Quatre suquen, milions pringuen

This below is an interesting video. In a bit more than six minutes, it sumarizes the reasons why the situation in Spain is currently such a nightmare. The politicians of both biggest parties are to be blamed: the conservatives (PP) as well as the socialists (PSOE) have lead the spanish people to the edge of the abyss, and noone seems to be able to bring the situation back to "normality" (whatever this is)...

N'hem vist (o pogut veure) uns quants, d'aquests vídeos explicatius. Aquest em sembla especialment interessant, i per això el penjo. La majoria de nosaltres no necessitem gaire explicacions més de perquè som on som, com a país: tots sabem, amb més o menys detall, quin és l'origen de la tragèdia. En qualsevol cas, és important no oblidar, tenir-ho ben present...

itineri.de

Mentre milers de persones celebren arreu de Catalunya -com si ho veiés- la victòria del Barça contra el Manchester, moltes altres continuen reflexionant sobre els fets que, en les últimes setmanes, estan tenint lloc arreu de l'Estat. I més encara, sobre el que va passar divendres al matí a Barcelona, quan un pseudo-funcionari va ordenar la policia que inflés a hòsties un grup de gent normal. La meva indignació pels fets de la plaça Catalunya de Barcelona és tan gran que, en les últimes hores, a més d'un indignat sóc un cabrejat. Molt cabrejat.

La Berliner Zeitung d'aquest dissabte ha tret, en portada, una de les tantíssimes fotos que en les últimes hores estem veient a les xarxes socials. Aquí la teniu:

"Empört euch!". "Indigneu-vos!", titula el rotatiu

I mentre els uns celebren victòries i els altres reclamen que es faci política per a la gent i no contra ella, servidor va fent camí. Des de mitjan març estic en vies d'encetar una nova etapa professional. Liquidada l'experiència a la delegació de la Generalitat, molt positiva pel que fa a la feina però no gens en allò que toca al delegat i la nostra classe política en general, aquest periodista té entre mans un projecte en l'àmbit del turisme que, la veritat, no és pas una cosa improvitzada. De moment, itineri.de és un projecte de projecte, però a poc a poc va agafant forma.

M'indigno, com deia, i molt, per la manera com estan anant les coses a la nostra societat, però també m'il.lusiono davant la perspectiva d'un futur que, tan de bo sigui així, ens porti a tots plegats coses millors de les que hem tingut fins ara. Per això caldrà lluitar i no defallir: els qui voldrien veure'ns plegats no són pocs... però nosaltres som més, i sense dubte millors!

La ignorància és atrevida

In the municipal elections that took place on Sunday 22nd May in Catalonia, the xenophobic party PxC got almost 70 councilors. Besides, the representative of the conservative PP might be the next mayor of Badalona, the third biggest city in Catalonia, thanks to a populist discourse about the immigration. Yesterday it was a bad day for reflection in Catalonia...

Temps hi haurà de comentar el lamentable aspecte que mostra, des d'ahir al vespre, el mapa polític català. Personalment, necessito una estona llarga per pair tot plegat. Això sí, una cosa es pot fer d'entrada, com a resposta al que probablement sigui el més fotut del que va passar ahir diumenge (a banda de la victòria del Sr. García Albiol a Badalona, ai Bætulo, qui t'ha vist i qui et veu): la pujada espectacular d'un feixista pocavergonya, descarat i amb reminiscències hitlerianes en el seu discurs, que ha aconseguit prop de setanta regidors arreu del país. El que es pot fer és escoltar el Prof. Arcadi Oliveres en els dos vídeos que podeu veure a sota.

Que la immigració és un tema que cal tractar amb seriositat és cert; que les esquerres han badat amb aquest tema, d'ençà d'aquella estupidesa del "papers per a tothom" és cert; que la manera de tractar l'assumpte no és votant un imbècil oportunista, que per sort és català al segle XXI i no alemany al 1930, és ben cert també.

Si teniu estómac, pareu atenció al minut 5:30 d'aquesta entrevista feta a Josep Anglada pocs dies abans de les eleccions. "En aquests moments, de les dues propostes que nosaltres portem, una és legal", diu. Amb això està tot dit sobre la profunditat ideològica de les idees que proclama a través de la seva secta, Plataforma per Catalunya. Sr. Anglada, si considera que no es gestiona bé la immigració a Catalunya, faci propostes per canviar les coses, però no des del populisme belenestebanero sino des del seny i, esclar, des de la legalitat. Penso que algunes coses s'han de gestionar millor del que s'ha fet fins ara, en l'àmbit de la immigració, però resumir en tot és culpa dels immigrants, voteu-me i posarem fi al "problema", és mentir i, a més, és perillós.

Hi havia una vegada un ratolí que es va cruspir un gat

Be patient enough, give youselves five minutes and do not miss this great message...

