through strength I found love
In time I found myself in happiness with you

The things that you can give to me
I can feel it when your holding me close
You're like your one of the world wonders
I know I'm going under
Come see that I'm ready for this
And you're so good for me
You're my true joy
You make me wanna say

Mmm mmm mmm mmm (4x)

(2x)
Through strength I found love
In time I found myself in happiness with you

Hivern des del dormitori

A month and a half ago, I showed you how the fall had taken over Berlin. It came after an extreme hot July and a pretty cold September. It brough wonderful colours to the Hauptstadt, and gave way to a pretty cold December. The winter burst on the 2nd, with very low temperatures and loads of snow...

A finals d'octubre us portava la tardor a casa, vista a través de la finestra. Aquell paisatge ha canviat: les últimes fulles, les més rebels, van acabar sucumbint fa un mes, i desembre va irrompre amb una inusitada força, 10 dies enrere. Mai abans s'havia vist un inici del mes d'Advent tan furiosament hivernal: neu a cabassos, dies per sota dels 8° sota zero, aeroports tancats, autopistes bloquejades... Avui Zeus ens dóna una treva: cinc positius, amb pluja; 24 hores de primavera? Gairebé. Demà, sant tornem-hi.

L'hivern es mostra innocent, blanc, pur. L'hivern des del dormitori.


Del Madrid?

De bon rollo, perquè tinc amics que són del Reial Madrid, pobres, que de tot hi ha d'haver ;) ... Ho he rebut fa una estona i m'ha fet riure molt. Per encarar un cap de setmana que volem relaxant (o no), desconnectador de la rutina laboral (sí o sí), gloriós en qualsevol cas... va por ustedes!

Una profesora de primero de ESO en Leganés explica en clase que ella es del Madrid, y pide que levante la mano todo el que también sea seguidor del equipo merengue. Por temor a represalias por parte de la maestra, todos en clase levantan la mano, excepto una niña sentada al fondo del aula. La profesora la mira con sorpresa y le pregunta:

- ¿Martita, por qué no has levantado la mano?
- Porque yo no soy del Madrid, maestra.

La profesora, extrañada, pregunta de nuevo:

- Vaya, y si no eres del Madrid, entonces ¿con quien simpatizas?
- Con los del Barça!! - responde orgullosa la niña.

La maestra, cuyos oídos no pueden dar crédito a algo así, exclama:

- ¿Martita, hija mía? ¿qué pecado has cometido para ser barcelonista?!

La niña, muy tranquila, responde:

- Mi madre es del Barça, mi padre es del Barça, y mi hermano también es del Barça. Por eso yo también soy del Barça!! - remata, orgullosa y convencida,
la pequeña.

- 'Bueno',- replica irritada la profesora- 'pero eso no es motivo para ser barcelonista. Tu no tienes porqué ser lo que son tus padres. Por ejemplo, si tu madre fuera puta y drogadicta, tu padre vago, alcohólico y traficante, y tu hermano atracador y
homosexual, entonces tu que serías?'

- 'Seguramente madridista'- responde la niña.


L'home de la meva vida

De la mà del mestre, Woody Allen, ahir vaig conèixer l'Helena, l'Alfie i tot el seguit de personatges de l'última producció del novaiorquès. Allen, entrat fa quatre dies en el tercer quart de la seva vida, toca un cop més els seus clàssics: infidelitats, paranoies, obsessions... Sóc un fan absolut seu, la meva vida hauria estat diferent, pitjor, sense dubte, si no haguéssim coincidit en l'espai-temps. Pagaria la pena viure una vida que no oferís, cada any, una nova cinta seva? No, sense dubte, no!

Tot i que... t'ho he de dir, Woody: no és la teva millor pel.lícula, ni de bon tros. "Match point", "Scoop" o, anant molt més enrere, "Deconstructing Harry" han estat, elles sí, obres mestres. No hi fa res: la música de les teves obres, la mística de les teves obsessions, mestre, gairebé sempre són insuperables. Els teus personatges són tan histrionics, tan hiperbòlics, tan... humans, que no podrien ser més semblants a cadascun de nosaltres. Definitivament, en el meu epitafi vull que consti, ben claret: "Gràcies, Woody, per haver fet la meva vida millor. Amb estimació eterna, Ferran". Ets l'home de la meva vida, que ho sàpigues. Bé, un d'ells; espero que no t'obsessionis, tú, ara, si et confesso que no ets l'únic.

