Un búnker d'art

An art bunker, here - Un bunker de arte, aquí - Aquest article ha estat publicat originàriament a itineri.de
Gairebé qualsevol cosa, per estranya que soni, és possible a Berlín. Per exemple, que un búnker acabi sent la galeria d’art segurament més “protegida” del món…
Amb una alçada de cinc plantes i una superfície de planta de 1.000 m², els nazis van construir elReichsbahnbunker Friedrichstraße durant la guerra. Estava destinat a servir de refugi pels civils que vivien a la zona, amenaçats pels bombardejos aeris. Acabada la guerra, els soviètics l’ocupen i l’utilitzen com a presó. Posteriorment, el govern de la RDA el converteix en magatzem, primer de roba i més tard d’aliments (raó per la qual els veïns el batejaran amb el nom de “Bananenbunker”).
Amb la caiguda del Mur (1989), el búnker esdevé un espai per a la cultura i l’oci: des de representacions de teatre fins a exposicions de curta durada. Famós a mig Europa, però, el va fer el seu ús com a club-discoteca; l’”Ex-Kreuz-Club” va ser un dels locals nocturs més passat de voltes del continent, fins al seu tancament l’any 1996. Finalment, l’empresari i col.leccionista polonès Christian Boros compra l’edifici, on l’any 2008 inaugura la “Col.lecció Boros“. La col.lecció mostra unes 500 obres d’una setantena d’artistes contemporanis, en una mostra que es pot visitar els divendres, dissabtes i diumenges (cal apuntar-s’hi prèviament, aquí).
L’imprescindible toc de glamur a la història del búnker d’art el dóna l’impressionant àtic, amb piscina inclosa, on el mecenes viu amb la seva família.
Entrevistes amb Christian Boros:
Ressenyes sobre la Col.lecció Boros:
en anglès, a realarchitektur.de
en alemany, a  artnet.de

12 comentaris:

garbi24 ha dit...

ja està bé que els coses es converteixin a pacífiques....molts anys va ser al ravés i molts encara en paguen les consequències

glamboy69 ha dit...

bananabunker!! M'encanta ajaj
Realment la història contemporània d'Alemanya ha donat tantes voltes que el seu espai s'ha hagut de reconvertir a marxes forçades

El porquet ha dit...

Em recorda, salvant les diferències i distàncies, com el poble català ha forjat la seva democràcia edificant el Parlament de Catalunya en el que fou l'arsenal del qual sortia l'armament per atacar el mateix poble català.

No deixen de ser símbols de com dos pobles es poden sobreposar al seu passat amb contundència.

rits ha dit...

una ciutat encara canviant. I ja fa més de vint anys de la caiguda del mur.

A l'agost les ciutats semblen completament diferents, i s'han de gaudir tb!!

Alyebard ha dit...

Era una Flakturm? És enorme! M'agrada més l'ús que té ara que no l'original.

XeXu ha dit...

Déu n'hi do quantes voltes que ha donat aquest edifici, que per cert és espectacular, i no només l'àtic de dalt! Quina sorpresa això de que durant una temporada fos un antre de perdició a nivell europeu, hehehe. Realment, a Berlin hi deu passar de tot...

jomateixa ha dit...

l'atic fa bona pinta, pero l'edifici es ben lleig.
per sort l'han omplert de bellesa.

Joan ha dit...

Curiosa història sobreposant-se a la història.

Elfreelang ha dit...

Doncs ho trobo molt bona idea aquest nou ús de l'edifici !!!! ara podrien transformar les agències de rating i altres galindaines en programes creatiu-artístics i potser aniríem millor...mai se sap els girs de la història!

Assumpta ha dit...

Jo vull visitar l'àtic, FERRAN!! :-))

(Bé, de fet hi vull passar una temporadeta... que m'ho podries arreglar?) ;-)

Cada dia ens mostres més coses d'aquesta ciutat que algun dia m'encantaria visitar (ep, que d'aquí poques setmanes ja comença la temporada de travesses i aquest any n'he de treure alguna de grossa!!) :-DD

Finestreta ha dit...

Ai si els nazis ho poguessin veure per un foradet... Jueus i altra escòria entrant al seu Búnker per veure una exposició!!! N'hi ha per posar-s'hi les mans al cap!!!

zel ha dit...

Rei, el teu correu elèctric és aquesta cosa estranya que hi ha aquí al costat? És que el necessito! Muacks!