Començo amb un suggeriment: doneu-li al play, poseu-la a un volum raonablement baix perquè no us destorbi i, mentre llegiu, escolteu, en euskera i en català, Oskorri i l'Albert Pla. Pell de gallina. Ah, Euskadi! *sospir*



Eskerrik asko, Koldo ;)

Fins als 13 o 14 anys era un desastre amb l'anglès: el suspenia sistemàticament, no m'interessava en absolut. Vull pensar que no arribava al nivell d'aquest, i encara menys al d'aquest, però potser m'erro; el pas del temps no perdona i la meva memòria és cada dia més líquida, com diria l'insigne Bauman (amb qui, per cert, en una ocasió vaig estar prenent un cafè, mano a mano. Un d'aquells luxes que un porta gravat al cor).

Disculpeu, torno al fil. Parlava de l'anglès... Llavors va arribar ell, un teacher que em va canviar la vida. Bé, no tant com això, però sí és veritat que amb aquell senyor em vaig desbloquejar. De sobte, l'anglès 1) m'interessava, 2) em resultava senzill, gairebé diria natural. Potser no va ser cosa seva, segurament la passió per les llengües la portava ben endins i, senzillament, havia d'arribar a un cert punt de maduració per prendre'n consciència. Ja no era només l'anglès que m'interessava: corria per casa un llibret amb el títol "Aprendra alemán en 10 días" (què catxondos, hehe). El vaig fullejar amb interès, vaig llegir-me els números, els dies de la setmana... i mai més se'm van oblidar. Vaig adonar-me que tan inútil era per la química com facilitat tenia per les llengües. Seria qüestió d'explotar-ho!

Al final n'he acabat estudiant unes quantes, no totes amb la mateixa intensitat: anglès, esclar, però també francès, italià, alemany, rus i, actualment, basc. El rus el vaig estudiar fa ben bé quinze anys, però tot i així encara recordo els dies de la setmana, els mesos i algunes preguntes senzilles. Francament, celebro ser un totxo per la química!

Pel que fa al basc... també fa molts anys que el tenia a la llista de pendents, i aviat en farà un que m'hi vaig posar. Quina utilitat pot tenir per un català que, a sobre, viu a Alemanya, aprendre l'euskera? En principi costa d'imaginar que en pugui tenir cap, però sóc dels que penso que no tot a la vida s'ha de fer impulsat per un calculat allau d'eventuals beneficis econòmics. Que no em servirà per guanyar-me la vida? que me quiten lo bailao, si no m'alimenta l'estómac de ben segur m'alimentarà l'ànima.

És per dues raons que el basc em crida tant l'atenció: una, perquè és l'única llengua europea els origens de la qual es desconeixen. Per un amant dels idiomes, això sol ja resulta fascinant! L'altra raó és que es tracta de la llengua pròpia d'un poble, el basc, que ha de lluitar per conservar el seu idioma. Vindria a ser una raó solidària. Esclar que centenars de llengües al món tenen encara menys parlants que el basc, i per tant corren més risc d'acompanyar el llatí al cel de les llengües mortes, però assumit que no puc fer feliços tots els pobles del món, estudiant les seves llengües minoritzades, opto per la que m'és més propera.

De la dificultat del basc us en parlaré un altre dia, però us deixo una dada introductòria: és més difícil que l'alemany. Com som a punt de començar el cap de setmana... asteburu ona izan! bon cap de setmana!

18 comentaris:

Yáiza ha dit...

Més difícil que l'alemany?! On anirem a parar!!

D'acord, un cop expressada la meva sorpresa inicial... m'agrada aquest post!! D'acord, jo m'he fet de ciències, però sempre m'han encantat les llengües. Vaig començar amb l'anglès amb 6 anys, així que no puc dir que hagi arribat a tenir dificultats amb aquesta llengua. Malgrat que mai he viscut en un país anglosaxó i que per tant, la meva pronuntation és una mica de l'Empordà (com deia una profe meva), l'estructura de l'anglès la tinc gravada a foc dins del cap.

Quan vaig deixar l'anglès, de seguida vaig notar que tenia mono d'estudiar algun idioma, així que m'hi vaig posar amb el francès. I aquí estem, posant-lo en pràctica. He de confessar que de vegades se'm creuen els cables, i davant de la necessitat de parlar en anglès, faig una barreja de tots dos idiomes estrangers... Un embolic de ca l'ample. He de separar les neurones angleses de les franceses!

Ara m'ha donat per interessar-me pel xinès. Per què? Ja sé que està de moda, però no és això. Al curs que faig de francès hi ha una noia xinesa, i com que de vegades comparem el francès amb les respectives llengües he anat sabent-ne algunes coses. M'adono que és un sistema de llenguatge taaaan diferent al que coneixem nosaltres que no puc fer més que sentir-hi molta curiositat. Potser m'agradaria fer un o dos cursos, no amb la intenció d'acabar parlant xinès, només amb la intenció de "entendre" com funciona.

