The copy-paste generation

The article deals with the problems the German Minister of Defense Karl-Theodor zu Guttenberg is experiencing these days because of his thesis, which he partially plagiarized. More about this can be read here in english.

Dieser Beitrag geht um den Verteidigungsminister Herr (nicht mehr Dr.) Karl-Theodor zu Guttenberg und seine Fußnotenprobleme. Mehr darüber ist hier auf deutsch zu lesen.

El món no para de donar voltes, i mentre al sud d'Europa -com al nord d'Àfrica- hi ha qui censura mitjans de comunicació, a Alemanya aquests dies és notícia la tesi gràcies a la qual el ministre de defensa, Karl-Theodor zu Guttenberg, és doctor. A Alemanya, els títols són extremadament importants i, com altres coses a la vida, com més llargs millor: Herr Prof. Dr. Dr. h.c. Harald Blümich és un exemple real de presentació. Ara s'ha descobert que el ministre zu Guttenberg va plagiar, que un mínim de 170 cites a la seva tesi no són seves; les hi va posar sense entrecomillar-les ni tampoc indicar-ne la procedència.

No sé fins a quin punt el que ha fet Herr zu Guttenberg es pot justificar o no, com no sé tampoc si les altes cotes de popularitat que estava assolint darrerament tenen alguna relació amb aquesta descoberta i el posterior escàndol públic. Sí sé que, amb caràcter temporal, el ministre ha decidit renunciar al títol de doctor, mentre continua la investigació per part de la universitat on es va doctorar. Mentrestant, el web GuttenPlag Wiki està llistant totes les cites plagiades a la dissertació de zu Guttenberg; la força del 2.0 és imparable. El "caçador de plagiadors" Stefan Weber explica en aquesta interessant entrevista la feina que ell, i altres, fan per detectar tramposos (com l'eurocomissari austríac Dr. Johannes Hahn, segons explica).

Catxonda com és la vida, de la ploma de l'avi zu Guttenberg va sortir aquest Fußnoten ("Notes a peu de pàgina"), fa mig segle.

A la meva principal font informativa alemanya, tagesschau.de, expliquen avui també la revolta a Líbia i una de les mesures del règim de Gadafi: desconnectar internet per evitar que la població s'informi per altres vies que no siguin les governamentals, tal com han fet altres països del nord d'Àfrica, tal com ha fet un altre govern del sud d'Europa.

#sensesenyal

In Spain, "democracy" is kind of a liquid concept for the right-wing Popular Party (PP) as it is for most of the socialists (PSOE), at least its leaders. On Thursday, February 17 the Catalan public television, TV3, has been banned in the Valencian counties, where it could be tuned since the mid eighties. In a "Mubarak-style", to compare it with recent events, the authorities have prohibited the people of València to choose what they want to see on their tv sets, and worse than that, they have gone one step ahead in their attempt to exterminate the Catalan culture. This is their goal.

They will keep trying, they will not succeed.

Dèiem el 8 de febrer...

Continuo en fase reflexiva. De moment, quatre dies sota la llum de Barcelona (de dijous a diumenge), per il·luminar-me i potser acabar de veure clar què vull fer respecte al blog i la catosfera ("veure clar", en tot cas, és més probable a Barcelona que no pas a Berlín, on hi "veiem clar" un dia de cada quinze. Hmmm...). Sí, serà qüestió de deixar-se portar, "let the river flow", com cantava la Madonna, em sembla recordar que era ella, i que surti el que sigui, quan sigui. Sí, em relaxa aquesta opció i aquest, assolir el Nirvana a través de la relaxació, és objectiu principal per sobre de temes i cadències. Ooommm...

No, XeXu, no cal això de la ràdio. No és per això que vaig escriure ahir, sino perquè quan em van avisar alguns amics el que van aconseguir va ser fer-me recordar que tenia un blog, tot i que ara en stand-by. I em van venir ganes d'escriure-hi alguna cosa. M'hi van empènyer, sense saber-ho, els meus amics.

Assumpta, "Hi havia una vegada un nen"... és el post comú que vam fer amb el tema de les fotos? Fixa't tu que t'anava a preguntar què és, però de sobte m'ha vingut al cap, he suposat que és allò, no? Que no em creus, quan et dic que tinc molt mala memòria? :( No, no sabia que estava nominada com a iniciativa blocaire als C@ts, com tampoc la TBfC. Ei, doncs aplaudiments per a tots els que hi van participar i fer-les possibles, què caram!

Carme, la qüestió és que la catosfera no pari, eh? ja veig, ja... ;-)

A tots, petons i abraçades (que triï cadascú el que vulgui) i a seguir bé!

Ferran

ps: àvia, avui en fas 94. Per molts anys, guapíssima; t'estimo molt!

Sí? no? d'això o d'allò? ... Sí? no?

Porquet, gràcies per l'avís :) I també al Joan, i a la Núria... merci perquè, certament, d'Alemanya estant no hauria sabut mai que avui, a RAC1, han tingut a bé mencionar l'In varietate concordia (al finaaaal, final de tot del programa). I perquè ho han fet, això? doncs perque amb aquesta idea "merkeliana" d'exportar enginyers ibèrics, i tècnics en general, cap a Alemanya, algú ha vist que un tal "Ferran" escriu des de la Hauptstadt i mira, li deu haver fet gràcia explicar-ho.

També té conya que en quatre anys de suar la catosfera ningú no l'hagi mencionat enlloc, i ara, arraconat en un voral de la virtualitat, li fan publicitat. La vida té unes coses...

Hòstia, i ara què faig? continuo amb les vacances o hi torno? Hmmm... Si hi torno, de ben segur que no serà com abans. Segurament hauria de deixar de banda tot allò que va portar-me al cansament: les moltes hores de dedicació, el convertir en carn de post qualsevol conversa o imatge del meu dia a dia... Sí, sense dubte, tot això hauria d'anar fora. Si no, d'aquí a quatre dies tornaria a atipar-me'n. I si decideixo posar límit als temes? podria proposar-me parlar només de Berlín i Alemanya; aquí hi ha prou coses per explicar, que a més poden ser interessants per a eventuals visitants del país i per a catalans, catalanes, blocaires en general. O podria parlar només de Catalunya. Hmmm... no, això no; a Catalunya ja hi ha prou blocaires que la disseccionen.

Hi dono voltes. Només sé que ja fa cinc setmanes que vaig començar el període de "blog en stand-by" i, segur, no tinc ganes de tornar al ritme d'abans, això sí que ho sé. Seguiré rumiant-hi, doncs, i ja veurem com continua la cosa. De moment, catalans, catalanes, blocaires en general, espero que estigueu tots bé.

Abraçades,

Ferran