Retrat d'un assassí d'ocells

About "Black bread", an excellent film produced, directed and starred by a 13 year old Catalan actor, Francesc Colomer. It pictures life in a small rural area in Catalonia, a few years after the 1936-39 civil war was ended. A not to miss, that could eventually win the Oscar for Best Foreign Language Film (it was shot in Catalan)

Un poble de la Catalunya interior, anys quaranta, postguerra. Els perdedors del 36-39 sobreviuen la dictadura... com poden. O no sobreviuen. Un crim, el passat present, els ulls innocents d'un nen a qui les circumstàncies faran madurar de pressa.

Excel.lent sense paliatius. Per fi he tingut ocasió de veure Pa negre, la pel.lícula protagonitzada per un nano actor, Francesc Colomer, a qui m'atreveixo a qualificar d'absolut descobriment, d'un dels nous rostres (i aptituds, sobretot aptituds) del cinema català. A més dels novells, el repartiment és ple d'actrius i actors ja consagrats als escenaris i pantalles de Catalunya, un ventall d'artistes de luxe per un film que mereix apassionats aplaudiments.

També els mereixen els qui han apostat per aquest "Pa negre" que, merescudament, ha aconseguit una munió de reconeixements: Massa D'Or Produccions i la seva capitana, la Isona Passola, han estat darrere de projectes com l'exitós documental "Cataluña-Espanya", entre molts d'altres. La Isona, amb qui vaig tenir el goig de compartir un parell de converses, l'any passat, és una dona absolutament compromesa amb dues qüestions fonamentals: la comunicació i el país. Amb la comunicació busca arribar, naturalment, a tanta gent com sigui possible; el país, per la seva banda, li fa bategar el cor arreu del món tenint sempre ben present, però, on és casa seva. No és per casualitat que el web de Massa D'Or es presenta amb aquestes paraules:

"La nostra passió és el cinema europeu d'autor que busca el gran públic des de Barcelona i Catalunya per tot el món"

Gràcies, doncs, a Passola, a Agustí Villaronga, el director del film, als actors Francesc Colomer, Marina Comas, Nora Navas, Roger Casamajor, Lluïsa Castell, Mercè Arànega, Marina Gatell, ... També a Tv3 i, esclar, a l'Emili Teixidor, autor de la història que els ara mencionats han portat a les pantalles d'arreu. Com diuen per aquestes contrades prou expressivament, Respekt!

27 comentaris:

pons007 ha dit...

Jo primer els hi deixaré veure la peli als meus pares i depen de la seva valoració la veuré o no ^^

Lluïsa ha dit...

Doncs jo encara no l'he vist!

garbi24 ha dit...

si tinguéssim els recursos que calen a catalunya......hollywood tremolaria de por.

XeXu ha dit...

La pel·lícula no l'he vist, i coneixent-me no la veuré. En tot cas llegiria el llibre, però fins ara no m'ha cridat. És que a mi, les històries de la guerra...

Per cert, amb les fotos teves que he anat veient per aquí, he de dir que tens un doble al meu poble! L'he vist un parell de cops en molt poc temps, i el primer dia em vaig quedar garratibat!

El porquet ha dit...

El llibre és molt bo, i la pel·lícula gairebé tan bona com el llibre (o més... xxxxt, això no ho he dit).

La veritat és que jo vaig gaudir un munt veient-la i tots els reconeixements que està rebent considero que són totalment merescuts!

Joana ha dit...

Un aplaudimet. El cinema català té molt a dir. A mi em va commoure de ben feta.
Ferran ...molta fred per a quí??
records

Jpmerch ha dit...

A mi em va agradar molt. L'he vista dues vegades. La primera al cinema i la segona a casa per tal d'acabar d'entendre millor els diàlegs.

El llibre també l'he llegit. Té una construcció i un ritme molt diferent a la pel·lícula, però també em va agradar.

Ferran ha dit...

Fes-me cas, pons007, com si fos ton pare: no te la perdis...

... i tu tampoc, Lluïsa!

garbi24, després d'haver vist Pa negre, penso que potser tens raó i tot ;)

XeXu, te la pots agafar com una "història de la guerra" o com una història d'amor paterno-filian, una història de dona treballadora, una història... Tens unes quantes opcions, si la de la guerra no et convenç ;)
ps: benvolgut, t'he de dir una cosa: en realitat, no visc a Berlín sinó... ;-)

Oi que sí, porquet? Está realment ben feta!