I pel que fa el basc, sempre m'ha interessat molt, suposo que perquè m'encanta Euskadi. Jo vaig intentar aprendre'n una mica pel meu compte amb un curset que vaig baixar d'internet... sabia els números, declinar algunes coses, i conjugar alguns verbs en present. Després vaig tenir contactes bascos i vaig aprendre alguna coseta més, però poca cosa. Intentant entendre el basc escrit, em sentia com quan traduïa llatí a secundària.

Doncs au, perdona que t'hagi clavat el rotllo... però és que ho trobo moooolt interessant!

Per cert, dóna'm unes quantes raons per les quals val la pena estudiar alemany! ;) Trobo que és massa complicat com per posar-m'hi....

magazine.cat ha dit...

Jo soc un desastre amb tots els idiomes, però amb esforç i ganes més be o més malament tot és fa:)
Mol bonic el popurri, bon cap de setmana.

òscar ha dit...

Un país tan i tan maco com el País Basc no pot tenir altra cosa que una llengua tan bonica.
Una realitat tan i tan complexa com la del País Basc no pot tenir una llengua tan i tan ... difícil?

Sort que fotre’s (diguem terrenal) pintxos i txacolís és una de les coses més senzilles (i plaents) del món.

Xavi ha dit...

Mentre llegia el post anava cantant aquella cançó d'Itoiz...
Lauteiatu lauteian, ilargia erdian, ets zu guruntzbegiraaaaaa.
Algo així oi? :)

McAbeu ha dit...

Diuen que estudiar un idioma demana un gran esforç però la recompensa i l'alegria de quan aconsegueixes dominar-lo és també molt gran.
Jo et puc confirmar la primera part de la frase, la segona només la suposo. ;-D

Carme ha dit...

M'ha agradat molt escoltar el vídeo, aquest no el coneixia!

A mi m'encanten les llengües, però crec que només sóc capaç d'aprendre-les si les utilitzo a més a més d'estudiar-les. Jo estudiant, només, no me'n surto.

XeXu ha dit...

Molt bonic això, sí senyor. Però no serà que cert nòrdic que jo em sé, és més aviat nòrdic a nivell de la península? D'acord, d'acord... ja callo.

A mi el basc i el País Basc sempre m'han interessat, suposo que perquè sempre ens ha semblat que som un poble agermanat amb ells. Tenim moltes semblances, encara que també som molt diferents. Sé per coneixences que el basc és terriblement difícil, no m'estranya que sigui més difícil que l'alemany. Per les llengües jo sóc més aviat mandrós, m'agradaria parlar-ne algunes més, però no estudiar-les, què hi farem.

Jordi Dorca ha dit...

Asteburu ona izan!

rits ha dit...

a mi tot lo vasc m'interessa!

xò els idiomes no se'm donen gens bé. No vaig trobar cap professor que em fes apassionar-me per aprendre llengües.

xò, el que em sorprén del post és.... vas estar prenent un café amb Zigmunt Bauman????????? carai!!!! i no et vas desfer com el sucre del café? carai!!!!!

Montse ha dit...

Aquest post està relacionat amb el que vam comentar ahir tot escoltant Grönemeyer, no?
Quina moral que tens!!!
Per cert he compartit el vídeo al Facebook, eh?
Montse

Alyebard ha dit...

Una bona entrada! Tots els lletraferits acabem estudiant idiomes, pel pur plaer de barallar-te amb ells i veure que un dia de cop entens el que hi ha escrit o el que t'han dit. ( Es nota que sóc de lletres? :D)

Ferran ha dit...

Cap rollo, Yáiza, m'encanta el teu súper comentari! D'això de l'alemany, a veure què et semblen aquests motius...
1. perquè és la llengua del país on tots acabarem trobant feina,
2. i de la jefa de l'euro, que és la jefa de tots,
3. i la llengua en què s'explica la major part de la història d'Europa al segle XX
Això per començar, però si m'hi poso segur que se m'acudeixen alguns motius més ;)
Bonne nuit, Yáiza!

I tant, magazine.cat, és qüestió de posar-s'hi i, poc o molt, tots ens en sortim. Endavant!

Òscar, ets terrenal... i en saps, tu sí que en saps ;-)

Ep, Xavi, que aquesta no la conec! Ara investigaré, amb l'ajut de Sant Google la trobaré, hehe...

McAbeu, fins i tot sense dominar-la, la llengua que estudies. Vull dir... dominar una llengua estrangera és molt, molt difícil. L'alegria la dóna, per mi, una cosa tan simple com poder-te fer entendre. Visca les llengües del món!

Carme, sí, tens raó, les llengües s'han de practicar, sinó és difícil mantenir-les (bé, jo tinc aquesta sort amb la "facilitat lingüística", però en general és veritat que costa mantenir-les, sense ús)

Benvolgut senyor nòrdic, estoooo... XeXu ;) jo també penso que catalans i bascos tenim un lligam especial, però és curiós: no pocs bascos m'han confessat que, en general, nosaltres els tenim més "ben considerats" a ells que ells a nosaltres. Vaja, que la "devoció" és més aviat unidireccional. I és així, crec que és així, no sé perquè.

