À la ville de...



Exactly 25 years ago today, Barcelona was committed to organizing the 1992 Olympics. After many years and four previous failed attempts, the Catalan capital city saw its dream come true...

És una d'aquelles efemèrides que tots els catalans prou grans recordem perfectament. Tal dia com avui, fa 25 anys, l'aleshores president del CIO anunciava al món que Barcelona organitzaria les Olimpiades de 1992.

Tenim al cap què fèiem en moments determinats del nostre passat, marcats per esdeveniments que per uns instants van aturar el món; què fèiem o on érem aquell 20 de novembre de 1975, quan el dictador expirava, i també el 17 d'octubre de 1986. Aquell migdia -eren quarts de dues, em recordo enganxat a la televisió, aguantant la respiració i esperant que Samaranch pronunciés el nom de la ciutat que m'havia vist néixer 19 anys abans. L'esperit olímpic havia calat fort en els barcelonins. L'alcalde Maragall havia invertit tones d'energia en portar cap a casa un esdeveniment que, tal com el temps acabaria demostrant, havia de canviar per sempre més la imatge de Barcelona al món.

Passats els Jocs, el setembre de 1992, en un mes de travessar els Estats Units de punta a punta, un català flotava cada cop que li feien la pregunta: "Where do you come from?". Gairebé l'esperava, sabedor que la resposta, "I'm from Barcelona", faria obrir els ulls de l'interlocutor com a taronges, mentre exclamava alguna cosa com: "Wow, what a great city!! I loved what you guys did there!!". Baba.

Recordeu de manera especial aquell dia?

16 comentaris:

El porquet ha dit...

I tant! Jo estava a l'escola, era dels menudets, i els grans van fer força gatzara i xivarri als crits de "Barcelona!!!".

Des de llavors que, quan a l'estranger em fan la pregunta, sempre contesto "Barcelona" i ja n'hi ha prou, tothom t'identifica, i el que sorprèn més.... tothom fa "uaaaaaauuu". Jo flipo, els estrangers estan enamorats de Barcelona (hi hagin estat o no!).

Per cert, el dia que l'inefable dictador se'n va anar al canyet... jo encara no havia nascut! Ferran, ets un padrí! ;p

Sara Maria ha dit...

A la feina, quan varem sentir per la ràdio "Barcelona" varem obrir les taladradores varem llençar els petits paperets per la finestra. Érem al carrer Consell de Cent amb Rambla Catalunya, i altres oficines van fer el mateix, va ser bonic.
Ara, amb el temps, no estic tant contenta del resultat, no hem sabut gestionar la fama i em venut a baix preu la ciutat.

Carme ha dit...

Doncs, jo també era al cole com el porquet!

I... home una mica sí que me'n recordo. JO tenia 34 anys, dues criatures i treballava en una escola... en aquell moment, al cole no estàvem enganxats a cap tele i no sé ben bé com va anar que fins i tot des d'allà ens en vam assabentar.

No va ser fins al vespre que vaig poder sentir les paraules textuals... de la boca d'en Samaranch. Sí, era emocionant, però no crec pas que fos el mateix que per tu que en tenies 19.

garbi24 ha dit...

el que més recordo es el fet de veure com de ràpid va ser que comencessin a sortir crítiques a tort i a dret. I més tard veure com es feien verdaderes barbaritats......El caler va fer acte de presència i amb ell molts varen perdre la humanitat, per convertir-se en depredadors.

Crític de cine ha dit...

Jo no el recordo, perquè encara faltava un any perquè arribés al món. El que si recordo, tot i ser molt petit, són les olimpíades. Recordo anar a l'estadi olímpic amb tota la família i, tot i que no entenia res, m'ho vaig passar d'allò més bé.

Alyebard ha dit...

Doncs, com tu, veient-ho per la TV, amb el meu avi de 84 anys (barceloní) que es va emocionar fins el punt de la llàgrima i dir que no arribaria a veure-les (les va veure!) i dient que mentre no fessin com el 36 que els militars es van aixecar perquè Barcelona feia les Olimpíades Populars.

Assumpta ha dit...

Jo anava en autobús, tornava de la Facultat i, de cop, van començar a sonar bocines, crits... i només amb això ja vaig saber que ens havien atorgat l'organització dels Jocs!! :-))

per cert, tot aquest discurset d'en Smaranch jo me'l vaig brodar a punt de cadeneta en una samarreta!! :-)) Era blau marí i, damunt, amb bona lletra, vaig escriure tot el text i em vaig entretenir a brodar-lo :-DD

Lluïsa ha dit...

