Mas: "Han traspassat les línies vermelles amb la seva violència clara i descarada"

El Sr. Mas va parlar, ahir. Estava indignat pel que havia passat poques hores abans davant del Parlament, cabrejat en considerar que s'havien traspassat "les línies vermelles". Coincidint amb l'inici del TN Migdia perque pugués ser emesa en directe, el Sr. Mas va voler fer una "declaració institucional", i tots els mitjans "grans", tots, es van apuntar a les consignes dels polítics: des de TV3 fins als diaris, inclosos aquells que, en principi, un imaginaria més sensibles a les protestes ciutadanes, com "El Periódico" (hehe). Com si fossin lloros, tots van repetir (estan repetint) el mateix: la democràcia blablabla les institucions blablabla el respecte a la feina dels parlamentaris i a les urnes blablabla...

I mentrestant jo, un minúscul element d'aquesta constel.lació nostra en què ens movem al so de la música que ens toquen, estic més farcit d'indignació cada dia que passa, d'una indignació que no té color polític, que va per tots, pels d'abans, pels de més abans i també pels d'ara.

El Sr. Mas parlava ahir a migdia, "solemnement", que queda molt institucional, de "línies vermelles". I jo em pregunto quantes "línies vermelles" no han traspassat TOTS els parlamentaris, TOTS els partits polítics, òbviament en major mesura quanta més responsabilitat de govern han tingut. Durant anys he pagat els impostos que m'han dit que havia de pagar, sense poder decidir on calia invertir els meus diners que per això els tenim a ells, els nostres legítims representants, aquests a qui escollim un cop cada 4 anys, que tenen 48 mesos per fer i desfer perque en això consisteix la democràcia: en votar un cop cada quatre anys i no piular, que nosaltres podem votar, en canvi mira tu els cubanus o els nordcoreanus, així que no et queixis.

Mentre jo complia, deia, amb els impostos, ells, amb els meus calers, han estat construïnt vies d'alta velocitat per demostrar que la tenen més llarga que els francesos (objectiu assolit. Això sí, ara no tenim un cèntim, però l'important és que ha quedat clar: nosaltres la tenim més llarga!), han estat construïnt aeroports a cada cantonada; ara en tenim un a Lleida, un altre a Reus, també a Girona, ... naturalment sostinguts amb diners pagats directament de la meva, de les nostres, butxaques. I dic jo, si els del Prat tenen un aeroport, perquè collons els de Mataró han de travessar tot Barcelona per arribar-hi? No fotem, que tirin el Mataró Park a terra i construeixin d'una vegada el Mataró Maresme International (MMI)! A nivell de l'estat podem parlar del famós aeroport de Castelló, aquell que no té permisos perque els avions el puguin utilitzar; o el de Ciudad Real, o de les autovies gratis infrautilitzades a mig Estat però no se t'acudeixi criticar-ne la construcció català insolidari que no tenim dret a tenir autopistes i alta velocitat i si convé també ports, nosaltres?

Aquests a qui escollim un cop cada quatre anys i després fan i desfan ves per això els vam escollir no? ... aquests, dic, són els mateixos que en els últims 40 anys, d'ençà la mort d'aquell a qui no va escollir ningú, han modificat legislatura rere legislatura les lleis d'educació: ara hi ha examens de recuperació al setembre, ara no n'hi ha, ara la religió compta per nota, ara no, ara pots triar entre religió o ètica, ara l'ètica és la cosa aquella de la Ciudadanía, ara uniforme.sí uniforme.no... La mare que els va parir, per això cobren (sou base + dietes + quilometratge + complements de la senyoreta Pepis)?