Thomas D és músic. Ell no és un dels homes de la meva vida perquè tot just l'acabo de conèixer. Ahir, concretament, mentre esperava que arribés en Woody. Al cine, un comercial amb una melodia que conec molt bé, i vosaltres també. Recordeu la fantàstica "7 seconds", de Youssou N'Dour i Neneh Cherry? Segur que sí, tot i que ja va camí dels seus primers vint anys (ai, ai, ai). Aquell comercial era de la Deutsche Telekom i la música era una versió d'aquell tema, en alemany. N'he buscat informació i he sabut que per encàrrec de la telefònica, Thomas D hi està al darrera.
Diuen que el vídeo és el "cor online" més gran del món (no ens fa res: els catalans tenim el lipdub més col.laboratiu, hombre ya!). Es van rebre 11.000 actuacions de gent anònima (o no, que la Nina Hagen també hi apareix, especial com és), una part dels quals formen el vídeo final. Perquè no sigui dit que només ens arriba música en anglès, a sota teniu aquesta versió hiphopera del seven seconds en alemany.


Perquè després diguin que els alemanys són sosos, pobrissons meus. Ho veieu, com també tenen el seu ritme i les seves coses? I que no sona bé, la seva llengua, musicada? A mí em sembla que sí!

I avui, quan fa exactament una setmana que, a aquesta hora, els 15 blocaires a l'exili berlinès ens estàvem fotent un esmorzar que probablement trigarem a oblidar, ha arribat el gran moment d'atorgar el premi als esforçats co-blocaires que heu participat al joc que us proposàvem fa uns dies. Cada blocaire ha penjat a casa seu el text que li havia tocat llegir a Berlín, textos que aquests dies us podieu anar llegint vosaltres per mirar d'endevinar qui dels altres blocaires participants a la 1.TBfC l'havia escrit. Alguns heu anat passejant aquests últims dies pels blogs en qüestió, deixant-hi les vostres apostes. No era pas fàcil endevinar-los, oi? No, no n'era gens, però alguns de vosaltres n'heu encertat algun!

Per a vosaltres, campions, en Sànset ha preparat aquest premi que us atorguem, tots 15 blocaires berlinesos, amb tota la il.usió. Gràcies, gràcies, gràcies... i per molts anys a tots! (també als qui ho heu provat i no l'heu encertada, caram, que intentar-ho ja té mèrit)



Per cert, aquí teniu la llista d'autors i lectors dels textos!

Lector -> Autor

Lluïsa -> Rita
Rita -> Utnoa
Mar -> Eulàlia
Sànset -> Francesca
Eulàlia -> Joan
Joan -> Sànset
Utnoa -> DooMMasteR
Francesca -> Kika
DooMMasteR -> Lluïsa
Núria -> Mar
Kika -> Núria

Ara sí ;)

** Efectivament, els vídeos i la imatge són una mica on no haurien de ser. Considereu-ho un homenatge a les paranoies allenianes...

Felicitat petita en verd

It is pretty obvious that one does not need expensive things to be happy. Is it? it is for me, at least. The "small pieces of happiness"can appear at any time, anywhere, while being alone or with friends. I lived a "small piece of happiness" very recently, exactly one week ago, when 14 other Catalan bloggers came to Berlin for the 1st meeting of Catalan bloggers outside Catalonia. We did not know most of us in person, just through our writings, but somehow we all managed to make magic out of the weekend. It was, definitely, a great "small piece of happiness" experience.

Sovint sentim a parlar d'allò que alguns anomenem "felicitats petites". Són aquelles... sí, aquelles "petiteses" que, sense obligar-nos a desplaçar-nos a cap àrea comercial, ens proporcionen alguna cosa que ens fa sentir especialment bé. Els alemanys designen les petiteses amb un mot que m'encanta: Kleinigkeiten. Kleinigkeiten, petiteses...

Fa tot just una setmana, a aquestes hores, em trobava immers en una aparent "Kleinigkeit" (ara la paraula és més curta perquè és singular), una petitesa compartida, fruit de la qual somreia de forma evident sota una vistosa gorra amb un logo ben especial. L'Assumpta amb el disseny i la Kika amb la producció van col.laborar en la construcció d'aquella petitesa, que vaig saber que ho seria poc després de començada l'aventura...

