Alaska m'espera! (*actualització*)

To you all out there, have a great weekend accompanied by Alaska (back to the future, so to put it; she was one of the music highlights in all of Spain, back in the eighties)

No miro la vida passar: la visc visquent-la, disfrutant-la i veient-li la gràcia en tota circumstància, fins i tot en les difícils. Em posa les piles despertar cada matí i veure el cel, el sol, els núvols i els ocells, els jardins i totes les coses maques que ens envolten. Ei, però... i les que no són maques? que també n'hi ha, d'aquestes! Doncs a les coses i persones que no són maques no els faig cas, com si no hi fossin, són invisibles; que les bombin, que per això existeixen, hehe...

Com avui és divendres, com comença el cap de setmana, tradicionalment el moment de passar més estones fora de casa o de la feina sense sentir-se especialment culpable, ho celebro amb música i us convido a la festa. En aquesta ocasió la protagonista és una mexicana que m'encanta des de... des de... hmm... des de sempre! L'Alaska va obrir un garitu a Barcelona, als anys vuitanta, que va fer furor: Satanassa, al carrer Aribau. No crec que hi hagi cap barceloní de la meva quinta que no n'hagi sentit a parlar. Ella no hi era sempre, esclar, però el seu esperit sí. Com avui: ella no és aquí, a l'In varietate concordia, però sí hi és la seva música.

A tots, un gran cap de setmana, un cap de setmana... vuitanta!!!

** Trobo normal que els 80 romanguin a la memòria història dels qui vam tenir la sort de viure'ls des de la nostra (post) adolescència; aquella va ser una dècada mooolt especial, i crec que ho va ser especialment a l'Estat Espanyol. Allò que se'n va dir la "Movida"... els que avui teniu 20 anys teniu la joventut, sí, però us vau perdre aquell intens, fantàstic despertar post dictadura; ¡se siente, nospottenirtot! ;-)


L'Assumpta ens recorda, en el seu comentari, això: Alaska/Olvido en estat pur. Bon viatge al passat, i ara sí, molt bon cap de setmana a tots! **









Aquesta, aquesta... quins records, què bonaaa! ...




21 comentaris:

Xavi ha dit...

Bon cap de sermana guapu.
Em posava les piles aquesta dona en aquells anys.

Rita ha dit...

Quin esglai! Per un moment he pensant que te n'anaves a Alaska i que encara organitzaries la 2.TBfC allà! hahahaha

Quants records, Ferran, a mi també m'ha agradat sempre l'Alaska! :)

El porquet ha dit...

Doncs a passar-ho bé i a moure l'esquelet, la cama, el peu, la tíbia i el peroné!

A mi no m'agrada massa l'Alaska... sempre que no soni a les 3 de la matinada després d'haver fet alguna copa de més (no gaires tampoc eh?, no et pensis tu ara!)

Elfreelang ha dit...

Si senyor no hi vaig arribar a anar mai al Satanassa però i tant que en vaig sentir parlar....pensava que anaves a l'altra Alaska la del fred...Bon cap de setmana!

Assumpta ha dit...

Ostres, doncs jo no n'havia sentit a parlar mai del Satanassa aquest... clar que jo era molt bona nena i amb aquest nom... ui, quina por!! :-P

Jo també pensava que anaves a Alaska de veritaaaaaaaat :-DD

A mi, de l'Alaska, la que més m'agradava era aquesta :-))

Clidice ha dit...

No controles ... ;) doncs mira, anar a Alaska no deu estar gens malament, tot i que allí també hauries de fer servir el photoshop mental per esborrar coses lletges. És el que hi ha. Bon cap de setmana! :)

MPG ha dit...

Hombre! El Satanassa! Jo si que sabia de la seva existència (un amic hi vivia al davant), però mai vaig entrar... De les cançons em quedo amb la de "Ni tú ni nadie" (tota una revolució quan jo tenia 15 anys)... Ella em queia prou bé, en la distància, per suposat, però quan ara fa poc vaig veure-la a la MTV que cada setmana venia una mica del seu showlife.... no sé, no sé.... ha perdut algun punt.

MPG ha dit...

Ah! bon finde.

Lluïsa ha dit...

Després m'hi poso a escoltar l'Alaska (és que els altres encara dormen).

