No pagarem la vostra crisi (ampliació)

Aquesta enquesta d'aquí sota publica avui el 3cat24.cat, i el que hi veig em tranquil.litza una mica. "Al començament estava bé, però aquest moviment ha degenerat", diuen alguns. Per mi, la frase implica haver caigut de quatre potes a la trampa dels qui tenen tot l'interès del món, i més, que la gent deixi de demanar reformes, que la societat no continuï pel camí de les reclamacions, que els "indignats" disposats a sortir al carrer siguin cada cop menys. Bé doncs, malgrat el pes de mitjans com "La Razón", que esborra manifestants a cop de Photoshop (!! Sembla que la premsa castellana s'està especialitzant en el tema...), la majoria de persones que respon a la pregunta d'aquesta enquesta ho té clar: una cosa són les anècdotes, una altra el problema de fons, aquell que els vividors a costa del "sistema" no tenen cap interès ni voluntat de solucionar...


Migdia de diumenge 19.6:

I tant que no som nosaltres, qui l'ha de pagar (bé, de fet ja l'estem pagant però pretendre, encara, que permetem que continuï la sagnia... ja no més! Avui, a les 17h, tothom que pugui, a prendre els carrers de Barcelona. I que quedi ben claret: cornudos, ves, el mal ja està fet, però a sobre apaleados?? Ni en broma.



ps: si algú es passa de la ratlla, que la justícia faci la seva feina. La resta, a seguir concentrats en allò que de debò importa, que és exactament allà on els professionals de la política no volen que mirem!

11 comentaris:

XeXu ha dit...

Em sembla que per més que fem, seguirem sent cornuts i ens tocarà pagar el beure també. Ara que, pitjor és no fer res, és clar.

rits ha dit...

Com a mínim ho intentarem i posarem tot el que està a les nostres mans.

Me n'hi vaig ja!!! Ja saps que a Berlin tb hi ha assemblea, no? o com a mínim ho van intentar de constituir-se. A Paris estan fent força soroll i ja no només son espanyols, tb ja han anat francesos a la mani!!!! això no es pot aturar!

Xavi ha dit...

Ja m'agradaria a mi l'energia que té aquesta senyora a la seva edat.
Viiiiinga cap a la manifaaaaaaa.

Anònim ha dit...

En todas partes es igual, el hilo se corta por los mas fino, ellos no pieden nunca! Nosotroa lo vivimos en Argentina hace un tiempo... Viviana

Joan ha dit...

Després de la mani d'ahir, podria ser, en un atac d'optimisme molt propi de mi, que s'hagi trobat el camí, que això ja no tingui aturador i que els que manen, veient la cadira en perill, obrin per fi les orelles als crits d'indignació. Però s'ha de seguir empenyent.

garbi24 ha dit...

la única cosa que aconseguirem és que no es passin tant...però ho acabarem pagant tot nosaltres, això segur

Anònim ha dit...

Ser banyut no pot ser considerat una vergonya, senzillament és que no t'estimen com tu vols que ho facin. Si el teu company o companya se'n va al llit o estima altri, doncs passa i ja està bé; que no pots revoltar-te i voler canviar el que ja s'ha fet.

Consegüentment i com que "Qui no vulgui pols que no vagi a l'era", viure a l'estat espanyol i no voler sotmetre's als imperatius militars existents no té cap sentit, que el sistema té la seva essència en la submissió dels provincians, gent de províncies, sotmesos als poders reials, derivats del rei, per força de bastonades i, si vingués el cas, de canonades, com, de sempre, ha estat tradicional a tot Catalunya.

Salut.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Ahir vaig anar a la mani i hi havia tanta gent que no em vaig poder moure de la plaça Catalunya. L'ambient era festiu i reivindicatiu. Com més va, més penso que alguna cosa canviarà. Temps al temps.

magazine.cat ha dit...

A veure si poc a poc és pot aconseguir alguna cosa, encara que serà molt i molt difícil fer que deixin de popar.

Elfreelang ha dit...

La classe política ha de llegir bé aquesta nova realitat creixent i punyent d'indignació i adonar-se que no són quatre arreplegats sinó que cada vegada hi ha més gent de totes condicions i edats i ha de parar l'orella i escoltar i després començar ja a posar fil a l'agulla per canviar alguna cosa

Ferran ha dit...

Hola a tots i merci pels comentaris. Continuem tots indignats, i atentos a su pantalla amb el que passi a/amb Grècia. Les coses segueixen com sempre: els polítics dilapidant els cabals públics (macro), i la gent patint les retallades i altres perles (micro). Gent, a les barricades!

Vivi: lo de Argentina fue serio, vaya. Habrà que ver si en Europa no lo superamos...