Podem parlar de "línies vermelles" traspassades, Sr. Mas. És més, n'hem de parlar, ha arribat el moment de posar les cartes sobre la taula i parlar-ne. Amb vostè, amb vostès i els que els han precedit. N'estic fins al capdemunt, de sentir parlar dels "problemes financers de Catalunya", o "d'Espanya", com si "Catalunya" o "Espanya" fossin uns senyors que han malbaratat els seus recursos però... ai caram, qui ha de pagar els plats trencats per les seves males pràctiques sóc jo. Si "Catalunya" o "Espanya" tenen problemes és per culpa de pèssimes gestions, de gestions fetes pensant en interessos partidistes, no en l'interès de la població. Espanya té problemes i les retallades són per nosaltres? A sant de què? No és per això que pago els meus impostos; jo he fet els meus deures, tots aquests anys! A sobre hem de suportar aquest posat de president ofès, que jo anava a treballar tan tranquil i ve-tu aquí que aquests morts de gana m'han obligat a agafar un helicòpter per anar a parlamentar, que avui sí, avui hi havia càmeres i esclar, no serem tan estúpids de fer campana precisament en un dia com avui. Qualsevol altre dia tornarem a la rutina d'un Parlament mig buit, que no s'hi fixarà ningú. I escolti, Sr. Mas, vostè i els seus mitjans comprats parlen de "violència" pel que va passar ahir, però... que no és violència, haver d'encadenar contractes laborals de merda que tenen la mateixa força que el paper mullat, amb sous de 1.000€, i no et queixis no preferiries pas viure en un país comunista, tu, no? No seràs pas comunista, tu, oi? Torna el Maccarthisme! Això no és violència, Sr. Mas, senyors polítics indignats?

A tot això, els mitjans estan mostrant la seva cara més repugnant. Ells i qui els subvencionen saben que molts ciutadans cauran a la trampa: "Els "indignats" ataquen l'essència de la democràcia", vénen a dir. I ja ho tenim: l'epicentre del debat es trasllada del "cal canviar moltes coses, reflexionem i comencem a moure'ns" al "els indignats s'han passat, ja no em representen". Molt bé, polítics/mitjans, ja heu fet la vosta feina. No pocs hi han caigut... però no tothom. Mas i tota la troupe, a Catalunya i a Espanya, es deuen estar descollonant de riure, però compte perque molts no li hem trobat la gràcia a la situació, i qui riu l'últim...

L'opinió que em guardo per mi és la que tinc dels indignats amb els indignats, la dels que han caigut de ple a la trampa parada pels nostres "legítims representants" i els seus diaris, ràdios i teles. A no ser que formis part del circ político-financer, què collons fas besant la mà que t'està escanyant tant com a mi? Que no pagues impostos d'aquests que ara no són bons per garantir una educació pública de qualitat, o una sanitat pública com cal, però sí ho eren per posar-se reposapeus de 10.000€ al cotxe, pensa que el xòfer em condueix cada dia una pila de quilòmetres, quina vida més dura? Que no ho has entès, que a tu t'estan aixecant la camisa com a qualsevol altre? Que t'has begut l'enteniment, tu?

Voldran fer creure que això s'està apagant, però em sembla a mi que s'equivoquen. I molt. Les circumstàncies no els són favorables, i en canvi empenyen molts, cada dia més, a veure la realitat tal com és, no com en Cuní l'impresentable voldria que la veiéssim. Malgrat els incidents jo continuo indignat, esclar que continuo indignat, i continuo pensant que les coses han de canviar de manera radical. Ha de ser Islàndia el nostre mirall?

23 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

ja des d'un principi els indignats han estat atacats amb el pretext de què no tenien "les idees clares" com si els polítics en tinguessin cap d'idea.. i van cobrant.. ara el pretext és la violència, violència provocada molt segurament pel propi govern com es pot veure en el video "qui són els violents! al youtube. Ha estat clar que la no-violència ha estat en tot moment un dels idearis dels indignats.
És que moure les coses.. canviar-les .. quan hi ha gent tant apotronada a qui l'economia li raja, serà difícil, però s'ha de seguir lluitant!

Assumpta ha dit...

No cal que te la guardis per tu l'opinió que tens dels indignats contra els indignats, ja la pots dir tranquil·lament, jo en sóc una i no ho amago pas.

Estic fins el capdemunt d'aquesta gent que representa que tenen les solucions per a tot però que, de moment l'únic que sento és com parlen en castellà tothora, planten tomaqueres als parterres de la plaça Catalunya i discuteixen (molt dividits) si cal defensar el dret a l'autodeterminació... això sí, alguns després d'uns quants porretes i altres fent ostentació dels seus mòbils, portàtils i altres novetats informàtiques de darrera generació (qui els hi compra? el papa i la mama?) a mi, aquest personatge sí que no em representa per res.

I tu, amic Ferran, saps que no sóc cap banquera, ni que em dediqui a la política sinó que, estic bastant preocupada per la crisi... així que no sóc "sospitosa" per aquesta banda.