Recordo perfectament el discurs d'en Samaranch (l'han reproduit i l'he sentit tantes vegades...); el que no tinc gens clar, bé, directament no ho recordo, és si el vaig escoltar en directe o en algun altre moment d'aquell dia.

XeXu ha dit...

Recordo veure per la tele la frase de Samaranch, però segurament no en directe. Amb 8 anyets jo era a l'escola segur. I no, no recordo el moment, ni que fos especial per a mi. 6 anys després, però, sí que vaig gaudir dels jocs olímpics (els millors que hi ha hagut, segons moltes veus), això sí, per la tele. A la nostra ciutat li feia falta una empenta i aquesta en va ser una de ben forta. Encara en vivim, ja veieu.

Ferran ha dit...

Ei blocaires! A veure, anem a pams...

◄►PORQUET, un padrinàs, sóc! (collita del 67. Un any excel.lent, si se'm permet dir-ho, huhu!) ◄►SARA MARIA, una reflexió pertinent que comparteixo. M'has fet recordar aquell post-denúncia conjunt que vam parir fa un parell d'anys :) ◄►CARME, fins i tot a la feina, tothom se'n devia assebentar ràpidament. En aquells temps, la possible cita olímpica era al cap de (gairebé) tothom ◄►GARBI24, ai, els depredadors... Aquests dies, una majoria que comença a no ser silenciosa els tenim al punt de mira! ◄►CRÌTIC, van ser uns dies molt emocionants, tant els de la nominació com els dels Jocs pròpiament dits (bé, aquests, esclar, van ser encara molt més emocionants!) ◄►ALYEBARD, què maco això del teu avi, que els arribés a veure!! :)) ◄►ASSUMPTA, volem una prova!! Alguna foto deus tenir de la teva obra, oi? ;) ◄►LLUïSA, segur que aquell mateix dia, més tard o més d'hora, el devies veure, el discurs. Va ser la musiqueta de la tarda-vespre d'aquell 17 d'octubre! ◄►XEXU, i tant, i tant que va ser una empenta per Barcelona. Sóc molt crític amb moltes coses de la nostra ciutat, però això no treu que estigui d'acord, que haver celebrat aquell esdeveniment va ser una empenta enorme!

Un record bonic, sense dubte (al menys per mi)

McAbeu ha dit...

Fa 25 anys en tenia 20 gairebé 21 i aleshores encara estudiava. Recordo que aquell dia vam comentar amb uns companys de fora de Catalunya, que seria bona idea quedar a Barcelona per les Olimpíades i veure que se n'havia fet de les nostres vides 6 anys després.
Al final no ho vam fer per diverses circumstàncies, però mira encara ho recordo.

Jordi ha dit...

Fa 25 anys en tenia 9. No ho vaig veure en directe, perquè tampoc tenia la concepció del que passava. Sí recordo que estàvem al menjador de l'escola (anàvem al bar del costat perquè el col·legi no en tenia) i la mestra els va dir als del bar (tinc la frase gravada): "Os habéis!", ja que no ens havien posat en directe el famós "A la ville de".

Ja est dic, però, que per molt que ens ho haguessin posat, jo no tenia la consciència de que aquell dia havia de ser important per Barcelona. Era petit!

Assumpta ha dit...

Doncs no tinc cap foto... i li he preguntat a la meva germana aquest vespre, per telèfon, si la samarreta encara corria per casa i m'ha dit que no, que la vàrem tirar... però jo no estic segura que la tiréssim, pot ser en el fons d'algun calaix... La buscaré :-))

kika ha dit...

jo era a classe... però tot el matí hi havia hagut gent a classe amb una radio enganxada a l'orella. i quan van donar la notícia es va sentir un clam en tot el campus, i la classes es va acabar en sec! :-)

rits ha dit...

doncs jo recordo que me'n vaig assabentar a l'hora de dinar de l'escola, que vaig anar a casa. No redcordo que tingués molt clar què volia dir, xò so que era molt emocionant.

I redcordo els més grans molt contents. Els jocs tb tinc flaixos, amb 16 anys, recordo moltes coses d'aquell estiu!

Ferran ha dit...

◄►MCABEU, mai no és tard. Per què no proposar-los una trobada... 25 anys després? ;) ◄►Petit JORDI, va ser un moment màgic, un dels moments màgics en la vida de molts barcelonins i catalans, sense dubte! ◄►ASSUMPTA, iuuhuu! A vore si apareix! :)) ◄►KIKA, m'ho puc imaginar. De fet, jo tenia classe però aquell dia va tocar campana; no m'ho volia perdre! ◄►RITS, aquell del 92 va ser un estiu al.lucinant. Sabiem que Barcelona era al centre del món, hi havia una il.lusió enorme per tota la ciutat!