80 x 5 = bon cap de 7mana

Ahir tenia a punt per publicar un post sobre Grècia/el referèndum/Merkel i Sarkozy... L'actualitat m'ho va impedir: vaig tenir molta feina per la ràdio i, a més, el que havia escrit al matí ja no em servia per la tarda. Deixaré pair els esdeveniments i la setmana vinent, sense falta, m'hi poso. Hi ha molt, molt a dir del que està passant últimament.

◄►◄►◄►◄►◄►◄►◄►◄►

Fer un recull de música dels vuitanta és tasca ingrata si vius en aquest país industrial on visc, ja que des del 5 de març de 2009, molts vídeos de YouTube són inaccessibles des d'una IP alemanya. Això és per culpa del no acord al qual van arribar GEMA, la SGAE alemanya, i YouTube. Un missatge com aquest és el que mostra la pantalla en intentar accedir-hi:


Així les coses, l'únic que pots fer és buscar un vídeo de la cançó (o del tràiler de la pel.lícula) que t'interessa, que no estigui afectat per aquesta forma de censura. O això, o una cosa que acabo de descobrir: si introdueixo en aquest web (http://www.hidemyass.com) la URL de qualsevol vídeo censurat per YouTube, resulta que sí es veu! El que no sé és si les autoritats competents poden detectar que faig trampa i buscar-me les pesigolles. A un amic meu li van caure 1.200 euros de multa per baixar-se dues pel.lícules; no estan per bromes, els alemanys!

Total, que volia penjar cinc vídeos dels vuitanta, i començar amb el tema "Video killed the radio star", de Buggles. Com a homenatge, perquè aquest va ser el primer vídeo que la MTV va emetre minuts després del seu naixement, l'1 d'agost de 1981:
http://www.youtube.com/watch?v=hiJ9AnNz47Y&feature=related

Aquest és un altre dels vuitanta que segur que recordeu... Fancy es va fer molt conegut per aquest tema, que va sonar a totes les ràdios de l'època! Diria que "Flames of love" va venir més tard, però ho he investigat, la veritat:



I Desireless? Wow! Me'n recordo com si fos ara, de festa amb els amics i volant per les pistes dels nostres locals habituals...



La Sandra és alemanya, però això no ho vaig saber fins molts, molts anys després. El que sí vaig saber, des que la vaig descobrir, va ser que m'encantava: m'encantava aquesta cançó, "Maria Magdalena", i m'encantava la seva veu, el seu estil... Sandra!



La repassada vuitantera acaba també amb uns alemanys, que com la Sandra cantaven en anglès: Modern Talking va ser d'obligada balleruca moltes, moltes nits de cap de setmana dels vuitanta. Arreu d'Europa, també en aquella Barcelona de locals de grat record...



Si heu arribat fins aquí, molt probablement és que sou de la meva quinta. Els que no van viure els vuitanta (i el XeXu, huhu), segurament han plegat ja fa estona, pensant que quina cosa més rància per favor, com podieu disfrutar amb això.

Si sou vuitanters i a Facebook, us recomano aquesta pàgina: http://www.facebook.com/groups/284037154942547/ Un meu amic, l'Alfred, vuitanter empedreït, té un programa d'una hora, els divendres al vespre, a Ràdio Abrera. Hi punxa música d'aquesta que ens porta records i ens agrada, i durant tota la setmana un o altre seguidor de la pàgina hi anem penjant algun vídeo ad hoc.

Que entreu tots amb bon peu al cap de setmana!

17 comentaris:

kira permanyer ha dit...

ostres, has remogut els records! Bona selecció, segur que tots els que vam viure aquesta epoca d'una manera o d'altra tenim alguna cosa en comú amb la teva super recopil.lació! Bon cap de setmana per tu també.
I respecte a Grècia, buffffffff quina mandra, si en hores canvia tot!

tirantlobloc ha dit...

Aquests recordatoris m'han tocat la fibra! Grans els 80s!!!

XeXu ha dit...

No ens equivoquem, els vuitanta van ser una dècada notable en música, no hi estic pas en contra! Era una època diferent, amb identitat pròpia, que ha quedat allà, crec que es recordarà com a tal. Els setanta eren una cosa, els noranta una altra, però els vuitanta... són els vuitanta. I t'ho dic jo que musicalment prefereixo els noranta, i diré públicament que és quan millor música es feia (he de començar a explicar batalletes, que ja tinc edat!). Amb el que no coincidiré amb tu és amb el tema de la 'movida'. Per tu podia significar molt, com per mi devia significar portar els texans estripats, ves a saber, però musicalment jo la trobo entre lamentable i ofensiva a les orelles. Tot són opinions, és clar. Però els èxits que poses ara són una altra cosa. Amb el petit inconvenient que no en puc veure cap ni un perquè a la feina tenim capat el youtube i similars, però pels noms ja veig per on van els trets. El techno dels vuitanta estava molt bé. T'ha faltat el Tarzan Boy, hahaha! Espero haver-te fet rabiar una mica...

A veure si quan arribi a casa hi penso i miro els vídeos.

garbi24 ha dit...

El que varem arribar a fer ambaquestes musiques de fons.........vaja com el Guti pim pam.....

Carme ha dit...

Com si fos en un altre món...
Jo als 80: feina, casa, fills petits i no sentia gens de música. O sigui que ho he intentat, però res em sona de res, ni em porta cap record.

