Qui sap perquè, ni jo mateix ho sé. Només sé que fa dies que no tinc ganes de bloguejar. Molts dies, de fet. Des del post "estic bronquític", i d'això ja fa gairebé tres setmanes. És ben bé que me n'he cansat, em sembla.
Octubre de 2006. Alguns ho sabeu: empès per la meva amiga Cris, a qui vaig veure per cert dos dies enrere, a Barcelona, obria el Quina mandra! D'aleshores ençà, en aquests quatre anys i tres mesos, centenars de posts, milers de comentaris en els vostres blogs, respostes als vostres comentaris aquí, a casa meva i vostra... Cinquanta mesos, un rere l'altre, pensant en temes, convertint en post anècdotes, rutines... bestieses: un anunci a la televisió, un comentari agafat al vol, una notícia llegida en algun diari digital... Posts, posts, posts arreu! Fins que me n'he cansat. Oju, amb això no enterro l'In varietate, de cap manera. El deixo en stand-by, això sí, hivernant com un Walt Disney qualsevol.
És rar, desconnectar-te voluntàriament de la blogosfera. Tants amics virtuals, amb els quals només pots interactuar a través, justament, dels blogs, perquè aquest és el medi natural en què s'ha desenvolupat la relació. Si no blogueges, els amics virtuals desapareixen. Aquesta part no m'agrada gens. Amb alguns continua el contacte, a través de
Facebook. Pels que no hi sou, però, queda una altra via: el mail. Sabeu que podeu contactar-me quan ho vulgueu, amb l'excusa que sigui: necessiteu una informació que, penseu, potser us puc donar? excusa perfecta per escriure'm. O cap excusa. Voleu simplement passar, toc-toc, i dir-me hola? estaré feliç de llegir-vos i saludar-vos jo també, ho sabeu bé!
I sinó, sempre ens quedarà París Berlín. I els vostres blogs, naturalment. Quan el pes de la mancança sigui massa feixuc, sé on he d'anar per retrobar-vos. Això fa una mica més fàcil aquest procés.
Us deixo amb una cançó, descoberta fa ben poc i a la qual m'he enganxat de mala manera. Naturalment, música alemanya, en alemany. Si cantessin en català o castellà, segurament us semblaria una cosa ensucrada, difícil de digerir. Jo, què voleu que us digui, la trobo genial, m'encanta i no paro d'escoltar-la. Va d'amor. "Liebe pur" vol dir "Pur amor". L'amor es pot sentir per moltes coses, i també per moltes persones, esclar. També per persones que t'han donat molt, molt... que segurament no en són conscients, perquè potser no saben que virtualment també es pot donar moltíssim. Us ho dic per si cal, per si algú de vosaltres realment no n'és conscient.
Amics, porteu-vos bé en la meva absència, feu bondat i, bitte, no m'oblideu del tot. Jo, no cal que us ho digui, no ho he fet en aquestes tres setmanes i tampoc no ho faré en les setmanes a venir.
Petons i abraçades,
Ferran
Ich wach auf, schau Dich an das ist Liebe pur
wenn man nichts ändern kann, das ist Liebe pur
wenn mein Blick die Schönheit und die Seele befreit wenn man nur noch träumt
Prickeln unter der Haut das ist Liebe pur
Deine Hand so vertraut das ist Liebe pur
wenn man nichts mehr vermisst, wenn man alles vergisst
was mal war und was sein wird und was morgen ist
wenn man nichts mehr versäumt
Das ist Liebe pur, wenn Du mich berrührst
Das ist Liebe pur, wenn Du mich verführst
Das ist Liebe pur, wenn wir uns verliern
und wenn wir gemeinsam das Leben probiern
Das ist Liebe pur, wenn Dein Atem glüht
Das ist Liebe pur wenn man Sterne sieht
Das ist Liebe pur, das ist meine Lust
vorbei ist die Zeit voller Sehnsucht und Frust
Alles mit Dir ist leicht das ist Liebe pur
aufeinander geeicht in der gleichen Spur
manchmal wie Tag und Nacht füreinander gemacht
manchmal wie ein Traum
Und ich kann Dir verzeihn das ist Liebe pur
und Du gehst auf mich ein das ist Liebe pur
wenn man nichts mehr vermisst, wenn man alles vergisst,
was mal war und was sein wird und was morgen ist
wenn man nichts mehr versäumt
Das ist Liebe pur, wenn Du mich berrührst
Das ist Liebe pur wenn Du mich verführst
Das ist Liebe pur wenn wir uns verliern
und wenn wir gemeinsam das Leben probiern
Das ist Liebe pur wenn dein Atem glüht
Das ist Liebe pur wenn man Sterne sieht
Das ist Liebe pur das ist meine Lust
vorbei ist die Zeit voller Sehnsucht und Frust