Posa-hi imaginació i canvia el Satanassa, que només conec d'oïda, per un pub de poble, però les cançons de l'Alaska ens feien saltar automàticament dels seient per posar-nos a ballar.

Bon cap de setmana per tu també!

McAbeu ha dit...

Si noi, tots tenim un passat més o menys "movido" ;-D
Bon cap de setmana!

rits ha dit...

La meva preferida es "a quien le importa...." no es pot deixar de saltar!

No sabia que Satanasa era de l'Alaska. Jo recordo un viatge a Madrid i acabar tb en un bar d'ella. I tb recordo que ens vam trobar una cinta de cassette (si, si, una cinta de cassette) pel terra. La música que hi vam trobar era indescriptible, xò des de llavors és un dels mites entre els amics de la facultat!

Per cert, Fangoria actúa aquest vespre a Maria Cristina, en els concerts de la Mercè. No crec que hi vagi, xò si ho faig, saltaré una mica per tu!

Jordi ha dit...

Recordo Alaska a "La bola de cristal". Quin gran programa!

Al cotxe encara porto alguna cançó d'ella.

I sí que és bona, sí: la calle desierta, la noche ideaaaaal, un coche sin luces no pudo esquivar!

Carme ha dit...

Aix... que em feu sentir vella, jo mai no li he fet gaire cas a l'Alaska, ho he de confessar i el Satanassa... ni idea! però de totes maneres... Bon cap de setmana o el que queda encara!

Judit ha dit...

La meva preferida d'Alaska era 'Perlas ensangrentadas'
Ostres! Quant temps fa d'això...

Nihm Smoboda ha dit...

Si senyor. Ben dit. Jo m'ho vaig perdre. Però sóc dels que de nen ens vam enamorar d'ella mirant "La bola de cristal". Els que eren més grans que nosaltres a dia d'avui tampoc ho poden encara entendre.

merike ha dit...

Paula Koivuniemi - Moskova (2008) - YouTube
Aquesta senyora és el nostre icona gai. M'agrada més que l'Alaska. Molt més.
Però he llegit que Alaska té un missatge polític?
Bona setmana!

XeXu ha dit...

Els vuitanta van tenir coses musicals molt destacables, però el tema de la 'movida' no seria el cas. Era la part més cutre dels 80 amb diferència. Això i l'spaguetti... però res, si tu vols seguir pensant que alguns s'ho van perdre, allà tu. Jo crec que són afortunats. Ara que, el mateix pensaria jo si algú vol prescindir dels 90, una dècada per mi molt més destacable musicalment parlant. Més fosca, però de música de molta més qualitat.

magazine.cat ha dit...

Es única en la seva especie, genial!!!

Ferran ha dit...

Espero que hagueu passat tots un excel.lent cap de setmana, amb Alaska idealment, però sense també ;) I moltes gràcies per passar per aquí i dir-hi la vostra, com sempre!

XEXU, la "movida" va ser molt més que la música que avui et pot sonar XXX (posa tu l'adjectiu que vulguis): la "movida" va ser el punt i final al franquisme, va ser una "moguda" que va anar molt més enllà de la música, va ser una forma de pensar, va ser sortir al món i que el món entrés a casa... És per això que la majoria dels qui vam viure aquella època des dels nostres vint, vint-i-escaig anys, la recordem d'una manera tan especial.
Certament, els qui no ho vau viure no ho podeu entendre, només podeu creure'ns.

MERIKE, em sembla que sí, que l'Alaska col.labora en un mitjà de comunicació i té unes idees polítiques determinades. Honestament, d'ella només m'interessa la seva música; fora d'aquest àmbit (i perquè visc fora), no sé gaire què fa o diu.

XeXu ha dit...

Parlo de música, és clar. Pel que fa a sociologia, ja saps que en aquelles èpoques jo mirava Bola de Drac... és clar que calia un canvi de mentalitat, però bé, això no treu que em senti afortunat d'haver-ho agafat una mica més tard, amb part de la feina feta. No pretenc ofendre, eh, i no m'hi puc ficar perquè no ho vaig viure, però em sembla que jo personalment no m'hi hauria sentit còmode. És una impressió.

Ferran ha dit...

Entenc, XeXu. Segur que hi va haver qui no va disfrutar de l'època. Hi ha d'haver gent per tot ;)