He is famous and has recently opened a restaurant in Kreuzberg, the turkish neighborhood in Berlin. It is called "Raval", one of the districts of his beloved Barcelona. Ten days ago, a "calçotada" was organized there, and I had the chance to enjoy this Catalan delicacy :)
Ell és famós; això no és el Raval, però hi té algunes coses en comú, entre d'elles un nou restaurant que porta per nom el del populós barri barceloní. A primers d'abril, el "Raval" (el restaurant) va celebrar una calçotada, ja que a ell, en Daniel Brühl, el tornen boig aquestes cebes tendres que ens porta la primavera. Des del Casal Català haviem intentat organitzar-ne una setmanes enrere, però vam acabar claudicant: no som aquí per lluitar contra els elements i tot plegat era massa complicat. La incertesa sobre el temps que pot fer a la Hauptstadt al març va acabar per convèncer-nos que més valia deixar-ho córrer. Schade.
En Brühl ha obert un restaurant a Kreuzberg, el barri turc. Ell i dos o tres socis. Molt a prop de l'estació Görlitzer Bahnhof, de la U1. El local més aviat em va decebre. A l'anvers: el terra, un mosaic típic d'un típic pis de l'Eixample, portat des de Barcelona. Al revers: malgrat no voler ser un "bar espanyol", tres o quatre cartells amb un presidencial "España" que els propietaris del local deuen jutjar aportarà clientela, hispana i filohispana. Potser sí. Això sí, de caps de toros i figueretes de flamenques, no que no n'hi ha.
Deia en començar que fa 10 dies el "Raval" (el restaurant) va organitzar una calçotada. L'amic Isaac, autor d'aquest article al diari pel qual treballa, em va avisar amb un SMS poc abans que comencés a entrevistar Brühl: "Calçotada, vine!". Cap al "Raval" hi falta gent.
Fotos © Isaac Lluch
16 opinions:
doncs cap al Raval i fata gent!!!
Noi!
Sembles un insigne fill del més profund camp de Tarragona!!!
*Sànset*
I, per cert, evitaré fer cap comentari sobrer els cartellets que comentes que hi ha al local...
*Sànset*
Has vist quines amistats que tens? Doncs ara que el coneixes millor, i que ja us heu posat perduts de salvitjada l'un al costat de l'altre, a veure si li comentes això de retirar els cartells d'Espanya, que total, segur que no li portaran més clientela, si els espanyols són encara més garrepes que els catalans, per més que diguin...
Si que arriben lluny, les calçotades!
esclar que si, fent país!!!!
que son de bons els calçots!!!
M'alegra molt que puguéssis gaudir de calçotada berlinesa!
Ostreees!! Jo vull!! :-))
Hauré d'anar a Berlín a fer la calçotada! hehehe...
Mmmm són tan bons!! I aquella salsa!!
Per cert, què tal si li portessiu alguns cartells amb imatges catalanes, potser els canviaria pels que té hehe ;-))
Veig que a centenars de quilòmetres també feu Catalunya. Així m'agrada!!
Tan de bo s'organitzessin calçotades com aquesta més aprop meu...
Estar a Alemanya menjant calçots, enlloc de kartoffens (per exemple), sembla una experiència més religiosa que qualsevol que canti Enrique Iglesias.
La bona gastronomia no té fronteres... Veig que us hi vau llepar els dits... Bon profit.
Des del far bona nit.
onatge
Ferran, no me'n havia adonat que havies tornat a blogejar i fer-ho amb aquesta Festa de la Cervesa a l'inrevés, suposo atenent a les fotos, que amb menys incidència que el que succeeix a Calella de la costa cada setembre, no deixa de sorprendrem.
En qualsevol cas ben tornat encara que sigui dosificat.
vaja, menjant calçots a Berlín, que bé!
Feia temps que no et llegia!
Amics, us apunteu l'any vinent a una calçotada a Berlin? Ei, què us sembla, el repte?? ;)
La del "Raval" va estar molt bé. Si no pensem en els cartellets de marres, com comenta en Sànset, esclar.
Finestreta, content de veure't per aquí; feia segles!!
Abraçades a dojo, per tots!
què no en vas tenir prou???
*Sànset*
No! ;-)
Publica un comentari