Les "felicitats petites" són el motor de la meva vida, són la benzina que em dóna empenta, la força que em fa avançar; suposo que és així per tothom, no ho sé. Sovint me n'estic, de regalar-me presumptes felicitats a canvi d'euros. Potser és la cosa catalana, que la porto ben incorporada i que em diu que els calers s'han d'estalviar per quan calen de debò, o potser és que tinc ben clar que no vull entrar en el joc de quant més tens, més feliç ets. No hi vull entrar, entre moltes altres consideracions, perquè sé que és una mentida estesa per interessats, per aquells que, sense dubte, mai no han viscut una felicitat petita. Pobres.

Una de les meves felicitats petites preferida és passejar. Sí, en sèrio, tan simple com això: caminar. És bò per la salut i et dóna espai per pensar, o per escoltar música o a algú parlant d'alguna cosa interessant... Una altra felicitat petita és compartir una conversa o una vivència amb algú que et fa sentir bé. L'última felicitat petita va començar fa una setmana i va durar 48 hores, i com totes les felicitats petites, em dibuixa un somriure a la cara. Naturalment, podria ben bé ser que no hagués existit mai, aquella petitesa, aquell espai de felicitat petita. Tant hi fa, en realitat, si va existir o no; somni o realitat, em va donar benzina per continuar empenyent, força per seguir avançant, i això és l'única cosa que importa.

Em pregunto si les felicitats petites són les mateixes per a tothom...

Newsletter.KAT Nr 8 (Dezember 2010)

Once a month, the Delegation of the Catalan government to Germany publishes a bilingual newsletter, in German and Catalan. Below you find the issue of December...

Der Newsletter der Vertretung der Regierung von Katalonien in Deutschland ist unten zu lesen (selbsverständlich auf deutsch, sowie auf katalanisch). Falls Sie Interesse daran haben, über unsere Aktivitäten überall in Deutschland informiert zu sein, kontaktieren Sie uns auf unsere Facebook Seite!

Mentre els blocaires tots aneu passejant pels blogs dels "berlinesos", llegint textos i aventurant-vos a dir noms (au, va, que és gratis i no hi ha penyora!), servidor, com a fidel corresponsal de tots a terres gemàniques, us porta a casa el Newsletter.kat del mes en curs.
En aquesta ocasió, a més d'assebentar-se del projecte EsportParc Internacional, els lectors alemanys sabran de tradicions nostrades com el caganer i el Tió. Ei, i flipeu amb la notícia del 16 de desembre; ja veureu quin dia més musical, ja! Us ho recomano tot en general, ves que he de dir jo, oi?, però sabeu què és especialment interessant? el que explica l'Albert Roura, un físic català que treballa a Potsdam; fins i tot jo, que sóc de lletres (i pures, a més!) he entès el que explica i m'hi he enganxat!

Com sempre, sota la versió alemanya hi trobareu la catalana. Bona lectura!

08
Dezember 2010
Liebe Leserinnen und Leser,

wir beschließen das Jahr 2010 mit Infos über eine Sportanlage der Spitzenklasse, den EsportParc Internacional, und über die wichtigsten Weihnachtstraditionen in Katalonien. Diese Dezemberausgabe des Newsletter.KAT bietet außerdem Nachrichten über die kürzlich in Katalonien abgehaltenen Parlamentswahlen sowie ein interessantes Interview mit dem Physiker Albert Roura, der am Max-Planck-Institut für Gravitationsphysik in Potsdam forscht.

Wir wünschen Ihnen ein frohes Weihnachtsfest und viel Glück für 2011!