I ara mateix, confesso que prefereixo altres tipus de músiques :)

Allau ha dit...

Ara entenc el que em comentaves al bloc sobre els riscos de piratejar a Alemanya.

Crec que vaig viure els 80, però (amb perdó) la selecció m'ha semblat una mica rància (els Modern Talking, per déu!)

Assumpta ha dit...

Ostres, ostres, ostres, el Voyage, Voyage, quins records!! :-DDD

Ara bé, he de reconèixer que les altres ni les conec... ni la Sandra ni Modern Talking no els havia sentit a dir mai.

Ara bé, en general no era aquest el meu tipus de música preferit. El Voyage, voyage m'ha fet somriure perquè s'enganxava molt i no em desagradava pas, però jo als vuitanta era molt més fàcil que em trobessis escoltant això o també això altre, o també això per exemple :-))

Crític de cine ha dit...

La veritat és que no sóc vuitanter, així que si m'he de quedar amb alguna seria amb "Video killed the radio star" que és per mi la més coneguda. Igualment, ja està bé ampliar els meus (curts) horitzons musicals.

Jpmerch ha dit...

Als huitanta vaig prendre les decisions més importants de la meua vida, si més no, les que d'alguna manera la condicionarien, i n'és una època farcida de records. Tanmateix, no en tinc massa records musicals, de fet veient les llistes de reproducció que em faig al Spotify, a penes hi ha temes huitanters. Sí que en tinc dels setanta, que jo ja he bufat unes quantes espelmes.

Per cert "Video Killed the Radio Star" em sona més dels 70 que dels 80. Però potser m'equivoque.

Ferran ha dit...

Com no podia ser d'una altra manera, n'hi ha per a tots els gustos: des del "ranci" que diu l'Allau (al present, el passat de vegades li sembla ranci!) als records de la Kira, passant pel desconeixement de la Carme i l'Assumpta (per cert, Assumpta, no puc veure CAP dels vídeos que has enllaçat. Miraré d'accedir-hi amb la "trampa" que us explico en el post, a veure si funciona...)

Jo, com el tirantlobloc, també penso que els vuitanta van ser grans, en part per música com aquesta. Què voleu que us digui: són part del moment!

Ah, jpemech, el "Video killed the radio stars" es va publicar a finalíssims del setanta-nou, certament, però de fet es va fer conegut arreu als vuitanta, en gran part gràcies a la MTV.

Amb el tema de la "movida", en XeXu i jo no ens acabem d'entendre: tu creus que va ser important per mi, i el que jo sempre dic és que va ser important per una generació sencera. No dic que agradés a tota una generació, això seria impossible: dic que va marcar una època, a l'Estat, i per això és destacable, a banda de gustos personals.

garbi24... deu n'hi do, deu n'hi do :))

Gràcies a tots pels vostres comentaris!

XeXu ha dit...

D'acord, d'acord! Però no em referia a tu o a mi específicament, volia dir a les nostres generacions. O et penses que jo anava sempre amb texans estripats? No, però era el que s'havia de fer als noranta, així anàvem. Cada moment va ser important, però crec que a mi, de tenir la teva edat, no m'hagués marcat la movida. Era més probable que em fixés en el techno europeu.

Edurne ha dit...

Jajajajaja!
Ferran, maco, que estoy pasando un rato divertidísimo!
Y mira que tú eres de la quinta exacta a más no poder de Aitor, mi hermano, yo... un poco más atrás, pero con él, me he hartado de oír, cantar y bailar estas cosas, jajajaja!
Ahora con los Modern Talking y el Cheri cheri Lady...

Gràcies por la nostalgia musical!
Molts petons!
:)

Ferran ha dit...

◄► Assumpta, PEL DE GALLINA l'"In the army now". Què bona, per favor!! Tambße Queens m'encanta. Moolt bona reussenca! ◄► XeXu, jo sí que els portava sempre estripats! (mode conya activat ;) Sempre no, però a principis dels noranta... És curiós, això de les modes. D'acord, entenc què vols dir. Per fi ;-) ◄► Edurne, así que Aitor también és de un buen año? hehe ;-) Qué tiempos, eh? la música gustará más o menos, pero es indudable que nos trae muuuchos recuerdos :-)) Petons per tu, guapíssima. Eta muxuak ere! ;)

Allau ha dit...

Ep, Ferran, quan he dit "ranci", no pretenia desqualificar els 80 en general. Però jo, davant de la teva selecció, em quedo amb Elvis Costello, Heaven 17, The Human League, China Crisis, Psychodelic Furs o els primers Pet Shop Boys. Sí, jo anava de moderna.

Ferran ha dit...

Ei Allau, ara sí que ho veig: comparat amb la teva selecció musical, la meva és... rància, sí, ho reconec, haha! (de la teva, em quedo amb els Pet Shop Boys de qui, per cert, ja fa un temps vaig penjar aquell Go West que encara, encara m'activa les neurones, o el que sigui:

http://invarietateferran.blogspot.com/2009/09/dest-oest.html

Què bona, per favor!

Joan ha dit...

Mmmm, ben aviat... T'estàs quedant sense excuses...

El porquet ha dit...

Ui, arribo ben tard! En tot cas espero que hagis passat un bon cap de setmana i que se't prepari una millor setmana.

Jo, si em permets, vaig a fer unes ballaruques amb el Voyage, voyage que sempre m'ha fet moure l'esquelet!