Mans d'àngel

Arpa, contrabaix, fagot... l'antiga biblioteca de l'ajuntament de Berlín, sala actualment coneguda com a Säulensaal (de les columnes), ha estat avui escenari d'un concert amb molts aplaudiments: sis joves músics de la Societat Filharmònica Madrid Berlín han interpretat diverses peces, entre d'altres de Falla, amb un art que ens ha dut -a mi sense dubte- fins a frondosos jardins tocats amb estanys de reposades aigües. Tot un descans, més que agraït, en aquesta època de lluita constant contra la desesperació provocada pels desgraciats gestors dels nostres diners públics.

De la sala estant, finestres enfora, la visió de la nòria que, com cada any durant el període d'Advent, il.lumina el fosc cel capitalí amb giratòries llums. Sota seu, desenes de casetes d'un dels molts mercats nadalencs que, aquests dies, prenen els carrers de la ciutat.

Arpa, contrabaix, fagot... resulta senzill abstreure's de la refotuda realitat quan mans d'àngel toquen com només elles saben fer-ho.

14 comentaris:

rits ha dit...

I tant que cal trobar petits racons que ens permetin deixar de pensar tant (en el que ens envolta i en el que ens remou per dins, que tot plegat....). I és més, quan aconsegueixes gaudir i descansar, no sé si es veu diferent, xò ajuda.

Jo de clàssica, ni un borrall!! sou uns quants blogaires qui me la feu descobrir.

Edurne ha dit...

Gràcies, molts gràcies, maco, potxolo!

He estado escuchando el concierto, y me ha relajado tanto que, mutil, para el día tan horroroso que he tenido hoy, ha sido un auténtico bálsamo!

Mila esker, bene-benetan!
Aste on bat igaro!

Muxutxuak!
;)

XeXu ha dit...

Mira que a mi no em diu massa res la música clàssica, però cal reconèixer que sona bé. M'he posat el vídeo i va sonant. Les que em semblen mans d'àngel són les de l'arpista, que difícil ha de ser fer sonar bé aquest instrument aparentment tan senzill.

Alyebard ha dit...

Tota una joia. Que bé que us cuideu aquí dalt.

Yáiza ha dit...

Jo no hi entenc massa, de música clàssica. Però només sé dir que sona bé i que se'm fa agradable d'escoltar. Així que suposo que si a més el lloc i les circumstàncies acompanyen, hauria estat un gran plaer gaudir d'aquest concert! Quina sort!

Carme ha dit...

Apa, que bé, un descanset i les emocions de la música. M'encanta!

I que maco és veure tocar les mans d'àngel!

Bona nit, Ferran

Assumpta ha dit...

Però què fas, FERRAN?? Has fet tres posts gairebé seguits... I jo que estic mig out!!

En fi, que escolto aquesta meravella de música amb la que ens obsequies aquí al teu blog i a veure si em relaxo una mica :-))

Elfreelang ha dit...

Afortunat tu! gràcies per deixar-nos un tast de música ....almenys mentrestant escoltem el món queda fora!

Joan ha dit...

Ai, ens fa molta falta una mica de pau d'esperit.

Lluïsa ha dit...

Mira, saps què? Després d'escoltar Mozart i cansada com estic per les ja no sé quantes nits dormint malament (maleït refredat), apago l'ordinador i me'n vaig cap al sofà a veure si abans de dinar puc fer una dormideta.

Jordi Dorca ha dit...

La frondositat musical dels nostres jardins m'ha recordat, tot d'una, la fronda del nostre lèxic, que tant estimem. Jardiners per sempre, malgrat tots els malgrats.

garbi24 ha dit...

si tenques els ulls i només escoltes gairebé no sentim els problemes de fons.....

kika ha dit...

faig tard, però ho he aconseguit... he posat el fre i he escoltat la teva música... quin plaer :-) gràcies!

Ferran ha dit...

Rits, que consti: de clàssica jo tampoc no en sé res... però no cal saber-ne per disfrutar-la. Simplement l'escolto i em deixo portar :)

Kaixo Edurne! pues celebro que la música haya tenido un efecto balsámico, oye! De eso se trata :-)
Muxuak, polita! (¿será polita también para señoras? espero que sí)

XeXu, quan vaig titular el post pensava, justament, en l'arpista. Fenomenal, com sona l'arpa!

Alyebard, m'hi van convidar i no vaig saber dir que no ;-)

Yáiza, i a sobre de tot, al final uns canapés boníssims! Ei, que tot suma, hehe...

Carme, és veritat: tan maco és escoltar-la com veure com la toquen, oi?

Assumpta, jo crec que aquests dies postejo més del compte, perquè postejo per tu i pel XeXu, hehe...

Elfreelang, en mig de tanta lluita, una mica de pau d'esperit és imprescindible. Ni que sigui per recarregar les piles i tornar-hi!

De veritat que sí, Joan, de veritat que sí...

Lluïsa, millora't! Espero que hagis pogut descansar una mica, i que l'encostipat aquest tonto marxi ja!

Malgrat tots els malgrats, Jordi, i tant que sí!

garbi24, va ser exactament el que vaig fer durant el concert. I quan els obria, de tant en tant, veia les llums de la nòria, difuminats a través de la finestra; i els artistes fent feina... i s'hi estava de luxe!

Kika, era una aposta guanyadora: si arribaves fins aquí, trionfava! Ho celebro... per tu :)