Niemand hat die Absicht eine Mauer zu errichten

En castellano, aquí. In English, here. Original en català, a itineri.de

El que va passar a Berlín diumenge 13 d'agost de 1961 és prou conegut: de matinada, el govern de la República Democràtica Alemanya (RDA) iniciava una operació que sorprendria als berlinesos d'un i altre costat, tant aquells sota administració germano-oriental com als més de dos milions de ciutadans de la República Federal (RFA). Literalment de la nit al dia, uns i altres van topar amb una nova realitat, l'inici del que poc després esdevindria el Mur de Berlín.

El que no tothom sap és que l'eventual construcció d'aquell futur Mur, en un primer moment consistent en el bloqueig de línies de metro i accessos vials entre Berlín Oriental i Occidental, havia estat negat pel màxim dirigent de la RDA, Walter Ulbricht, només dos mesos abans del 13 d'agost. En una roda de premsa amb nombrosos corresponsals internacionals, la periodista de la República Federal Annamarie Doherr preguntava a Ulbricht:

"Bedeutet die Bildung einer Freien Stadt Ihrer Meinung nach, dass die Staatsgrenze am Brandenburger Tor errichtet wird? Und sind Sie entschlossen, dieser Tatsache mit allen Konsequenzen Rechnung zu tragen?" (en català: "Segons vostè, significa la 'formació d'una ciutat lliure' que s'aixecarà una frontera a la Porta de Brandenburg? Estan decidits a tirar endavant amb totes les conseqüències?").

La resposta d'Ulbricht era significativa, perquè malgrat que ningú havia mencionat la paraula "mur", ell ho feia, per primer cop en aquest contexte:

"Ich verstehe Ihre Frage so, dass es Menschen in Westdeutschland gibt, die wünschen, dass wir die Bauarbeiter der Hauptstadt der DDR dazu mobilisieren, eine Mauer aufzurichten. Mir ist nicht bekannt, dass eine solche Absicht besteht. Die Bauarbeiter unserer Hauptstadt beschäftigen sich hauptsächlich mit Wohnungsbau, und ihre Arbeitskraft wird dafür voll eingesetzt. Niemand hat die Absicht, eine Mauer zu errichten!" (en català: "Per la seva pregunta interpreto que hi ha persones, a l'Alemanya Occidental, que voldrien que els treballadors de la construcció de la RDA s'ocupessin de la construcció d'un mur. No tinc constància que hi hagi aquesta intenció. Els treballadors de la nostra capital s'encarreguen principalment de fer habitatges, la seva mà d'obra s'emplea en aquesta tasca. Ningú té la intenció d'aixecar un mur!").



Final feliç d'una història de divisió

Si es pot dir que, d'alguna manera, el Mur de Berlín va començar amb una roda de premsa, no és menys cert que va caure de la mateixa forma. En aquesta ocasió no seria, però, el màxim representant de la RDA qui la protagonitzaria, sinó un alt càrrec del Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED). Günter Schabowski anunciava, a mitja tarda del 9 de novembre de 1989, que "amb caràcter immediat" els ciutadans de l'Alemanya comunista podien sortir del país. El Mur s'esquedava, per sempre, aquella mateixa nit. La televisió de la RFA informava a bastament, en directe des de diversos punts fronterers dins de Berlín, del que s'esdevenia en aquelles primeres hores desconcertants. Era, sense dubte, una altra data per a la història.









7 comentaris:

garbi24 ha dit...

malauradament a dia d'avui encara es construeixen murs per aïllar poblacions o estats, encara que de vegades la barrera formada sigui feta a bases de divises borsàries. El poder que tot ho corromp n'és el principal promotor.

Elfreelang ha dit...

Fa temps a tv3 vaig veure un reportatge sobre la caiguda del mur, un joc de malentesos feliç que ja no van poder aturar...és curiós la credibilitat dels polítics, almenys d'alguns, l'un negant la construcció d'un mur que va durar tants anys ....i altres dient el contrari del que faran després...em quedo amb 1989 la data de la fi ....
El lamentable és que no s'aprengui de l'experiència i segueixen en marxa murs i fossats que divideixen...

Rita ha dit...

Un dels moments més emocionants de la meva vida davant la televisió que recordo va ser aquella nit de la caiguda del mur. Prorava com una nena petita.

El que no puc entendre és que encara se'n segueixin fent. Sembla que no haguem après res.

formiga ha dit...

Nosaltres som una espècie experta en això d'aixecar i foradar, si ens haguessin avisat...

Ferran ha dit...

Murs que encara hi són, que s'estan aixecant en aquests moments; murs que vam veure caure (amb emoció, Rita, i tant) fa anys, i fa molts anys... Som una espècie francament lamentable, formiga, per algunes coses; sort que la balança sempre té dues safates.

Gràcies per passar per aquí i dir-hi la vostra, benvolguts!

El porquet ha dit...

Bon document històric Ferran! És curiós conèixer els origens de moltes d'aquestes històries. Tirar d'hemeroteca tot sovint deixa les vergonyes a l'aire de qui ha pronunciat o dit certes coses.

Ara, com que de vergonya tampoc no en tenen gaire alguns tant els fa que la poca que tenen els quedi a l'aire.

Ferran ha dit...

És un document molt interessant, porquet, i tant. Quan va ser preguntat, Ulbricht encara no tenia el vist-i-plau de Moscou per construir el mur; estava a l'espera de rebre l'ok i la pregunta el va deixar en fora de joc