Sis de sis

The McGhees gave birth to sextuplets, last year in Ohio. This picture was taken short after the babies could leave the hospital where they were born. Is it not a beautiful pic? You can see a short interview with Mr. and Mrs. McGhee on the link below...


Ma mare me la va fer arribar un parell de dies enrere, en un d'aquests mails que amb esperit de Phileas Fogg fa la volta en món en 80 minuts (benvinguts a l'era de l'esfera global). La foto em va encantar, segurament també a vosaltres, i en vaig voler saber més. Vaig descobrir que aquestes sis criatures van néixer aviat farà un any, el 9 de juny, a Ohio, als Estats Units. Sons pares, els McGhee, van haver de posar-se les piles des del primer dia: 300 bolquers a la setmana no són poca cosa, si parlem de diners com de les vegades que s'han de canviar. Per sort per ells, la comunitat es va bolcar en ajudar-los, i fins i tot hi va haver voluntaris per fer-se'n càrrec per torns, per tal que els prolífics pares tinguessin ocasió de descansar alguna estona.

Fins aquí la part bonica de la història (mode optimista desactivat - mode pessimista activat) però tan real com aquest neixament múltiple és que la Madison, l'Olivia, l'Isaac, en Rozonno, en Josiah i l'Elijah es faran grans en un món complex, en un país que tal vegada ja no tornarà a ser el que fou, en una època de valors perduts (i d'altres guanyats, afortunadament), de confusió, de jo en vull més, i més, i més, i encara més. Les criatures tindran feina, si volen posar ordre en mig del caos, allà on sembla regnar l'avarícia, el jo jo jo i només jo, jo abans que ningú altre i la resta ja s'ho faran. Un món complex, sense dubte, una època remoguda (mode optimista activat - mode pessimista desactivat) que vull creure que es pot canviar. Hi ha molts porcs a les "altes esferes", molts que deuen creure, pobres bèsties il.luses, que el món paral.lel en què viuen se'l podran quedar per sempre... fins que la realitat, la cruel realitat, els posarà, com sempre passa, els peus a terra. I potser els genolls, amb una mica de sort. Que ho preguntin a l'encara no jutjat DSK.

Tant de bo la Madison, l'Olivia, l'Isaac, en Rozonno, en Josiah i l'Elijah, i l'Arnau i l'Andrea, la Jimena, en Pablo, en Lluc i la Christine siguin capaços de donar la volta al món en que vivim. I tan de bo ho facin en la direcció correcta, no fos cas que ho emboliquéssim encara més. Nanos, alimenteu-vos bé, tindreu feina.

15 comentaris:

òscar ha dit...

Em quedo amb la part del “mode optimisme” activat. A temps d’activar el “mode pessimisme” ja hi estaran l’Olivia, l'Isaac, en Rozonno, en Josiah i l'Elijah, i l'Arnau i l'Andrea, la Jimena, en Pablo, en Lluc i la Christine quan aterrin a la realitat.

PS: gran el teu comentari al LostArt. Molt gran!!!

Carme ha dit...

A vegades el "mode optimisme" es desactiva sol i sense demanar permís, per sort em dona temps a activar-lo de nou, abans que s'instal·li el pessimisme.

I saps? Jo no crec pas que anem a pitjor. L'espècie humana és com és i fa mil·lennis que és així. Desitjo molta sort als pares, que la necessitaran i als nens... sort i empenta per canviar el món... nosaltres els estem deixant la feina per fer.

Carme ha dit...

Ah! I a part del rotllo, sí que m'agrada molt la foto! :)

Joan ha dit...

La foto apunta al mode optimista, segur. I pel que fa al futur, potser que ens hi posem tots plegats, no? És que si deixem als de sempre ja sabem com va...

garbi24 ha dit...

veient això....deixem el mode optimista activat, que be prou que es desactiva solet

Lluïsa ha dit...

