Justícia i estat de dret

Justice and state of law, here - Justicia y estado de derecho, aquí - Article original publicat a itineri.de

La notícia ha provocat un terrabastall a Alemanya: l’assassí d’un nen d’11 anys rebrà una indemnització per haver estat amenaçat per la policia.
Magnus Gäfgen, aleshores estudiant de dret, va segrestar Jakob el setembre de 2002. Als pares els va exigir un rescat que la família va pagar 48 hores després. Gäfgen va ser detingut l’endemà del cobrament, però no va dir on tenia en Jakob. Per mirar de fer-lo confessar, el comissari Wolfgang Daschner el va amenaçar de torturar-lo. L’estratègia va fer efecte: Gäfgen va portar la policia al lloc… on havia enterrat el cadàver del nen. L’havia escanyat el mateix dia del segrest.
Després que fos condemnat a cadena perpètua, l’advocat de Gäfgen va presentar una demanda, per amenaça de tortures, davant del Tribunal Europeu de Drets Humans. La sentència s’ha fet pública dijous 4 d’agost: es condemna l’Estat a pagar una indemnització de 3.000,00 euros a l’assassí confés d’en Jakob. El jutge ha explicat la seva decisió perquè “no es pot privar ningú de la dignitat humana, ni tan sols en situacions extremes”. Aquest seria un principi fonamental de l’estat de dret, ha puntualitzat. Gäfgen, per la seva banda, ha declarat que l’havia traumatitzat que la policia l’amenacés.
El debat, no cal dir-ho, és a tots els mitjans: hi ha límits als drets de les persones? És moralment acceptable que l’assassí d’un nen d’11 anys rebi una indemnització per les amenaces que va rebre perque confessés?
El següent reportatge, que forma part de la sèrie documental “Die großen Kriminalfälle” (“Els grans casos criminals”), relata el cas a data 1 de desembre de 2008:

17 comentaris:

XeXu ha dit...

Home, idealment la policia no ha d'amenaçar ni torturar ningú. La cosa és que si ho agafes com a casos separats, el criminal té dret a ser tractat amb dignitat mentre es demostra si ho és o no, que per això està la pressumpció d'innocència. Per aquest cantó, sembla irònic que pugui, però si el tracte no va ser correcte, pot denunciar els seus agressors.

Per altra banda, el que s'ha de desitjar és que, un cop declarat culpable, se li apliqui una dura condemna de la qual no se n'escapi al cap de quatre dies. Tothom ha de pagar les seves faltes, i la seva és molt greu. El càstig ha d'anar en conseqüència, i que la justícia no s'arrugui.

Elfreelang ha dit...

Jo ho trobo immoral! en quin món vivim? els lladres, els segrestadors i assassins amb dret a indemnitzacions? tohom és innocent mentre no es demostri el contrari i tothom ha de tenir dret a ser jutjat a unes garanties processal i tota la pesca però això em sembla pixar fora de test...em recorda al cas desgraciat i lamentable que va passar a BCN quan uns nois per fer una broma, amb resultat de mort, van manipular la bicicleta d'un noi i aquest va xocar contra un cotxe, el nen mort i la mare va haver de passar per una demanda del propietari del cotxe pels desperfectes del vehicle... em sembla horrorós...el que diu el XeXu és assenyat però a mi m'ha tocat la fibra...crec que el món va capgirat!

garbi24 ha dit...

ja ho te això la justícia...de vegades es tant rebuscada que acaba en contra seva. Aquest paio havien de haver fet el ull per ull...

McAbeu ha dit...

La justícia està feta per ajudar a les víctimes però se n'aprofiten els culpables. Un món al revés aquest on ens ha tocat viure!

rits ha dit...

la violència no es pot tolerar mai. En cap cas. Per tant, no puc acceptar que la policia torturi ni amenaci, per molt que es vulgui poder trobar un cadàver.

