"Pànic a les borses per l'anunci del referèndum grec pel rescat"

... titula el diari Ara en aquesta tarda de sants (innocents?). El missatge és obvi: les borses són incompatibles amb la democràcia, que és tant com dir que el diner i la democràcia són incompatibles. Scary but real. Now what?

foto (c) EFE/Diari Ara

14 comentaris:

Nihm Smoboda ha dit...

Una frase molt bona: Les borses són incompatibles amb la democràcia. Prenc nota :)

El porquet ha dit...

Ehem... mon pare ha treballat tota la seva vida laboral a la borsa! A veure si ara resulta que ha estat un antidemocràtic!

Ja sé per on vas Ferran, a mi mateix, després de parlar-ne molt amb mon pare de temes borsaris sempre em queda la sensació que, en el fons, és com un joc, una mena d'apostes, amb regles diferents, però finalment un joc d'atzar sotmès als aires que bufin d'aquí o d'allà en el món internacional (i cada cop més).

No ho sé si es pot catalogar la borsa tan com antidemocràtica, perquè de fet, mon pare sempre ha tingut molt clar quins diners posar a la borsa, i haurien de ser aquells que no "necessites", aquell raconet que el tens sota la rajola de casa i que potser, amb una mica de bon ull, pot acabar donant bons rendiments.

Jo tampoc veig malament que existeixin les borses, de fet, aquestes van a remolc dels esdeveniments mundials, pujant o baixant segons els sembla que s'orienten els successos internacionals.

Potser el problema està en els sucessos que causen els moviments borsaris.

Ferran ha dit...

NIHM no és que m'ho hagi semblat ara de sobte, és que em sembla una obvietat...

... i en aquest sentit, PORQUET, no crec que en això, en essència, estiguem gaire en desacord tu i jo. Vaja, m'estranyaria molt. Que ton pare hi hagi treballat no crec que el converteixi en un no demòcrata; jo no hi treballo però, no me n'he d'amagar, tinc accions que vaig heretar, i no em tinc per un anti demòcrata. Sí considero, en canvi, que on mana diner no mana el seny (ni la democràcia), i d'això n'estem tenint exemples dia sí, dia també des de fa anys.

La dictadura del capital no em sembla una qüestió banal, sinó una punyent realitat que en bona part neix a les borses, i que si pugués començaria a canviar avui mateix.

lolita lagarto ha dit...

les borses són incompatibles amb qualsevol govern on s'apliqui la justícia, si entenem per justícia una repartició igualitària de la riquesa.

apujar i baixar valors amb objecte de treure'n beneficis només per haver mogut actius és voler guanyar sense fer res, i guanyar sense fer res vol dir treure els guanys d'una altra banda, treure a uns altres per quedar-t'ho tu... això és just?

fer alguna cosa: per exemple banca ètica, que no participa en borsa i dóna crèdit a empreses transparents i amb uns mínims requisits (si més no això és el que diuen)..per algun lloc s'ha de començar a actuar, no?

la borsa o la vida...

garbi24 ha dit...

la única cosa que s'hauria de fer amb les borses es fer que estiguéssim regulades de manera que no fos viable que puguin enfonsar un país amb la seva especulació, dominada moltes vegades per gent que remena dins el govern

Elfreelang ha dit...

Home dit així...sembla que els fan al.lèrgia els referèndums....però vaja plantejar ara a Grècia un referèndum em porta a demanar-me i perquè no el van fer abans? els anomenats mercats són més covards que una gallina amenaçada per una guineu ( i consti que dic mercats en abstracte no pas pensant en persones concretes ni res..)anem a mal borràs...

Elfreelang ha dit...

torno a ser jo ...em pregunto com està la borsa a la Xina? no és precisament estàndard de democràcia...a més estant comprant deute europeu...

Xavi ha dit...

Clar. Per saber que pensa la gent, ja tenen les seves agències de màrketing. No els hi calen referendums.

rits ha dit...

Els mercats financers ho controlen tot i per tant és normal que si ara algú no juga al seu joc, doncs s'espantin. Ja era hora.

No entenc de borsa, xò des de que em van explicar lo de "la prima de riesgo" i tota la pesca, els tinc molt poc apreci a tots. I estic segura que tb hi ha molt fum en tot plegat. És que ja no em crec a ningú.

tirantlobloc ha dit...

Uf, Ferran. De la mateixa manera que ningú els va demanar als grecs durant anys si volien seguir vivint del 'cuentu', creant un aparell funcionarial monstruós i innecessari, amb prejubilacions d'escàndol, llocs de treball ficticis i parant la mà dels ajuts europeus, crec que ara tampoc se'ls ha de demanar res... Vaja... i més quan ha estat un acte personal de Papandreu per beneficiar-se personalment i posant en perill la fràgil estabilitat dels mercats i de les economies (sense entrar en si és lògica o no aquesta fragilitat, però existeix i no es poden cometre irresponsabilitats com aquesta).

