7:15 del matí. Comença un nou dia...

Sense música, sense diàlegs, només... rutina?
Em pregunto quins pensaments i sensacions us provoca.



La intenció era penjar-lo un diumenge al vespre. Em va semblar massa cruel. Sense dubte, millor a les portes del cap de setmana... (en el cas d'Alemanya, de tres dies: dilluns 3 celebrem el Dia de la Unitat).

12 comentaris:

Lluïsa ha dit...

Quin luxe que el despertador soni a les 7:15; no em faria res que durant una temporada fos així ;-))

Bon llarg cap de setmana!!!

Carme ha dit...

Pensaments? Sensacions?

1.- Sento pena i que la vida és molt injusta i que hi deu haver persones que se senten així mateix, com una estoreta de netejar-se els peus.

2.- Que sóc afortunada i que mai no m'he sentit així.

3.- El meu despertador toca a les 7:00 i a les 7:15 ja sóc al carrer a caminar sigui fosc o sigui clar, ben bé 3 quartets o una horeta depen de la pressa que tingui després. Veig l'espectacle dels colors de la sortida de sol (ara, aquests dies... en altres èpoques no) i no tinc ni mica de sensació de rutina.

I molt bon cap de setmana!!!

magazine.cat ha dit...

Un curt molt realista, la sensació es de tristor, buit, tensió, no se que dir-te no es molt agradable.

Bon cap de setmana:)

Assumpta ha dit...

Doncs el trobo trist, evidentment, molt trist.

Segur que hi ha que es sent així.

XeXu ha dit...

Em sembla molt portat a l'extrem, però tots, després d'un temps de treballar en un lloc, sentim la rutina en carn viva i tenim motivació zero. Vas mirant el vídeo i et sembla que el prota ha de ser diferent, però en acabar, veus que es sent igual o pitjor que els que l'han estat servint. O tens una feina súper vocacional, o em temo que vas encaminat a tenir sentiments semblants a aquests, salvant les distàncies, és clar.

rits ha dit...

m'ha deixat sense paraules. realment és molt trist, i amb els comentaris, pensar que hi hagi gent que es pugui sentir així, encara m'entristeix més (i això que tampoc és que em senti realitzada completament amb la feina que faig, xò tan malament tampoc)

Isabel ha dit...

Em provoca tristor i al mateix temps un estrany sentiment de rebel·lia.
Va, aixeca’t home! les persones no som objectes! trenca amb la monotonia i sigues una mica boig, lluita, balla, canta... i no et deixis vèncer! mai!

Josep Lluís ha dit...

Homo homini lupus est.

Joana ha dit...

No coneixem a les persones interiorment però sí ens atrevim a jutjar-les. Sovint si tenen un caràcter amarg o estan tristes ho interpretem com la seva manera de ser.No ens posem a pensar què hi ha al darrere, ni ens preocupa la majoria de vegades. Sempre hi ha un motiu per l'amargura i la tristesa encara que només sigui la rutina o el sentir-se inferior.
Bon caaap de setmana Ferran ( ja feu com els de Madrid...cap de setmana de 3 dies :)

Elfreelang ha dit...

Al pas que anem espero no acabar com el protagonista del vídeo...fer d'estoreta trepitjada pels altres...uf! bons cap de setmana llarg Ferran!!!

Jordi ha dit...

Jo ho veig per la part positiva: un món lliure de cotxes i de fums!

Ferran ha dit...

He trobat molt escaïent aquest resum d'en Josep Lluís: l'home és el pitjor enemic de l'home, sense dubte. Quina llàstima i quina ràbia alhora.

Tan de bo agun dia no hi hagi cap persona-estor :(

ps: la visió positiva d'en Jordi m'agrada molt, però!