Records de cine

These days, I feel more like looking back rather than to the future. I'd better not try to find out why, in any case many images and sounds from the '80 are coming to my mind. Many of them have to do with programmes I used to watch as a child. Until 1984 only two tv stations broadcasted in Catalonia, both in spanish...

Porto dos dies melancòlic, ve-tu aquí. No sé perquè, porto dos dies mirant més enrere que ara i aquí, i no diguem endavant! Res greu. Vaja, no crec que sigui per preocupar-me. Només és que alguna cosa m'ha fet venir al cap persones, fets, imatges i sons de vivències que queden teòricament tan, tan lluny... que em costa de creure que sigui realment així. Per què recordo el temps viscut a Quito com si fos fa quatre dies, quan fa més de vint-i-cinc anys que en vaig tornar? Per quina raó sento com a gairebé actuals escenes que, calendari en mà no hi ha dubte, corresponen a aquells enyorats vuitanta?

Em sembla que el temps no existeix. Crec que és una convenció que utilitzem mentre som en aquesta vida. Com sino podriem endreçar els nostres pensaments? Si tot passés ara i aquí, com ens aclaririem? quin caos! El temps no existeix, no en tinc dubte; quan no siguem aquí se'ns farà evident que la vida és molt més que tic tac tic tac el transcórrer, segon a segon, de les nostres accelerades vides.

Tot va començar divendres a migdia: a Facebook hi vaig penjar un vídeo musical d'una cançó que segurament la immensa majoria de vosaltres recordareu: aquesta (certament, amb uns moviments espasmòdics impossibles). Des d'aquell moment, les mirades enrere no han estat dissimulades, sino constants i, fins i tot, buscades, volgudes.

En aquest continu d'exercicis memorístics, us deixo amb alguns vídeos d'imatges que, segur, vosaltres també teniu en ment. Potser amagades, probablement amagades... M'erro, si suposo que us portaran més d'un, i de dos, somriures als llavis?

en aquells temps hi havia aquestes notícies:

els dissabtes cap a les 16h arribava...

en aquells temps, la pública espanyola emetia publicitat...

de sèries n'hi va haver a cabassos, esclar. Per exemple, aquesta:

i també aquesta:

... o aquesta altra:

i aquesta, la recordeu? m'encantava!

un molt bon programa que originàriament emetia tve, fins que el van finiquitar de la nit al dia, per motius polítics. Llavors es va emetre a Antena 3, un parell d'anys:

si algú no volia temes seriosos, tenia altres opcions, esclar:

a l'estiu, el TD del vespre s'emetia a les 21h (la resta de l'any, a les 20.30h):

els dissabtes al vespre arribava l'anàlisi de l'actualitat:

i en acabat...

després de la pel.li, les últimes notícies del dia:

en aquells temps, la programació no era 24/24h, com avui dia, i quan acabava...

Què? molts somriues? Algun segur que sí (Oscar, tu fijo fijíssim! :) Quines altres sèries o programes dels vuitanta recordeu especialment? Deixeu-los escrits en els comentaris i miraré si en trobo imatges a YouTube!

20 comentaris:

marta (volar de nit) ha dit...

Recordo les sèrie Tenko, Dallas, Gent del barri. M'ha encantat el video dels anuncis. De petita em fascinaven. I també em fascinava llegir les etiquetes de tot. Recordo banys llarguíssims de petita a l'estiu en una banyera plena d'escuma llegint i rellegint les etiquetes del sabó (diria que a vegades era aquest blau), del xampú, de la crema hidratant i del suavitzant. Feliç diumenge, Ferran! Ahir vaig veure la peli "Pequeñas mentiras sin importancia" i em fa fascinar. L'has vista?

XeXu ha dit...

Té, gràcia, sembla que ens haguem invertit els papers. Aquest post, la part inicial sembla una resposta a les meves dues darreres entrades, una d'elles anomenada 'Aquí i ara', així que ja et pots figurar. I l'altra parla del nostre moment i de que abans i després de nosaltres no hi ha res. Bé, dit ràpid. Res, que m'hi has fet pensar, perquè justament sembla que tu estàs en fase de pensar tot el contrari.

No estic massa nostàlgic, els '80 hi són, però de vegades em fan molta vergonya. La cançó d'Àlex i Cristina és lamentable, una de les vergonyes de l'època, ja se sap. I quin playback...

Potser no són coetanis, però em ve al cap el 'Equipo A' o 'V'. La cosa anava de lletres. Més enrere, 'Mazinger Z' (més lletres, podria dir també Comando G, però no em sona tant), em diuen que a mi em posaven en bolquers davant de la tele a mirar el robot que tirava els punys i em quedava embobat...

Et deixo l'enllaç a un vídeo de catxondeo que parla dels '80, que potser et faci gràcia veure.

http://www.youtube.com/watch?v=sTZMHhHMgAc

McAbeu ha dit...

Quins records, noi!.
M'has fet fer un viatge gairebé a la prehistòria (1982 va ser l'any del "Naranjito", no?) :-DD
Com han canviat els temps... en segons quines coses, només! ;-)

òscar ha dit...

