A alguna banda entre Europa i Àsia...

Azerbaidjan ► a la riba de la mar Càspia, 86.000 km quadrats, 8.300.000 habitants. Capital: Bakú, moneda: Manat, fus horari: UTC+4 (+5 a l'estiu), domini d'internet: .az, codi telefònic: +994, dictador: Ilham Alíev. Info patrocinada per Beck's.


14 comentaris:

Xavi ha dit...

Caraamb. Ens deixes intrigats...

Assumpta ha dit...

Què... tu TAMBÉ vas mirar l'Eurovision? :-))

Si em permets, et felicito per la magnífica organització d'Alemanya... Quina passada com van deixar l'Estadi del Fortuna!!!

McAbeu ha dit...

Com que primer he passat per ca l'Assumpta, he entès de seguida el que ens vols dir amb aquest post tan enigmàtic: Que per aguantar tot el Festival d'Eurovisió vas necessitar 18 cerveses!. A que si? :-DD

XeXu ha dit...

Jo hagués necessitat 18 cerveses per narcotitzar-me i no patir altres danys cerebrals mirant el festival.

Edurne ha dit...

Jajajaja! yo vi algo, pero creo que por pura inercia, era incapaz de moverme!
Y lo de Azerbaiyán... no me gustó nada la canción, ni el montaje!
En fin, 56 años con el festival de marras... muchos intereses tiene que haber por ahí, digo!

Petons, maco, eta zer moduz, zelan bizitza?
;)

Assumpta ha dit...

Doncs jo, com els danys cerebrals ja els tinc, no m'importa gens explicar que vaig estar seguint el Festival des del principi...

Que em va agradar moltíssim el vídeo que van posar de la transformació de l'Estadi del Fortuna de Düseldorf per "convertir-lo" en un fantàstic escenari per l'ocasió.

Vaig agafar una de les meves llibretes grans (les mateixes que a una fulla es pot trobar uns apunts per una ressenya d'un llibre, a una altre dibuixos per dissenyar un pitet, més endavant notes d'una reunió a la Parròquia...) i vaig anar apuntant cada país que sortia i què em semblava la seva cançó... Així, finalment, dels vint-i-cinc participants en vaig triar vuit com als que més m'havien agradat :-)

Quan van acabar, corrents vaig trucar a la meva germana a veure si coincidíem amb els favorits... i he de dir que majoritàriament sí :-)

En Josep Lluís bàsicament es decantava per dues, que també eren entre les meves vuit.

I llavors vaig anar corrents a fer un post, abans que es sabés el guanyador, per veure si era algun dels meus pronòstics!! hehehe

Quan van començar les votacions, corrents a mirar la tele de nou... I el greu que em sap la fragmentació de la URSS!! Si anessin tots junts no ocuparien la meitat de les places i no s'anirien votant entre ells, quina llàstima... No es podrien tornar a unir? :-DD

I el mateix amb els ex iugoslaus, que en matèries eurovisives s'estimen molt (bé, més val així hehe)

En definitiva, unes horetes molt entretingudes, a caseta i... gratis! :-))

Elfreelang ha dit...

ui ara entenc allò que el festival d'eurovisió és caspós ....a la vora del Caspi....jejeje jo ni em vaig assabentar! m'he estalviat cerveses

zel ha dit...

Ei, bon dia, bona setmana, he llegit un comentari teu on parlaves d'exili...hihihi, ja veig quin exili estàs patint, estic jo també, molt intrigada!

El porquet ha dit...

Jo això d'Eurovision des que ja van deixar d'anar-hi els ABBA va perdre tot l'interès per a mi!

Carme ha dit...

Si no fos per l'eficàcia traductora den Mc, he de reconèixer que no hagués entès res... amb en Mc, resolent enigmes la cosa canvia.

Espero que els danys cerebrals hagin estat lleus... ;)

garbi24 ha dit...

ara li canvien el nom, l'any que bé serà EURORISON.
Per cert....bon paper el d'espanya...;)

Joan ha dit...

Ah, que era un festival de música?

Millor unes birres amb els amics, és clar. Posats a acabar amb mal de cap, millor buidant ampolles en bona companyia, sí.

magazine.cat ha dit...

18 cerveses el que es necessitava per entendre com va poder guanyar Azerbaidjan.

Salut.

Ferran ha dit...

Doncs sí, doncs sí, amigues i amics: dissabte al vespre teniem previst anar, quatre amics, a una carpa en ple Tiergarten, a seguir l'Eurovision. El que va passar va ser que va ploure, per la tarda, i amenaçava de continuar al vespre. Contraproposta ferranística: veniu a casa. Total, quatre alemanys, tres catalans, 18 cerveses... i una sorpresa general, en assistir incrèduls a la nominació del tema guanyador.

Kaixo Edurne! El euskera lo llevo... como puedo, hehe. Voy aprendiendo; cuando venga a Bilbao y te avise para que podamos tomar un cafè, espero ser capaz por lo menos de pedirlo en vasco ;)

Gràcies a tots!!