Un gran debat entre els que ens han de treure de la crisi?

I no hi ha manifestacions davant dels Bancs? I davant d'organismes de l'Estat?

Joan ha dit...

Em pregunto de quin color era la línia del antiavalots d'en Puig. Es veu que atonyinar la població asseguda no és cap problema.

Ara, que coincideixo que als banquers els hi hauríem de muntar un pollastre semblant o superior, i un altre tant per les institucions d'aquell país que més que de germà gran actúa de germà cabró i ens fot els calerons.

Què dolentots, aquests indignats, mira que fer-los anar en licòpteru...

rits ha dit...

Gràcies, Ferran.

M'has emocionat i se'm salten les llàgrimes. Has explicat tan bé el que sento!

Per qui creu que han matat el Moviment, dir que això ens farà més forts, xq no som pocs els qui creiem, els qui donem suport, els qui condemnem els violents d'ahir i que continuarem treballant, intentant arribar a un nou projecte.

Ahir i avui, una àmplia majoria que callava s'ha posat en contra. La presidenta del Parlament ha parlat d'antisistema. Jo no sóc antisistema, la majoria no ho som i ens farem sentir. Ja n'hi ha prou.

I com dius, els mitjans estan sent molt poc objectius, estan venuts al poder.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Ferran, gràcies per aquest article, la veritat és que sí que Islàndia hauria de ser el nostre model. Molts han caigut a la trampa del"s'han passat" però sincerament jo penso que no entenen res de res (o no volen entendre que és pitjor). Viatgen en licòpteru com diu el Jona (ah per això no cal retallar, per això hi ha màniga ampla, amb els "quartus" que costa un helicòpter!!).

Això tan sols ha començat. Temps al temps

Aris ha dit...

Estic bastant d'acord amb el que dius Ferran. Potser l'únic que trobo es que en aquests moviments sempre s'hi barregen uns quants holigans que el que volen es trencar-ho tot. Es una llàstima. I sempre ha passat. Però jo, des del primer dia, en comptes d'acampar a la plaça Catalunya, hauria acampat al parc de la Ciutadella. Si els 600.000 aturats de Catalunya anessin a Parlament, només per dirlis el que pensen als polítics, sense atacar a ningú, crec que començarien adonarse que tenim un problema. Però fins ara, apart d'aquesta petit escaramuça (no se si es molt catalana aquesta paraula) els polítics han viscut molt bé.

Cristina ha dit...

Es pot dir més alt però no més clar!!!! Sí senyor!!!

Iggena ha dit...

Buf Ferran, és alucinant com se'ls omple la boca amb paraules com democràcia, legitimitat, representants del poble, etc. Els polítics són els representants del poble, i els indignants que criden obviament estan en contra del poble, ja que ells no són poble...què són llavors?
Ahir la tele presentava el món al revés. Buf Buf Buf. Que farta estic.

Sara Maria ha dit...

Mira el Partal d'avui: http://www.vilaweb.cat/editorial

XeXu ha dit...

Vaig començar a llegir el post ahir a la nit, quan va aparèixer al reader, però m'adormia, i no perquè no sigui interessant. Com que és llarg, l'he anat llegint a estones, i no puc afegir gran cosa més, perquè em sembla que dius amb molt bons raonamens el que jo explico de patacada, a la meva manera. Signo el teu escrit, les teves queixes contra els governants i la teva idea de que no són els més indicats per queixar-se, perquè no viuen en el mateix món que vivim nosaltres.

També sé que alguna cosa s'ha de fer, s'ha de canviar, i no amb violència, sinó amb fets i amb evidències. El discurs inicial dels indignats era molt encertat. Penso que ells mateixos s'han perdut, i que a més han mirat de desprestigiar-los per totes bandes, això ja sabíem que seria així. No sé si la cosa està només començant, o ja s'ha mort. El meu problema és que la meva fe en el gènere humà està en decadència, no crec ja en les persones i menys en els grups. Em sembla que cadascú va a la seva, i que de tenir una mica de poder, faria el mateix que fan els polítics actuals. Penso en el senyor dels anells, on es diu que els anells de poder es van donar a les diferents races, i que els més fàcils de corrompre van ser els homes. No li faltava rao a Tolkien, per quatre monedes se'ns compra. Per menys i tot, en alguns casos.