Tu mateix ens has explicat que els veïns dels McGhee es van bolcar a ajudar-los, això demostra que el jo jo jo no és a tot arreu; que hi ha gent, probablement més de la que ens pensem, que són generosos per naturalesa.
D’acord, sí, de porcs sempre n’hi ha hagut i segur que sempre n’hi haurà, i no només a les “altes esferes”; persones que no són conscients que es cau molt més ràpid del què es puja; que el que avui és un “amic”, demà t’aparta amb una empenta; però no són aquests els que han de canviar les coses, ho hem de fer nosaltres i que aquests nens es trobin feta una part de la feina per poder seguir tirant el món endavant.

XeXu ha dit...

El món que heretarà la canalla d'avui és com per tornar a entrar a la matriu materna. Jo vull creure que quan el món s'adoni de que no té solució, hi haurà gent que es dedicarà a buscar-la, i segur que hi és. Per començar, hem de començar a deixar de pensar en el jo, i començar a pensar en nosaltres. Em sembla que nosaltres ja ho tenim perdut.

rits ha dit...

Buf!! sis!!! i de cop!!!!!!!!!!!!


És ben veritat el que dius, xò no ens ho podem mirar d'aquesta manera. Sols que encara és possible canviar alguna cosa. És feina nostra i d'ara.

Elfreelang ha dit...

la fotografia és preciosa! sis boques per alimentar....mode pessimista....sis alegries per a estimar mode optimista

Assumpta ha dit...

Te raó la Lluïsa! ;-) Els torns que van fer els veïns per ajudar-los demostra que el Mode Optimista existeix! ;-))

Què macos són!! :-))

Clidice ha dit...

Si ... però no. Si demanem un judici just per un terrorista confès com en Bin Laden, també ens cal per a algú que, ara com ara, no s'ha demostrat la seva culpabilitat com en DSK. No hi ha d'haver dues vares de mesurar. L'auto-odi mai és una bona idea. I si és cert que aquest senyor ha fet el que ha fet (curiós, al de Wikileaks li va passar igual, quines coses!), ens hem de felicitar que es pugui denunciar i que qualsevol hagi de rendir comptes. M'agradaria creure que als EUA, o aquí, totes les dones que pateixen encalç sexual per part d'homes, són ateses amb tanta celeritat per la justícia (mode ironia o sarcasme on).

Un petó.

Alyebard ha dit...

Uff, sort que el concepte comunitat encara el tenen arrelat. Aquí en tens 6 i em prou feines el veí et saluda per l'escala.

Ferran ha dit...

Un post per passar de l'optimisme al pessimisme, o del pessimisme a l'optimisme, amb una facilitat pasmosa. Sí, com dieu alguns, la foto convida a l'optimisme; la foto i la reacció de part de la comunitat.

El comentari sobre en DSK, Clídice... jo també estic per un judici com cal, només faltaria. Rellegida la meva frase me n'adono que es podria no entendre així. Amb "a l'encara no jutjat DSK" volia dir precisament això: que cal esperar al judici.

I sobre el futur... sí, Joan, posem-nos-hi tots. La suma de totes les petites accions és una gran reacció. Això sí, o aconseguim canviar les tendències "macro", que ens venen especialment dels mitjans de comunicació, o tenim al davant una batalla difícil de guanyar. Parlo dels mateixos mitjans (i de la casta política) que, sembla, ha desconnectat les webcams en directe a la Pl. Catalunya de Barcelona perque no es pugui seguir la concentració de gent que n'està farta, i que cada dia és més. Dura batalla la que haurem de lliurar.

Gràcies a tots com sempre!

El porquet ha dit...

Bé, vivim en un món de contrastos. Des dels inicis dels temps i fins a l'actualitat (i m'aposto el que vulguis que fins als darrers dies d'aquest planeta) les injustícies s'alternaran amb les grans mostres de solidaritat, la corrupció amb la cooperació, els crims amb els herois anònims, etc etc etc.

Així és la vida, així és el nostre planeta, així som nosaltres. I tots els que neixen aquí s'hauran de preparar per això.

Ferran ha dit...

... a menys, porquet, que una explosió de concentracions arreu del món, com les que van començar a Tunísia i culminar a la Pl. Tahrir d'El Caire, donin un tomb al món en què vivim i la soidaritat, la cooperació i els herois anònims guanyin per golejada.

Virgencita virgencita, que no me quede como estoy!