Ferran ha dit...

◄► LOLITA el tema de la banca ètica em té parcialment esperançat. Fa poc que n'he conegut les línies bàsiques del que proposen i de com funcionen (gràcies a tv3.cat, de fet), i vull saber-ne més coses. Pot ser un bon camí. Pel que fa al tema de "guanyar sense fer res", tinc els meus dubtes sobre la teva valoració, però per això mateix tampoc no estic gaire convençut del meu punt de vista. Estic confós ◄► GARBI24 potser sí que amb això n'hi hauria prou... o potser no, no ho sé ◄► ELFREELANG vaig tenir el mateix pensament que tú, en saber la notícia: ¿perquè no els van preguntar als grecs des del primer dia, el primer de tots? ¿perquè no els van preguntar sobre on i amb què gastar-se els diners públics? ¿perquè volen preguntar-los justament ara? Papandreu la sap llarga: si els grecs diuen que no (cosa que s'entendria perfectament) i el país s'enfonsa, podrà dir que el poble va escollir el seu camí. Vaja fills de puta, aquests polítics. Tot amb tot, el fet del referèndum en sí, que per una punyetera vegada s'opti per preguntar el poble, em sembla... em sembla que ja tocava! ◄► XAVI mandra d'agències d'aquestes! ◄► RITS el que han provocat tots plegats, polítics i borses, i agències de rating i la mare que els va parir, és que el 99% acabem per no entendre res. Només sabem que vivim en el caos i que el món sembla anar al precipici, però ni entenem perquè ni sabem què hem de fer per aturar aquesta bogeria ◄► TIRANT mira't sisplau el comentari que li he deixat a l'Elfreelang, perquè també serveix per respondre el teu. A banda d'això, només dir que gairebé espero que l'estabilitat dels mercats salti pels aires d'una vegada; potser és el millor que pot passar, per fer net i el que quedi sigui la base d'una cosa nova...

Joan ha dit...

Ai sí, que dolentots els grecs. Mira que voler preguntar al poble quan els mercats ja han opinat...

Visca la congruència d'aquest món!

Natxo Rovira ha dit...

Sense voler restar valor al brillant titular, no tinc del tot clar que aquest referèndum sigui paradigma dels principis democràtics. Com llegia ahir en twitter, el dret a decidir no sembla legítim quan es tracta de decidir sobre els diners dels altres.
En aquesta crisi grega no crec que hi hagi un únic responsable. Suposo que els grecs van ser molt alegres per gastar el que no tenien endeutant-se (com aquí); i que els seus polítics van fer una gestió infame (algú pagarà per les seves responsabilitats?) falsificant els comptes; i que la cobdícia va ser altre cop la principal motivació dels països rics quan van acceptar l’entrada del ‘mercat’ grec al €uro; i l’egoisme indigne dels actuals polítics mirant de que els ‘seus’ bancs perdin el mínim possible (ningú va tenir recels a l’hora de comprar deute grec a un suculent interès).
En fi, ara el poble grec n’haurà de pagar els plats trencats (i potser després vindran/em els altres). No crec que tinguin prou alleujament pel fet de dipositar una papereta en una urna.
I mentrestant els ‘mercats’ segueixen buscant la màxima rendibilitat dels seus recursos sense el més mínim escrúpol i cap estat que tingui els pebrots d’establir, per fi, una taxa sobre cada transacció financera, aquelles que fan guanyar als uns i perdre els altres, sense crear cap mena de riquesa.
I no puc deixar de preguntar-me, què en pensen d’aquesta ‘crisi’ els habitants de, posem per cas, Somàlia.

Ferran ha dit...

◄► Ei Joan, és increïble el missatge que té aquesta histèria de les borses... i aquí no passa res, tú! Els especuladors dient -perquè això és el que diuen- que no volen democràcia, i no veig que ningú s'estiri dels cabells! Jo sí, i per partida doble :-( ◄► Natxo, entenc i subscric el teu plantejament, i efectivament la consulta proposada peca de, com a mínim, rara: rara pel moment, rara per les circumstàncies, rara perquè no se sap exactament què es preguntarà als grecs i, en fi, rara perquè rar és el moment que estem visquent. D'una banda celebro el fet (que es pregunti a la ciutadania), de l'altra al.lucino que, no havent-se preguntat mai res abans, ara considerin que sí cal fer-ho.
Lo dicho, moments raros els que estem visquent...