Pinten bastos

S'ha acabat el bròquil, fine, the end, se acabó lo que se daba. Durant dècades no hem viscut, hem somiat. De sobte ens hem despertat i ens n'adonem, amb un grau més d'horror cada dia que passa, que mentre somiàvem que era possible un món de llibertat, de justícia i d'igualtat, la realitat circulava en direcció radicalment contrària. Només cal passejar avui, aquest dilluns 12 de setembre, per qualsevol mitjà informatiu:


La indignació és general i generalitzada, anem directes al precipici. L'anomenada "gent del carrer" ho veu: ens aixequen la camisa de mala manera. Berlusconi pot follar-se nenes menors d'edat... aaah, ell és primer ministre i té immunitat, què us pensàveu, carallots, que legislariem en contra dels nostres interessos? Comissions, favors entre amics, tu m'autoritzes a construir un hotelet, jo et regalo un cotxet, res, un caprici de 50.000 eurus (que a mi em va regalar un politiquet d'un altre ajuntament, en un trapi que ens vam muntar no fa gaire), ...

La indignació és general i generalitzada, i no n'hi ha per menys. "Grècia no ha fet els deures!", diuen. Els grecs pagaran més impostos. Ara, un de nou creat especialment per a l'ocasió: 4,00 eurus/m² sobre les propietats. Tu, grec "del carrer", que has estat currant anys -quan has tingut feina, esclar-, pagant els teus impostos religiosament perquè sinó et vénen a buscar (tu no ets primer ministre, tu ets un putu grec "del carrer", xaval, o et creies que la immunitat es pot atorgar a tothom, atontat?), ... tu, ara pagaràs extra 4€/m² del pis la hipoteca del qual encara estàs pagant. Home, que no ho veus, que "Grècia" se'n va a pastar fang, sinó?

Canvieu grec per català, espanyol, rus o fins i tot alemany, que també n'hi ha, allà, d'indignats. "Espanya" va malament, fatal. El PP culpa els sociates del desastre, el PSOE apunta contra les polítiques neoliberals que, anys enrere, va impulsar el gran imbècil dels peus d'or. Això sí, l'atur no afecta ni als uns ni als altres. A ells no, ells tenen els seus amics, les seves cosetes per anar fent, i quan no mani l'un se'l nomenarà president de la Comissió per a l'Avaluació de l'Estat de la Nació donada la Crisi (la CAENC), amb un sou vitalici que dobla tot el que tú, grec "del carrer" (ai, no, calla, que ara érem a... Espanya? a Alemanya? ... on érem?) ... tot el que tú guanyaràs en ta puta vida. I a sobre, si tens feina, aguantant un cap imbècil, potser indignat com tú, i amargat, però com sóc el teu cap o calles o et foto al carrer, pringat; en trobaré 50.000 que volen la teva feina, pallús. Calla i menja-me-la, pringat!

Menja i ves pagant impostos, i deixa'ns a nosaltres que decidim què fer-ne, dels teus diners. Mira, per començar muntarem una indústria armamentística que t'hi cagues. Fabricarem tancs amb uns canons que disparen a velocitat ultrasònica, fusells d'assalt (i de contrassalt, perquè clar, si ens ataquen amb el que els venem, bé ens haurem de defensar, no?) Genial, així donarem feina! Calla calla, que estic inspirat i m'estan venint més idees: muntem una fàbrica per fer vies, llavors les estenem per tot l'estat i quan estiguin esteses, posem-hi trens, d'aquests que van tan de pressa que no hi podrà pujar ningú però serà súper guai, tindrem més trens que tot el món mundial junt! Ei, apaga el micro, sobretot... *i tranquil, que de diners per tot això en tenim de sobra, no veus com paguen impostos, aquests gilipolles?*

La indignació és general i generalitzada, anem directes al precipici... i no n'hi ha per menys. No hi ha diners per educar tothom, ni tampoc per curar tots els malalts. Si tens calers, pos mira, t'apanyes una mútua privada i tira milles, però si no en tens doncs no et queixis, cony de queixós, bé que pots agafar el tren aquest que va tan de pressa i visitar Albacete, que és molt bonic (*pst, Pepe, la de Albacete aún aguanta, no?*)

A mi no em fa gràcia.

17 comentaris:

Nihm Smoboda ha dit...

En plena forma, Ferran. Això és el que feia falta llegir per la xarxa. Una abraçada.
Nihm

Carme ha dit...

No, no, ni mica de gràcia, i no és pas que no ho expliquis amb molt de saleru, però és massa real per a ser graciós!

XeXu ha dit...