Joana! aquests dies he pensat en tu en algun moment... perque he desvirtualitzat la Clídice (d'Un tel als ulls, no sé si la segueixes). La tinc per aquí amb son marit :) Sense gaire fred, no; la tardor s'està contenint, ja veurem com ens vindrà l'hivern!
Hi tant, que el cinema català té camp per córrer. En els últims dos anys he vist unes quantes pel.lícules que m'han semblat francament bones!
Molts records per tu també :)

jpmerch, tinc previst veure-la una segona vegada, jo també. Vaig disfrutar molt ahir però (DVD) interromput un parell de vegades per trucades telefòniques. Un segon passi sense interrupcions em ve molt de gust.

Francesc Puigcarbó ha dit...

havent llegit la novel·la em feia una mica de recança la pel·lícula, però la veritat és que em va agradar molt, está molt ben feta i es prou fidel al text del'Emili Teixidor.

Yáiza ha dit...

Jo la vaig veure fa temps, la van passar al teatre del meu poble. Em va agradar, però em vaig quedar una mica "traumatitzada" comença que fa por! I és força dura... Ara mateix ja he oblidat molts detalls de l'argument, no sé si algun dia m'animaré a veure-la o si llegiré el llibre, que el tinc a casa, i mai no li he fet massa cas.

Lluïsa ha dit...

Et faré cas i me la miraré.

Assumpta ha dit...

Et crec, Ferran, crec que deu ser bona, que els actors deuen actuar molt bé i que estigui molt ben feta... però no crec que m'agradés. No m'agraden les pel·lícules que fan patir i llegint el comentari de la YÁIZA ja veig que em passaria com a ella -sinó pitjor- i sortiria del cinema ben trista...

Elfreelang ha dit...

No t'ho creuràs però encara no l'he vist tanmateix pels reconeixements i els premis deu ser una gran pel·lícula, i a més totalment catalana ,podem anar amb el cap ben alt!

Ferran ha dit...

Francesc, segurament el millor elogi que se li pot fer a una pel.lícula basada en una novel.la.

Ostres sí, Yáiza, quin començament més bèstia. Just quan començava a sopar, que per cert se'm va posar malament. Sóc molt sensible, jo, la violència la porto fatal :(

Lluïsa, espero que t'agradi. Si hi penses, ja m'ho explicaràs.

Assumpta, ho entenc precisament pel que li comentava a la Yáiza. De totes formes, crec que és una pel.lícula tan bona que mereix l'"esforç". Però entenc que te la vulguis estalviar, en aquest sentit.

No te la perdis, Elfree. És un gran film i sí, català :)

Jordi Dorca ha dit...

En llegeixo el llibre, de llenguatge ric i castís, però sobri, diria jo.
Deixo la pel·lícula per a més endavant.

pe-jota ha dit...

Primer la vaig veure en castellà i em va agradar, després me l'he vista, a casa, en català i va millorar, si la primera vegada em va agradar ara ha passat a esser una de les meves imprescindibles.

rits ha dit...

Petits passos i resultats gegants!
La peli és fantàstica, tots ho fan molt bé i la història esfereidora.

Això si, mon pare, sempre s'empipa doncs el final no li agrada gens, pensant en quina imatge es fan dels catalans.

ps. he canviat el comentari. crec que havia fet un spoiler sense voler.

jomateixa ha dit...

jo encara no l'he vista, però de ganes no me'n falten.
Veig que es mereixen els premis que van guanyar...

Finestreta ha dit...

Doncs jo la vaig veure fa uns quants mesos i em va agradar, però n'havia sentit tant i tant a parlar, que no em va impressionar tant com a tothom... Llàstima!

Clidice ha dit...

T'ho vaig poder dir "en viu i en directe" (tot un plaer), però llibre i pel·lícula, ambdós admirables, poden, perfectament, viatjar sols. Dos testimonis immillorables, la meva sogra, que va treballar en una colònica fabril després de la guerra (Colònia Sedó), el meu pare, fill de rojos que va acabar intern a les Escoles Pies (Tàrrega): "exactament com era el meu món". El final, encara molt millor, sense justícia poètica possible. Quan guanyen "els altres", els que queden només proven de sobreviure, sense heroïcitats, amb les poques eines que els queden. I, si ets una criatura, què hi ha de més normal que fugir d'allò lleig i aspre. Com gosem demanar-los als xiquets que facin allò que no som capaços de fer la majoria dels adults?