Jo als 80 era pèl hiperactiu. Només així s’entén que a més d’estudiar (sense massa angúnies), practicar qualsevol esport (de forma força competitiva), anar al Pokin’s de Francesc Macià els divendres a la tardaa cruspir-me un Biquibún i escoltar totes les ràdios del dial; també em tragués tota la tele que podia i més. D’aquesta successió de retro-clips en destacaria:

1) Em fa gràcia seguir escoltar, en boca de locutors, mots com “benemérita”. Els associo a d’altres com “astifino” (mon àvia mirava els toros, què vols que hi faci!), “groso modo” o el butaner “mindundi” que tantes nits de glòria em feia passar.

2) Les pelis de dissabte a les 16 eren un conyasso majúscul així que, després d’escoltar la música de capçalera que les anunciava :), marxava al cole a jugar a futbol o, si no hi havia quòrum, em mirava qualsevol esport que passessin per la 2 (el “Cinco Naciones” de rugby, el Txuri Urdin-Jaca d’hoquei gel o un duel ibèric de 110 tanques entre Javier Moracho i Sala).

3) El paio de la Scheweppes va ser tot un crack de l’època, crec que era un actor francès.

4) Ohhhh ... Lorenzo Lamas, el pitpelut rei de las Camas i Angela Channing a la que la seva gran fama va fer que, fins i tot, els Hombres G l’esmentessin doblement a la cançó “No te quiero ver” dient “no te quiero ver, prefiero quedarme en casa viendo Falcon Crest” i “decias que no salías porque tenías un examen, y luego te veía con otro eres mucho peor que Angela Channing”. Catherine Oxenberg, de Dinastia, estava per sucar-hi pa

Dels 80, en concret de l’estiu del 82, una de les imatges més mítiques que conservo és la del president d’Itàlia, Sandro Pertini, celebrant a la llotja del Bernabeu el triomf dels seus al mundial saltant-se qualsevol protocol. Potser té a veure que jo, ja en aquell Mundial, anava amb Itàlia. I fins ara.

Elfreelang ha dit...

Això de mirar enrere de vegades no prova, no sé jo em quedaria amb el naixement de Tv3 i del primer "culobrot" Poble Nou; La Granja....el Dallas en català ...

Salvador ha dit...

M'havies fet dubtar però l'anunci del vídeo Betamax m'ha confirmat que el temps potser no existeix però passa ràpid.

rits ha dit...

Hi afegiria Dallas, N'hi ha que neixen estrellats, Allo Allo, V, el coche fantástico, els Fragels,...buf!!! quanta nostàlgia!!!

Assumpta ha dit...

Hahaha "hago chass y aparezco a tu lado!" :-))

Aquesta frase la dèiem en... uns forums d'Internet, fa vuit o nou anys, quan algú entrava de cop, era una forma de saludar ;-)

Suposo que cadascú recorda les coses amb més o menys nostàlgia, més o menys somriure o més o menys tendresa segons l'edat... En el meu cas els 80 van ser genials...

Podeu ficar-vos amb les ombreres, m'és igual, a mi m'agradaven... amb el maquillatge, m'és igual, a mi m'agradava... fins i tot crec que les pel·lícules de Primera Sesión eren, moltes vegades, de bona qualitat.

Mai havia seguit Falcon Crest ni Dinastia, per tant no em conec els personatges. La veritat és que a casa meva, a Barcelona no érem massa de tele, això és cert.

Fama no m'ho perdia mai, aquests sí que els conec a tots... fins i tot recordo algunes frases o anècdotes d'alguns capítols... M'agradava la classe de literatura hehe

Logans run? Ni idea tampoc...

La clave... a vegades ho mirava, segons el tema del que tractessin. Tenia dues parts, la primera era una pel·lícula i la segona un debat. El recordo com un bon programa.

En quant a l'un, dos, tres... sé que costarà de creure, però tampoc érem de mirar-lo massa... però sí, eh? alguna època sí (és que ho van fer tantes vegades i durant tants anys!)

El meu germà (tan sols tretze mesos més jove que jo) era el que més mirava la tele... i ma germana i jo li dèiem "Antenon Televeo", que era un personatge de còmic que tenia el cap quadrat (rectangular) en forma de tele hehehe...

Certament era molt injust, perquè el pobre nano tampoc és que la mirés tant, però és que ella i jo passàvem molt. Ens agradava molt més llegir o posar música... i la tele ens molestava.

Però recordo que ell mirava molt MAGNUM i dues sèries més a las que, a força de "veure" posades, sí que em vaig acabar enganxant: EL EQUIPO A i MacGYVER... Al MacGyver fins i tot li vaig dedicar un post i tot... Els recordeu? :-))

Ah, mon germà també mirava El coche fantástico (Kit, te necessito! hehehe) que jo trobava bastant... ufff... rotllo.