La immolaritat potser està en el fet que es presenti demanda per tortura algú qui ha matat i torturat.

mar ha dit...

i els drets del nen i la seva família?
i el mal irreparable que ha provocat aquest home?
és demencial, la veritat... no puc entendre com s'arriba fins aquí...
en cap cas tampoc veig clar que la policia sigui immune ni tingui dret a actuar d'aquesta manera...
per tant, la policia ha de pagar un preu però aquesta indemnització no l'ha de cobrar el culpable sinó alguna entitat benèfica en favor de la pau, la convivència i la ciutadania... potser així seria tot una mica més just...

Clidice ha dit...

La indignació és natural, però la llei està feta perquè l'innocent tingui defensa, malgrat que, algunes vegades, per causa de la seva interpretació per part d'alguns jutges, passin coses com aquesta. El policia, però, mereix ser amonestat, com a mínim, per haver donat peu a aquesta situació absurda i dolorosa. Sempre penso en aquell home magribí que es va passar 15 anys a la presó per violació fins que es va descobrir que no va ser ell. Qui li torna els 15 anys de vida? Quan el van engarjolar ningú no tenia cap dubte de la seva culpabilitat. El públic potser ens hem d'enfadar, els legisladors cal que tinguin el cap ben fred.Personalment al tipus, un cop demostrada la seva culpabilitat, l'hauria soterrat viu al costat de la víctima si hagués estat sa mare, ja ho veus, potser sempre és millor que les decisions les prenguin qui tenen capacitat de distanciar-se'n.

Salvador ha dit...

Doncs jo al policia li donaria una medalla. Aquest paio era un segrestador confés d'un nen d'onze anys, era un criminal. Què havien de fer? Potser deixar-lo marxar lliure al cap de dos dies per falta de proves i deixar la família del nen desesperada al no saber-ne res.
Ha tingut molta sort d'estar a Alemanya, als Estats Units el segrest de nens fins i tot sense matar-los és pena de mort.

Miquel ha dit...

El dret no és ni molt menys la meva branca, però trobo que quan les lleis primen per sobre el sentit comú és quan sembla que ens haguem tornat bojos. Què en farà de 3.000€ a la presó?

Josep Lluís ha dit...

Cada dia tinc més clar que la JUSTÍCIA (així amb majúscules), no té res a veure amb la justícia humana que tenim en aquest món.

Ferran ha dit...

A priori és clar, si més no per mi: Gäfgen és un assassí, el que va fer és horrorós i mereix el que li passi. Dit això, però, quan passo de la part "estómac" a la part "raciocini", penso que les lleis hi són per cumplir-se, i que com argumenta el jutge, amb la llei a la mà, si un procediment és il.legal, és il.legal.

Em sembla especialment interessant el que apunta la Rits: "La immolaritat potser està en el fet que es presenti demanda per tortura algú qui ha matat i torturat". No varia la sentència ni explica o deixa d'explicar el que ha passat, però introdueix un element important: el de la consciència del propi criminal sobre ell mateix i el que va fer.

En tot cas, vull apuntar per sobre de tot que entenc les amenaces de la policia, que amb un tema com aquest sóc més "estomacal" que racional i que, ho sé, jo també l'hauria amenaçat perque parlés.

Moltes gràcies a tots per les vostres (diverses) opinions!

El porquet ha dit...

Tothom, i dic tothom, ha de tenir els mateixos drets i deures i s'ha de respectar la dignitat de les persones humanes per sobre de tot.

Si no, justifiquem penes de mort, tortures, lapidacions, corredors de la mort etc.

D'altra banda, sense conèixer més del cas que el que expliques, trobo que aquí hi ha hagut una passada de frenada... una cosa és dir que faràs i una cosa molt diferent és fer... crec jo.

És un equilibri perillós, la veritat. I també és veritat que la societat, davant d'assassins i monstres d'aquesta mena, tendeix a ser molt menys intolerant.

Entenc, però, que la policia hagi d'utilitzar algun mètode més contundent per a tractar amb certs personatges de mentalitats confuses (i en cap cas parlo d'assetjament psicològic i/o físic). Ara bé, unes amenaces de tortura formen part d'un assetjament psicològic? O també ens hem de preguntar com ho ha de fer la policia per a tractar aquesta tipologia de persones...