Vaja, que una pel·lícula digníssima, que no cal anar fent pel·lícules "xeques, en blanc i negre i sense subtitular" per fer-nos els pinxos en això del cinema, i una novel·la excel·lent, que ens retorna un munt de llenguatge que el català oriental (bassaloní) ha anat perdent l'últim mig segle. :)

Clidice ha dit...

*on dic "colònica" (marededéusenyor!) vull dir colònia, of course :)

Ferran ha dit...

Jordi, disfruta del llibre... i també de l'escenografia fílmica: impagable.

pe-jota, entenc i comparteixo absolutament les teves sensacions per la pel.lícula!

rits... què és un spoiler??

jomateixa, si hi penses, quan l'hagis vista torna per aquí i comenta què t'ha semblat, d'acord? A mi m'ho sembla, sí, que els premis que han tingut, i els que rebin, se'ls mereixen absolutament.

Finestreta, en qualsevol cas, et va agradar. Ja és això :-)

Clídice, em va encantar que m'ho puguessis, m'ho puguessiu explicar en viu i en directe. Pel fet el sí i pel que em vau explicar, naturalment, dels vostres pares i la imatge que conserven d'aquells temps, tan ben reflectits a la pel.lícula!

Assumpta ha dit...

S'anomena SPOILER a un comentari (d'una pel·lícula, d'un llibre...) que pot revelar massa informació sobre el contingut i "xafar-la" a aquells que no l'han vist o llegit.

FERRAN, jo no faig esforços per veure coses que faran que se'm posi malament el sopar :-)) La pel·lícula que jo voldria veure és la de TINTIN... però a Reus només la fan en castellà i em nego.

Assumpta ha dit...

Hahahaha ho he buscat a la VIQUI... i em fa gràcia perquè veig que he començat igual!!... "S'anomena Spoiler" :-DD

I és que parlo com una enciclopèdia... :-P

Mira, de la VIQUI:

"S'anomena spoiler el fet d'explicar totalment o parcial elements claus d'un llibre, una pel·lícula, una sèrie televisiva, etc. Té certa connotació pejorativa, ja que l'spoiler es sol fer servir per exposar la trama final d'una obra, preferentment dins un ambient on la resta de membres no la coneixen.
Per avisar que una crítica o article conté informació important de la trama es diu que aquella crítica o article conté spoilers. D'aquesta manera persones que tenien previst llegir el llibre, mirar la sèrie televisiva o pel·líclula, etc. saben que aquell text els pot revelar el final o bé part de la trama.
"

Anna Griera ha dit...

jo no l'he vist, però tinc ganes de fer-ho i de tantes bones crítiques que ha rebut, crec que és gairebé obligatori que ho faci. L'afegeixo a la meva llista de pelis per veure, que escric paral·lelament a la de llibres per llegir i series per mirar. En fi, tinc molta feina!! :)

Crític de cine ha dit...

Totalment d'acord amb tu- He llegit el llibre de 'Pa negre', però encara tinc pendent 'Retrat d'un assassí d'ocells'. Tant bon punt acabi el que m'estic llegit, el llegiré. És el següent de la llista.
Pel que fa a la pel·lícula, està clar perquè ha anat a parar als Oscars. esperem i desitgem que el mes de febrer sigui el mes del cinema en català!!!

Ferran ha dit...

Caram, Assumpta, moltes gràcies. Veus? d'això no en tenia ni idea.
Pel que fa al cinema, ei, consti que Tintín també la tinc a l'agenda, jo, per quan sigui a Barcelona; em ve molt de gust veure-la! A veure si la podem disfrutar aviat :)
Una abraçada cap a Reus!

Anna, aquestes llistes de pendents són horribles, haha! Les fem amb tota la bona intenció del món, amb interès... i no fan més que augmentar el nostre nivell d'estrès! (però aquesta pel.li no te la perdis, si tens ocasió de veure-la ;)

Crític, el Pa negre cinematogràfic és, de debò, imperdible; te la recomano absolutament. Si al febrer li donen l'Oscar, l'alegria serà doble: l'hauran donat a una bona pel.lícula, i a més catalana!