Jordi, zu ere bai ;-)

Rits, t'ho ben prometo. El vam portar al CCCB; el vaig anar a buscar a l'aeroport (a ell i la seva dona), els vaig acompanyar a l'hotel i abans d'anar cap al CCCB em va dir si teniem temps de fer un beure a la cafeteria del bar. Em va faltar temps per dir-li que tot el que vulguis, fins i tot amb el risc d'arribar tard a la conferència (i que en Ramoneda em matés, però ja no m'hauria importat ;)
Un luju, nena, imagina't. Vam estar parlant dels seus llibres, del seu concepte de "liquiditat" i... en fi, això, que una passada. Mano a mano!

Montse, el cert és que el post el vaig tenir clar en sortir de classe d'euskera. No t'imagines com m'agrada estudiar aquesta llengua, és tan, tan interessant!

Sí senyor, Alyebard, és ben bé així! Amb el basc patia, m'estava costant massa, però de sobte... aquesta setmana he fet el "clic", per fi! Em sembla que començo a agafar-li el "tranquillo".
Tu també ets d'estudiar llengües? n'has estudiat alguna de les "rares"?

merike ha dit...

Kimi Räikkönen interview after his first win. We always smile at him talking but he is fluent. Better than I thought.
Estic aprenent el català però no puc prononcer. La meva mestre té problemes amb Skype:( El finès és una llengua misteriosa.
Sauli Niinistö recita un poèma| 2011. Aquest home serà el president de Finlàndia a la primavera.

Ventafocs ha dit...

En aquests moments no et puc dir si sóc de lletres o de ciències. De sempre he estat de ciències, però així com he anat creixent em trob gaudint de les lletres i entre poesies. Bé, diuen que la poesia és la matemàtica de la llengua, o alguna cosa així... el fet és que aprendre llengües és una font de riquesa incomparable, de conèixer cultures, d'obrir la ment, de... però em sap greu dir que de basc només sé Agur! i no sé si s'escriu així... :( Pot ser em podràs passar els teus apunts... Asteburu ona izan!

Yáiza ha dit...

Home, Ferran! El que m'havies de dir és si els alemanys són guapos i simpàtics! Això és el més important! =P

Ferran ha dit...

Merike, ets la meva "informant" a Finlàndia; et contractaré com a "Korrespondent" ;-) Més important que pronunciar el català és, penso, que siguis capaç de llegir-lo, i fins i tot d'escriure'l una mica. Molt bé!

Ventafocs, alguna cosa matemàtica tenen les llengües, certament. Prometo esforçar-me a classe de basc, i ensenyar-vos algunes de les coses que aprengui :) Molt bona continuació del cap de setmana també per tu, i per la Merike i la Yáiza!

Yaiza, la pregunta m'encanta i la resposta... hmm... són guapots, crec que podem dir-ho així, en general, i bé, hi ha de tot com a tot arreu, així que simpàtics... Tenen moltes coses bones i algunes de no tant, són més aviat tancats, d'entrada. Els més oberts són els que han vincut fora i/o han tingut (molta) relació amb estrangers; si no és així has de rascar una micona per trobar-los un "corazoncito", hehe...

Edurne ha dit...

Ferran, potxolo!
Que hice lo de Julio César: "Veni, vidi, vinci". Te leí, me emocioné, te contesté... Le di a la tecla de publicar y... Agur! Pikutara! (a la porra!)

Así que hoy vuelvo, con la misma emoción del otro día eta hatzamarrak gurutzatzen (cruzando los dedos)...

Qué gustazo leerte y leer los comentarios que te han dejado, y qué emoción tan vasca la mía, jejejeje! Así que te mereces un buen irrrintzi (a irrintzilari pocos me ganan, soy de las buenas buenas...modestia aparte)!
Aiiiiiiiaiiiiiaiiiiiiiiiiaiiiiiiaaaaiiiiiiaiiiiiiiiiiaiiaiaiaiaiaiiiii!
No sé si te habrá llegado!
Yo los irrintzis los dedico, y éste va especialmente dedicado para ti (zuretzat bereziki)!

Zuk jarraitu euskararekin, jo ta ke, lortu arte, edo irabazi arte!

Muxutxuak eta mila esker!
;)

Ferran ha dit...

Me llegó el irrintzi, Edurne, me llegó. Poderosa voz la tuya! :))

Chica, es lo que hay: estoy enamorado de Euskadi desde hace muchos años, y claro, también de vuestra lengua, tan absolutamente interesante. Tardaré lo que haga falta, pero conseguiré aprenderla lo suficiente para entender y hacerme entender.

Por ahora, claro, voy muy justito, pero lo chulo es que esta semana he hecho el "clic": de repente, he empezado a guardar en la memoria palabras, las primeras expresiones que estoy aprendiendo... Poco a poco y buena letra, la lengua es muy, muy difícil, pero cuanto mayor es el reto, mayor es el premio. ¡Lo conseguiré, seguro! :)

Muxuak eta besarkada handi bat!!!