pati di fusa ha dit...

quina sort haver arribat a aquest blog! una ovació emocionada, t'estic fent ara mateix. tal qual, el millor escrit que he llegit, fil per randa tot el que em passa pel cap a mi i que a vegades no me'n surto a l'hora d'explicar perquè la mateixa indignació em propulsa en un bucle.

després d'ahir segueixo indignada, indignadíssima, però contenta de saber que estic acompanyada almenys a la blogosfera. ja fa dies que he d'apagar catalunya ràdio i tv3, la que he considerat prou meua tant de temps, perquè se'm fan insuportables. els hauria de fer vergonya embrutar la professió de periodisme d'aquesta manera.

felicitats, ferran! és, justament i ni més ni menys, això.

Carme ha dit...

Jo potser m'apuntaria al carro d'en XeXu i no pas perquè no cregui en les `persones. En les persones sí que hi crec... però en els grups cada cop menys.

En els partits polítics hi crec molt poc, però ens donen la oportunitat de dir si els volem o no. En els indignats vaig comencçar a creure-hi, però (i no pas des d'ahir) i he deixat de creure cada cop més. Només d'anar passant per la plaça Catalunya, i mirant vídeos i assamblees, per res més. Potser és simplement que a mi no em representen. I jo tampoc sóc banquera ni política ni res d'això.

Tinc la impressió de fugir del foc per caure a les brases

mar ha dit...

un plaer llegir-te i compartir plenament l'aproximació que fas del que està passant...

Crec que és un bon moment perquè parlem els i les ciutadanes. I a veure si aconseguim que els nostres dirigents se n'adonin que no estem fent broma, que estem molt i molt enfadats i que volem que ens escoltin de debò.
Tant de bo fóssim capaços d'emmirallar-nos en Islàndia i fer sentir la nostra veu per començar a canviar les coses... de manera pacífica sí, però amb constància, paciència i perseverança fins al final... sense defallir ni deixar-nos enganyar novament per les seves promeses buides...
gràcies Ferran per la teva exposició clara i contundent dels que molts pensem i no acabem de saber explicar...

Nihm Smoboda ha dit...

Tu també has llegit La Contra :)
Bé, crec que molts dels que seguim el teu bloc coneixem com actua el quart poder. Mas ha arribat a acumular molt més poder que cap altre President de la Generalitat. Però el que ha estat passant els darrers dies no havia succeït mai.

Les declaracions institucionals del molt Honorable tenen molt menys credibilitat que les dels seus predecessors. Alguns encara recordem aquella promesa signada davant de notari de no pactar amb el PP o el jurament davant la tomba de Guifré el Pilós al monestir de Ripoll (Aquella que va perdre). I del famós Dvd alguns encara també ens enrecordem. Es van deixar una burrada de calers que es podriem utilitzar en moltes altres coses pel país.
La declaració institucional ha estat doncs. novament indignant. Si tot això està passant, quelcom s' està fent malament. No és la gent que acampa a la plaça o al passeig Picasso la qui ha desprestigiat la democràcia. Crec que precisament ells creuen més que no pas els qui fan els acords als passadissos del Parlament per després fer el teatre a la cambra. Molt més que aquells que donen l' ordre de carregar en contra dels concentrats. Ara s' apunta contra l'Arcadi Oliveres com en el seu dia es va dispara contra en Ferrer i Guàrdia. L'home va dir només allò que tothom sap: que entre els indignats hi ha gent de la policia infiltrada. Recullen informació i munten avalots per canviar la imatge pública del moviment. Això ni és nou i s'ha fet sempre. Però estem davant d' una generaci'o en la que la veu del carrer no era la de les barricades de 1848. La gent té un sentit crític. La declaració institucional del Sr. Mas ha estat vista amb ulls molt crítics. L' atac contra parlamentaris que no estan fent bé la seva feina sino que s' estan ocmportant com còmplices d'una situació que provoca massa inestabilitat social, és per la majoria un acte polític d'aquells que només poden decidir cada quatre anys. La crisi arriba a tot arreu, fins i tot al model parlamentari. Ningú escolta i la necessitat està creixent. Quan la gent, que prefereix estar a casa estirada al sofà està acampada i protestant perquè ningú la escolta, tenim un problema. Quan no s'està fent res, en tenim dos.
El senyor Mas no hauria de parlar amb els mitjans. Més aviat hauria de parlar amb aquesta gent abans de que ni els seus amics el vulguin escoltar.

garbi24 ha dit...

el que no han de fer els indignats es caure en la violència, si ho fan, tot anirà contra ells i tindran l'excusa perfecte per carregar contra ells i desfer-ho tot.
Ens hem d'indignar amb intel·ligència

Elfreelang ha dit...