Der nächste sportliche Meilenstein in Katalonien wird 2013 mit der Eröffnung des EsportParc Internacional de Catalunya gesetzt.
Die schon seit Tagen geschmückten Straßen und Plätze überall in Deutschland und Katalonien künden davon, dass Weihnachten vor der Tür steht. Tief verwurzelte volkstümliche und kulinarische Traditionen geleiten uns durch die magischste Zeit des Jahres.
Die Ergebnisse der Wahlen vom 28. November liegen vor - in Katalonien wird es einen Regierungswechsel geben. Nachdem das katalanistische Mitte-Rechts-Parteienbündnis Convergència i Unió (CiU) des ehemaligen Präsidenten Jordi Pujol zwei Legislaturperioden lang in der Opposition war, ist es nun als klarer Sieger aus den Wahlen hervorgegangen.
Der Politikwissenschaftler Klaus-Jürgen Nagel analysierte Mitte November im Rahmen eines Vortrags in Berlin die aktuelle politische Situation in Katalonien und entwarf mögliche Zukunftszenarien nach den Wahlen.
Für die einen mag es sich um reinen Zufall handeln, für andere kann das Aufeinandertreffen so vieler Stars nur einer günstigen astrologischen Konstellation gedankt sein. Wie dem auch sei, am 16. Dezember werden jedenfalls gleich mehrere hochkarätige katalanische Sänger, Musiker und Dirigenten auf deutschen Bühnen auftreten.
Die katalanischen Menschenpyramiden (castells) sind in Nairobi (Kenia) von der UNESCO als neues Element in das immaterielle Weltkulturerbe aufgenommen worden.
Wenn wir Deutsche fragen, was sie über Katalonien wissen, antworten die meisten mit Namen wie Gaudí, Dalí oder Miró, manche vielleicht auch mit Puyol, Piqué und Guardiola.
Albert Roura
Post-Doktorand am Max-Planck-Institut für Gravitationsphysik (Albert-Einstein-Institut)

Wenn Sie unseren Newsletter nicht erhalten möchten, schicken Sie uns bitte eine E-Mail und wir nehmen Sie aus dem Verteiler: deutschland@gencat.cat

Um immer auf dem Laufenden der Aktivitäten der Vertretung der Regierung von Katalonien in Deutschland zu sein, können Sie sich an unserer Facebook Seite anmelden.

Vertretung der Regierung von Katalonien in Deutschland
Charlottenstraße 18 / D-10117 Berlin
www.gencat.cat/deutschland

Redaktion: Martí, Ferran

Desembre 2010
Benvolguts lectors i lectores,

Acabem 2010 amb informació sobre una instal·lació esportiva d’alt nivell, l’EsportParc Internacional, i de la mà de les tradicions nadalenques més arrelades a Catalunya. El Newsletter.KAT d’aquest desembre, a més, us aporta informació sobre les recents eleccions al Parlament de Catalunya, i us ofereix una interessant entrevista amb el físic Albert Roura, investigador a l’Institut Max Planck de Física Gravitatòria de Potsdam.

Us desitgem molt Bones Festes i un feliç 2011!

La pròxima gran fita en l’àmbit de la gestió de l’esport català arribarà l’any 2013, amb la posada en funcionament de l’EsportParc Internacional de Catalunya.
Amb els carrers i places arreu d’Alemanya i Catalunya engalanats de fa dies, el Nadal ja treu el nas pel calendari. De la mà de tradicions ben arrelades, sobretot en àmbits com la gastronomia i la cultura popular, entrem de ple en l’època més màgica de l’any.
Els resultats de les eleccions del passat 28 de novembre marquen un canvi de cicle polític a Catalunya. Després de dues legislatures a l’oposició, la coalició Convergència i Unió (CiU), de caire catalanista i de centredreta, ha estat la clara vencedora dels comicis.
El politòleg Klaus-Jürgen Nagel va analitzar en el decurs d’una conferència a Berlín, a mitjan novembre, la situació política a Catalunya i va definir possibles escenaris de futur després de les eleccions al Parlament.
Per a uns serà només l’atzar, altres potser hi veuran una conjunció astral favorable, però el cas és que el 16 de desembre coincideixen sobre els escenaris alemanys diversos cantants, músics i directors catalans de primer nivell.
La Unesco ha declarat els castells nou element del patrimoni cultural immaterial de la humanitat, afegint-los així als 166 elements declarats fins ara per aquest organisme internacional.
Quan preguntem als alemanys què coneixen de Catalunya, la majoria responen amb noms propis com Gaudí, Dalí o Miró, d’altres potser amb Puyol, Piqué i Guardiola.
Albert Roura
Investigador postdoctoral a l’Institut Max Planck de Física Gravitatòria (Institut Albert Einstein)

Si no voleu rebre aquest Butlletí, envieu-nos un correu i us donarem de baixa del nostre directori: deutschland@gencat.cat

Per estar sempre informat de les activitats de la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Alemanya, podeu subscriure-us a la nostra pàgina a Facebook.

Delegació de la Generalitat de Catalunya a Alemanya
Charlottenstraße 18 / D-10117 Berlín
www.gencat.cat/alemanya

Redacció: Martí, Ferran