Assumpta ha dit...

A veure si aconsegueixo explicar-me bé perquè el tema és complicat.

Quan vaig estudiar la carrera de Dret, un dels conceptes que ens explicaven era el dels “bens jurídics”. Les lleis protegeixen “bens jurídics” i un “bé jurídic” és qualsevol cosa/concepte susceptible de ser protegida (la vida, la propietat, l’honor...) Però, evidentment, no tots els bens jurídics tenen el mateix valor. N’hi ha que són més importants que d’altres. Per exemple, és més important protegir una vida que un dret de propietat.

Què passa quan hi ha la “col•lisió” de dos bens jurídics? Doncs, evidentment, s’ha de mirar quin és el més important.

A mi aquest cas em sembla claríssim:
1.- En principi la policia no té perquè torturar ni amenaçar ningú.
2.- Els detinguts han de veure respectats els seus drets...

D’acord. Això és “en principi”... perquè, quan a l’altre plateret de la balança tenim que hi havia un nen segrestat i que es tractava de lluitar per trobar-lo amb vida aquest bé jurídic (la VIDA del nen) passa per davant del dret del detingut.

Si el policia hagués amenaçat de tortura a un detingut per robatori perquè li digués on havia amagat el botí, doncs malament, molt malament... però el policia va fer el que en aquell moment li va semblar més important: Mirar de salvar la vida d’un nen de 13 anys.

Per tant, crec que va fer MOLT BÉ. La sentència que diu que s’ha d’indemnitzar aquest assassí em sembla una vergonya i una burla.

Ferran ha dit...

És complicat, porquet. Davant la perspectiva d'una criatura d'11 anys a qui creus viva, tancada en alguna banda d'on no la pots rescatar, a menys que qui l'ha segrestada indiqui el lloc... honestament, com deia en el meu comentari, dubto moltíssim que pugués ser capaç de no amenaçar el tipus si no confessava.
D'altra banda, si el cas arriba al jutge, entenc que la llei és igual per tots, per més fàstic que em produeixi el cas. No ho sé, és realment complicat, trobo...

Sra. jurista Assumpta, m'ha interessat molt -i ho has explicat molt bé- el tema dels "béns jurídics" i l'escala d'importància. M'agrada llegir-ho perque, d'alguna manera, sentia que necessitava trobar una escletxa per on explicar/justificar l'actitud de la policia. Ja explico que estic segur que hauria fet el mateix; com no, si està en joc la vida d'una persona, un menor a sobre! Llegint aquesta teva explicació trobo que tot té més sentit, i trobo encara més estrany que se li hagi concedit la indemnització al pàjaru aquest.
Fa nou anys, al pobret Jakob li van arrabassar l'oportunitat d'aprendre tot això. Odio els monstres.

Assumpta ha dit...

Jo tampoc entenc que se li hagi concedit. Espero que hi hagi algun tipus d'apel·lació possible i que la nova sentència digui que, malgrat que els drets dels detinguts també s'han de protegir, en aquest cas les amenaces són "comprensibles" (i sóc conscient que sona fatal, perquè tothom vol ser molt "políticament correcte", però... ostres... que era un nen!!! i que s'estava lluitant per la seva vida!!)

Ferran ha dit...

En qualsevol cas, Assumpta, no oblidem el més important: l'assassí passarà a la presó la resta de la seva vida. Això no li tornarà la vida al Jakob, però ell morirà entre reixes. Miro de no fer-me mala sang amb el tema de la indemnització, 3.000 euros, i veure-ho en perspectiva. L'anècdota fa ràbia, i tant que en fa, però l'important és que està tancat de per vida.

Pobret nen.

Assumpta ha dit...

Sí, amb això tens raó... potser demostra bé la proporció de sancions:

- pel que va fer aquest assassí: Tota la vida a la presó.
- pel que va fer el policia: 3.000 Eurus de multa.

Mire-m'ho així i ja està.

Sí, pobret net :-(