Com m'alegro de llegir-te i de llegir el que escrius! et recomano també per si no el coneixes
vicente navarro i les cartes d'en
Vicent Partal i
una tèrbola operació d'imatge

Elfreelang ha dit...

ah i per cert jo estic a punt de demanar que m'acceptin com a islandesa! visca Islàndia!

Ferran ha dit...

Agraeixo infinitament totes i cadascuna de les línies dels vostres comentaris, i no negaré que em reconforta llegir que la majoria dels que hi heu dit la vostra teniu una opinió en la línia de la meva. Hauria de mentir? doncs això.

Dels que no pensen com jo, miro d'escoltar-me els seus arguments, intento entendre els seus punts de vista... però no puc gaire, no. No entenc com ningú pot justificar la inacció, com algú pot caure en la trampa de focalitzar en l'anècdota, deixant de banda que vivim en una societat on cada dia hi ha més gent amb problemes greus, que cada dia hi ha més (o la mateixa, en tot cas, que ja és greu) corrupció dins la política, ... Que sí, que ho he vist amb els meus propis ulls! Directors generals amb sous de 90.000€ que no fan res, absolutament RES de RES. I, per suposat, tiren de la Visa de la feina (diner públic també) per pagar dinars a amics seus, per posar per cas. Un fàstic, indignadíssim estic i si de mi depèn, això, tot plegat, no acabarà ni aquí ni ara.

Anònim ha dit...

Les coses són mes sencilles, els dits indignats no han estat dignes, ni de lluny,i els de bona fer no han estat capaços de parar aquesta tristissima disbauxa.Si el que vols es enganyarte i ets tossut en seguirte enganyan doncs el pot es ben buit.

Joana ha dit...

Les línees vermelles fa molts anys que persones que ocupen càrrecs de responsabilitat les han traspassades com bé dius.Em fa pensar en les ratlles de guix fetes a l'escola i que no es podien trpitjar com si fos un pecat. Pecadors nosaltres patin les retallades que escombrant cap a casa he llegit que es tancaran els doble de plantes que els estius passats a la sanitat pública , aquest estiu i els CAPS a la nit funcionaran a mitges i...estig indignadíssima.
Ah! I sobretots no ens posem malalts durant els mesos d'estiu i caps de setmana i setmana blanca , no, que ara la treuen...
Gran post Ferran!
records! Plou a Berlin? jajaja

Ferran ha dit...

Hola anònim, no cal que amaguis la teva identitat, home/dona, que aquí tots som lliures de dir el que pensem... fins i tot si és per dir una bajanada com la que dius tu (de mooolt bon rollo).
Prou que ho saps que els "indignats" no són els "violents". Hi ha molta gent indignada, com jo mateix, i molt poca de violenta. Si el que vols és enganyar-te a tu mateix/a fent veure que algú es creu que indignats = violents, la veritat és que palante, ancha es Castilla, estimat/-ada.
I no cal dir que la "disbauxa" qui l'ha d'aturar és a qui li toca, que no és la gent indignada precisament.
Abraçades i gràcies per no dir res interessant.

Joana, és tan obvi que hi ha 10.000 motius per estar més que indignat, que qui diu no estar-ho no crec que sigui gaire conscient del que diu.
Plou, i tant. Avui deu n'hi do, i demà (vaja, avui, diumenge) diuen que continua. Ole!! ;-)
Molts records, maca!

Anònim ha dit...

Exercici d'objectivitat

indignats = violents

politics = corruptes


perdona si et faig perdre el temps

Ferran ha dit...

"Exercici d'objectivitat, indignats = violents", diu. Hehe, què catxondo/a ;)

Apa, bon diumenge. Me'n vaig a esmorzar que avui torna a haver-hi convocatòria. Ah, que no se m'oblidi el bat de beisbol, que sóc un indignat!