Let me think about it...


+Abans d'autodiagnosticar-te depresió o baixa autoestima,
assegura't que no estiguis envoltat d'imbècils+

16 comentaris:

XeXu ha dit...

Mmm... però una cosa no treu l'altra, no? Envoltats d'imbècils ho estem tot sovint, però el nostre humor no depèn d'ells, si no no hi hauria manera d'arrencar-nos un somriure.

Rita ha dit...

A mi em sembla boníssima, Ferran!

Francesc Puigcarbó ha dit...

ho va reblar un dia pel matí Espriu. Un jove admirador se li va acostar i li va dir: Bon dia mestre, com esteu: Assetjat per la mort i envoltat d'imbècils, fou la seva contesta.

rits ha dit...

Hi ha molts imbècils, certament, xò la baixa autoestima tb la pot generar un mateix per les cabòries.

Salvador ha dit...

El problema és quan un s'adona que no està envoltat de més imbècils que el normal. La depressió pot ser brutal.

Jordi ha dit...

De vegades penso que el més imbècil de tots sóc jo. És llavors que me'n ric de mi mateix i llavors ja tinc llicència per riure'm dels que m'envolten.

magazine.cat ha dit...

Ja fa dies que la tinc diagnosticada, però als imbecils els faig fora en un tres i no res, ja en tinc prou amb lo meu :)

Alyebard ha dit...

:D la penjaré al despatx! Però segur que no l'entenen :D

Elfreelang ha dit...

Els idiotes de vegades deprimeixen però vés fot-li castanyes a la idiotesa i sobretot un xarrup de moscatell....molt bon Ferran!

Elfreelang ha dit...

Sorry volia dir molt bo Ferran! però ara que hi caic podria haver inventat una nova expressió un bon Ferran!

Jordi Dorca ha dit...

Fa pujar l'autoestima. Concretament.

Ferran ha dit...

Discrepo, XEXU: la cosa no va d'humor, que efectivament no depèn dels altres, sinó dels imbècils que, paraula a paraula, són capaços de minar la salut del més pintat. Per això la frase em sembla brillant: de tant en tant, convé repassar qui tenim a prop i, si cal, fer neteja.

RITA :-)

FRANCESC l'edat dóna una perspectiva interessant, de la vida i les nostres circumstàncies. Més que savi, Espriu era gran. Jo vull arribar a ser com ell.

RITS, sense dubte.

SALVADOR afortunadament no l'he viscuda de prop en la seva fase més dura. La suposo capaç d'empènyer a qualsevol cosa, em fa por.

JORDI sigui com sigui, enriure-se'n d'un mateix és tan bo com diuen. Jo miro d'aprendre'n.

MAGAZINE.CAT espero que no sigui veritat, que la tens diagnosticada.

ALYEBARD assholes! Ja s'ho faran.

ELFREELANG castanya pels imbècils, i tant. I lluny, ben lluny.

JORDI la dels imbècils no, esclar, però a ells que els bombin.

Josep Lluís ha dit...

No ho sé Ferran , em sembla que si la causa d'aquests problemes, estigués en la gent que ens rodeja, la seva superació i solució seria més fàcil. Crec més aviat que la causa es troba dins nostre i que pot obeir a múltiples raons, que s'han de diagnosticar i tractar. I no parlo del psicoanàlisi en el que no hi crec gens (al final la culpa sempre és del pare, de la mare o del sexe). Simplement en la majoria dels casos (no els més greus), necessitem una mica d'ajuda per poder enfrontar-nos a la vida i no tenir-li tanta por. També pot ser que l'imbècil del costat, necessiti encara més ajuda que nosaltres.

Joan ha dit...

Els autodiagnòstics parteixen de la manca completa i absoluta d'objectivitat. Així que no comencem bé. Millor envoltar-se de gent de confiança amb criteri i no demanar-los mai un diagnòstic per no haver de desqualificar-los.

Deric ha dit...

què bo, m'ho apunto!!!

Ferran ha dit...

Sense dubte, JOSEP LLUÍS, la font dels nostres mals és sovint dins nostre. Això no treu que, també sovint, altres s'encarreguin d'alimentar-la. Quan em sento baix penso on estic fallant, què estic fent que em fa sentir malament; però també penso en qui tinc al meu voltant i si algú pot estar exercint una influència negativa en mí. Jo crec que n'hi ha, d'aquests; qüestió de fer-los ben lluny!

JOAN me'n refio força, dels meus autodiagnòstics; més que res perquè sóc jo qui més m'aguanto les neures, hehe... Subscric absolutament la teva crida a envoltar-se de bona gent; això és, en definitiva, el que aquest venerable senyor ens empeny a fer.

Jo també el trobo força encertat, DERIC :)