A tres dies d'una nova convocatòria electoral, amb un ambient escalfat a Catalunya i a tot l'estat, pel que vaig seguint pels mitjans i les xarxes socials, l'Anna m'envia un vídeo genial, absolutament imperdible, que no puc més que recomanar-vos. El missatge és clar i molt, molt probablement, compartit per bona part de vosaltres, benvolguts coblocaires. Especialment a l'estat espanyol, on la disjuntiva és entre PPPSOE o PSOEPP, en menor mesura a Catalunya on, per sort, hi ha una mica més de varietat. Els uns són blancs, els altres negres... però uns i altres se'ns estan rifant de mala manera i a mi, francament, tot plegat ja em supera.

Aquest serà el primer cop a la vida que no votaré en unes eleccions. No puc més, em foten angúnia els uns, els altres i els de més enllà. Per afinitat votaria ERC, però no, no puc, no tinc estómac quan veig en Portabella (!) i en Laporta (!!). Per fotre fora els socialistes d'un ajuntament on governen de fa més de 30 anys, amb la pudor a socarrim que envaeix tots els racons de Barcelona, votaria CiU però no, no puc, no tinc estómac quan constato l'aterratge brutal que han fet a la Generalitat. O quan escolto la imbècil de la vicepresidenta parlar de "contundència" en el desallotjament, si la Junta Electoral Central prohibeix les concentracions aquest cap de setmana. De fet, els únics a qui em puc imaginar votant són ICV... però tampoc no acabo de tenir estómac, no em preguntis perquè.

Voteu qui vulgueu, o no voteu, o feu el que us sembli més convenient... però no us perdeu aquest vídeo i, quan l'hagueu vist, sortiu a la plaça més propera a casa vostra, cassola en mà, i afegiu-vos als moviments que s'estenen arreu de l'Estat i més enllà: avui, també, a Berlin davant l'ambaixada espanyola. Ah, els mitjans alemanys ja comencen a parlar-ne, també el web de l'informatiu amb més audiència d'Alemanya, el Tagesschau.

Segons he llegit, aquest discurs el va fer el Sr. Thomas Douglas, l'any 1962. En 50 anys, com a mínim, res substancial no ha canviat. Ha arribat l'hora?

Sis de sis

The McGhees gave birth to sextuplets, last year in Ohio. This picture was taken short after the babies could leave the hospital where they were born. Is it not a beautiful pic? You can see a short interview with Mr. and Mrs. McGhee on the link below...

Una petita entrevista a la televisió abc

Ma mare me la va fer arribar un parell de dies enrere, en un d'aquests mails que amb esperit de Phileas Fogg fa la volta en món en 80 minuts (benvinguts a l'era de l'esfera global). La foto em va encantar, segurament també a vosaltres, i en vaig voler saber més. Vaig descobrir que aquestes sis criatures van néixer aviat farà un any, el 9 de juny, a Ohio, als Estats Units. Sons pares, els McGhee, van haver de posar-se les piles des del primer dia: 300 bolquers a la setmana no són poca cosa, si parlem de diners com de les vegades que s'han de canviar. Per sort per ells, la comunitat es va bolcar en ajudar-los, i fins i tot hi va haver voluntaris per fer-se'n càrrec per torns, per tal que els prolífics pares tinguessin ocasió de descansar alguna estona.

Fins aquí la part bonica de la història (mode optimista desactivat - mode pessimista activat) però tan real com aquest neixament múltiple és que la Madison, l'Olivia, l'Isaac, en Rozonno, en Josiah i l'Elijah es faran grans en un món complex, en un país que tal vegada ja no tornarà a ser el que fou, en una època de valors perduts (i d'altres guanyats, afortunadament), de confusió, de jo en vull més, i més, i més, i encara més. Les criatures tindran feina, si volen posar ordre en mig del caos, allà on sembla regnar l'avarícia, el jo jo jo i només jo, jo abans que ningú altre i la resta ja s'ho faran. Un món complex, sense dubte, una època remoguda (mode optimista activat - mode pessimista desactivat) que vull creure que es pot canviar. Hi ha molts porcs a les "altes esferes", molts que deuen creure, pobres bèsties il.luses, que el món paral.lel en què viuen se'l podran quedar per sempre... fins que la realitat, la cruel realitat, els posarà, com sempre passa, els peus a terra. I potser els genolls, amb una mica de sort. Que ho preguntin a l'encara no jutjat DSK.

Tant de bo la Madison, l'Olivia, l'Isaac, en Rozonno, en Josiah i l'Elijah, i l'Arnau i l'Andrea, la Jimena, en Pablo, en Lluc i la Christine siguin capaços de donar la volta al món en que vivim. I tan de bo ho facin en la direcció correcta, no fos cas que ho emboliquéssim encara més. Nanos, alimenteu-vos bé, tindreu feina.

A alguna banda entre Europa i Àsia...

Azerbaidjan ► a la riba de la mar Càspia, 86.000 km quadrats, 8.300.000 habitants. Capital: Bakú, moneda: Manat, fus horari: UTC+4 (+5 a l'estiu), domini d'internet: .az, codi telefònic: +994, dictador: Ilham Alíev. Info patrocinada per Beck's.