Baldiga: 27 fotos, punt final

Aquesta setmana, un post com el que comenceu a llegir ara és gairebé obligat. I si "obligat" no és la millor paraula, doncs "de justícia". Desembre començava, un any més, amb una jornada dedicada a recordar l'existència d'una malaltia que, vaja, com totes les malalties, no hauria d'existir: la Sida. I en un dia com avui, fa 18 anys, moria Jürgen Baldiga als 34 anys.

Conegut pel seu provocatiu treball fotogràfic, Baldiga va publicar diversos llibres i protagonitzar exposicions al voltant del tema Sida. Amb 20 anys s'havia traslladat a Berlín, on acabaria fent-se un nom com a fotògraf. Models dels seus treballs van ser, volgudament, els oblidats, els irreverents i, fins i tot, els prohibits: proxenetes i prostitutes, sense sostre, víctimes de l'homofòbia i la Sida, ... La Sida, la mateixa malaltia que acabaria matant-lo després d'haver contragut el VIH l'any 84. El seu llegat es troba al Museu gai (Schwules Museum) de la capital alemanya.

L'obra més personal i impressionant de Baldiga és la que va deixar fotografiar, amb ell mateix com a protagonista, entre octubre de 1991 i desembre de 1993. En una successió de vint-i-set imatges, una per mes, els cruels efectes de la malaltia, aleshores mortal també a Europa, es deixen veure en el propi Baldiga (aquí. Cliqueu sobre les dues fletxes a la part superior esquerra).


Were you a witness
And on that holy day
And on that bloody day
And on this dying bed he asked me:
"Tell all my friends I was fighting, too".
But to all cowards and voyeurs:
There are no more tickets to the funeral.

Diamanda Galás

17 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

tu parles de Baldiga i jo ho feia ahir de LOIS PEREIRO dos il·lustres desconeguts víctimes de la SIDA

Deric ha dit...

Què crues les 27 fotos!
Un altre personatge a recordar és l'escriptor Hervé Guibert, que es va revoltar escrivint "Al amigo que no me salvó la vida".

Yáiza ha dit...

Uf, he mirat les 27 fotos i... certamnet, són crues, com diu el Deric. Però està molt bé que hagi quedat constància de l'evolució d'una vida i d'una malaltia d'aquesta manera tan gràfica. Que serveixi. I que serveixi per recordar que la majoria de gent amb SIDA no tindrà mai accés a cap tractament, i no arribarien a fer-se ni 27 fotos després de l'inici de la malaltia.

XeXu ha dit...

Desconeixia el fotògraf. He mirat les fotografies i són esfereïdores. Les darreres fan agafar una esgarrifança.

Mireia ha dit...

La veritat és que són imatges molt dures.El cos fa angunia però el que realment espanta són els ulls

garbi24 ha dit...

No el coneixia, però les imatges parlen per si soles de que això no hauria d'existir.

Elfreelang ha dit...

Impactants fotografies...testimoni valent.. gran Baldiga pel que veig...un post molt eloqüent Ferran! somio amb un dia en que trobaran el remei definitiu!

lolita lagarto ha dit...

un treball molt valent el d'en Baldiga, valent i necessari, en una època en què el cos és tan important mostrar el seu deteriorament i fer-ho dignament és ser realment persona...
quedi constància que el perill segeuix existint, que la mallatia no es cura i que les conseqüències dels tractaments a la llarga són encara desconegudes..
no s'ha d'abaixar la guàrdia!

Lluïsa ha dit...

Unes fotos duríssimes, i que valent ensenyant tan cruament aquesta realitat.
Sembla mentida que a dia d'avui, aqui, amb tanta informació al nostre abast, encara hi ha gent que diariament s'infecta amb el virus de la sida. Que s'hagi aconseguit convertir-la en una malaltia crònica per molts, ningú s'ha de relaxar, segueix sent una malaltia infecciosa i incurable.
Sens dubte és un pas important a nivell mèdic, però a nivell social, encara hi ha molta feina per fer.

Montse ha dit...

Ostres, quina impressió!!!

rits ha dit...

La barreja d'imatges fa canviar d'una imatge alegre a una de malalt, i les darreres, buf....
impactant.

Aquest tipus de fotografia sempre em porta molts contrasentits. M'esgarrifa i em fa sentir malament. I alhora impotent.

Alyebard ha dit...

:(

El porquet ha dit...

Doncs avui he après una mica més en el teu blog.

Les imatges, com ja han comentat, són molt dures. A mi sempre em deixa amb els ulls esbatanats veure com hi ha gent que s'enfronta a la mort d'una manera tan calmada (o almenys això sembla en aparença).

Joan ha dit...

Bufa. M'he empassat moltes fotos, i de molt dures, però segueixen colpint com el primer dia.

magazine.cat ha dit...

Un record per totes les víctimes de la sida.
No m'han agradat gens les fotografies :(

Xavier ha dit...

impactant!!

Ferran ha dit...

No crec que calguin gaire comentaris per part meva, en aquesta ocasió. Moltes gràcies per passar per aquí, un cop més, i molts ànims a totes les persones que pateixen aquesta malaltia.