Els distingits també es desmaneguen, però ho dissimulen (14:30)

El Modernisme, l'ou com balla, "la quietut serena de la Plaça Reial", els "galifardeus" que brinquen i dancen esbojarradament, l'escola Massana, el Barri Xino, la Bodega Bohemia, les "cames tendres i temptadores", els "tipus pinturescus", el "conegut fotògraf de la placeta de Santa Caterina", la zona alta i el Somorrostro... I noms propis, molts noms propis: Espinàs, Luján, Sempronio, Marès, Casamada, Tàpies, Capri, la Bella Dorita "que ara ja és vella de veritat", i tants altres...

Agafeu-vos una Moritz, o un suc d'alguna cosa o allò que us abelleixi; també uns fruits secs, o unes patates fregides, o unes escopinyes; poseu-vos còmodes i regaleu-vos la visió d'unes imatges impossibles en sèpia i d'un català, a voltes políticament incorrecte, que de ben segur no tornarem a escoltar al nostre país.

Per cert, què respondrieu a la pregunta "Quina és l'autèntica escultura barcelonina?". Possiblement això, però us equivocarieu (11:11)

14 comentaris:

Carme ha dit...

Mare meva... quin repàs!

Lluïsa ha dit...

Encara que ara siguin políticament incorrectes, realment hi ha frases boníssimes.

magazine.cat ha dit...

Quines imatges pels records, curios!!!

Elfreelang ha dit...

Demà torno i me'l miro detingudament....

rits ha dit...

té uns quants anyets aquest video, no?

ais, estic encuriosida en això de l'escultura.... penso i diria que el desconsol, de Llimona, davant del Parlament. O el gat del Botero, xò crec que aquest és massa modern pel vídeo...mmmm, el llumins de davant del túnel de la rovira? la font de canaletes?....

ais, que no arribo al final. M'ha fet gràcia que es recuperin noms com el dibuixant Piso o el Balañà, amo dels cines de la meva infància (i joventut i encara ara)

Quina BCN tan diferent!!!!

rits ha dit...

què torpe!!!! ara ho he pillat!!! 11:11!!! segurement és que no m'hi veig!

Joan ha dit...

Ui, necessitaré una mica més de temps. Però el repàs promet...

Ferran ha dit...

Als qui no us l'heu pogut mirar encara, a veure si el cap de setmana trobeu una estoneta. L'he penjat aquí perquè em va encantar, i penso que a vosaltres també us agradarà. A més de les imatges (algunes de les quals cap de nosaltres no ha viscut en directe; altres sí), la manera de relatar la vida barcelonina d'aquell 1964 trobo que enganxa :)

Disfruteu-lo molt!

Jordi ha dit...

L'autèntica escultura de Barcelona? Doncs qui serà: servidor! :-)

El porquet ha dit...

Osti Ferran, d'on l'has tret? El vídeo és molt bo, però els comentaris són espectaculars! Ara, gaires noies que van a cavall ja no sé si en queden... a no sé que anem als barris alts i allà agafem el Porsche Chayanne i ens n'anem a la torreta de la Cerdanya...

M'he fet un fart de riure amb les noies que pendonegen... haha, brutal! És que des de Dallas que m'encanta l'expressió "ser un pendó".

Gràcies pel vídeo! Genial!

Josep Lluís ha dit...

Ferran, t'agraeixo moltíssim aquests 24 minuts que m'has regalat. He xalat com un camell. Mare meva, quin magnífic retrat de l'època! Jo tenia tan sols un anyet. hi traspua una fina ironia que Déu n'hi do! Hi ha frases boníssimes, com la de les dones addictes al "Moviment". En fi, genial. Moltes gràcies, Ferran.

Ferran ha dit...

JORDI, amb la ma com tapant-se la boca, la pròpia escultura es cridà, amb veu segura, "ESCULTURA!". Tot seguit, deixant volar la mà al cel, com saludant una audiència que, de fet, només era virtual, ella mateixa tornà a cridar al respectable, amb veu igualment segura, forta, "GRÀCIES!".
I fou així com l'escultura es feu Jordi, i l'audiència ho celebrà.

PORQUET fantàstiques les descripcions, meravelloses les expressions del locutor, i les imatges, aquells homes i aquelles dones (que van ser els nostres pares, els nostres avis), ... Un vídeo imperdible, eh? Me'l va enviar algú i el vaig "sentenciar" immediatament: al blog! :)

JOSEP LLUÍS celebro de debò que hagis disfrutat. Em sap greu que, enmig de tanta oferta internauta, segur que més d'un blocaire no trobarà el moment de regalar-se aquesta estona. Enganxa absolutament, per les imatges i pel so :-)

alba ha dit...

hahaha ostres què bo! I per desfer-me d'escultura, què he de fer??

Ferran ha dit...

ALBA_QUE_DE_FET_ETS_EL_JORDI ho hauré de preguntar al Toni Soler, hehe...