Després d'aquest escrit, ens deixes poc marge per comentar, ja que només podem fer que assentir. És d'aquests discursos que de tant en tant ens surten i que ens anem escalfant per moments, mentre parlem. Es nota que a tu t'ha passat, i a nosaltres també de llegir-ho. Com que no puc afegir massa més, m'has fet pensar en una mena de discurs que va fer l'altre dia en Gerard Quintana de Sopa de Cabra en un dels concerts que han estat fent aquests dies. Ho vaig veure ahir en un altre blog. Mai he tingut massa estima per aquest home, però el discurs anava força en la línia del que has dit tu, almenys una part. Te'l recomano.

nur ha dit...

Hi estem d'acord, però el que cal ara mateix és trobar sortides a tot això. Els indignats, si més no, ho intenten. Cal una solució, cal un canvi radical: no sabem per on petarà, però petarà... jo cada dia ho tinc més clar!

òscar ha dit...

Molts hem deixat de somriure, al menys per aquestes coses.

Ens han venut, fins fa poc, que la llum del final del tunel es començava a veure. I ara, quan estem enllà enmig ben aturats i a les fosques, comencem a veure que el tunel no té sortida.

Elfreelang ha dit...

osti Ferran m'has deixat ben planxada...bé tu no...és clar sinó el que dius que és ben cert per desgràcia....pinten bastos i afegiria que espases i tot!

Jordi ha dit...

Ells mai es quedaran sense feina, per descomptat. La xarxa que han anat teixint amb el poder que han ostentat és tant gran que els para la caiguda i a més a més, els torna a encumbrar a qualsevol altre feina que els hi pagaran un sou que ni tu ni jo podem somiar arribar a cobrar algun dia.

T'has deixat també que tenim aeroports nous de trinca on encara no ha aterrat cap avió. Ah! I han costat molts milions dels que, segurament, se n'han desviat uns quants a les butxaques d'uns quants.

Gran post, Ferran!

garbi24 ha dit...

Hem arribat al campi qui pugui o el maricón l'últim, tant li fa com li volem dir, però el fet és que cada uns'ha d'espavilar com pot. I la veritat, si, pinten bastos, però no ho hem fet nosaltres ho han fet una colla de cabrons sense escrúpols.

Deric ha dit...

Un gran article carregat de raó.
Quin futur ens espera? :(

magazine.cat ha dit...

Tens tota la raó, no es pot dir més clar.

Clara ha dit...

Veritats com a punys!!!

rits ha dit...

Ferran, si et dic que no he acabat el post no t'enfades, oi? no puc.
Saps que estic completament d'acord amb tu, xò tot plegat em supera. M'espanta i afecta massa.

No sé com he d'entomar tota la situació actual, de moment, amago el cap sota l'ala, me'n torno a anar uns dies. Vull aprendre a poder lluitar sense fer-me mal.

Un petó ben gran!

kika ha dit...

la primera vegda no l'he pogut llegir tot. bé, més aviat no l'he volgut continuar lleguint (he pensat: et ferran deu estar de mal humor!). però ara sí. és molt apocalíptic. però molt real. però fa massa temps que la realitat és així. pot ser que l'apocalipsi duri tant? jo em pensava que seria més ràpid això!

Alyebard ha dit...

Uff, i la que caurà encara. Però sempre ens quedarà allò de i amb un somriure, la revolta

pati di fusa ha dit...

tremendo, ferran. aplaudeixo el to, la contundència, el sarcasme... sí, és apocalíptic, i tan real que fa esfereir. fa dos dies estava enrabiada i indignada, i responia bramant, desobeint, manifestant-me. ara ja no, ara em sento impotent i desesperançada, i també tinc por, no ho negaré. no sé quin futur ens espera, ni si depèn de nosaltres. el que sembla clar és que tal com hem actuat fins ara, no hi ha res a fer.

tot i així, és bon senyal que ens n'adonem i que algú ho expressi com has fet tu.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Sí Ferran comença a ser el moment del mecagontot.

A mi tampoc no em fa gracia. Gens ni mica. I a sobre els qui prenen decisions les prenen amb el cul.

Directes a l'abisme

Ferran ha dit...

Un cop més, moltes gràcies per les vostres aportacions. Ho sé, com apunta la NUR és una pataleta i poc que anirem lluny, només amb pataletes... o potser sí que hi anirem, perquè pataleta a pataleta no para de sumar-se gent al carro de la gran indignació. Al final serem tants els cabrejats que ens acabarem creient que és a les nostres mans la possibilitat de canviar les coses.

De motius per estar megacabrejats, i tant, n'hi ha molts, moltíssims més del que apunto. El JORDI es refereix als aeroports, ja sabeu, un a cada cantonada. Fins i tot, durant un temps, es podia viatjar de Lleida a Barcelona en avió, no fos dit. S'ha de ser imbècil per fer segons quines coses!

Indignem-nos, que de motius en tenim sobrats, i expliquem a tot arreu que ho estem, d'indignats. Segurament sigui la primera passa del que vindrà.