Aaaai què bonics que eren els 80!! i que mona que era jo! hehehe... l'1 de gener de 1980 tenia divuit anyets... el 19 de desembre del mateix any en vaig fer dinou, clar, per tant, els 80 m'agafen gairebé la majoria dels meus vint anys... Com no m'han d'agradar els 80's? ;-))

SM ha dit...

Ostres nano, quin revival! Quants somriures! El que m'ha arribat al cor ha estat això de la 1a sesión. No me la saltava mai! I el Sabado Cine després de l'Informe semanal! Un altre clàssic. Quantes nits de dissabte davant la tele... No hi havia tornat a pensar des de llavors.

Assumpta ha dit...

Atenció!! Gran onada de posts catosfèrics sobre instants del passat, records, moments viscuts i rememorats!!... :-))

Joaquim ha dit...

Greu no ho sembla, però si dura molt, potser si que t'ho hauries de fer mirar.
M'ha encantat el viatge nostàlgic. La majoria de Youtubes no s'aguanten. Sembla mentida com les modes ho condicionen quasi tot en la immediatesa i quan ja han passat 50 anys el que queda, és per esdevenir el que en diem un clàssic.
Veurem de tota aquesta amanida que ens proposes, que és el que realment queda.

Carme ha dit...

No, no sembla greu, en algun moment o altre mirem enrere i ens fa gràcia aquesta nostàlgia. Ara jo no tinc gaire ganes de mirar enrere i tants vídeos se'm fan una muntanya! Ferran... uf tot de cop em sembla que fa segles...de tot això... no segueixo o em semblarà que sóc encara més vella del que sóc.

Joan ha dit...

Ostres, això més que nostalgia, és apologia del passat! Quin perill!!
No, no vull tornar a portar els genolls pelats, gràcies. Però un somriure sí que m'has arrencat. Ens fem grans, nassos.

Sara Maria ha dit...

No havia tingut temps de mirar-me'l sencer aquest post teu... La sensació que he tingut és que... Ens fem grans i expliquem les batalles de la mili?????? Uffff... Quants records! Aleshores encara mirava algun programa de la TV, com La Clave, l'únic programa on tota la família junta ens asseiem per mirar-lo.

Ferran ha dit...

Uns quants moments somriure, eh, amics? Aquelles caràtules... ostres, vaja tela. La de "Sábado cine" m'encantava, com la seva música. En fi, ves, tempus fugit...

No l'he vista, no, Marta. Veig però que me l'he d'apuntar :)

Molt bo el vídeo, XeXu. Algú me'l va enviar l'altre dia, després de llegir aquest post meu. Per cert, Mazinger Z m'encantava; a qui no!
McAbeu, correcte, Naranjito dels Mundials 82!

Ei, ei, Oscar, que les pel.lis de la "Primera sesión"... m'agradava el cinema a aquella hora: havent dinat, tots asseguts davant la tele... Pel que fa a la Schweppes, sí, he llegit a la Wiki que era un francès. No en tenia ni idea.

Elfreelang, el naixement de TV3 va ser genial. Una de les imatges que tinc gravades és el primer dia d'emissions regulars, el 16 de gener de 1984 :)

Assumpta, de debò això de l'Un Dos Tres? Ostres, em sembla que jo no me'l perdia mai; m'agradava moltíssim!! (les últimes etapes no les tinc tan presents, però les dels anys 80 i poc, amb la Mayra, molt!)

Salvador, l'Informe semanal també era (mig) "obligat"; l'ànima periodística l'he tinguda sempre, suposo. I després, efectivament, "Sábado cine"!

Joaquim, haurem de deixar passar uns altres 50 anys i llavors veurem. Ooops... ;)

Carme, res de vella: experimentada, es diu!

Joan, haha, "apologia del passat"! La veritat és que sí, eh? amb aquest seguit de tantíssims vídeos. Ai, quins records...

Hahaha!! Doncs sí, Sara-Maria, ja comencem (o començo, si més no) a explicar batalletes. I que sigui per molts anys :)

Lluïsa ha dit...

Sé que parles dels 80 i he vist que aquesta sèrie, "Espacio 1999", http://www.youtube.com/watch?v=DlvcXf-Q8WA que jo recordo és, segons la wikipedia, de finals dels 70, però suposo que no vindrà d'aquí.

Amb la colla de veïns, esperàvem amb candeletes el capítol, diria que setmanal, per veure'l i l'endemà era obligatori jugar a reproduir-lo sencer. Cadascú de nosaltres era un dels personatges, sempre el mateix i repetíem el capítol unes quantes vegades mentre esperàvem el següent. Quins temps...

Ferran ha dit...

La veia i la recordo, Lluïsa. Em tenia captivat el personatge de la... Maya, es deia? canviava d'aspecte segons el que li interessés a cada moment. Era una bona sèrie, pel que recordo.

Lluïsa ha dit...

Mira que he preguntat vegades a gent, més o menys de la nostra edat, si la recordaven i la resposta sempre ha estat negativa; i això que llavors no hi havia massa cosa per triar...

Deric ha dit...

Comencem a tenir una edat!!! ;)

Ferran ha dit...

Ni que ho juris, Deric, ni que ho juris...